La província de Santa Fe, a l’Argentina es troba a la zona coneguda com el Litoral. No és una de les províncies més famoses de l’Argentina, però no per això, no hi anirem. De fet, per a molts porteños, que ja sabem que són força centristes, com qualsevol habitant d’una capital, a Santa Fe no hi ha gran cosa a fer. ERROR!
Hauries de Saber:
No et perdis la ciutat de Rosario
A Fuet i Mate hem posat en pràctica el Turisme No Guiri i he decidit anar a explorar pel nostre compte la província de Santa Fe, a l’Argentina. És cert, que no hem pogut recórrer-la tant com hem volgut, ja que com que no tenim cotxe, les distàncies és magnifiquen. A més a més, a l’Argentina hi vivim hi vivíem, és a dir, treball i vida rutinària, per tant no tenim tant temps com per fer un viatge motxiller. Tot i que, tot el que hem recorregut ha sigut força motxilerament.
La nostra ruta per la província de Santa Fe es va dividir en dues ocasions, una per Santa Fe de la Vera Cruz i l’altra per Rosario. Sempre amb autocars, omnibus i buscant l’opció més econòmica d’allotjament. A Santa Fe vam optar per un hotelet a prop de l’estació i a Rosario vam fer Couchsurfing, quan encara no exisitien els mòbils amb internet!
La capital de la província de Santa Fe és la ciutat de Santa Fe. Malgrat tot, la ciutat que té més renom és Rosario, una ciutat excepcional per visitar un cap de setmana des de Buenos Aires.
Santa fe de la Vera Cruz, la capital
Santa Fe de la Vera Cruz o simplement Santa Fe és la capital de la província de Santa Fe, situada a uns 460km de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Malgrat que és una opció força desconeguda pels porteños és interessant per passar-hi un cap de setmana.
La ciutat de Santa Fe té molt potencial, molta vida cultural i llocs interessants com per dedicar-li un cap de setmana.
Descobreix la ciutat de Santa Fe en un parell de dies.
La costa del riu Paraná i la gran quantitat de museus la fan un lloc ideal per aprendre sobre l’Argentina i sortir del centre de l’huracà porteño.
En situació
La necessitat de tenir una ciutat que unís la sortida del Río de la Plata amb Paraguay, Tucumán i Cuyo, així com el Alto Perú féu que el 1573 Juan de Garay, el mateix que fundà Buenos Aires, fundés la ciutat de Santa Fe, a prop del riu San Javier.
Uns anys després, el 1653, els habitants d’aquella ciutat colonial, la van traslladar a la ubicació actual a causa de les inundacions provocades pel riu i als atacs dels indis de la zona.
Les ruïnes que en queden formen part del Parque Arqueológico Ruinas de Santa Fe la Vieja, a prop de la ciutat de Cayastá.
El 1662 la Corona Espanyola va declarar la ciutat de Santa Fe com la ciutat del “Puerto Preciso”. Això vol dir, que era un punt de registre de les embarcacions que anaven al Paraguay a través del riu Paraná. Aquest punt va fer que la ciutat tingués molts ingressos i fos un punt interessant pel creixement urbà.
Un dels moments més històris de Santa Fe i de l’Argentina, fou la sanció de la Constitución Nacional del 1853 al Cabildo de Santa Fe. La Constitución del ’53 va ser un punt d’inflecció a la història nacional. Malauradament, de l’edifici no en queda pràcticament res.
Què visitar a Santa Fe
La zona turística de la ciutat de Santa Fe és relativament petita i es pot fer caminant o encara millor, amb bici. L’ajuntament de la ciutat té un sistema de bicicles a l’estil del Bicing de Barcelona o de l’Ecobici de Buenos Aires, totalment gratuït. Només has d’anar a un dels punts de retirada de bicis, per exemple a l’estació Belgrano o al Mercado Norte, registrar-te i tens bicicleta gratis durant 3h amb opció de renovar-la 3h més.
Gaudeix de la ciutat amb una bicicleta gratuïta.
La idea és interessant, ja que ens permet recórrer tota la costanera del riu i anar a la reserva ecològica on a més de l’observació d’aus ens podrem entretenir llegint un seguit de llegendes dels arbres i aprenent sobre la flora i la fauna de la zona.
