Santigo de Cuba entra per la porta gran al país, ciutat principial als inicis del país i ciutat on es va acabar la Revolución. La visita a Cuba ha de tenir una parada obligatoria.
Breu història per parlar al bar
Santiago de Cuba fou la segona ciutat que el conquistador Diego Velázquez va fundar a Cuba. El primer alcalde de la nova vila, que data de 1515, fou Hernán Cortés, el que acabaria essent el conquistador de Mèxic. Santiago de Cuba fou la primera capital del país i com moltes ciutats cubanes es va veure atacada per corsaris i pirates anglesos i francesos. Desprès que el 1522 es traslladés el bisbat des de Baracoa i la catedral a Santiago de Cuba, aquesta va ser designada com ciutat. El principal interès dels espanyols en aquesta regió era que hi havia or i a més a més tenia un port que permetia el comerç de mercaderies amb Espanya.
En la història més recent Santiago de Cuba té un paper principal amb l’assalt al Cuartel Montcada del 26 de juliol de 1953 per part dels revolucionaris liderats per Fidel Castro. Malgrat que l’acció va fracassar va ser el punt de partida per la guerrilla revolucionaria contra el dictador Fulguencio Batista. I fou des del balcó de l’Ajuntament on Fidel va proclamar el triomf definitiu de la Revolució i l’inici del nova etapa pel país.
Què visitar a Santiago de Cuba
La ciutat està envoltada de les muntanyes de la Sierra Maestra i del mar Carib que li donen un caire singular i propici per a l’agricultura.
Passejar per Santiago de Cuba és deixar-se sorprendre pels seus carrers de pujades i baixades i si hi aneu un diumenge deixeu que els peus us portin a qualsevol racó de la ciutat ja que segurament hi haurà un grup de música per posar la banda sonora al dia.
La plaça més important és el Parque Céspedes que forma part de la ciutat des de la seva fundació tenint diferents noms, com Plaza de Armas o Plaza Mayor. Al seu voltant hi ha els edificis més importants del poder en l’època de la colònia, és a dir, la casa del governador, la catedral, l’ajuntament i els palaus de les principals famílies de la vila. Actualment en el que fou la casa de Don Diego Velázquez, considerada la construcció més antiga de Cuba, hi ha el Museo de Ambiente Histórico Colonial.
Per tenir una bona vista de la ciutat i podríem dir que un moment de tranquil·litat podeu anar al Balcón de Velazquez, a un carrer de la Catedral . Altres zones turístiques són la Plaza de Marte que a través del carrer José Sacó s’arribarà a la Plaza de Dolores i si passem pel carrer Aguilera ens trobarem amb un dels museus de la ciutat és el Museo Emilio Bacardí, el nom recorda a l’alcalde que vegué la necessitat de la ciutat en tenir un museo per mostrar l’arqueologia de la zona, la història i la cultura i així fou com fundà el primer museu del país.
Tampoc ens podem oblidar d’anar fins al Parque Histórico Abel Santamaria on davant hi ha el Cuartel Moncada. Si baixem el l’av. De los Libertadores, on hi ha els bust de diferents pròcers arribarem a l’estació d’autobusos i davant hi veurem un monument a la Revolución.
Com totes les ciutats cubanes té la Casa de la Trova i la de Santiago de Cuba té un caire especial ja que des d’aquesta ciutat fou per on entraren els primers esclaus i on començar a sorgir la cultura cubana, aquesta mescla de costums, tradicions i música.
Pels voltants de Santiago hi ha el Castillo de San Pedro de la Roca que és l’exemple d’arquitectura militar colonial més ben conservat i per això va ser nombrat per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat. Pels voltants també hi ha les ruïnes de les plantacions de cafè i el Parque Baconao que forma part de la Xarxa Mundial de Reserva de la Biosfera.
He de dir que a Santiago de Cuba vam trobar la segona catalanada del viatge i és que en un supermercat hi havia vins catalans, que voleu que us digui a mi em va fer il·lusió és una cosa que no trobo a Buenos Aires, per exemple.
