La província de Misiones, al nord-est del país, limita amb Paraguay i Brasil. El seu màxim referent son les cataractes de Iguazú però no és només això. Les ruïnes de les missions jesuïtes, els amplis rius i les seves platges, la selva tropical i la flora i fauna característiques d’aquesta zona fan que valgui la pena passar-hi més dels dies que dedicaríem a les cascades.
Província de clima subtropical humit, estius molt calorosos de fins a 35ºC i èpoques pluja intermitents, sense temporada seca.
La província de Misiones té molts atractius però si no tens cotxe, es complica una mica arribar als diferents destins. Si voleu investigar una mica més, us facilitem el web oficial de turisme de la província.
Què visitar a Misiones
Les possibilitats turístiques que ofereix Misiones són d’allò més variades, des de turisme cultural amb festes populars i festes de la immigració a turisme natural amb ecoturisme o activitats d’aventura. També hi ha la possibilitat de recórrer la història de la regió i pots fer la ruta de la yerba o endinsar-te a la selva missionera.
Pots visitar 1 de les 5 Meravelles Naturals del Món.
Pots anar Puerto Iguazú i entrar al Parque Nacional Iguazú o anar a Moconá a veure els salts d’aigua. Pots passejar per les ruïnes de San Ignacio de Miní o Santa Ana i descobrir com funcionaven les missions evangelitzadores. També pots descobrir el Parque Temático de la Cruz i gaudir de la natura que l’envolta o visitar la seva capital i anar a Posadas.
En situació
Una de les característiques de Misiones i del litoral argentí és la gran quantitat de rius i rierols que tenen. Això els permet gaudir de platges d’aigua dolça, de balnearis, de pesca i observar els salts i cascades que fa l’aigua. Els tres rius més importants d’aquesta província son el Paraná, que limita amb Paraguay; el Iguazú i el Uruguay.
Sense cap mena de dubte, la característica principal de Misiones és el color vermell de la seva terra, fruit de l’acumulació d’òxid de ferro i alumini. Tota la regió està dedicada a les plantacions de yerba, té i tabac, principalment.
La banda sonora del viatge: Chamamé i Chamarita.
Pel que fa a la gastronomia destaquen els peixos de rius, la chipá, una boleta de farina de mandioca, ou i formatge i el mbeyú, una “torta” fregida de midó de mandioca. La sopa paraguaya també és un dels plats típics i consisteix en un pastís de panís blanc, formatge, ous i espècies.
Breu història per parlar al bar
La història de Misiones es remunta als guaranís, cultura indígena de guerrers, caçadors i recol·lectors que compartien una mateixa llengua, el guaraní. Quan a partir del 1540 els espanyols arriben a Misiones, la relació entre aquests i els natius es va deteriorant pel sistema de “encomienda” creat per la corona espanyola que atorgava les terres i els indígenes als espanyols, convertint-los ens amos i senyors de la seva vida.
Més endavant, arriben els jesuïtes i creen les missions, que li donaran nom a la regió. Aquest sistema d’organització no permetia la “encomienda” i per tant els missioners es van guanyar l’animadversió dels espanyols i portuguesos.
L’expulsió definitiva de la Companyia de Jesús vingué a mans de Carles III, el 1767. A finals del s.XIX arriben a Misiones immigrants de diferents zones europees, dotant a la província de la seva característica actual. Al sud s’instal·len polonesos i ucrainians; a la zona del Alto Paraná hi van els alemanys i els suïssos; i al centre, a Oberà hi van a parar els escandinaus, italians, francesos, russos, suïssos i espanyols així com paraguaians i brasilers.
Posadas
La vida a Posadas és reposada, potser és degut a la calor que hi fa. Podríem dir que Posadas és la Sevilla d’Argentina. A partir de les 12a.m. els carrers es buiden, les reixes de les botigues es baixen i la gent es refugia a les seves cases fins que la calor comença a afluixar, cap a les 18h.
Si vas a les catarates i tens temps, gaudeix de la província.
