Si resulta que has aterrat a Argentina un 20 de juny, et trobaràs el país en festa ja que el 20 de juny es commemora el “Paso a la Immortalidad del General Manuel Belgrano”.
Revisa el nostre Calendari de Buenos Aires per no perdre’t cap activitat.
En situació
Manuel Belgrano és considerat un dels prócers del país i es congut nacionalment per ser el creador de la bandear argentina. Belgrano va viure en els temps de la Revolución, quan Argentina es va adonar que podia aconseguir la independència d’Espanya i va participar com a general, en diverses batalles per aconseguir el fet.
Belgrano també va formar part del primer govern independent i del grup que van establir la Independència.
La seva història
El 3 de juny de 1770 va néixer a Buenos Aires, Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano, concretament al solar on avui hi ha l’edifici Calmer, a l’Av.Belgrano, 432. Era fill d’un ric comerciant d’esclaus i d’una criolla de l’interior que li van poder oferir una vida d’estudis, així que va estudiar a Salamanca i a Valladolid la carrera de dret, retornant al país el 1893.
Durant la seva estada a Europa va tenir contacte amb les noves idees liberals i revolucionaries que no va dubtar a implantar al Virreinato del Rio de la Plata. Com a primer secretari del Consulat del Virreinat, que estava situat al carrer San Martín 135, va proposar fomentar l’educació i capacitar a la gent en oficis.
Durant les invasions angleses va col·laborar en la defensa de la ciutat amb les milícies criolles i a partir d’aquí va començar una vida política participant activament a la Revolución de Mayo i als Cabildos Abiertos que es van dur a terme a l’edifici del Cabildo, que avui, desprès de diverses modificacions, encara es conserva. Va ser nombrat vocal de la Primera Junta i desprès el van enviar en tasques militars a l’expedició del Paraguay.
Els revolucionaris no tenien ni exèrcit formal, ni uniforme, ni cap tipus de símbol que els identifiqués. Per això, Manuel Belgrano va proposar el 13 de febrer la creació d’una escarapel·la nacional, idea que va ser aprovada pel govern del Triunvirato, amb els colors blau cel i blanc.
Finalment, el 27 de febrer de 1812 es va fer el jurament de la bandera, a Rosario, a prop del riu Paranà, on avui hi ha l’excepcional monument que recorda aquest fet. Per això el 2012, aquest dia va ser festiu per única vegada, commemorant els 200 anys d’aquest fet històric.
Les tasques militars de Belgrano van prendre el protagonisme de la seva vida i el van enviar al Nord on va liderar l’èxode jujeño i va aconseguir les victòries en les Batalles de Tucumán, el 24 de juliol del 1812 i de Salta, el 20 de febrer de 1813. Finalment, va entregar el seu exèrcit a San Martín el 1814 a la Posta de Yatasto i tots dos van participar del Congrés de Tucumán de 1816 que acabà declarant la Independència d’Argentina.
4 anys més tard de veure la independència de la seva Pàtria, la qual va entrar en un seguit de guerres civils, Belgrano morí en la mateixa casa on va néixer, pobre a l’haver donat els seus estalvis per a la formació d’escoles.
Pel que fa a la vida privada, Belgrano va tenir dos fills, una nena, Manuela Mónica del Corazón de Jesús, fruit del romanç que va tenir amb Dolores Helguero a Tucumán i un nen, Pedro Pablo que també va nàixer d’una relació extramatrimonial.
La “telenovela” de la seva vida
Manuela va nàixer el 4 de maig de 1819 mentre Belgrano estava en campanya militar i a principis d’any del 1920 la va reconèixer com a filla donat-li en herència els terrenys que la Municipalitat li havia entregat en agraïment per les seves victòries.
Pedro Pablo era fill de María Josefa Ezcurra, de la que Belgrano s’havia enamorat el 1802 però la proposta matrimonial de Belgrano no va ser acceptada pel pare d’ella ja que els negocis de la família de Manuel Belgrano ja no eren tan pròspers. Així que María Josefa es va haver de casar, per ordre del seu pare, amb un cosí seu però el matrimoni no va funcionar ja que el marit d’ella es va pronunciar a favor del Rei durant la Revolución de Mayo i per això va acabar tornant a Espanya.
