El dimarts 9 de Julio de 1816 a les 14h, al Congreso de Tucumán, es va proclamar la existència d’una nació lliure i independent de la Corana Española. Era la culminiació de la Revolución de Mayo del 1810. Curiosament, es celebra més el 25 de mayo que el 9 de julio.
Potser com a reconeixement a la importància de la revolució, ja que sense ella no hi hauria independència però sense el tràmit del Congreso del 1816, no hagués servit de res la Revolución del 1810. O potser només era qüestió de temps? Però no oblidem que la Revolució es feia en nom de Fernando VII, una manera de jurar fidelitat a un rei que no regnava.
Us deixo dos links interessants on explica més sobre aquesta data: Algo Habrán Hecho i Argentina.ar. Ja he comentat que Algo Habrán Hecho és un programa on s’explica la història d’Argentina, en soc fan. Si algun dia fan algo així de Catalunya o ja ho han fet, dieu-m’ho!
Per mi, ha estat el primer 9 de julio que passava a Argentina, de fet, és el primer dia que celebro la independència d’una nació i he de dir que m’envoltava una certa sensació d’enveja i més comptat que Argentina es va lliurar d’Espanya.
En fi, quan s’apropaven els dies, anava preguntar que es feia: “comer tortas fritas y locro” era la resposta que més es repetia. Ningú em sabia dir res en ferm sobre cap acte; “algo se hará, seguro, en Plaza de Mayo algo debe haber”.
Ahir, passejant per Av. de Mayo vaig veure un cartell de l’Asociación Amigos de la Avenida de Mayo que anunciava una festa triple: el Dia de la Independència, el 118 aniversari de la Avenida de Mayo i la tercera Fundació de la Ciutat amb espectacles folklòrics, la participació de l’orquestra simfònica de la ciutat, desfilades dels Patricios, de quenes jujeñas i de bombos santiagueños.
Total, que a falta de pan, buenas son las tortas i cap allí he anat. Entre banderes argentines, escalapeles i dances folklòriques ha sonat una sevillana, regal de la Asociación de Amigos Españoles de la Avenida de Mayo. Un regal una mica estrany un dia com avui…