Breu història per parlar al bar
La història de Posadas es remunta, com dels pobles de la zona, als jesuïtes. En aquest cas el 1615 es va fundar Anunciación de Itapúa que desprès de diferents canvis d’ubicació i fins i tot de país entre Paraguay i Argentina, situació que durà fins a la Guerra de la Triple Frontera del 1865. Durant l’època de Rosas a la zona se l’anomenva Trincheras de San José.
El 1879 es va canviar el nom pel de Posadas en homenatge al Director Supremo de las Províncias Unidas del Río de la Plata, José Gervasio Posadas.
Què visitar a Posadas
Turísticament parlant, Posadas, la capital de Misiones, és poc interessant. Amb un centre quadriculat, la Pl.San Martín amb la figura eqüestre del General al bell mig i la Pl.9 Julio amb la Catedral i la Municipalidad, essent el cor de la ciutat.
El Museo Arqueológico e Histórico “Andrés Guacuran”, (General Paz, 1865) seria una bona manera d’aprendre sobre les cultures originaries de la regió si no fos perquè el 90% de les obres es troben al dipòsit degut a la falta de mitjans econòmics per mantenir-los.
Actualment només queden petites mostres de Eldoradenses i Guaranies, així com alguna talla de l’època missionera. Però el tracte de la gent del museu i el seu cost gratuït fan que valgui la pena de visitar per fer-se una idea de com era i com és la societat de Misiones.
La part de la que estan més orgullosos els posadins és la seva “costanera”. Tot un passeig a la riba del Paranà que té el seu punt fort al vespre, quan els amants de l’esport surten per córrer, anar a bici o simplement passejar. El tram per damunt de Av.Roque Pérez és la zona dels restaurants “posta” on pots menjar peix i carn a un preu no gaire econòmic.
I és que menjar a Posadas no és fàcil. Per la zona del centre trobem diferents locals però amb menú poc variat, pizzes, hamburgueses i panchos (frankfurts). Per les avingudes que delimiten el quadrat del centre trobem els típics bars de minutes amb milaneses, hamburgueses o empanades, d’estil menys greixos que els anteriors i fins i tot alguna parrilla.
Pot ser per això, els supermercats s’omplen de menjar cuinat per servir a les 12a.m. el dinar als treballadors, als estudiants o a la gent de pas. Això sí, si es té gana a fora d’hores, sempre trobaràs “chipá”, un panet amb formatge a dins.
A l’Av.Roque Saenz Peña, entre San Martin i Sarmiento, hi ha el “Mercado Modelo “La Placita””, un mercadillo més típic de Bolívia que d’Argentina o potser és una manera d’anar obrint boca al que ens espera a l’altre costat de riu. Pel “Puente Internacional San Roque González de Santa Cruz” s’arriba a Encarnación, Paraguay, i la zona més famosa, un mercadillo gegant d’imitacions.
Els festivals
Misiones, la província de la qual Posadas és capital, és coneguda pels seus “yerbatals”, plantacions de l’herba mate i Posadas aprofia aquest reconeixement oferint tota una varietat de productes relacionats amb aquesta costum. La galera del mate (Av.Polonia amb Av.Roque Pérez) n’és un exemple, així com el Palacio del Mate, a Rivadavia, 1846.
A mitjans de novembre, celebren el Festival Nacional de Música del Litoral, una bona manera de conèixer el folklore de la província i escoltar els famosos sapucais, el crit característics que acompanyen al chamamé, un estil de folklore. El Festival es celebra a l’amfiteatre que hi ha a prop del Museo Regional “Aníbal Cambas”, al Parque de la República de Paraguay.
Hauries de Saber
Posadas et serveix com a ciutat de descans i de parada per visitar les Misiones de Santa Ana i ja de camí a Puerto Iguazú, per parar a San Ignacio de Miní. Per tant, amb una nit a Posadas n’hi ha suficient per veure la ciutat i les ruïnes de les missions jesuïtes. A la mateixa estació d’autobusos hi ha una oficina d’informació i turisme que t’explicaran com anar a les missions i t’indicaran el tipus d’allotjament que desitges.