María Josefa va anar al Nort amb Belgrano on, el 1813, va nàixer Pedro Pablo que finalment va ser adoptat per la seva tieta, Encarnación Ezcurra, que estava casada amb Juan Manuel de Rosas i li van canviar el nom pel de Pedro Pablo Rosas i Belgrano. María Josefa Ezcurra vivia a la casa coneguda com los Altos de Escurra que encara avui queda com a exemple d’arquitectura de 1830 i que podem observar a Alsina, 463. Al costat d’aquesta també hi ha una altra mostra d’aquest tipus d’arquitectura que és los Altos de Elorriaga, la casa data de 1812.
Els monuments i edificis Belgranians
Per fer-nos una idea de com era Belgrano, anirem a la Plaza de Mayo on davant de la Casa del Gobierno hi ha el seu monument, inaugurat el 1873.
El que avui es coneix com el Colegio Nacional de Buenos Aires, Bolívar al 363, a finals del s.XVIII era el Colegio Real San Carlos i allí fou on Belgrano va completar els seus estudis secundaris.
El final del recorregut de Belgrano ha de ser a la Iglesia de Santo Domingo on hi ha el mausoleu de Belgrano. A més aquesta església va ser protagonista durant les invasions angleses, al seu interior podem veure banderes angleses capturades durant les batalles amb els invasors. I també hi ha banderes espanyoles que Belgrano va capturar durant les Batalles de Salta i Tucumán.
Ja que Belgrano va morir pobre no va poder ser enterrat a l’interior de la Iglesia de Santo Domingo, com si hi estan els seus pares, va rebre sepultura a l’atri de l’església. Passats els anys, un grup d’estudiants van iniciar una campanya per a fer-li un mausoleu al General, el qual va ser inaugurat el dia de l’aniversari de la mort del Pròcer de 1903, obra de l’escultor italià Ettore Ximenes. Al costat de la porta, al terra, hi ha una placa que recorda el lloc original on va estar enterrat Belgrano.
Tota aquesta ruta es pot complementar amb la ruta històrica dels Inicis d’un País, tant per la zona en la que les dues rutes es desenvolupen, com pel context històric.
El 20 de juny o el 27 de febrer
Quin és el dia de la Bandera a Argentina?, el dia de la bandera és el 27 de febrer, que recorda el primer cop que es va jurar aquest símbol o el 20 de juny que es commemora la mort de Belgrano, el creador de la bandera argentina?
Els argentins us diran que el 20 de juny però no poden estar més equivocats. El 20 de juny el que es celebra és la mort de Belgrano, a qui se li atribueix la creació de la bandera argentina. El 27 és el dia que es va fer el jurament, per primera vegada, a la bandera argentina.
Manuel Belgrano va retornar a Buenos Aires trist per la guerra civil, entre federals i unitaris, que va invadir el territori argentí. El 20 de juny de 1820 va morir sol i pobre, gairebé ningú se’n va recordar del qui fou capità durant la independència, protagonista del famós èxode jujeño i qui liderar les batalles de Salta i Tucumàn.
Pel que fa a l’elecció dels colors, també hi ha diverses teories, alguns diuen que són els colors del cel, altres els de la Verge i alguns diuen que són els colors que representen la corona dels Borbons, el rei que hi havia a Espanya abans de la invasió de Napoleó.
D’aquesta manera, si els revolucionaris s’aixecaven en armes contra l’exèrcit espanyol però en nom del rei exil·liat Fernando VII, pensaven que tindrien el suport de Gran Bretanya, ja que en “realitat” s’aixecaven contra Napoleó. De fet aquest punt va ser una de les controvèrsies dels primers anys després de la Revolución, si lluitaven per la independència o en nom de Fernado VII.
El 1938 es va decretar per llei que el dia de la mort de Belgrano es commemorés el seu pas a la immortalitat i el fet que sigui més conegut per crear la bandera que per les batalles decisives per la independència ha fet que el 20 de juny també se’l conegui com el Dia de la Bandera.
Ara que ja saps una mica de Belgrano, què et sembla recorrer Buenos Aires amb una altra mirada?