A la costa del riu Paraná podem descansar en algunes de les seves platges urbanes, pescar, anar en catamarà o fer algun esport d’aigua com kitesurf o vela, entre altres.
La ciutat, malgrat el que es pugui pensar, estar molt ben organitzada turísticament parlant i té moltes activitats i circuits preparats per descobrir-la al nostre ritme o bé en les visites guiades que organitzen des de turisme.
Podem anar coneixent la ciutat seguint algun dels seus recorreguts turístics com el Paseo del Boulevard que recorre el bulevard Gálvez, on hi ha la gran majoria de restaurants de la ciutat, així com petits palaus de principis del s.XX, ja que era la zona de residència per excel·lència.
Alguns dels atractius de la zona són la vella estació de trens Belgrano recuperada com a centre cultural i d’exposicions, la Casa de los Gobernadores o la Plaza Pueyrredón amb el Mercado Progreso.
Hauries de Saber:
Els caps de setmana hi ha fira d’artesans al Mercado del Progreso
També podem entrar al Museo de Arte Contemporáneo de la Universidad Nacional del Litoral que es troba a prop de la Plaza Pueyrredón.
Si recorrem el Circuito de la Constitución, que fa referencia a la Constitución de 1853, podrem descobrir tota la zona històrica de la ciutat. Per exemple el carrer comercial i de vianants de San Martín, anomenat anteriorment com Calle de la Compañía, Calle de la Merced i calle del Comercio fins que el 1901 adoptà el nom del llibertador.
La Plaza 25 de Mayo que fou la primera plaça de la ciutat i que complia la distribució típica d’una plaça major colonial, on hi havia l’església i el Cabildo on es van celebrar les sessions constitutives de 1853, avui en dia desaparegut.
A la plaça hi podem trobar la Casa del Gobierno, on hi havia abans el Cabildo. De l’antic centre de poder espanyol, només en queda la campana, que podem veure al hall de la casa de govern i unes claus que estan al museu històric de la província.
Altres punts destacats de 25 de Mayo, són el Colegio de la Inmaculada Concepción amb el museu, la Iglesia de Nuestra Señora de los Milagros que data de l’època colonial, la Catedral Metropolitana i ben a prop d’allí la Iglesia de Nuestra Señora del Rosario i el Convento de Santo Domingo.
Seguint el carrer San Martín arribarem al Paseo de las Tres Culturas on hi ha el Museo Histórico Provincial Brigader Estanislao López. El museu es troba a la que fou la casa de la família Diez de Andino datada de 1742 amb una construcció típica del període colonial. Els objectes exposats al museu són d’allò més interessant però pel meu gust li falta una mica més d’informació històrica.
Descobreix algun dels més de 20 museus que hi ha a la ciutat.
Els altres dos museus de la plaça són el Museo y Convento de San Francisco, l’església del qual es va aixecar en el temps de la fundació de la ciutat cap al 1574 i el Museo Etnogràfico y Colonial Juan de Garay que ens pot servir per complementar la visita a les ruïnes de Santa Fe la Vieja.
En aquesta zona també ens queda el Parque del Sur i una mica més enllà el futur Parque de la Constitución.
L’altra plaça important del nucli històric ès la Plaza San Martín, amb l’estàtua eqüestre del Libertador, al mig, les ruïnes del pati de la catedral, el Museo de Ciencias NaturalesFlorentino Ameghino i el Museo Colegio de Médicos.
L’atractiu de Santa Fe
Un punt a tenir en compte de la ciutat de Santa Fe és el Patio Cervecero, la fàbrica de la cervesa Santa Fe i el Museo de la Cerveza, tot ubicat a Calchines i Lavalle.
Fan visites guiades a les 17h però s’ha de tenir saber que no hi ha reserva prèvia i que s’hi ha d’estar cap a les 16.30h, ja que va per ordre d’arribada i la capacitat és d’unes 40 persones.
Durant la visita veurem la part de la cuina de la fàbrica, ens explicaran el procés de fabricació de la cervesa i la història de la companyia. L’empresa de cervesa Santa Fe va començar el 1913 produint 25 tn de gel i l’any següent ja es va especialitzar en l’elaboració de la cervesa aprofitant les característiques de l’aigua del riu.
Podrem visitar el museu i finalment tindrem un parell de regalets molt gratificants.