Apóstoles
Apóstoles és un municipi de Misiones de 26.649 habitants, segons el cens del 2001. El que ha fet famós aquest municipi és la Yerba Mate, l’economia de la província de Misiones es basa en la producció i el tractament d’aquesta herba per obtenir el producte més social de l’Argentina.
A principis d’octubre, Apóstoles celebra la “Fiesta Nacional e Internacional de la Yerba Mate”, una fira agro-industrial basada en l’explotació d’aquesta herba. El Museo Histórico Juan Szychowski és una mostra més de la importància de la indústria yerbatera de la regió, a uns 5 km de la ciutat i situat a les instal·lacions d’una empresa del sector.
Apóstoles va néixer com una reducció jesuïta el 1638 i desprès de l’expulsió d’aquesta ordre, els immigrants polonesos i ucraïnesos, majoritàriament, van repoblar aquesta regió.
Apóstoles es pot visitar com a ruta de la yerba mate o de les missons jesuïtes que es van instal·lar entre el sur de Brazil i el de Paraguay i aquesta zona d’Argentina.
Azara
Azara és un poblet d’unes 23,000 ha que desgraciadament s’està fent famós ja que es convertirà en una de les zones més afectades per la represa Garabí, entre Brazil i Argentina. Si el projecte tira endavant, i sembla que a efectes pràctics ho farà, gran part d’Azara es veurà inundada.
L’impacte d’aquesta gran construcció tindrà efectes ambientals i socials, on milers de persones es veuran obligades a deixar les seves terres i a acceptar la recolocació en zones on potser no podran desenvolupar la seva activitat econòmica. I és que Azara és una localitat agrícola i pesquera, on l’economia de la regió és bàsicament el sector primari.
A més a més, es destruiran gran part de terres subtropicals verges, els boscos en “galeries” que s’han format a la riba del riu Uruguay i dels seus afluents. Es perdran espècies animals i vegetals i probablement, la represa, ocasioni l’aparició de plagues i un canvi de l’ecosistema i el clima local.
Azara, com Apóstoles, fou fundada per polonesos i ucraïnesos i encara avui en diala presència d’aquests es ben notària. El 1901, un grup d’immigrants europeus, buscant unes terres bones per cultivar i no contents amb les que els havien ofert a Apósteles es vans instal·lar finalment, al que posteriorment s’anomenaria Azara, en honor a Félix de Azara, un naturista, militar, antropòleg espanyol per la labor que havia fet a la zona en quant a l’estudia de la flora i la fauna.
Son dos poblets sense gaire més atractiu que la vida tranquila, així que la millor època per visitar-los és a l’octubre, durant la fira de Apóstoles quan es pot aprofitar per anar a la yerbatera i amb un dia n’hi ha de sobres.
Les Misiones Jesuíticas
Els jesuïtes van ser els encarregats d’implantar la relgió cristiana al “nou món”. A Buenos Aires hi van portar l’educació i els col·legis i al nord de l’Argentina les misiones per evangelitzar als indígenes.
San Ignacio de Miní, Santa Ana, Nuestra Señora de Loreto i Santa María la Mayor han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 1984.
En situació
Durant el s.XVIII els jesuïtes van tenir la missió d’evangelitzar als natius dels territoris que Espanya havia colonitzat al nou continent. Així es van fundar les “Misiones Jesuíticas Guaraníes” de la mà de la Companyia de Jesús. Les missions es van dissoldre quan el 1767 es va instaurar la Pragmàtica Sanció per part de Carles III.
Els pobles indígenes d’aquestes regions eren majoritàriament de la cultura guaraní. Tenien l’esperança de trobar la “Terra Sense Mal”, fet que van saber aprofitar els jesuïtes per ensenyar-los el “Camí cap al Salvador”, d’aquesta manera molts poblats es van unir a les colònies jesuïtes on cada grup familiar cultivava una parcel·la de terra per a ús propi (abambaé: coses de l’home) i una altra comunitària (tupambaé: coses de Déu).
