• Post category:Argentina
  • Post last modified:octubre 10, 2020

La província de Santa Fe es troba a la zona coneguda com Litoral argentí. No és una de les més famoses ja que, aparentment, segons els argentins, no té gaires atractius turístics. Confessem que nosaltres només hi hem estat en dues ocasions i no la vam recorrer gaire però al web oficial de turisme hi trobareu moltes més idees.

La seva capital és Santa Fe però la ciutat que té més renom és Rosario, una ciutat excepcional per visitar un cap de setmana desde Buenos Aires.

Santa fe de la Vera Cruz

Santa Fe de la Vera Cruz o simplement Santa Fe és la capital de la província de Santa Fe, situada a uns 460km de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, malgrat que és una opció força desconeguda pels porteños és interessant per passar-hi un cap de setmana.

En situació

La necessitat de tenir una ciutat que unís la sortida del Río de la Plata amb Paraguay, Tucumán i Cuyo així com el Alto Perú féu que el 1573 Juan de Garay, el mateix que fundà Buenos Aires, fundés la ciutat de Santa Fe a prop del riu San Javier.

Uns anys després, el 1653, els habitants d’aquella ciutat colonial la van traslladar a la ubicació actual a causa de les inundacions provocades pel riu i als atacs dels indis de la zona. Les ruïnes que en queden formen part del Parque Arqueológico Ruinas de Santa Fe la Vieja, a prop de la ciutat de Cayastá.

Què visitar a Santa Fe

La zona turística de la ciutat és relativament petita i es pot fer caminant o encara millor, amb bici. L’ajuntament de la ciutat té un sistema de bicicles a l’estil del Bicing de Barcelona o de l’Ecobici de Buenos Aires, totalment gratuït. Només has d’anar a un dels punts de retirada de bicis, per exemple a l’estació Belgrano o al Mercado Norte, registrar-te i tens bicicleta gratis durant 3h amb opció de renovar-la 3h més.

La idea és interessant, ja que ens permet recórrer tota la costanera del riu i anar a la reserva ecològica on a més de l’observació d’aus ens podrem entretenir llegint un seguit de llegendes dels arbres i aprenent sobre la flora i la fauna de la zona.

A la costa del riu Paraná podem descansar en algunes de les seves platges urbanes, pescar, anar en catamarà o fer algun esport d’aigua com kitesurf o vela, entre altres. Podem anar coneixent la ciutat seguint algun dels seus recorreguts turístics com el Paseo del Boulevard que recorre el bulevard Gálvez, on hi ha la gran majoria de restaurants de la ciutat, així com petits palaus de principis del s.XX, ja que era la zona de residència per excel·lència.

Alguns dels atractius de la zona són la vella estació de trens Belgrano recuperada com a centre cultural i d’exposicions, la Casa de los Gobernadores o la Plaza Pueyrredón amb el Mercado Progreso i on els caps de setmana s’hi instal·la una fira d’artesans. També podem entrar al Museo de Arte Contemporáneo de la Universidad Nacional del Litoral que es troba a prop de la Plaza Pueyrredón.

Si recorrem el Circuito de la Constitución, que fa referencia a la Constitución de 1853, podrem descobrir tota la zona històrica de la ciutat com per exemple el carrer comercial i de vianants de San Martín, anomenat anteriorment com Calle de la Compañía, Calle de la Merced i calle del Comercio fins que el 1901 adoptà el nom del llibertador.

La Plaza 25 de Mayo que fou la primera plaça de la ciutat i que complia la distribució típica d’una plaça major colonial, on hi havia l’església i el Cabildo on es van celebrar les sessions constitutives de 1853, avui en dia desaparegut. A la Plaça hi podem trobar la Casa del Gobierno, on hi havia abans el Cabildo del qual només en queda la campana, que podem veure avui al hall de la casa de govern i unes claus que estan al museu històric de la província, el Colegio de la Inmaculada Concepción amb el museu, la Iglesia de Nuestra Señora de los Milagros que data de l’època colonial, la Catedral Metropolitana i ben a prop d’allí la Iglesia de Nuestra Señora del Rosario i el Convento de Santo Domingo.