Hauries de Saber:
El cervezoducto porta cervesa dels tancs directament al bar
Un dels punts dels quals estan més orgullosos és del Cervezoducto Santa Fe que connecta un dels tancs d’emmagatzematge de cervesa sense pasteuritzar directament amb els tiradors de cervesa del Patio.
Així que tant sí com no, haurem d’anar a provar aquesta modalitat de cervesa tan típica d’aquí, no només per no estar pasteuritzada, sinó perquè la cervesa Santa Fe és de marca provincial, és a dir, només es comercialitza en aquesta província, s’ha de tenir saber que es demana com un “liso” que seria com una canya, en un vas de 250cc totalment llis i transparent.
Pels voltants de la ciutat de Santa Fe
Pels voltants de la ciutat de Santa Fe, a la província de Santa Fe, a l’Argentina hi ha un parell d’activitats per completar la jornada, però el punt més interessant és visitar les ruïnes de la ciutat fundada per Juan de Garay.
Granja La Esmeralda
Si ens sobra temps, però només si ens en sobra, podem anar a la Granja La Esmeralda, un parc ecològic per a l’observació de la fauna autòctona, l’entrada és de només $15 i s’hi pot anar amb autobús, amb el Monte Vera que surt de la plataforma 27 de la terminal de omnibus, però he de dir que podria estar molt millor, que té més potencial.
Parque Arqueológico Santa Fe la Vieja
El Parque Arqueológico de Sante Fe la Vieja són les ruïnes de la ciutat original fundada per Juan de Garay.
Breu història per parlar al bar
El 1573 Juan de Garay va fundar una sèrie de ciutats, com Buenos Aires, amb l’objectiu de crear una xarxa de poblacions colonials per fomentar el comerç i protegir l’or i altres matèries que enviaven a Espanya. Així fou com nasqué a la riba del riu la ciutat de Santa Fe, enllaç entre Paraguay, el Río de la Plata i Tucumán i d’allí a la capital de l’imperi espanyol, al Perú.
L’any 1653 es va decidir mudar la ciutat, a l’emplaçament actual, uns 80km, així que es va despoblar la ciutat original, ja que els habitants es van traslladar a la nova Santa Fe, emportant-se tot el que van poder de Santa Fe la Vieja.
Posant imaginació
La ciutat original, ubicada a l’actual localitat de Cayastá, tenia les característiques d’una típica ciutat colonial, la plaça d’armes, un lloc social i d’administració, amb els edificis més importants, com l’església i el Cabildo, al voltant.
Tenia 11 illes de cases de nord a sud i 6 d’oest a est i es trobava sobre l’actual riu San Javier, tenint la particularitat que va ser la primera ciutat urbanitzada del Río de la Plata. De fet les inundacions provocades pel riu i els atacs dels indígenes foren alguns dels motius pels quals el Cabildo va decidir traslladar la ciutat.
La fundació de la ciutat va seguir el procediment habitual de l’època, una cerimònia de fundació davant del “rollo fundacional”, a la plaça major, que posteriorment seria el lloc on s’executava justícia, la celebració d’una missa, el repartiment de terres i l’elecció dels membres del Cabildo.
La ciutat de Juan de Garay es va anar cobrint de terra i a poc a poc desapareixent, fins que el 1949, Agustín Zapata Gollan va poder començar les excavacions arqueològiques amb l’objectiu de descobrir el que en quedava i recuperar la història de la capital.
L’erosió del riu va provocar que es perdés part de la ciutat, de fet fins i tot part de la plaça majo, per això ara s’està treballant en l’assentament del barranc.
S’ha pogut recuperar peces de ceràmica i moltes teules de les cases, ja que aquella zona tenia una “fàbrica” d’aquests elements, millorant-ne la tècnica original, que es feien amb la forma de les cuixes.
La visita a les ruïnes
Avui en dia, visitant el parc, podem veure algunes ruïnes i alguns dels murs de tres de les sis esglésies, la de San Francisco, la de Santo Domingo i La Merced, del cabildo, al sud de la plaça i d’alguna de les cases. Fins i tot podem entrar a la Iglesia de San Francisco.
També podem veure la reconstrucció d’una casa típica d’una família benestant de l’època, la Casa Ambienta de Vera Muxica. Les construccions del moment eren de terra xafada, tècnica coneguda com tapia.