A Argentina, els jesuïtes tenien la part administrativa a Córdoba i la zona de les missions, al nord-est; a prop de les cascades d’Iguazú, a la província de Misiones. Les quatre més important són les següents.
San Ignacio de Miní
La reducció de San Ignacio de Miní és la més important de la regió pel bon estat en que es conserven de totes les que hi havia a la zona d’Argentina, Brasil i Paraguay ja que encara s’hi pot veure la delimitació del que eren les cases del indígenes, les estructures del claustre i els desaigües pluvials.
Va ser funda del 1610 pels sacerdots José Cataldino i Simón Masetta, 20 anys després els seus habitants es van traslladar cap al sud per tal de resguardar-se dels atacs dels Bandeiras Paulistas, un grup armat de indis i moradors de San Pablo. Finalment el 1696 es van establir al nord del rierol Yabebirí fins que el 1767 es van dissoldre la Companyia de Jesús. om en moltes altres reduccions jesuïtes, l’església era el centre del poblat i es trobava a la plaça principal d’on en sortien els carrers més importants.
El poblat en si començava al sud de la plaça on hi havia el taller, l’escola que també era la residencia dels sacerdots i el cementeri dels indis que es separava en quatre parts segons el gènere i l’edat dels morts. Després també hi havia les vivendes dels indis. L’església fou obra de l’arquitecte Giuseppe Brasanelli que va adaptar els seus coneixements d’arquitectura europea als materials i al terreny del nord d’Argentina. Així va utilizar fusta per les estructures, pedra i fang per les parets i una ornamentació d’estil barroc.
A l’església s’hi enterraven els caciques dels indis i els membres de la Companyia de Jesús. A l’escolta hi anaven tant els adults com els nens, ja que era la manera d’adoctrinar i alfabetitzar als índis en tres idiomes: el guaraní, l’espanyol i el llatí. El taller tenia la funció de formar artensans. Un edifici característic era el cotyguazú que tenia la funció de donar llar a les nenes òrfenes, les dones soleteres i les padrines que s’havien quedat vidues.
Com als pobles espanyols, la plaça era el centre de la vida social i dels negocis. En un costat, també hi ha el cabildo, l’edifici encarregat de gestionar els diners del poblat. En aquest poblat també hi havia una presó i el famós rollo, un pal de fusta al mig de la plaça principal on s’hi fustigaven els qui havien dut a terme algún tipus de delicte o als qui manteninen les seves creences i ritus ancestrals. El complex compta amb un centre d’interpretació que ajuda a entendre la cultura guaraní i la funció de les missions.
Santa Ana
Les ruïnes de Santa Ana sorprenen per la vegetació que les cobreix. Arquitectònicament és de les que queda menys en peu però destaca l’escalinata construïda per salvar el desnivell del terreny. A més son molt menys turístiques que les de San Ignacio i això fa que el tracte del personal sigui molt més atent.
Si tens ganes de saber més sobre les missions, ves a Santa Ana, el guia estarà encantat d’atendre’t. Des de Posadas agafes el bus local41, que val $6 (2009) i surt des de la terminal i li dius al conductor que et deixi a l’establiment CBSE i allí camines 1km fins a l’entrada de les ruïnes.
Loreto i Santa Maria
Les ruïnes de Loreto són una de les més importants que es troben a l’Argentina.
A la missió de Santa María la Mayor es va instaurar una impremta on es van editar llibres de gran valor. Actualment les ruïnes estan cobertes de vegetació.
Altres punts de la ruta
Altres pobles amb arrels jesuïtes a Argentina son San Carlos i San Jose que es troben entre Apóstoles i Posadas, per la ruta 14. I seguint la 14 direcció sud també ens trobarem amb Santo Tomé, La Cruz i Yapeyú que era una de les més importants. A Yapeyú és on va néixer José de San Martín, el Libertador. La ruta 14 en direcció nord ens porta a Apóstoles, Concepción de la Sierra, Santa María, Mártires i San Javier.