Seguint el carrer San Martín arribarem al Paseo de las Tres Culturas on hi ha el Museo Histórico Provincial Brigader Estanislao López a la que fou la casa de la família Diez de Andino datada de 1742 amb una construcció típica del període colonial. Els objectes exposats al museu són d’allò més interessant però pel meu gust li falta una mica més d’informació històrica.

Els altres dos museus de la plaça són el Museo y Convento de San Francisco, l’església del qual es va aixecar en el temps de la fundació de la ciutat cap al 1574 i el Museo Etnogràfico y Colonial Juan de Garay que ens pot servir per complementar la visita a les ruïnes de Santa Fe la Vieja. En aquesta zona també ens queda el Parque del Sur i una mica més enllà el futur Parque de la Constitución.

L’altra plaça important del nucli històric ès la Plaza San Martín, amb l’estàtua eqüestre del Libertador, al mig, les ruïnes del pati de la catedral, el Museo de Ciencias NaturalesFlorentino Ameghino i el Museo Colegio de Médicos.

L’atractiu de Santa Fe

Un punt a tenir en compte és el Patio Cervecero, la fàbrica de la cervesa Santa Fe i el Museo de la Cerveza, tot ubicat a Calchines i Lavalle. Fan visites guiades a les 17h però s’ha de tenir en compte que no hi ha reserva prèvia i que s’hi ha d’estar cap a les 16.30h, ja que va per ordre d’arribada i la capacitat és d’unes 40 persones.

Durant la visita veurem la part de la cuina de la fàbrica, ens explicaran el procés de fabricació de la cervesa, la història de la companyia, que va començar el 1913 produint 25 tn de gel i l’any següent ja es va especialitzar en l’elaboració de la cervesa aprofitant les característiques de l’aigua del riu, podrem visitar el museu i finalment tindrem un parell de regalets molt gratificants.

Hauries de Saber:

El cervezoducto porta cerva dels tancs directament al bar

Un dels punts dels quals estan més orgullosos és del Cervezoducto Santa Fe que connecta un dels tancs d’emmagatzematge de cervesa sense pasteuritzar directament amb els tiradors de cervesa del Patio, així que sí o sí que haurem d’anar a provar aquesta modalitat de cervesa tan típica d’aquí, no només per no estar pasteuritzada, sinó perquè la cervesa Santa Fe és de marca provincial, és a dir, només es comercialitza en aquesta província, s’ha de tenir saber que es demana com un “liso” que seria com una canya, en un vas de 250cc totalment llis i transparent.

Pels voltants de Santa Fe

Si ens sobra temps, però només si ens en sobra, podem anar a la Granja La Esmeralda, un parc ecològic per a l’observació de la fauna autòctona, l’entrada és de només $15 i s’hi pot anar amb autobús, amb el Monte Vera que surt de la plataforma 27 de la terminal de omnibus, però he de dir que podria estar molt millor, que té més potencial.

Parque Arqueológico Santa Fe la Vieja

El Parque Arqueológico de Sante Fe la Vieja són les ruïnes de la ciutat original fundada per Juan de Garay, el mateix que va fundar Buenos Aires.

Breu història per parlar al bar

El 1573 Juan de Garay va fundar una sèrie de ciutats, com Buenos Aires, amb l’objectiu de crear una xarxa de poblacions colonials per fomentar el comerç i protegir l’or i altres matèries que enviaven a Espanya. Així fou com nasqué a la riba del riu la ciutat de Santa Fe, enllaç entre Paraguay, el Río de la Plata i Tucumán i d’allí a la capital de l’imperi espanyol, al Perú.

L’any 1653 es va decidir mudar la ciutat, a l’emplaçament actual, uns 80km, així que es va despoblar la ciutat original, ja que els habitants es van traslladar a la nova Santa Fe, emportant-se tot el que van poder de Santa Fe la Vieja.