La Iglesia de San Fracisco, va ser l’única que va poder excavar Zapata, descobrint un pati en forma quadrangular i algunes de les sales que funcionaven com escola, cambres dels monjos, sagristia, entre altres. A més a més, de les excavacions, se n’han tret ossos i esquelets dels veïns de Santa Fe la Vieja enterrats a l’interior de l’església, ja que en aquella època no existien cementiris.
Les cases de l’època tenien un pati d’entrada, després dues o tres cambres una a continuació de l’altra que feien de menjador, lloc de reunió i cambra principal. Un altre pati intern que comunicava amb la cuina i el menjador del servei i per últim un nou pati que també feia d’hort, seguit del magatzem i de la quadra pels animals.
Hauries de Saber sobre Santa Fe la Vieja
La visita al lloc arqueològic és interessant. S’hi ha d’anar amb relatiu temps i tenint en compte que al migdia tanquen. El més curiós de tot és que ho tenen tot tan organitzat que fins i tot has de “córrer”, si no hi vas amb cotxe, per poder anar d’una visita guiada a l’altra.
S’hi pot arribar amb l’autobús de la companyia Parana Medio SRL, per 58$, que surt de l’estació terminal de Santa Fe, va direcció Cayastá i ens deixa a l’entrada del Parc. L’ideal és el de les 9 am i així podem tornar amb el de les 13:40, que passa per davant del parc, també per $58.
Les visites consisteixen en el museu de lloc, on podem veure l’evolució del temps a través de les peces trobades, l’església de Santo Domingo i la Casa Ambientada de Vera Muxica. Moltes de les ruïnes estan cobertes per garantir-ne la protecció.
Per tancar el tema, podem anar al Museo Etnográfico y Colonial a 25 de mayo i 3 de febrero a la ciutat de Santa Fe. El 1957 es va declarar el parc arqueològic com Monumento Histórico Nacional.
Fins aquí la nostra guia sobre la ciutat de Santa Fe. No en som experts, només hi hem estat un cap de setmana llarg de turisme, un cap de setmana molt explotat, però de turisme. Per això us deixem l’enllaç al web oficial de turisme de la ciutat on hi trobareu la informació actualitzada sobre els horaris i els preus.
Rosario
Rosario és la ciutat perfecta per a la gent que li agrada viure amb les comoditats d’una ciutat i la tranquil·litat d’un poble. Té cultura, llocs turístics i tot el necessari per no sentir-te aïllat i a la vegada no pateix les aglomeracions de gent de Capital.
Escapada des de Buenos Aires: a Rosario!
El fet que Rosario fos el primer lloc on va volar la bandera Argentina, l’ha convertit en una de les ciutats històriques més importants d’Argentina.
En situació
Rosario és el bressol de dos dels ídols argentins més universals, el Che Guevara i Messi. Si, ho sabem, els purístes es posaran les mans al cap que comparem el Che amb Messi, però sincerament, agafeu 60 persones entre els 3 i els 100 anys i pregunteu-los qui era el Che i qui és el Messi…Qui és més reconegut?
Des del punt de vista de l’Argentina, Rosario, a la província de Santa Fe és molt important, ja que aquí va ser la primera vegada que la Bandera de l’Argentina, ideada per Belgrano, va onejar.
Decobreix la ruta Belgraniana per Buenos Aires.
La proximitat de Rosario amb Buenos Aires fa que sigui un dels primers llocs que els estrangers visitem en una escapada des de Capital. La veritat és que és un dels nostres destins preferits i entre tots, si sou catalans, és el primer que us recomanem. El vincle Catalunya – Rosario és espectacular.
Què visitar a Rosario
La Plaza 25 de Mayo és un exemple més de la característica plaça argentina. Entre el Palacio Municipal o també anomenat Palacio de Los Leones i la Basílica de Nuestra Señora del Rosario s’obre el Pasaje Juramento. A través del mirall d’aigua compost per figures de Lola Mora (la Llibertat, la Victoria, els Granaderos i Belgrano), porta directament al Monumento de la Bandera, la forma del qual representa un vaixell, la nau de la Patria que avança cap al mar de l’eternitat.
Hauries de Saber:
El Monumento a La Bandera és un dels més importants del país.
El Monumento a La Bandera és el monument més emblemàtic de Rosario, fins i tot apareix als bitllets de $10.