Per arribar a les ruïnes de Nuestra Señora de Candelaria que es troben al poble de Candelaria, s’ha d’agafar la ruta 12, des de Posadas i desviar a la ruta provincial 204. A la mateixa ruta 12 també hi ha les de Santa Ana, San Ignacio de Miní, Loreto i Corpus Christi tot i que les ruïnes d’aquest últim son casi inexistents.
Puerto Iguazú
Per anar a la flamant nova Meravella Natural del Món has d’anar a Puerto Iguazú, Misiones. Aquesta ciutat fa frontera amb Paraguay i Brasil tal com es pot veure al Hito Tres Fronteras. A la mateixa zona hi ha una fira d’artesans. A més a més, està plena de jardins botànics on les orquídies i els colibrís son els protagonistes. Pels voltants de la ciutat encara queda algun poblat indígena.
Cataratas del Iguazú
El Parque Nacional Iguazú forma part d’Argentina i de Brazil. La part Argentina és la més gran i espectacular ja que t’endinses i t’apropes a les cascades. La part de Brazil és més per vistes panoràmiques, les quals també són impactants.
En situació
El nom de Iguzú té origen guaraní i és la únió de “Y”, aigua i “Guazú”, gran, per tant podriem dir que junt és “gran quantitat d’aigua”. Álvar Nuñez Cabeza de Vaca, un descobridor i conquistador andalús nacut el 1488 va ser el primer europeu en arribar a les Cataratas del Iguazú que ell va nombrar “Saltos de Santa Teresa”. En aquells temps de conquista, la zona estava habitada per indígenes guaraníes, principalment, que poc a poc van anar patint el procès evangelitzador dels jesuïtes.
Quan el monarca espanyol Carlos III va expulsar els jesuïtes, el 1768, tota aquesta zona va anar quedant oblidada fins que el 1882 es va organitzar una expedició científica alemana per buscar terres per colonitzar i fou com Jordan Hummell vegué el potencial turístic del que avui és una de les set meravelles naturals del món.
El parc, tal com el veiem avui, fou obra del paissatgista Carlos Thays qui va realitzar un estudi de la zona que serví de base per a la creació del parc natural el 1934.
Què visitar a les Cataractes
Una vegada accedit al parc, el tren ecològic et porta fins a dalt de tot, des d’on es pot veure la Garganta del Diablo, el salt més famós del parc. La quantitat d’aigua, la grandesa i el soroll de l’aigua és espectacular.
Hi ha dos recorreguts per observar les cascades, el “Circuito Superior” i el “Circuito Inferior”. El primer es tracta d’una caminada per la zona superior dels salts i el segon et porta al cor de les cascades, una caminada per l’interior de la selva. També és pot anar a la Isla San Martin o fer passeig amb un barca per apropar-te a les cascades.
Les caminades et permetran observar la gran varietat de flora, destacant les orquídies i fauna, on les papallones t’acompanyen durant tot el dia.
Consell: mirar el temps i no anar-hi quan fa dies que no plou perquè les cascades no mostren tot el seu potencial ni quan està plovent ja que l’aigua és marronosa.
Com anar a Iguazú pel teu compte
Per arribar fins al Parque Nacional Iguazú s’hi pot anar amb autobús fins a les cascades $5. Si es vol anar a la part de Brazil , a Cataratas do Iguaçú són $5 i de Brazil a les cascades R$2,2
Hauries de saber
L’entrada general al parc són $60, però si ets resident a Argentina són $20 i l’entrada a Brazil, 21R$. Així que si has anat a Argentina ha estudiar és una bona manera d’amortitzar la residencia temporal. Una opció és veure el parc amb 2 dies, ja que el segon dia hi ha descompte en l’entrada. En el nostre cas ens va anar d’allò més bé ja que ens va ploure mentre estàvem al parc i això ens va impedir de gaudir de tot l’espectacle i com que havíem pagat com a residents d’Argentina, l’entrada havia estat més barata i el descompte se’ns aplicava sobre aquest valor.
Actualitzant els valors (2011), l’entrada general ja està a $100 i a Brasil R$ 33. Els valors al 2014 ja són $215 l’entrada general, $80 si tens la residencia argentina i R$ 40.