Posant imaginació

La ciutat original, ubicada a l’actual localitat de Cayastá, tenia les característiques d’una típica ciutat colonial, la plaça d’armes, un lloc social i d’administració, amb els edificis més importants, com l’església i el Cabildo, al voltant.

Tenia 11 illes de cases de nord a sud i 6 d’oest a est i es trobava sobre l’actual riu San Javier, tenint la particularitat que va ser la primera ciutat urbanitzada del Río de la Plata. De fet les inundacions provocades pel riu i els atacs dels indígenes foren alguns dels motius pels quals el Cabildo va decidir traslladar la ciutat.

La fundació de la ciutat va seguir el procediment habitual de l’època, una cerimònia de fundació davant del “rollo fundacional”, a la plaça major, que posteriorment seria el lloc on s’executava justícia, la celebració d’una missa, el repartiment de terres i l’elecció dels membres del Cabildo.

La ciutat de Juan de Garay es va anar cobrint de terra i a poc a poc desapareixent, fins que el 1949, Agustín Zapata Gollan va poder començar les excavacions arqueològiques amb l’objectiu de descobrir el que en quedava i recuperar la història de la capital.

L’erosió del riu va provocar que es perdés part de la ciutat, de fet fins i tot part de la plaça major per això ara s’està treballant en l’assentament del barranc. S’ha pogut recuperar peces de ceràmica i moltes teules de les cases, ja que aquella zona tenia una “fàbrica” d’aquests elements, millorant-ne la tècnica original, que es feien amb la forma de les cuixes.

La visita a les ruïnes

Avui en dia, visitant el parc, podem veure algunes ruïnes i alguns dels murs de tres de les sis esglésies, la de San Francisco, la de Santo Domingo i La Merced, del cabildo, al sud de la plaça i d’alguna de les cases. Fins i tot podem entrar a la Iglesia de San Francisco i a la reconstrucció d’una casa típica d’una família benestant de l’època, la Casa Ambienta de Vera Muxica. Les construccions del moment eren de terra xafada, tècnica coneguda com tapia.

La Iglesia de San Fracisco, va ser l’única que va poder excavar Zapata, descobrint un pati en forma cuadranguluar i algunes de les sales que funcionaven com escola, cambres dels monjos, sagristia, entre altres. A més a més, de les excavacions, se n’han tret ossos i esquelets dels veïns de Santa Fe la Vieja enterrats a l’interior de l’església, ja que en aquella època no existien cementiris.

Les cases de l’època tenien un pati d’entrada, després dues o tres cambres una a continuació de l’altra que feien de menjador, lloc de reunió i cambra principal. Un altre pati intern que comunicava amb la cuina i el menjador del servei i per últim un nou pati que també feia d’hort, seguit del magatzem i de la quadra pels animals.

Hauries de Saber

La visita al lloc és interessant, s’hi ha d’anar amb relatiu temps i tenint en compte que al migdia tanquen. El més curiós de tot és que ho tenen tot tan organitzat que fins i tot has de “córrer”, si no hi vas amb cotxe, per poder anar d’una visita guiada a l’altra.

S’hi pot arribar amb l’autobús de la companyia Parana Medio SRL, per 58$, que surt de l’estació terminal de Santa Fe, va direcció Cayastá i ens deixa a l’entreda del Parc, l’ideal és el de les 9 am i així podem tornar amb el de les 13:40, que passa per davant del parc, també per $58.

Les visites consisteixen en el museu de lloc, on podem veure l’evolució del temps a través de les peces trobades, l’església de Santo Domingo i la Casa Ambientada de Vera Muxica. Moltes de les ruïnes estan cobertes per garantir-ne la protecció. Per tancar el tema, podem anar al Museo Etnográfico y Colonial a 25 de mayo i 3 de febrero a la ciutat de Santa Fe. El 1957 es va declarar el parc arqueològic com Monumento Histórico Nacional.

Rosario

Rosario és la ciutat perfecta per a la gent que li agrada viure amb les comoditats d’una ciutat  i la tranquil·litat d’un poble. Té cultura, llocs turístics i tot el necessari per no sentir-te aïllat i a la vegada no pateix les aglomeracions de gent de Capital.

