Puno és una de les regions amb més diversitat cultural de Perú. Aquesta zona va ser seu de la cultura Tiahuanaco, als voltants del llac Titicaca i a les seves illes van viure innumerables cultures andines; fins i tot va ser l’origen de la cultura inca i finalment, els espanyols hi van deixar un llegat colonial impressionant.
Què visitar a Puno
Puno, capital del folklore peruà, té com festa pàtria la Fiesta de la Virgen de la Candelaria.
Destaca la seva catedral d’estil barroc espanyol amb mescles d’elements andins. El Museo Municipal Dreyer conté peces de les antigues civilitzacions que van poblar la zona. Per s./15 (s./10 estudiants) és una molt bona manera d’entrar amb contacte amb els pobles andins, de fer una primera aproximació a las chulpas de Sillustani i fins hi tot s’hi poden veure tres mòmies. A pocs metres del museu hi ha la Casa del Corregidor, per mi, el millor racó de Puno (té banys gratuïts i amb paper!). Es tracta d’una casa d’estil colonial del s.XVII reutilitzada com a espai cultural.
Per veure l’extensió de Puno hi ha dos miradors; el del Kuntur Wasi, “Casa del Cóndor” que ens van recomanar no anar-hi ja que no hi ha seguretat i els robatoris son freqüents i el del Cerro Huajsapata coronat per un monument a Manco Capac, el fundador de l’imperi inca. Es diu que el turó està foradat per túnels i cavernes que comuniquen subterràniament Puno amb el temple de Coricancha, a Cusco.
Què visitar a Chucuito
Chucuito és un poble a 18km al sud de Puno que pel petit que és destaca que tingui dues esglésies renaixentistes, la de Santo Domingo (s.XVI) i de La Asunción (s.XVII) i és que durant la època colonial era el lloc de recol·lecció d’impostos, per això també es coneix com “La Ciudad de las Cajas Reales”.
Però sense dubte, el que ha fet famós Chucuito és el Sitio Arqueológico Inca Uyo o popularment conegut com el “Templo de la Fertilidad”, un camp sembrat de penis. Els que apunten cap a munt son ofrenes al Pachatata (cel) i els que estan enterrats són ofrenes a la Pachamama (terra).
Es creu que en els seus origen preínques era un conjunt cerimonial destinat a rituals polítics i religiosos i que fou al 1993, arran de la “plantació” d’escultures que pertanyien a la zona de Inca Uyo que s’anomena erròniament Templo de la Fertilidad. L’entrada val s./5 i allí una noieta et fa de guia, explicant-te els ritus de fertilitat amb fulles de coca i chicha que les dones seguien per saber si es quedarien embarassades o no. Si pot anar pel propi compte.
Les combis surten de Manchero Rosi (digues al ciclomotor, Paradero de Chucuito) per s./1,5 que et deixen a la plaça principal. Per tornar s./1,5 i s’agafa a la mateixa plaça.
Què visitar a Sillustani
El Complejo Arqueológico de Sillustani és un complex funerari que es troba a la vora de la llacuna de Umayo. Les seves construccions més important són les chulpas, unes torres circulars de pedra on es dipositaven els cossos dels principals pobladors del Collao. Poden arribar a medir fins a 12 metres d’alt i es caracteritzen per la seva construcció dual, l’exterior representa el penis i l’interior l’úter.
Els cossos es disposaven en posició fetal i la seva porta dóna a l’est (sortida del sol) d’aquesta manera les ànimes poden seguir el cicle natural i tornar a nàixer. La millor manera d’anar-hi és amb tour que val s./25 tot i que fàcilment te’l deixen a s./20. Surten a les 14h de Puno i en tornen a les 17.30h
Altres indrets arqueològics per visitar a la regió de Puno són el Complejo Arqueológico de Cutimbo que es tracta d’un cementiri de la cultura Lupaca i Colla i el Complejo Arqueológico Kalasaya que era un centre cerimonial de la cultura Pucará. La Cueva del Toro i la Cueva de Coyllata a Lampa son restes arqueològiques amb pintures rupestres.
També hi ha pobles com Llachón on es mantenen les costums de les cultures autòctones. Els pobles on destaquen les esglésies jesuïtes son Pomata i Juli, anomenada la petita Roma d’Amèrica, degut al gran nombre de temples que té. També es pot anar als banys termals de Putina a 2h i mitja de Puno.
El llac Titicaca
El llac Titicaca és el llac navegable més alt del món amb 3823 m.s.n.m. i amb una superfície de 8560km2 dels quals poc més de la meitat corresponen a Perú i la resta a Bolívia. “Titi” significa puma; el felí de gran significat en les cultures ancestrals i “caca” significa pedra en aymara.
