Què fa la majoria de gent de Catalunya un cap de setmana (si no estem de confinament pel Coronavirus)? Poca gent es queda a la ciutat, la majoria agafen el cotxe i van a la platja, alguns van a la muntanya i d’altres a la segona residencia.
A l’Argentina, especialment a Buenos Aires, això no és tan fàcil. La platja et queda a més de 400 km, i la muntanya, ja ni t’explico. Aquí, les distàncies són tan grans, que la platja, la muntanya i la segona residència s’han de traslladar a la ciutat.
Els parcs a Capital agafen una altra dimensió per motius logístics.
Suposo que aquesta entrada dedicada a Coses Que No t’Esperes pels parcs argentins és una entrada més pensada per lleidatans que per barcelonins… els que tenim la sort de viure en ciutats petites, no hem de reciclar els parcs de la manera que passa a les grans ciutats.
A l’estiu, la zona pròxima al riu es transforma en platja. Si vols muntanya, la cosa està més difícil, però sempre pots anar a passejar per la Reserva Ecològica de Puerto Madero i la segona residència? Aquell lloc amb gespa i on gaudir de la tranquil·litat? Son els parcs de la ciutat. Agafa la bossa, la cadira, el mate i “a pasar el dia al parque”.
Per què no podem anar a la platja?
La platja més famosa d’Argentina està a més de 400km de Buenos Aires o si voleu una de més propera, a més de 350km. És a dir, que el que per nosaltres és un cap de setmana llarg a Donosti, pels porteños és un feriado a la costa.
Us imagineu el que és? qui no ha tornat el dissabte a la nit “d’hora” de festa perquè l’on demà vol anar a la platja i tornar el mateix dia? doncs aquí, anar a la platja té una altra dimensió. A part, s’ha de sumar que mitja ciutat marxa a la costa, per tant, les carreteres estan plenes de cotxes que fan que li hagis de sumar al viatge com a mínim una hora.
Llavors anem a la muntanya?
L’altra opció de cap de setmana per a nosaltres és anar a la muntanya. La muntanya és un concepte que a Buenos Aires ni es coneix. Perquè de vacances tens 2 setmanes, quan fa 5 anys que estàs a la mateixa empresa et pugen a 21 dies.
I llavors a uns 34º i una humitat de més del 60% t’imaginaràs que la gent, l’únic que vol, és anar a la platja, per tant hi ha molta gent que la muntanya, si no l’ha conegut en els seus temps de joventut, de gran ja no hi va i podríem afegir que molta gent mai han vist nevar o inclús la neu.
Però si així i tot et sembla que s’hi podria anar, a veure què et sembla això. El nostre cap de setmana als Pirineus, des de Baires ens quedaria a 17h de cotxe, més de 1500km. Sabeu el que podem fer nosaltres amb 1500km, no? Anar de Barcelona a Sevilla i encara ens sobren 500km o podem de Lleida a Amsterdam.
D’acord, he exagerat, us he posat l’exemple de Bariloche, el lloc més famós, però es pot arribar a los Andes per altres indrets. Teniu raó, a 12 hores hi ha Mendoza, però els Andes encara estan a una hora de la ciutat.
Què fem un cap de setmana de caloreta?
Per tant, que fas a Buenos Aires quan comença el bon temps i et vols posar moreno? Al parc hi falta gent!
I és que els parcs, a Capital, agafen una altra dimensió i quan dic una altra, vull dir això. No és el “riu de Lleida” o el “Parc de la Ciutadella” de Barcelona. Aquí, qualsevol racó de gespa és benvingut per fer un partit de futbol, sortir a fer un mate o directament, posar-te el bikini, la malla que diuen a l’Argentina.
Hi ha alguns punts estratègics a Buenos Aires on veure “el dia al parque” amb més o menys nivell, sense haver de sortir de la ciutat i sense necessitar cotxe. El més tranquil és el Parque Centenario i el Rivadavia, llocs més de jovent amb guitarra, el mate i las masitas, unes pastes típiques per menjar amb el mate.
Costanera i los bosques de Parlemo tenen ja nivell més VIP, més regentats per famílies que hi van amb taula, cadires, tupper per dinar i tota la canalla.
Què podem fer al parc?
Més o menys el denominador comú és: gent prenent el mate, partits de futbol, “concerts” de música, algun fumeta tocant la guitarra o els bombos, espectacles de titelles, gronxadors i fins i tot un carrusel o calesita com ho diuen els argentins.
També és comú trobar rotlles de gent jugant a cartes o als escacs o a les dames en les taules ja preparades per això.
Amb tanta gent no hi poden faltar els venedors ambulants. Venedors de gelats, de pan relleno o de pastissos casolans, fires o mercadets i fins i tot parades de venda de llibres (que això mereix un altre post).
També ens trobem gent fent tai chi o ioga, assemblees i el més curiós, almenys per mi, és veure gent amb bikini prenent el sol com si estiguessin a una platja de les nostres. Això sí, sense la Mar Mediterrània. La veritat és que anar a la tarda al parc, a Buenos Aires, pren una altra dimensió.
El tema dels venedors és entre curiós i molest. Hi ha el típic venedor, generalment home, que passa cridant que venen gelats o begudes. Les dones, generalment venen pastissos i en aquest cas, la majoria estan en lloc fix. Però després tens la jovenalla, que per mi, són realment molest, perquè no en tenen prou en passa cridant les seves vendes, sinó que se t’apropen, interrompen el que estàs fent amb la famosa frase “disculpa que te moleste” i després t’ofereixen un tros de pastís que han fet o els saumeris que han preparat a casa.
Per una part està molt bé, tothom té dret a guanyar-se la vida o a treure’s unes peles extra, però per l’altra jo també tinc dret a estar al parc tranquil·lament, llegint, sense haver d’aixecar el cap cada tres minuts amb una rialla dient: “no gracias, no me intersa”.
Evidentment, els venedors ambulants no estan regulats de cap manera, per tant, en aquest sentit, tampoc paguen impostos i forma part del gran problema argentí dels ingressos negres i de la inflació. Per l’altre, després no reclamis si alguna cosa no està bona, les condicions higièniques ningú te les assegura.
Sigui com sigui, et recomano anar un diumenge a la tarda a algun dels parcs argentins i gaudir del que t’ofereix la fauna local.
Tambe hi ha els campaments de gent sense sostre i un munt de gats, a mes a mes que els decoren, com aquells arbres que els hi ha fet mitja, vols la foto per penjar-la?