Per $2 es pot pujar els 70m de la Torre i tenir una de les millors vistes de la ciutat.
A la Cripta de Belgrano, creador de la Bandera, una escultura del general recorda el lloc on va erigir la bandera per primera vegada. Recordem que Belgrano està enterrat a Buenos Aires, on va morir.
A l’exterior, el Patio Cívico simbolitza l’esforç de l’organització de l’Estat i el Propileo Triunfal és la icona de la Nació organitzada a partir de la Constitució del 1853.
El Propileo representa un temple d’Atenes i les quatre estàtues que hi ha, representen la Gran Pàtria Americana: la Indígena, la Colonial, la Constitucional i la Futura.
A més hi ha la Flama Vocativa, en honor dels que van donar la vida per la Patria. Sota del Propileo hi ha la “Galería de Honor de las Banderas” amb banderes, himnes, terra i la flor característica del països americans i símbols històrics relacionats amb la bandera argentina.
Per seguir recorrent Rosario, a la província de Santa Fe, hem d’anar cap al carrer Córdoba. El carrer Córdoba és el carrer principal, tot passa allí. Arquitectura, botigues i història comparteixen el centre de la ciutat.
Tan important és mirar les façanes dels edificis com les del Club Español (Rioja i San Martín) o del Palacio Fuentes (Sarmiento i Santa Fe) com aixecar la vista al cel i descobrir algunes de les cúpules més boniques de la ciutat com la de l’Ex Tienda La Favorita (Córdoba i Sarmiento) o la de l’Edificio Bola de Nieve (Corrientes i Laprida) o el capitell del Jockey Club de Rosario (Córdaba i Maipú).
Els millors edificis de Rosario estan al carrer Córdoba.
A la intersecció de Entre Rios i Urquiza hi ha la casa on es creu que va néixer el Che Guevara. Actualment, la municipalitat ofereix una ruta guiada del Che per Rosario.
Seguint per Córdoba i creuant Corrientes, comença el “Paseo del Siglo” amb la Plaza San Martin com zona verda d’aquest passeig d’importants edificis.
La Bolsa de Comercio (Corrientes i Córdoba), l’Edificio la Inmobiliaria (Corrientes i Córdoba), el Palacio Mineti (costat de la Bolsa) o el Ex Palacio de la Jefatura (Pl.San Martin) són només alguns dels exemples arquitectònics d’aquesta caminada.
Actualment la Ex Casa de Lorenzi (M.Moreno i Córdoba) és el Museo de la Memoria, amb un bono contribución de 5$, pots entendre una mica més com va viure Rosario una de les dictadures més brutals que ha patit Argentina.
El Paseo del Siglo acaba al Bulevar Oroño, tot un carrer que el diumenge al matí es talla al trànsit i s’habilita per als esportistes i per a tota la família.
L’altra opció per passar el diumenge és al Parque de la Independencia, el pulmó de Rosario, on a l’estiu acaba el dia amb un espectacle de focs, música i aigua.
També es pot passejar per la costa, on trobarem el Museo de Arte Decorativo, el Parque Urquiza amb el conjunt astronòmic i el Parque España amb el Centro Educativo i el Centro Cultural.
Hauries de Saber:
Fes-te un asado argentí al Club Mitre
Al Club Mitre, pagant una entrada de $10, tens l’accés a l’asador. Així que només cal buscar un supermercat, comprar una tira de asado, una bossa de carbó (tot i que si hi vas desprès de les 14h pot ser que algú et deixi les seves brases) i ja pots integrar-te al món argentí.
La veritat que Rosario és una ciutat que tenim ganes de tornar-hi. Fa molt que hi vam anar i ens queden molt racons per descobrir. De fet, no sé per què, però tinc la sensació que Rosario és una Buenos Aires en petit, podríem dir que la nostra Girona.
Us deixem l’enllaç al web de turisme oficial de la ciutat, per actualtizar horaris i sobretot preus.
Què us sembla fer una escapada a la província de Santa Fe, a l’Argentina? Tota la informació actualtizada de la província de Santa Fe, al web oficial de turisme de la província.
Nosaltres només hem estat en dos punts, però algun dia, ens embolicarem la manta al cap i recorrerem Argentina al més pur estil motxiller. Per això, et demanem que si tens racons únics i especials, ens els comparteixis en un comentari per anar preparant la nostra ruta.
