Matanzas és una de les provincies més completes turísticament parlant, té platja, història i cultura.
Matanzas
Matanzas és coneguda com la Venècia de Cuba per la gran quantitat de ponts que ajuden a creuar els tres rius que passen per la capital de la província homònima camí a la badia. El 1813 es va introduir la impremta a la Matanzas fet que va augmentar la vida cultural i literària de la ciutat fins al punt de guanyar-se un altre sobrenom, la Atenas de Cuba.
Breu història per parlar al bar
La ciutat es va fundar el 1693 amb el nom de San Carlos y San Severino de Matanzas, amb l’objectiu de protegir la badia i posteriorment agafà importància pel port exportador de sucre i tabacLa Plaza del Vigía és un dels racons més bonics de la ciutat, envoltat d’edificis senyorials, del Cuartel de Bomberos amb els seus cotxes històrics, l’antiga Aduana i del Museo Provincial de Histroria que es troba al Palacio de Junco. Altres edificis importants de la ciutat són la Catedral de San Carlos, que data de 1730, el Teatro Sauto o el Liceo Artístico i Literiario que es troba al Parque de la Libertad, on també hi ha el Museo Farmacéutico, “La Botica”, l’entrada del qual és de 3C.U.C., ubicat en una antiga farmàcia del s.XIX
Què visitar a Matanzas
L’atractiu del qual estan més orgullosos són Las Cuevas de Bellamar, formada per tres cavernes, Bellamar, El Jarrito i Soto Jíbaro i que foren descobertes al s.XIX per un esclau. Es tracten de coves de formacions cristallines, amb estalagmites i estalactites amb una entrada de 5 C.U.C.
Aquesta ciutat té dos punts en comú amb els catalans, el primer és la Ermita de Nuestra Señora de Monserrat construïda per catalans al s.XIX i el segon és l’agermanament amb Vilanova i la Geltrú. A més a més, alguns dels autobusos que recorren Matanzas us seran molt familiars i és que són els famosos TMB.
La ciutat està protegida pel Valle del Yumurí que bé val la pena una visita, si es té temps. La Laguna Maya diuen que és un dels millors llocs de la regió per practicar snorkeling, ja que es pot fer des de la costa.
Varadero, l’altra Cuba
Varadero és una altra Cuba, ni la ciutat ni la gent tenen res a veure amb la resta del país. Malgrato no voler-hi anar, no men penedeixo haver-ho fet, ja que ens va permetre veure aquesta Cuba desconeguda durant tot el viatge. Varadero és, possiblement, la platja més famosa de tota l’illa i un dels principals destins pels amants de la platja, la festa, el “all inclusive” i el submarinisme. Els preus també tenen una altra dimensió, menjar i dormir és força més car que en altres punts del país. Com a consell, a prop de l’estació de busos hi ha un parell de llocs per menjar hamburgueses baratets.
Breu història per parlar al bar
Quan els espanyols van arribar a Cuba, aquesta regió de l’illa, la península de Hicacos estava habitada per aborígens com es pot veure en els pictogrames de las cuevas de Ambrosio o a la cueva de los Musulmanes. Pels espanyols va tenir importància a causa de les salines que els oferien sal per a l’illa i per a altres colònies americanes. Varadero com avui es coneix remunta el seu origen a mitjans del s.XIX quan els habitants de Cárdenas van començar a construir les cases d’estiueig en aquesta zona d’arena blanca i aigua cristal·lina.
Què visitar a Varadero
La ciutat es troba ubicada a la península de Hicacos envoltada entre la Badia de Cárdenas i l’estret de Florida. Té més de 20km de platges d’arena blanca, el complex hoteler més gran de Cuba i l’activitat extrahotelera derivada del típic turista de ressort, camps de golf, casinos, un delfinari, etc. El dia que nosaltres hi vam estar, just va ploure, fet que no ens va permetre gaudir de la platja ni de les diverses tonalitats del mar però malgrat tot he de reconèixer que a qui li agrada aquest ambient, Varadero és el destí perfecte. Per nosaltres va ser un destí de pas entre Santa Clara i Playa Larga, per tant no vam descobrir tota la península i el poc que vam veure no ens va fer canviar la idea que en teniem.Turísticament parlant té l’Església de Santa Elvira, el Parque de las 8000 Taquillas enfrontat al Parque Central, fires d’artesans, el Museo de Varadero i la Reserva Ecológica Varahicacos.