El fet que Rosario fou el primer lloc on va volar la bandera Argentina, l’ha convertit en una de les ciutats històriques més importants d’Argentina.

Què visitar a Rosario

La Plaza 25 de Mayo és un exemple més de la característica plaça argentina. Entre el Palacio Municipal o també anomenat Palacio de Los Leones i la Basílica de Nuestra Señora del Rosario s’obre el Pasaje Juramento que a través del mirall d’aigua compost per figures de Lola Mora (la Llibertat, la Victoria, els Granaderos i Belgrano), porta directament al Monumento de la Bandera, la forma del qual representa un vaixell, la nau de la Patria que avança cap al mar de l’eternitat.

El Monumento a La Bandera és el monument més emblemàtic de Rosario, fins i tot apareix als bitllets de $10. Per $2 es pot pujar els 70m de la Torre i tenir una de les millors vistes de la ciutat. A la Cripta de Belgrano, creador de la Bandera, una escultura del general recorda el lloc on va erigí la bandera per primera vegada. A l’exterior, el Patio Cívico simbolitza l’esforç de l’organització de l’Estat i el Propileo Triunfal és l’icona de la Nació organitzada a partir de la Constitució del 1853.

El Propileo representa un temple d’Atenes i les quatre estàtues que hi ha, representen la Gran Pàtria Americana: la Indígena, la Colonial, la Constitucional i la Futura. A més hi ha la Flama Vocativa, en honor dels que van donar la vida per la Patria. Sota del Propileo hi ha la “Galería de Honor de las Banderas” amb banderes, himnes, terra i la flor característica del països americans i símbols històrics relacionats amb la bandera argentina.

El carrer Córdoba és el carrer principal, tot passa allí. Arquitectura, botigues i història comparteixen el centre de la ciutat. Tan important és mirar les façanes dels edificis com les del Club Español (Rioja i San Martín) o del Palacio Fuentes ( Sarmiento i Santa Fe) com aixecar la vista al cel i descobrir algunes de les cúpules més boniques de la ciutat com la de l’Ex Tienda La Favorita (Córdoba i Sarmiento) o la de l’Edificio Bola de Nieve (Corrientes i Laprida) o el capitell del Jockey Club de Rosario (Córdaba i Maipú).

A la intersecció de Entre Rios i Urquiza hi ha la casa on es creu que va néixer el Che Guevara. Actualment, la municipalitat ofereix una ruta guiada del Che per Rosario.

Seguint per Córdoba i creuant Corrientes, comença el “Paseo del Siglo” amb la Plaza San Martin com zona verda d’aquest passeig d’importants edificis. La Bolsa de Comercio (Corrientes i Córdoba), l’Edificio la Inmobiliaria (Corrientes i Córdoba), el Palacio Mineti (costat de la Bolsa) o el Ex Palacio de la Jefatura (Pl.San Martin) són només alguns dels exemples arquitectònics d’aquesta caminada. Actualment la Ex Casa de Lorenzi (M.Moreno i Córdoba) és el Museo de la Memoria, amb un bono contribución de 5$, pots entendre una mica més com va viure Rosario una de les dictadures més brutals que ha patit Argentina.

El Paseo del Siglo acaba al Bulevar Oroño, tot un carrer que el diumenge al matí es talla al trànsit i s’habilita per als esportistes i per a tota la família.

L’altra opció per passar el diumenge és al Parque de la Independencia, el pulmó de Rosario, on a l’estiu acaba el dia amb un espectacle de focs, música i aigua.

També es pot passejar per la costa, on trobarem el Museo de Arte Decorativo, el Parque Urquiza amb el conjunt astronòmic i el Parque España amb el Centro Educativo i el Centro Cultural.

Al Club Mitre, pagant una entrada de $10, tens l’accés a l’asador. Així que només cal buscar un supermercat, comprar una tira de asado, una bossa de carbó (tot i que si hi vas desprès de les 14h potser que algú et deixi les seves brases) i ja pots integrar-te al món argentí.

 

Deixa un comentari