Si alguna vegada voleu tenir la mateixa sensació que va tenir Eduardo Noriega a “Abre los Ojos” amb aquella Gran Via deserta o voleu saber que se sent després d’una apocalipsi o si teniu ganes de córrer pel mig d’una de les avingudes més amples del món i fins i tot fer-ho despullat sense por que hi hagi un vídeo de vosaltres a internet, heu d’esperar que Argentina jugui en un Mundial (o que hi hagi Coronavirus).

Argentina, el país sencer, “a lo largo y a lo ancho“, es para quan juga el seleccionado. I especialment per un Mundial. Tothom, fins i tot a la gent que no li agrada el futbol, si Argentina juga un partit de futbol, es mira.

Hauries de Saber:

Vocabulari per veure un partit de futbol a l’Argentina

Aquesta entrada va ser escrita abans del Mundial de Qatar, precisament pel Mundial del Brasil, quan jo estava vivint i treballant a l’Argentina.

Com unir un país a una

Crec que no hi ha res com la selecció nacional i especialment un Mundial que uneixi l’Argentina. Aquests dies pots veure un hincha de Boca abraçat a un del River, pots veure un peronista donant la raó a un goril·la i fins i tot pots veure un villero celebrant amb un paio de Recoleta, bé, aquí potser m’he emocionat.

Durant les dues hores que dura un partit de futbol del Mundial (sense pròrroga o alargue) més un parell per fer la prèvia i recuperar-se de l’emoció després, el país para, apaga motors i es concentra davant d’alguna pantalla.

Que el partit és a l’Àsia i t’has d’aixecar a les 4 de la matinada per veure la selecció, doncs t’aixeques. Que el partit és al Brasil, on no hi ha canvi horari i un partit de l’Argentina cau en horari, laboral, no passa res! Aquell dia no es va a treballar, si convé.

Les escoles deixen de donar classes i posen teles perquè els nens, els professors i tot el personal puguin seguir el partit, les universitats avancen o ajornen els exàmens, les empreses paralitzen les seves activitats i les fàbriques apaguen les màquines per concentrar-se a animar la selecció.

No exagero, eh? Mira, un cas verídic. L’any del mundial al Brasil jo treballava en una multinacional a Buenos Aires, una fàbrica on fèiem gominoles. L’any anterior, quan vam fer la planificació de volum de fabricació, el mes del Mundial el vam donar per perdut. Es va planificar que tots els torns que coincidien amb un partit de l’Argentina no es treballaria. I evidentment es va planificar, suposant que Argentina arribava a la final. Però és que a més a més, als altres torns, es va aplicar un rendiment més baix perquè es va assumir que un percentatge dels treballadors no vindrien a treballar per veure els altres partits del mundial.

Precisament, per evitar un gran absentisme de treballadors, l’empresa va posar pantalles gegants i van comprar samarretes, pilotes i altres objectes de merchandaising per sortejar entre la gent que es quedava a la fàbrica a veure el mundial. El dia del partit, una hora abans, es paraven totes les màquines i s’anava a la sala de la tela on et donaven un tiquet. A la mitja part del partit es feia el sortei. En acabar el partit es donava una hora perquè la gent tornés, tranquil·lament, al lloc de treball.

El Mundial és l’únic moment en què tot el país va a una, és igual l’equip del qual siguis aficionat, si estàs a favor o en contra del govern, si menges carn o ets vegetarià, la “celeste y blanca” els uneix a tots en un mateix crit: Vamos Argentina!

Perquè us feu una idea, el Mundial del Brasil va ser després del Mundial de Sud-Àfrica, aquell que va guanyar Espanya. Però va ser abans de tota la moguda independentista. Per tant, per molt que jo digués que era catalana i no espanyola, els meus companys de feina, que em deien “gallega” no s’ho creien.

Espanya era una de les grans favorites per tornar a aixecar la copa i uns dies abans de començar el Mundial, el meu cap em va cridar al despatx i em va dir: Si Argentina se cruza con España en eliminatorias, vos no venís a trabajar. I li vaig dir, però si jo vaig amb l’Argentina, que són catalana! Da igual, vos no venís i si España gana, tomate la semana entera y si pierde, regresá tomate dos o tres días.

El se’t farà dur ho vaig entendre quan els Països Baixos van apallissar la Roja i l’endemà van venir tots els companys a riure-se’n, però es van quedar amb les ganes, quan jo els vaig rebre amb una gran alegria i era la primera que estava contenta.

La segona part, per convèncer-los de que jo no anava amb Espanya, va ser quan em van veure animar a l’Argentina durant els partits.

Sigui com sigui, igualment, crec que si Argentina i España s’haguessin creuat, seguir el consell del meu cap, era el més segur.

La preparació pel Mundial

Dies abans de començar el Mundial, totes les botigues i bars decoren els seus aparadors i els interiors amb detalls blanc i blau cel, els cotxes llueixen banderetes amb els colors nacionals, els balcons retreuen les banderes nacionals i els venedors ambulants ofereixen tot tipus de productes de la selecció. Tothom es converteix en expert de futbol o si més no, en interessat al futbol.

Apareixen porres o prodes, dit així a l’equivalent Quiniela, per tot el país, entre amics, a la feina, al bar, segurament fins i tot a les cues del supermercat. La gent es volca amb la selecció i la defensa a mort.

Això sí, al primer partit que perden comencen els: manga de forros, pechos fríos, no valen para nada, etc. Els jugadors de la selecció de futbol masculina poden passar d’herois a persones més odiades del país en qüestió de 90 minuts.

