Si pensem en anar a viure a Buenos Aires, l’únic invonenient que li veim a simple vista és la distànciar. Viure a Buenos Aires no sembla una fita molt desafiant, com ho podria ser a la Xina, ja que ha l’Argentina parlen castellà o això ens pensem. Tenen costumes semblants a les nosters o això ens pensem.
Ja saps lo que és una minuta, el subte, cagarse en la lora o pagar amb un Diego?
Mengen carn, molta carn però llegir una carta de restaurant no hauria de ser un problema o això ens pensem…En fi, que hi ha algunes nocions base que hauries de saber per sobreviure a Buenos Aires.
La primera cosa bàsica
El primer que has de saber és que a Argentina no ets català, ni tan sols espanyol, a Argentina ets “gajego”. No importa d’on vinguis, si de Catalunya, Madrid, Andalusia o de la pròpia Galícia, per ells tot això és ser “gajego”.
I és dolent que et diguin “gajego”? Bé, és dolent ser de Lepe i viure a Espanya? Doncs, és el mateix, els mateixos acudits però amb “gajegos” com a protagonistes.
La seva percepció dels gallegos és que sóm tontos i brutos, que no pensem i que som impulsius. No sé d’on els ve aquesta idea, potser del fet que les tres comunitats autònomes que més immigrants van tenir van ser Catalunya, el País Vasc i Galicia.
Coneixement necessari
Qui és Diego Armando Maradona?
No, no és un jugador de futbol, no és El jugador de futbol que els va guanyar un mundial, noooo. Maradona tampoc és un esportista, ni una vella gloria, ni un entrenador de futbol, ni res de tot això que podria arribar a ser una persona qualsevol.
Maradona és…Déu!
I per tant la religió és el futbol! Així que quan hi ha missa s’ha d’anar a l’església, s’ha d’anar al camp de futbol.
Jo vaig anar-hi un dia que jugaven Boca contra San Lorenzo. La rivalitat està servida, San Lorenzo és un dels 5 grans clubs d’Argentina i el Boca, bé no cal explicacions… Així que per un partit que començava a les 20h, nosaltres vam sortir de casa a les 15h, vam anar fins a La Boca, vam aconseguir entrar i a esperar!
Primer hi ha el partit dels infantils Boca-San Lorenzo, per anar obrint boca. A poc a poc el camp s’omple de personatges diversos però sobretot d’orangutans. Els dies que hi ha partit sembla que les portes del zoo s’obren i s’escapa tothom qui pot. Al camp s’hi val tot, insultar-se, recordar els orígens de cada persona, retreure resultats anteriors, etc. Això sí, és espectacular les mil cançons diferents que poden arribar a cantar durant un partit. Impressionant.
L’àrbitre toca el final del partit i llavors als aficionats del Boca ens toca esperar-nos fins que els de San Lorenzo desallotgin la zona per evitar aldarulls. Mesures inútils, ja que els esperen uns carrers més enllà.
Finalment, son les 00h que arribem a casa.
En fi, vista la Bombonera per dins i el poc espectacle futbolístic, em quedo amb veure el Barça per la tele a les 16h de la tarda!
La tercera cosa per sobreviure a Buenos Aires
Mai, mai, mai diguis que vius a Buenos Aires, a algú que viu a Buenos Aires. El que has de dir que és que vius a Capital i mai digués la direcció de casa teva, sempre has de dir l’encreuament entre dos carrers.
Buenos Aires pels catalans, Ciutat autònoma de Buenos Aires als llibres de text, Bs.As. per fer-ho més curt, Baires per fer-ho més sonor, Capital Federal quan hi arribes i “A Capital” quan ja n’ets un més.
I encara us podria fer la cosa més complicada quan comencem a parlar de Buenos Aires, Gran Buenos Aires o Capital.
Buenos Aires és la província.
Gran Buenos Aires és la ciutat pròpiament dita de Buenos Aires (Capital Federal) més el conurbano bonarense, és a dir, extensions o partits de la capital, en total 24 (les partides pels lleidatans) o la ciutat metropolitana pels barcelonins.
Capital és la ciutat, el que nosaltres anomenem directament, Buenos Aires i ens quedem tan amples.
Per fer-ho més clar, veiem els números, per l’any 2001 segons l’estudi d’Indec:
Buenos Aires: 307.571 km²
Gran Buenos Aires: 3.680 km²
Capital: 200 km²
Total del país: 3.761.274 km²
Què passa amb la població?