Es tracta d’un llac d’origen tectònic que es va formar degut a l’enfonsament de l’antic altiplà andí durant, aproximadament, la era terciària. La funció del llac és de moderar el clima de la zona que l’envolta ja que absorbeix i reté l’energia solar del dia i la irradia durant la nit.
El llac té una gran diversitat en fauna aquàtica i aus i posteriorment s’hi han introduït la truita i el moixó (pejerrey). La totora és una planta que naix al Llac Titicaca i que està protegida per la Reserva Nacional del Lago Titicaca. La part inferior, de color blanc, s’anomena chullo i es consumida com aliment ja que té una gran quantitat de iode.
El llac té un simbolisme propi per a les cultures andines. D’ell sorgiren Manco Cápac i Mama Ocllo, els pares dels inques. Sempre ha estat relacionat amb els inques, els moche, els chimú, els thiahuanaco, els colla, els lupacas o els pacajes, entre altres.
La illa de Taquile, la de Amantani i les illes flotants dels Uros son els tres principals atractius de la zona peruana.
La Isla de Taquile fou declarada Patrimoni Cultural Inmaterial per la UNESCO per la seva artesania tèxtil que es remunta a les antigues civilitzacions inques, pukara i colla. Segueixen teixint a mà o amb telers prehispànics de pedal. Es tracta d’una illa quechua situada a 3h de Puno, on es mantenen les costums i la manera de viure del les cultures andines.
La Isla de Amantani és famosa pels temples preinques a Pachamama (Mare Terra) i a Pachatata (Per Cel). La dualitat andina és present en tota la illa i encara avui es segueixen celebrant els cultes ancestrals.
Las Islas Flotantes de los Uros, ubicades a la badia, són les més properes a Puno. Els Uros “hijos del amanecer” son una cultura anterior als inques que fugint de l’assetjament d’aquests es van instal·lar al llac. La tradició diu que tenien la sang negra, cosa que els impedia ofegar-se o sentir el fred. Paulina fou la última persona de sang negra pura, va morir el 1973 i amb ella moltes tradicions dels Uros, ja que actualment tenen influències aymares.
La cultura dels Uros
Las Islas Flotantes de los Uros es tracta d’un arxipèlag d’illes artificials creades a partir de la planta de totora, que neix al llac. Els propis habitants van construint les illes a mesura que la població creix. Tot està fet de totora, les cases, les barques i les illes en si.
Agafen blocs de l’arrel de la totora que els lliguen i mitjançant unes estaques fondes d’eucaliptus les claven al fons del llac per evitar que marxin. Damunt de la base s’hi posa fins a 3 metres de fulles de totora per tal d’habilitar-la per poder viure-hi. Aquesta base dura uns 10 anys i s’ha de protegir cada 15 dies amb més fulles de totora. La nova illa es deixa reposar tot un any i desprès ja està habilitada per viure-hi.
A cada illa i viuen unes 5 famílies i en total, la població dels uros està formada per uns 2000 habitants. Antigament, els uros, vivien de la caça d’aus, dels seus ous i de la pesca; deshidratant els animals quan en tenien en excés. Actualment mantenen aquestes costums però en realitat més de cara al turisme. Tenen escoles, centres mèdics, dues esglésies, un restaurant i un hotel i fins hi tot un telèfon públic. A més a més moltes cases ja disposen d’electricitat gràcies a la donació de plaques solars.
Hauries de saber
Per anar a les illes surten tours turístics tots els dies. Amb les tres opcions diferents, anada i tornada a Las Islas Flotantes de los Uros, un dia al llac o dos dies i una nit. Una de les opcions turístiques és fer turisme vivencial o més correctament, turisme participatiu.
Aquesta era la nostra idea, passar una nit a una de les illes dels uros però el fort ambient guiri-turístic ens va fer tornar a terra ferma. Només arribes i ja t’espera l’alcalde de la illa en qüestió amb algunes de les dones i els nens i et reben amb un “Tamasaraqui” el qual has de respondre “Gualiquiri”; és a dir “Hola, que tal?” i “Estem bé” amb aymara. Llavors t’ensenyen com construeixen les illes, que mengen i la seva artesania que evidentment t’inviten a comprar. T’ofereixen un passeig amb la barca de totora, pagant s./5 i els nens acompanyen el passeig cantant i desprès reclamant, obligant, a donar-los propina.
Islas Flotantes de los Uros: si vas pel teu compte son s./10 el bitllet d’anada i tornada amb llanxa i s./5 l’entrada a les illes. Els tours estan per uns s./25 i t’ofereixen el guia, tot i que es pot aconseguir per s./20.
Les altres illes no les vam poder visitar, alguna cosa ens ha de quedar per tornar-hi 🙂