Una cosa que tenen els argentins és que són molt enginyosos, per exemple, aquest any (l’any del Mundial de Brasil) han decorat el carrer Rio de Janeiro amb pancartes, algunes tan divertides com “Choripan gana a Fesolada” o “Brazil, decime que se siente“, cansonseta que canten a tota hora.

L’any del Mundial de Rússia i del de Qatar no estava al país, però no em vull ni imaginar com serà el pròxim Mundial, ara que son Campeones del Mundo. Només sents als argentins dient frases com: “el próximo mundial lo vamos a ganar y vor a hacer dos cosas, primero le pondré a mi hijo Leo y segundo, segundo Francia”.

Comença el Mundial

La clau d’aquests dies dels dies de Mundial, és mirar molt futbol, seguir les seleccions, consultar els resultats, saber com segueixen els encreuaments passada la fase de grup, si va ser penal o no.

Qualsevol cosa relacionada amb el Mundial és vàlida, aquests dies no es parlarà de res més que del mundial. Fins i tot quan no saps de què parlar, ja no cal parlar del temps, només cal dir: “qué Mundial“.

A més, l’avantatja d’estar a Buenos Aires, com passa en moltes grans ciutats, és que hi ha molts turistes i gent establerta d’altres nacionalitats, per tant, cada dia és una festa i quan arriben les fases eliminatòries sempre hi ha un racó de la ciutat on hi ha alegria i un altre on tenen la tristesa més gran a l’haver quedat eliminats en la tanda de penals o per un gol del rival a l’últim minut.

Els únics que no estan tranquils a Buenos Aires i a l’Argentina en general són els brasilers. No m’oblidaré mai del partit del Mundial del Brasil, on el Brasil va quedar eliminat per Alemanya per 7 a 1. Jo tornava de la feina amb dos companys, al cotxe d’un d’ells. Just abans de baixar, per agafar l’autobús, va marcar Alemanya. Gooool es va sentir al carrer.

Just para el cotxe, baixem i tornem a sentir Gooooool. Ens vam mirar amb l’altre company i vam dir, que estrany.

Mentre esperàvem l’autobús, que venia ple, com mai vam sentir un altre gol. I a dalt de l’autobús era una festa major. Tothom saltant i cantant. El meu company em mirava preocupat, per mi, vigilant que no em fessin mal, però li vaig dir, tranquil, que em sumo a la festa. I així va ser com vam celebrar que l’etern rival quedava eliminat del seu propi mundial d’una manera vergonyosa.

Catalans o gallegos

Personalment, el millor d’aquest Mundial(el del Brasil) és que per fi molts han après que jo sóc catalana i que fins que el meu país no jugui un mundial, jo escullo selecció a la qual seguir i que aquest any, que si, que vaig amb vosaltres, que vaig amb Argentina i que ja hi anava des del principi, no ara que la “Roja” ha quedat eliminada; que jo ja celebrava els gols d’Holanda.

Així que per única vegada en quatre anys, no em poden burxar pel partit perdut o de si Holanda li n’ha fet 5, per si han quedat fora del Mundial, pel ridícul o per la vergonya, que jo vaig amb vosaltres i si, la Messidependencia també la teniu vosaltres els 5 primers gols argentins, 4 del millor del món.

Que potser Argentina hauria de veure algun partit del Barça, que Messi sol, no pot, que ell aguanta la pilota fins a tenir 3 jugadors rivals al damunt, però no per “chupon” sinó perquè significa que un company seu està sol. Oferiu-vos!

Mira l’any de Qatar, quan no hi havia tants galls en un galliner, quan els joves jugaven per Messi i Messi feia i desfeia, que ha passat?, que un dels millors Mundials que he vist jugar a l’Argentina. Per què, sí, al Brasil van arribar a la final, però no em diràs que fins al partit contra els Països Baixos, la resta, van guanyar de casualitat i jugant ben malament.

Brasil decime que se siente

Però d’una cosa podem estar tranquils, que encara que siguem catalans o gallegos, si hi ha un Mundial, passem a segon pla. El RIVAL és Brasil. Els gols contra Brasil se celebren com si fossin gols d’Argentina, els clàxons dels cotxes posen la banda sonora al carrer i la gent crida i s’abraça com si hagués sigut gol a l’últim minut de Messi.

Imagineu-vos ahir, Argentina era una festa, la gent cantava “Acá está la columna de Neymar, si puede caminar que la venga a buscar“. Cada gol d’Alemanya era una victòria Argentina. Veure perdre al rival no té preu, tot i que reconec que jo volia una final Argentina-Brasil.

Però entenc que guanyar una final contra el teu rival no té preu, però perdre-la és el pitjor que et pot passar. Si no, que aixequi la mà qui prefereixi una final de la Champions Madrid-Barça (amb possibilitats de perdre-la) o que el Madrid perdi a la fase de grups.

Us heu trobat mai en un mundial fora de casa? Com ha sigut l’experiència?

This Post Has 2 Comments

  1. Fuet i Mate

    Ahir ja hi va haver festa a 9 de Julio, al Obelisco, mitja ciutat estava al carrer celebran el triomf, cantant i divertint-se.
    L’himne del Mundial? “Brasil, decime qué se siente / tener en casa a tu papá / Te juro, que aunque pasen los años / nunca nos vamos a olvidar / Que el Diego te gambeteó / que Cani te vacunó / que estás llorando desde Italia hasta hoy / A Messi lo vas a ver / la Copa nos va a traer / Maradona es más grande que Pelé.” amb la melodia de Bad Moon Rising dels Creedence Clearwater Revival.

  2. cocuca

    Es una passada com es para el pais, els coles, les fabriques q fort!!! jajaja

    cOcUcA

Deixa un comentari