Avui us presentem una ruta per entendre Argentina, una combinació d’història, cultura i ambient que us hauria de servir per marxar d’Argentina sabent alguna cosa més que futbol, asado i tango.
Evidentment és una ruta molt bàsica, que recomanem fer si ja porteu temps a l’Argentina o com a mínim complementar amb la ruta de 3 dies per Buenos Aires.
Els inicis del país
Tota ruta a Buenos Aires ha de començar a Plaza de Mayo per diversos motius. El primer motius és que aquí és on es va dur a terme la “segona” fundació de la ciutat, on on Juan de Garay va plantar-hi el pal i va començar a repartir les terres (la primera fundació la va fer Pedro de Mendoza, es creu que a l’actual Parque Lezama).
Tots dos fundadors els podem veure representats en escultures, la Pedro de Mendoza es troba al Parque Lezama, a San Telmo i la de Juan de Garay, al costat de la Casa Rosada.
Hauries de Saber:
Al darrera de l’escultura de Juan de Garay hi ha un “fill” de l’arbre de Gernica.
La comunitat basca d’Argentina la va regalar a la ciutat de Buenos Aires.
Per tant, comencem igual que ho va fer la ciutat i quasi el país. El lloc fundacional, la primera parada la farem al Museo del Bicentenario que encara que potser canviïn l’exposició, sempre podrem veure les ruïnes de l’AduanaTaylor i del Fuerte.
El fet de veure, al terra del passadís principal, els sistemes de mobilitat de paquets de la duana, ens fa imaginar com era la ciutat abans, quan el port estava ubicat darrere de la plaça i la ciutat encara no havia guanyat el terreny al riu, que posteriorment seria Puerto Madero.
En sortir d’aquí, anirem directe al Cabildo, per entendre sobre el procés colonitzador i sobretot el de la Revolución de Mayo. Al creuar la plaça, no podem oblidar-nos de dos punts claus, un els mocadors pintats al voltant de la Pirámide de Mayo que més endavant entendrem el seu significat i l’altre el campament dels veterans de les Malvines, del que també en parlarem després.
La història a través de les monedes i edificis
El pròxim punt, encara serà un altre museu, el Museo Histórico Nacional Numismatico Dr. José Evaristo Uriburu que trobem sobre San Martín, a l’antic edifici de la Bolsa. Aquí ens faran un resum de la història del país acompanyada de les diferents monedes i bitllets que hi ha hagut al llarg de la història.
Al sortir, ens dirigirem cap a la Plaza San Martín per contemplar els diferents palaus que l’envolten i imaginar-nos una part de la societat de l’Argentina de finals del s.XIX.
Aquesta plaça rendeix homenatge a José de San Martín, el lider de la Independència d’Argentina, Chile i Perú. El monument eqüestre de la plaça explica la seva història.
Hauries de Saber:
Al Palacio San Martín hi ha un tros de l’autèntic mur de Berlín.
Saps la llegenda de l’edifici Kavanahg? Llegeix Ruta completa per Retiro.
Ara, agafarem el 152 o el 33 fins a Caminito, al barri de La Boca i entrarem en un dels conventillos, que ara són botigues de regals, per contemplar com vivia l’altra part de la societat, en el mateix període.
Si no volem arribar-nos fins a La Boca, podem baixar a Colón i Juan de Garay i entrar a la Galeria del Viejo Hotel, a Balcarce 1053, al barri de San Telmo o al Pasaje La Defensa per veure una de les antigues cases de les famílies benestants, abans que es construïssin els palauets a l’estil europeu.
La Buenos Aires colonial arribava des de La Boca fins a Retiro i fins a Callao. La resta dels barris, ja era la periferia de la ciutat. Al segle XIX la ciutat va patir diferents brots de febre groga per falta d’higiene. Les families benestants van traslladar-se cap a les seves segones residències, ubicades avui en dia a Retiro, Recoleta, Belgrano, Flores, etc.
Les seves cases del centre es van convertir en cases de renda i les habitacions es llogaven als immigrant que havien arribat en onades a Buenos Aires. Aquest fou l’origen dels “conventillos”.
La part més negra de la història recent
Per arribar al pròxim destí ens hem d’omplir de paciència, ja que ens hem de creuar tota la ciutat fins al barri de Nuñez per visitar la Ex-ESMA. Tenim dues opcions, agafem el 29 o tornem a Retiro i agafem el tren.
En aquest recinte aprendrem part de la història més recent del país i ens servirà per entendre els mocadors blancs pintats al voltant de la Pirámide de Mayo que portaven les mares que els van robar els seus fills durant l’última dictadura que va patir el país, iniciada un 24 de març, d’exactament 40 anys. La visita és dura, però altament recomanable.
Al mateix terreny hi ha el Museo de las Malvinas que també ens servirà per entendre el campament que hi ha a la Plaza de Mayo.
Els famosos mocadors blancs de las Madres de Plaza de Mayo en realitat eren els bolquers dels seus fills i filles desapareguts.
Amb el temps s’ha convertit en un dels símbols de la lluita pels Desaparecidos a l’Argentina.
El museu d’història oblidat
Hi ha un altre museu, molt interessant i que ben pensat pot arribar a substituir els tres que us hem parlat al principi, que és el Museo Histórico Saavedra, el que passa és que també queda lluny visitar-lo. Així que podem triar entre la ruta que us hem comentat o començar per aquest museu, al barri de Saavedra, després anar a Nuñez, agafar el tren fins a Retiro i la Plaza San Martín i després cap a San Telmo i/o La Boca.
La part cultural de la ruta
Per acabar la jornada, anirem a una de les típiques parrilles de barri, ara sí, per sumar-li la part gastronòmica més famosa del país, podem anar a alguna que hi hagi per Almagro, com el Mosquito a Perón i Lambaré i després anar al bar de Roberto a Bulnes amb Perón a escoltar tango, tot prenent un Fernet.
Tampoc ens podem oblidar donar un tomb per l’Avenida Corrientes, amb les llibreries i les pizeries, això és “porteño” 100%.
Recordem que no és la ruta ideal per a un turista-guiri, ens hem saltat el Obelisco, el Palacio del Congreso, la Avenida de Mayo, el Teatro Colon, la Feria de San Telmo o la de Matadero, etc. és senzillament una ruta complementaria per marxar d’Argentina entenent alguna cosa més de les que diuen a les guies convencionals.
Què t’ha semblat? Afegiries algun punt més? Potser podriem posar la part del Abasto, amb el Tango i el Fileteado, no?
