Aquesta ruta va sorgir de la casualitat, resulta que a Buenos Aires hi ha tantes activitats gratuïtes, que sense adonar-te’n, acabes essent un expert de molts temes. A més, a poc a poc, vas coneixent la ciutat i trobant relacions per tot arreu, per això volem avui, caminar Buenos Aires amb la mirada posada als trens.
En situació
A Buenos Aires Capital les tres estacions de trens més importants son les de Retiro, Once i Constitución. La primera té destí el nord, centre i oest del país, la segona per la província de Buenos Aires, principalment, i Constitució et porta a les províncies del sud.
Però no són les úniques estacions que hi ha, també podem nombrar la de Federico Lacroze o la de Urquiza, la que hi ha Belgrano o la de Pacífico. És més, n’hi ha tantes i tantes vies, que ens trobem pel mig de la ciutat diversos punts amb pas a nivell de trens.
Els trens per Retiro
L’estació de trens de Retiro, situada al barri homònim, en realitat, és com es coneix a la terminal de tres línies ferroviàries diferents, la del General Mitre que es dirigeix cap al centre del país, la del General Belgrano que va cap al nord i la del General San Martín que va cap a l’oest, com la Sarmiento. L’edifici que acull a la de Mitre és un dels edificis més importants de principis de 1900, realment val la pena passar-hi.
De fet, podem començar la ruta allí, prenent un cafè al Bar Notable, el Café Retiro i des d’aquest bar que manté l’estil dels seus inicis, ens podem imaginar com era a principis de segle XX arribar a la gran ciutat. Desprès passejarem una mica per fora, per veure els tres edificis exteriors.
Una vegada ben esmorzats, ens ambientarem en el tema de la ruta i així ens podrem fer una idea del que representa el Ferrocarril a Argentina. Per tant, anirem a visitar el Museo Nacional Ferroviário Raúl Scalabrini Ortiz, a Libertador 405, l’entrada és gratuïta i el contingut del museu mereix que ens hi passem, com a mínim una hora.
Cap a Constitución
Sortim del museu, amb una mica més de coneixement sobre els ferrocarrils i amb ganes de veure altres coses. El següent pas serà agafar el Subte, la línia C, que és la que connecta Retiro i Constitución. Així que anirem de punta a punta, fins a un dels altres edificis emblemàtics de la ciutat, l’estació de trens de Constitución. Una estació amb una història ben particular.
La primera estació de trens
El següent pas suposarà utlitzar la imaginació ja que anirem al passat. El destí és l’actual Plaza Lavalle, i també hi arribarem amb el Subte C, i ens situarem davant del Teatro Colón. En aquest punt és on hi havia la Estación del Centro o del Parque, la primera estació de trens de Buenos Aires i des d’on va sortir La Porteña, aquella primera locomotora que va inaugurar la presència del cavall de ferro al país.
El primer viatge va ser el 29 d’agost de 1857 i va unir la Plaza del Parque amb la Floresta. Durant un temps, la xarxa ferroviària Argentina era la tercera més important d’America, per darrera de l’estadounidense i la canadenca i la desena més important del món. Però el President Celman i posteriorment, Nicolás Avellaneda, van vendre, principalement, als anglesos, la xarxa ferroviària, els quals només es preocupaven d’utilitzar el servei de trens per portar la matèria prima de la província a Buenos Aires i del país i embarcar-la cap a Europa.
Evidentment els pobles que van arribar a fundar eren per interès comercial. A finals dels anys 40, Perón va expropiar els ferrocarrils i els va nacionalitzar però els següents governs militars van anar desmuntant les vies i clausurant ramals. Uns 50 anys desprès, Menem va tornar a privatitzar els trens, entre altres moltes coses com la televisió, els telèfons, etc. i ens hem d’esperar al 2003 quan Néstor Kirchner torni a nacionalitzar el cavall de ferro. Podem llegir una mica més d’història al post “Breu història dels ferrocarrils argentins“.
La tercera estació: Once
Nosaltres recorrerem una part d’aquest primer viatge caminant per Lavalle, creuant el Pasaje Santos Discépolo on hi trobarem una placa que recorda aquest fet i seguirem per la Avenida Corrientes, fins a Pueyredon amb Rivadavia ja que ens trobarem amb l’altra estació important de la ciutat, Once. En realitat és diu 11 de setiembre i recorda el dia que Buenos Aires és va independitzar de la Confederación. Als catalans ens recorda una altra cosa, no?
El tren de la Muerte
Per les cantonades de Corrientes amb Jean Jaures, amb Medrano i amb Scalabrini Ortiz hi havia una línia de tren que es va afegir al tram original que comunicava la ciutat amb uns terrenys que es van comprar per utilitzar-los com a cementiri, el qual amb el temps acabaria essent del Cementerio de Chacarita. Aquesta ruta es va haver d’incorporar degut a la gran quantitat de morts que hi va haver per la epidèmia de febrer groga del 1871, així que La Porteña es va convertir en el “Tren de la Muerte”.
Si encara tenim temps de passejar, podem anar fins a Caballito on a la Plaza Primera junta hi ha un homenatge a la Porteña.
El final perfecte de la ruta
La millor manera d’acabar la nostra ruta dels trens és agafar el tren a Once, que ens porti a Luján i anar al Museo del Transporte de Luján on ens trobarem cara a cara amb La Porteña.
Ara que ja sabeu quina cara té La Porteña i quin va ser el primer recorregut que es va per Argentina, podrieu dir-nos quin va ser el català?
