A la ciutat de Buenos Aires hi queden molts edificis que són símbol de la història industrial del país, iniciada entre finals del segle XIX i principis del segle XX i fomentada amb l’arribada dels immigrants europeus. Avui us proposem una ruta diferent, una ruta per l’arquitectura industrial.
Industria a Barracas
Un dels edificis més fotografiats d’arquitectura industrial és la fàbrica “Bizcochos Canale” que separa el barri de La Boca, el de Barracas i el de San Telmo, davant del Parque Lezama. El 1875 el genovès José Canale va obrir una pastisseria a l’actual cantonada entre Defensa i Cochabamba. Com que el negoci li va funcionar de meravella es va traslladar a l’edifici que avui és reutilitzat com a oficines públiques de diferents ministeris de la ciutat.
Seguint per Martín García, ja al barri de Barracas, arribarem a l’ex edifici de Cruz de Malta, avui l’oficina d’un banc i de diverses oficines particulars. Cruz de Malta és una marca de yerba mate.
Un altre exemple és la fàbrica Bagley, a General Hornos 238, actualment és coneguda per la marca de galetes però a finals de 1800 fabricava la beguda alcohòlica Hesperirina, la qual també es consumeix el dia d’avui. El nord-americà Melville Sewell Bagley va ser el fundador de l’empresa Bagley. Tot i haver reutilitzat l’edifici per diferents espais comercials, al subsòl encara es mantenen objectes de l’antiga fàbrica. Avui en dia és un dels edificis que es pot visitar durant el OpenHouse.
On avui hi ha una botiga de bricolatge i un supermercat, seguint a Barracas, antigament, hi havia la fàbrica de xocolates Águila-Saint. Abel Saint va obrir una botiga on venia cafè torrat i després va passar a fabricar xocolates. El negoci va ser tan favorable que es va haver de traslladar a un terreny de 4000 metres a Barracas.
El 1883, de l’associació de Juan Etchegaray, fabricant d’espardenyes, i l’escocès Robert Fraser, productor de màquines i teles, va sorgir l’empresa Alpargatas, que el 1890 es va inaugurar, a l’actual Avinguda Regimiento Patricios, 1053 l’edifici que ha sigut reciclat com a lofts i oficines.
L’altre edifici industrial emblemàtic del barri de Barracas és el que hi ha al principi del carrer Lanín. Avui es coneix com Barracas Central i és un edifici comercial i d’habitatges, però antigament era la fàbrica tèxtil Piccaluga. L’edifici és obra de l’arquitecte Domingo Donati i data de principis del segle XX.
La Fábrica Noel, també de xocolata i dolços, estava a l’avinguda Regimiento Patricios, al 1570, i l’edifici data de 1926. Aquesta fàbrica era d’una família basca, que van arribar al país a principis del s.XIX i ben aviat van crear l’empresa familiar, fundada pel pare Benito i seguida pels fills. La família es va convertir en un dels referents de la burgesia porteña, fins i tot Carlos Noel va ser intendent de la ciutat. El fill Martín Noel, que era arquitecte i va dissenyar el palau familiar a Retiro, l’actual Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernandez Blanco, també va ser l’encarregat de dirigir la fàbrica però el 1994 va ser adquirida per Arcor, com la de Bagley.
Industria a San Telmo
A San Telmo també han reaprofitat l’edifici d’estil anglès de la fàbrica Nobleza Piccardo “43”, una marca de cigarretes, en el Museo de Artes Moderno de Buenos Aires, el MAMBA, on damunt de la porta encara s’hi pot veure el 43 esculpit en pedra. L’edifici, de 1918, es va haver d’aptar a les característiques necessàries per allotjar-hi art modern, per exemple es van crear subsòls i fins i tot es va treballar amb l’equip d’arqueologia, ja que hi van trobar restes del que seria una de les cases més antigues de la ciutat, la casa del Naranjo.
L’empresa de Piccardo y Compañía data de 1898 i estava ubicada en unes golfes de l’actual carrer Mitre. Durant uns anys, les cigarretes s’embolicaven i s’empaquetaven a mà però el ràpid creixement va fer que es traslladessin a aquest edifici de l’avinguda San Juan al 350 i s’industrialitzes el procés.
Un altre exemple de reciclatge curiós és l’edifici El Forjador, a Perú 535 que actualment és una discoteca. El seu interior va ser dissenyat per Eiffel. Aquesta estructura era fàbrica d’eines de camp.
De la llum a la Cultura
Però si parlem d’arquitectura industrial, hi ha tres exemples, que tot i no ser fàbriques de producció estan relacionats amb la indústria. El primer és la indústria de l’electricitat amb les usines i subusines que hi ha a gairebé tots els barris. Les més significants són les reciclades Usina del Arte, a La Boca i el Museo del Holocausto, a San Nicolás.
De l’aigua a la cultura
Si seguim pels serveis urbans, tenim els exemples dels tancs d’emmagatzematge d’aigua bessons de Caballito i Villa Devoto que exteriorment semblen palaus. I l’exemple més sorprenent, el Palacio de las Aguas Corrientes, que va ser dissenyat per emmagatzemar aigua i així ho demostra el seu interior d’alumini amb tancs. Actualment hi ha el Museo del Agua y de la História Sanitaria.
Un cas també curiós, relacionat amb l’aigua, és la seu del Museo Nacional de Bellas Artes, a Recoleta, que en realitat era l’antiga casa de bombes a vapor de la planta purificadora que abastia aigua a tota la ciutat durant la segona meitat del s.XIX. Quan la planta es va desmantellar, es va conservar aquest edifici perquè fos la seu provisional del museu però amb la d’anys que porta, ja es deu haver convertit en la seu definitiva.
Palaus per la cultura
El 1869 José C.Paz va fundar el Diario La Prensa, l’edifici principal del qual estava a la nova Avenida de Mayo. L’edifici en qüestió encara es troba en perfecte estat, reciclat com a Casa de la Cultura. L?edifici es pot visitar lliurement o per visites guiades. Reconem entrar-hi i anar a la botiga on ens sorprendrà una paret de tubs.
Aquests eren el sistema de comunicació de l’època amb els altres edificis que hi havia per la ciutat. Dos d’ells encara es conserven, un a San Telmo, reutilitzat com a centre cultural del sindicat de porters i l’altre a Puerto Madero.
I l’última de la que parlarem avui i una de les més curioses és la del pont Transbordador de La Boca, que el 1999 va ser declarat Monumento Histórico Nacional. Avui en dia, no s’utilitza però ha quedat com una de les siluetes de la ciutat i gairebé del món, ja que dels 20 que se’n van construir només en queden 8 i el de La Boca és l’únic d’Amèrica.
Què t’ha semblat la gran quantat d’edificis industrials que hi ha per Buenos Aires? Segurament que en tens algun d’altre d’idefinticat, veritat? Comparteix-lo deixant un comentari.
