Si comencéssim aquesta història pel principi hauríem de parlar del Subte A, ja que va ser la primera línia de metro de Sud-americà però no ho farem perquè el que hem descobert en una altra línia canvia l’ordre racional de les coses, així que parlarem del Subte C, el de los españoles.
En situació
El Subte C és la que connecta les estacions de trens de Retiro i Constitución, essent així, durant molt temps, l’única línia que feia d’unió amb la resta. Si mireu un mapa de subtes de Buenos Aires veureu que les línies són totalment radials, trobant-se a 9 de Julio i que la C, la blava, és la que talla la ciutat horitzontalment.
Fa uns 4 anys que han inaugurat la H, que talla a l’altura de Corrientes fen així de pont entre altres línies.
Breu història per parlar al bar
La C fou inaugurada el 1934 com la tercera línia que s’obria a Buenos Aires, després de la A i la B. Actualment se la coneix com el subte de los españoles perquè les estacions estan decorades amb mosaics de diferents ciutats espanyoles i catalanes segons els dibuixos fets per Martín S.Noel i el català Manuel Escansany nascut a Cardona.
El motiu de la decoració és conseqüència de la Gran Depressió del ’29, ja que la companyia anglesa encarregada de la construcció d’aquesta línia va haver de cancel·lar les obres i llavors fou quan l’empresa espanyola Companñía Hispano Argentina de Obras Públicas y Finanzas es féu càrrec de tal construcció.
La mateixa empresa construí també la línia D i E utilitzant el mateix mètode de decoració però amb motius diferents.
Viatjant per Espanya
Cronològicament parlant la línia comença a Constitución, l’estació dels trens que van al sud de la província de Buenos Aires i del país. La següent és San Juan que fou declarada Monumento Histórico Nacional, igual que la de Independencia, Moreno, Av.Mayo, Diagonal Norte, Lavalle i San Martin per ser testimonis de l’esperit cosmopolita i obert de la nacionalitat porteña. Els murals ceràmics que decoren aquesta estació mesuren 16,15×18 metres i representen llocs emblemàtics de Levante, Albacete, Valencia i Muricia, els de l’andana de Retiro, i Zamora, Salamanca i León els de Constitución.
Si seguim recorrent el metro, arribarem a Independencia on els murals, de dimensions semblants a l’anterior però aquesta vegada mostren Grananda, Córdoba, Ronda, Palos i Huelva per un costat i en la direcció de Constitució viatgem per Sevilla.
La pròxima estació és Moreno i el destí és el nord d’Espanya així anem pel País Vasc amb Bilbao, San Sebastían i Álava i també veiem Santander i Navarra; l’altre costat de l’andana té imatges de Santiago, Lugo, Asturies i Santander.
La decoració de l’estació de Avenida de Mayo és l’excepció a totes les que hem vist fins ara. Els dibuixos són obra de Ignacio Zuloaga i els colors també canvien. En l’andana direcció a Retiro hi ha un mosaic de l’aqüeducte de Segovia i a l’altre costat el mural España-Argentina MCMXXXIV que mostra la germanor entre aquestes dues nacions.
Diagonal Norte és la pròxima estació del recorregut de la línia C i fou l’última del primer tram inaugural. Les ciutats representades en els murals d’aquesta estació són Ávila, Toledo, Soria i Segovia direcció Retiro i Burgos, Madrid i Aranjuez direcció Constitución.
Viatjant per Catalunya
I ara, ve la joia del viatge, l’estació de Lavalle l’estació dels catalans direcció Retiro! En aquest costat de l’andana hi ha ciutats i edificis ben coneguts per nosaltres, així podem veure la Seu Vella de Lleida, la Sagrada Família de Barcelona, les Muntanyes de Motserrat i la Catedral de Tarragona. En direcció Constitución hi ha Alicante, Valencia, Huesca, Zaragoza i Teruel.
Les excepcions
La penúltima estació és General San Martín, l’estació de la Plaza San Martín, que fou l’última estació inaugurada de la línia. Els murals que la decoren recorden moments importants del Gerenal San Martín, com les batalles, la donació de joies per confeccionar banderes, el crit de llibertat, etc.
Finalment arribem a Retiro, l’última estació de la línia, que s’inaugurà 2 anys després que el tram Constitución-Diagonal Norte.
La “Solució Barcelona”
A més a més dels murals, aquesta línia té un altre fet català que passa totalment desapercebut i és que tant l’estació de Constitución com la de Retiro utilitzen la “Solució Barcelona” és a dir que tenen dues andanes laterals i una central de manera que els passatgers descendeixen per un costat i els que pugen ho fan per l’altre costat del vagó.
Passejar per Buenos Aires pel seu metro és una altra manera de fer turisme, història i art. Algunes estacions estan decorades amb passatges de la seva història, d’altres amb pintures d’artistes, etc. Per fer-ne un resum hem preparat Art al Subte.
Heu de confessar que heu flipat una mica, no? Pels de Lleida, que és una ciutat que ni els catalans respecten, és un orgull trobar-te aquesta imatge per Buenos Aires.
Com mola! La proxima vegada ho haurem d’anar a veure!
cOcUcA