Buenos Aires: 13.827.203 habitants
Gran Buenos Aires:8.684.437 habitants
Capital: 2.776.138 habitants
Total de país:36.260.130 habitants
Es veu,no? que una tercera part dels habitants d’un país de 2.791.810 km² (contant només la porció sudamericana) viuen en 307.571 km². És a dir, que la densitat de població de la província de Buenos Aires és espectacularment alta respecte a la del país.
Per què Capital Federal? Doncs per que ja casi és una província més d’Argentina amb governador propi i tot. De fet, formalment s’anomena Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
Hola i Adéu
Les primeres paraules que tothom s’apren en un idioma són (o haurien de ser): hola, adéu i gràcies. Doncs a Argentina l’hola i l’adéu no et serviran de gaire.
Quan saludes a algú, la frase més habitual és “Hola, como va?” A la que respons “Bien, y vos?” o simplement respons preguntant el mateix “Hola, como va?”. A vegades la pregunta varia amb un “Hola, como andás?” o un directament “¿Todo bien?”. Però la resposta sempre segueix la mateixa línia, repetir amb una altra pregunta i “bien”.
A vegades em pregunto que passaria si algú s’atreveix a respondre “La verdad, mal” crec que el món argentí no està preparat per això; més que res perquè mentre estaries dient “La verdad es…” ja estan saludant a una altra persona.
Aquesta manera de saludar és el nostre “hola” i punt. Aquella Hola que no tens intensió de parar-te a parlar o l’hola general que dius a l’entrar en una oficina. Si et trobes algú pel carrer que fa molt temps que no veus o que et fa il·lusió haver-te trobat dius un: “Hoooooola, como estàs, NomDeLaPersona”.
La resposta segueix el mateix criteri que hem dit abans, respondre que tot va bé i repetir la pregunta. En realitat, no està tan lluny de quan et trobes algú pel carrer Major i dius allò de “Hola, que tal?”.
El “como va?” s’acompanya amb un petó, tan si ets noi com si ets noia. És a dir, un petó a la galta (o a l’aire depèn de lo chetos que siguin) entre noi i noia, entre dues noies i entre dos nois. Així que els nois catalans perdeu un petó de noia per rebre’n un de noi. Mal negoci, eh?. Ben poques vegades els nois es donen la mà o se la xoquen entre si, ha de ser alguna cosa molt seria o de molt colegues, respectivament.
El fet de donar-se un únic petó, potser és el que més ens crida l’atenció ja que les primeres vegades et quedes amb cara de tonto esperant el segon petó. Llavors quan t’acostumes a donar un únic petó vas a Misiones i allí tornes a quedar-te amb cara de tonto perquè resulta que al nord donen dos petons.
Hauries de Saber:
A Buenos Aires només es saluden amb un petó.
No us quedeu esperant el segon.
Seguint amb la idea del Carrer Major, potser que no queda tant llunys dels nostres dos petons i el “que tal?”. Però potser deriva més quan et dic que aquest ritual de “Hola, como va?” + petó es repeteix cada dia amb totes les persones amb les que treballes (aquí és quan desitges treballar en una empresa petiteta).
I si hi ha algú amb el que no t’has saludat quan arribes, perquè les taules estan molt separades, perquè estaves a una altra sala, etc. quan et veu, sents: “¿Te saludé? Hola, como va?” i petó al canto!.
A mi m’han arribat a saludar a les 16h com si fossin les 8a.m.! És més, m’han arribat que dir que sóc ortiva perquè no he saludat. “Será que no te vi”, “Cájate galleja, que me hiciste así con la manito”. Así con la manito, vol dir que vaig fer el gest de saludar amb la mà. Llavors, on està el problema? Doncs, en que no em vaig desviar des del que estava fent per anar a fer-li el petó de bon dia…
L’adéu tampoc et serveix gaire ja que es diu “chao”, “cuidate”o “suerte”. Sí, sí, “suerte” així sense més. Sense dir que dissabte tens un partit de bàsquet o has comprar un número de la loto o que vas a dinar a casa els sogres…”Suerte” que et quedes mitja hora pensant “sort per què?”-
Dóna una mica de mal rollo, sort creuant el carrer, sort amb el viatge amb autobús fins a casa, sort quan arribis a casa i et toqui netejar la cuina? En fi, que la sort us acompanyi la resta del dia.
