Tothom que passa per Arequipa, ho fa per anar al Cañom del Colca. Ara, que són grans i rellegim l’entrada, ens preguntem si es podia haver fet per lliure, com tantes d’altres coses que aparentment no ho són.
En fi, per aquells temps, encara èrem uns nadons viatjant, tot i que mai ho vam fer a l’estil guiri.
Què visitar a Arequipa
La màxima atracció d’Arequipa és Juanita, la mòmia d’una nena que va causar sensació per lo ben conservada que estava quan es va trobar. Actualment està exposada al Museo de Arqueología de la Universidad Católica de Santa María. No puc dir gran cosa més perquè quan nosaltres hi vam anar, les mòmies estaven en restauració, així que vam deixar el museu per a la pròxima.
També hi ha el Museo Arqueològico de la UNSA on per s./2 pots recorrer la història arqueològica d’Arequipa. La visita per la Catedral també és recomanable, almenys per veure la gran quantitat de “diners” que hi ha i per veure Arequipa des del seu teulat. A més, al 2000, la UNESCO va declarar el centre d’Arequipa com a Patrimoni de la Humanitat.
Cañon del Colca
Però el motiu pel que molta gent visita Arequipa és perque és el punt de partida per anar al Cañon del Colca, un dels canyons més profunds del món, més que el Gran Cañon del Colorado. A nosaltres ens van convèncer que no es podia fer per lliure, que no hi havia indicadors i que era millor fer-lo amb un tour. Tot i que la idea no ens agradava gaire, ens ho vam creure i vam contractar un tour de 2 dies/1nit.
Error!
Ho pots fer pel teu aire, és veritat que no està indicat, és a dir, no té cartells senyalitzadors ni semàfors però els camins estan perfectament marcats i amb una mala, segueixes un grup de turistes i llestos! Per menjar allí, no hi ha problema, si vas amb tour, va inclòs però de tota manera hi ha molts “restaurants”, casetes de la gent que viu al canyó que t’ofereixen el típic menú peruà i per dormir, el mateix.
Hi ha tota una zona que s’anomena l’Oasis que son petites cabanyes individuals i on hi ha piscines d’aigua del riu però m’imagino que pots pactar un preu amb la gent dels poblats.
He de dir que a nosaltres no ens va sortir del tot malament la jugada perquè el nostre guia, en Cosme, era un home que havia nascut i s’havia criat al canyó. El tio s’ho coneixia amb els ulls tancats i portava un ritme esfereïdor perquè la seva idea era sortir de la ruta convencional i anar a visitar la seva mare, una padrina molt padrina, que vivia sola, en una caseta sense llum, ni aigua, ni gas. Havia de comprovar que la dona estigués bé!
Nosaltres, encantats de sortir de la ruta i veure una mica més d’aprop la realitat del canyó. A més la de coses que s’aprenien amb el Cosme, dubto que s’aprenguin amb algú més. Fins i tot l’on demà vam fer la ruta de tornada ben d’hora perquè ell havia d’anar a plegar les patates, casi ens hi apuntem, si no fos perquè ja n’he plegat més d’un estiu i ja sé de que va la cosa jejeje.
Sortint de les batalles personals i tornant una mica a l’estil del blog: el Canyó del Colca es pot fer pel propi peu i realment val la pena, és una ruta, no té més però almenys és una ruta que es fa al revés, primer baixes i desprès puges!
A més tota aquella zona és famosa perquè hi ha diversos observatoris de còndors.
