Argentina ja és independent d’Espanya. I ara, què?
Decidint l’autogovern
El 1816 el cap de govern era Pueyrredón com a Director Supremo, el Directorio era la nova forma de govern que havia substituït el Triunvirato. L’organització política va ser el mal de cap dels següents 4 anys i aquí és on comencen els problemes entre federals (províncies) i centralistes (Buenos Aires).
Quan les províncies apostaven per un sistema republicà de govern, Belgrano era partidari d’una monarquia on el rei fos un descendent dels inques i Pueyrredón, acceptava la monarquia, però amb un monarca d’origen europeu per garantir que les nacions europees recolzessin la independència.
Finalment, el 1819 es va redactar una Constitució Centralista que determinava que el poder Legislatiu requeia al Congrés Nacional, el poder Ejecutiu de les Províncies Unides seria el Director d’Estat i el poder Judicial corresponia a l’Alta Cort de Justícia.
Però aquesta constitució era totalment centralista i desconeixia pràcticament l’existència de les províncies, ja que la Constitució estava feta amb la creença de que es coronaria un monarca al Rio de la Plata amb un sistema de govern de monarquia constitucional.
Evidentment, les províncies la van rebutjar ja que elles apostaven per un model federal. Les lluites entre província i porteños (ciutadans de Buenos Aires) eren cada vegada més exaltades ja que les diverses formes de govern (Primera Junta, Junta Grande, Primer i Segundo Triunvirato i Directorio) eren cada vegada més centralistes i la política econòmica del lliure comerç arruïnava a poc a poc les províncies de l’interior mentre que Buenos Aires, pel fet de tenir la duana portuària, s’anava enriquint.
A les províncies va sorgir la figura del caudillo, líder local, polític i militar que destacava per la seva influencia en els diferents sectors de la societat provincial. Dos dels més importants van ser Estanilau Lopez de Santa Fe i Francisco Ramirez de Entre Rios.
L’inici entre guerres
Les guerres entre federals (províncies) i centralistes (Capital, Buenos Aires) van ser el tema principal dels primers anys de la independència, de fet podem dir que fins al 1880. Estanislao López, caudillo de Santa Fe, promou la sanció d’una constitució provincial, democràtica i federal; per contra, el govern unitari de Buenos Aires, sanciona una constitució per a les Províncies Unides inspirada amb principis aristocràtics i centralistes.
Diverses revoltes iniciades per aquesta diferencia de pensament, desencadenen la Batalla de Cepeda on el govern de Buenos Aires amb l’ajuda de les forces portugueses de Brasil s’enfronta als caudillos provincians, corria l’any 1819. Francisco Ramírez i Estanislau López, els caudillos, derroten a Rondeau, substitut de Pueyrredón al Directorio Supremo obligant-lo a dimitir i exigint la desaparició del govern central, la dissolució el Congrés i la plena autonomia de les províncies.
Així es constitueixen les províncies independents on cada una governarà al seu aire. Santa Fe està governada per Estanislao López, Córdoba per Juan Bautista Bustos, Santiago del Estero per Juan Felipe Ibarra, Tucumán per Bernabé Aráz i Buenos Aires pel governador Manuel de Sarratea. Buenos Aires es converteix en la província més rica ja que ara reté sense cap mena “d’oposició” les rendes de l’aduana portuària.
El nous governadors de cada província van firmar el Tratado de Pilar, de caire federalista, on cada província assumia la sobirania de manera absoluta i deixava d’existir un govern nacional. Malgrat tot, la situació no va variar gaire en deu anys. Els diferents governadors s’anaven enfrontant en repetides guerres per controlar, sobretot, la sortida al mar i al comerç, però inclús dins de les mateixes províncies hi havia enfrontaments.
Per exemple, Buenos Aires entra en un seguit de conflictes interns i de caos que arriba a fer perillar l’economia de la província. Els estanciers recorren a Juan Manuel de Rosas per reestablir l’ordre i aquest nombra com a governador de la província de Buenos Aires a Martin Rodriguez, el qual estableix a Bernardino Rivadavia com a ministre.
Rivadavia, que venia amb les idees modernistes de Londres, intenta actualitzar Buenos Aires creant el Museo de Historia Natural, la Universidad de Buenos Aires, la direcció general de correus, postes i camins, etc. Però per aconseguir aquesta modernització demana un préstec a Anglaterra, aquí és on comença una història que es va repetint durant dècades a Argentina: el deute extern.
Arriben els federals
El 1824, el Congrés estava controlat per porteños que volien elaborar una constitució centralista. L’inici de la Guerra del Brasil per la Banda Oriental (actual Uruguay) va obligar a crear un exèrcit nacional i a crear el càrrec de President de la República Argentina per dirigir-lo, així Bernardino Rivadavia, el líder del partit unitari, va ser el primer president de la República. Les Províncies Unides s’enfrontaven al Imperi de Brasil (1824) per aconseguir l’annexió de la Banda Oriental.
Les batalles per terra eren per a les Províncies Unides però veient que perdien les batalles marítimes i que Brasil bloquejava el port i per tant la principal font d’ingressos del país, van acabar firmant un tractat de pau que va acabar amb la renuncia de Rivadavia al càrrec de President de la República i la dissolució del Congrés.
Buenos Aires va reconquistar la seva autonomia provincial, elegint a Manuel Dorrego com a governador, en un moment on l’Estat es trobava en greu crisi financera degut a la política de Rivadavia i a les diverses guerres.
La falta de fons econòmics que va ocasionar mesures dràstiques i la pressió dels anglesos que havien firmat acords econòmics amb Rivadavia i que fins i tot controlaven el Banco Nacional, negant préstecs a Dorrego per continuar la guerra i així s’asseguraven que Anglaterra tingués la lliure navegació pels rius argentins, va obligar al governador a declarar la independència de la Banda Oriental, naixia la República Oriental del Uruguay, el 1828.
Aquest fet no va agradar als militars, ja que desmereixia la Guerra contra Brasil i el general Lavalle va encapçalar el primer cop d’estat que va acabar amb el afusellament de Dorrego el 1828.
Juan Manuel Rosas, un coronel de les milícies rurals que ja havia aparegut anteriorment, assetja a Lavalle en diverses situacions fins que finalment, desprès d’un intent frustrat, es crida a eleccions. Lavalle i Rosas, en el pacte de Cañuelas, Corrientes, les províncies del litoral, firmen el Pacte Federal i declaren la guerra a la Liga Unitaria del General Paz.
A principis de 1832, la guerra acaba amb la victòria dels terratinents federals Rosas, Quiroga i López. Per primera vegada, el país està sota un govern federal.