Ciénaga de Zapata
En situació
La Ciénaga de Zapata és un ecosistema pantanós únic a l’illa a causa de la poca intervenció de l’ésser humà que li permet mantenir una flota i una fauna d’interès mundial. Possiblement els habitants que més criden l’atenció del pantà són el cocodril cubà i l’americà però no ens podem oblidar de les huties (jutías en castellà) animal característic del Carib ni del manjuarí, també característic de Cuba i a més a més considerant un fòssil viu, ja que molts animals que van evolucionar amb ell ja han desaparegut. La Ciénaga de Zapata és el territori de major humitat de l’illa i un dels més grans del Carib que sumat a la flora i la fauna que posseïx a fet que hagi estat declarat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera i que formés part del conveni Ramsar, la Convención Relativa de los Humedales de Importancia Internacional.
La Ciénaga de Zapata es pot dividir, geològicament parlant, en dues zones diferenciades entre si. La Ciénaga Occidental on hi predomina la costa acumulativa i la Ciénaga Oriental on la costa és abrasiva. Cada una d’aquestes parts té particularitats a l’ecosistema favorables per al desenvolupament de diverses espècies. Pel que fa la flora té més de 900 espècies conegudes al pantà, de 110 famílies botàniques, 15 es consideren rares o en perill d’extinció. La fauna s’ha catalogat en 15 espècies de mamífers, 258 d’aus, tenint gran importància les aquàtiques i 65 espècies d’aus migratòries, essent la reserva més gran i la més important d’aus migratòries del país. També s’han catalogat 43 espècies de rèptils, 4 de peixos i 16 d’amfibis, així com una gran varietat d’insectes i altres invertebrats. De totes aquestes espècies n’hi ha 16 en perill d’extinció com el manatí i el manjuarí i 5 d’endèmiques locals.
Playa Larga
Playa Larga és un poble del municipi de Ciénaga de Zapata que a poc a poc es va obrint al turisme. Actualment moltes de les cases ofereixen allotjament, ja hi ha 4 o 5 restaurants on es pot menjar cocodril, crac, llangosta a un preu més raonable que a altres indrets de Cuba, uns 6 C.U.C., té una oficina de casa de canvi (CADECA) i hi passa el Viazul.
Breu història per parlar al bar
Els primers habitants dels quals es tenen constància que habitaven en aquest indret són la tribu siboney que en la llengua arawak dels taíns significa “habitants de les coves”. Tota aquesta zona no va tenir un paper important durant l’època Colonia i per això fou un dels refugis de pirates i corsaris més utilitzats.
En la història més recent, aquest territori té una vital importància, ja que per la Bahía de Cochinos fou per on un grup d’exiliats cubans als Estats Units, amb l’ajuda de mercenaris financiants pel govern dels Estats Units van intentar entrar a l’illa, el 1961, per derrocar el govern de Castro en el que es coneix com la Invasión de la Bahía de Chochinos.
Després de La Revolución de 1959 molt cubans afins al govern anterior i a la neocolonial que s’havia convertit Cuba respecte a els Estats Units van exiliar-se, majoritàriament al nord-americà, passant a ser coneguts com “cubanos-americanos”. El govern de Castro havia fet pactes de comerç i ajuda amb la Unió Soviètica, fet que els Estats Units van repudiar públicament en diverses ocasions, ja que aquesta unió suposava tant una inspiració a altres països sudamercans com una amenaça a USA en plena Guerra Freda.
Malgrat els intents dels nordamericans perquè els cubans trenquessin relacions amb el seu nou aïllat, mitjançant extorsions o boicots comercials, Castro no només va fer-la més forta sinó que va nacionalitzar les empreses estatunidenques de l’illa i va establir nous convenis comercials amb la URSS. Aquests fets van fer que el govern dels Estats Units financiecin diferents organitzacions paramilitars amb l’objectiu de derrocar el govern de Castro. Així els voluntaris exiliats de Cuba establerts als Estats Units van rebre entrenament de la CIA i van formar la Brigada 2506 l’objectiu de la qual era desembarcar a Cuba coordinats amb un atac aeri i bombardejant diverses zones estratègiques fins que un Govern provisional, procedent de Miami reclamés formalment la intervenció militar de USA.
El 15 d’abril és prodigue el primer, i finalment únic, bombardeig sobre els aeroports militars de Santiago de Cuba. Aquest atac va provocar la mobilització de les tropes del govern cubà que van presentar resistència, bombardejant, dos dies després els avions que havien de subministrar armament als paramilitars que desembarquessin a Playa Girón i Playa Larga. El mateix feren amb els vaixells per tal d’evitar el subministrament. El dia després, les tropes atacants van anar retrocedint fins a abandonar posicions i finalment rendir-se el 19 d’abril.
Què visitar a Playa Larga
Els atractius turístics més destacats són les platges i el submarinisme que es pot fer des de la mateixa costa en més de deu punts; així com el criader de cocodrils. També hi ha una reproducció d’una aldea Taína, entrada 15 C.U.C., que es tracta d’una reproducció a escala 1:1 dels aborígens fent activitats característiques d’aquesta cultura precolombina. Per anar a l’aldea taina s’ha d’anar fins a la Laguna del Tesoro. L’embarcador es troba a la carretera just davant del criader de cocodrils. Hi ha un seguit de restaurants i una espècia de zoo de cocodrils. A la Laguna del Tesoro també hi ha un centre turístic, el Guamá, amb cabanyes, un restaurant i una discoteca.
Les platges de Matanzas
Les dues platges més destacades de la Bahía de Cochinos són Playa Larga y Playa Girón i dos dels llocs més famosos per fer submarinisme són Punta Perdiz i sobretot La Cueva de los Peces. A tots els punts s’hi pot anar amb la guagua (1 nacional) o fins i tot fent dit donant-los després 10 nacionals, per exemple; evidentment també hi haurà el que us oferirà portar-vos a canvi de C.U.C.. LA Cueva de los Peces, que es troba entre Playa Larga i Playa Girón, consisteix en un conjunt de cavernes amb una gran varietat de peixos. L’altra opció per fer snorkeling més econòmica és a Punta Perdiz on no s’ha de pagar entrada i es pot practicar des de la costa, considerat un dels millor fons marins de la regió. Hi ha un restaurant-bufet lliure però a preus de C.U.C. i lloguer de submarinisme i snorkeling. Per tonar cap a Playa Larga, la guaga passa a les 14:20, les 16:00 o les 19:20h. Afegir que en un dia dóna temps d’anar al criader i després a Punta Perdiz. De Playa Larga a Punta Perdiz son uns 40 minuts, la guagua es desvia per entrar la Comunidad Los Hondones, que si es té temps és un bon punt per baixar i fer alguna caminada per la Ciénaga.
Playa Girón, que deu el seu nom al pirata francès Gilbert Girón, es troba a l’est de Bahía de Cochinos i és on hi ha el Museo Girón que recorda l’intent d’invasió i a uns 35km hi ha Playa Larga, a l’extrem inferior de la badía. El dia que nosaltres hi vam anar la mar semblava una piscina gegant, no hi havia ones i podies endinsar-te a l’aigua sense que t’arribés a cobrir fins a haver entrat uns metres considerables.
La cria de cocodril
Per aprendre una mica sobre cocodrils s’ha d’anar al criader. Una guagua, és a dir, un autobús local, que s’agafa a la carretera et deixa just davant de l’entrada del criader per 1CUP. L’entrada als cocodrils és de 5 C.U.C. i t’acompanya una persona per a seguretat i així també et va explicant coses interessants d’aquests rèptils com que tenen entre 66 i 68 dents i viuen una mitjana de 90-100 anys, que tenen 5 dits a les potes del davant i 4 a les del darrere i que la cua els serveix de timó quan naden o que les parpelles que tenen els permet veure sota l’aigua. Els mascles adults poden arribar a pesar 200 kg. i tenen una temperatura corporal lleugerament superior a la de les femelles, ells entre 28-30° i elles 26-28°C, que regulen obrint la boca o posant-se uns damunt dels altres. Al criader, els tenen separats per edats i d’aquesta manera poden controlar-los millor i alimentar-los més adequadament, ja que per exemple, els de 7 mesos mengen carn triturada 2 o 3 vegades a la setmana, ja que al ser de sang freda tenen una digestió lenta.
El sexe el practiquen a l’aigua, perquè pesen molt, partir dels 5 anys, de fet, fins als 5 anys no se sap si són femella o mascles a simple vista. Les femelles més joves poden pondre entre 10 i 12 ous i les més grans entre 40 i 50, això si, es ponen a la terra i 3 mesos després naixen les cries. A Cuba hi ha quatre espècies de cocodrils, el cubà i l’americà que viuen a la Ciénaga de Zapata, l’aligator que és un encreuament estèril d’aquest dos i a la Isla la Juventud hi ha el caimà. L’objectiu d’aquests criaders és preservar i protegir la rassa cubana. Els cocodrils que es crien en aquest criader, un dels 9 que hi ha al país, són els únics que s’alliberen a la naturalesa quan ja tenen 7 anys de vida. Una petita part són els que es venen per a menjar. Als restaurants de la zona trobareu que és el plat estrella.
