La ruta més completa per visitar el barri de Retiro, un dels menys explorats a les guies de viatge.
Tenim 2 secrets que explicar-te i un munt d’informació per compartir.
Aquí trobaràs els millors plans per visitar Retiro, un barri que no et pots perdre.
Què fer i visitar per Retiro
En situació
Retiro és un barri poc valorat a les guies de turime i als blogs dels viatgers. Per això, des de Fuet i Mate hi hem dedicat moltes hores a recorrer els seus carrers per decobrir tots els seus secrets. Per fer-li justicia, hem preparat aquesta completa guia per Retiro.
Volem ser sincers amb vosaltres: molta gent us dirà que Retiro és perillòs. Sí i no. Una zona de Retiro és perillosa, en una zona de Retiro heu de vigilar les vostres pertinencies i la resta de Retiro és on hi ha algunes de les cases més cares de Buenos Aires. Per la zona de l’estació de trens i d’autocars (omnibús) s’ha de vigilar molt les pertinències perquè durant el dia hi passa una gran quantitat de gent.
Al darrera de l’estació d’autocars, comença la Villa 31, un barri de xavoles que us RECOMANEM no entrar-hi, sou pell de canó. I us ho diem nosaltres que ens hem posat en situacions de tots els colors. A partir de Plaza San Martín, observeu els edificis, avui molts embaixades, abans palaus de la burgesia porteña. Us sembla perillòs?
Retiro està delimitat per l’Avinguda Córdoba, que el separa del barri de San Nicolàs. Uruguay i Montevideo que el limiten amb Recoleta i després ja toca amb el Rio de la Plata.
Breu història per parlar al bar
Resulta que el governador de Buenos Aires, quan Argentina encara era el Río de la Plata, es va construir una casa de camp en aquestes terres allunyades de la ciutat, que va batejar com “El Retiro”. Agustín de Robles Lorenzana, el citat governador, va viure a finals del s.XVII. Quan Lorenzana es va vendre “El Retiro” la zona va quedar per a la compra-venda d’esclaus.
Durant el pròxims anys, la zona va ser escenari de batalles en les dues les invasions angleses amb presència de diverses casernes. Entre les quals hi havia la que va utilitzar San Martín per al seu “Regimiento de Granaderos a Caballo”. Aquesta zona també va ser escenari bèlic quan les tropes de Urquiza, el 1852, van ocupar-les desprès de la batalla de Caseros.
Durant el 1856, al peu de la barranca, es va construir el dipòsit de gas de la Compañía Primitiva de Gas que mitjançant canonades feia arribar el gas per il·luminar els carrers fins a la Plaza de la Victoria, l’actual Plaza de Mayo.
Potser el fet històric que més va canviar la fisonomia de la ciutat de Buenos Aires de mitjans de 1800 va ser la epidèmia de febre groga dels anys ’70. La conseqüència d’aquesta febre va ser que tota la classe alta porteña es desplaces de les seves cases cèntriques de Defensa i Plaza de Mayo, cap al nord. I així barris com Recoleta, Belgrano o Retiro van deixar de ser barris perifèrics per convertir-se en zones de classe aristocràtica.
D’aquesta manera van començar a aparèixer els palaus per la zona nord de la ciutat, a la Plaza San Martín encara hi queden el Palacio Anchorena, que és l’actual Palacio San Martín i el Palacio Paz o Círculo Militar, que és com es coneix avui.
Què visitar per Retiro
Retiro només surt a les guies per dir-te que has de visitar el Palacio Paz. Nosaltres no hi hem entrat, perquè el cost de l’entrada és esgarrifós, pels preus que s’acostumen a pagar per la cultura a Buenos Aires. És a dir, té cost de turista. Però tranquils, us proposem una alternativa gratuïta, que haureu de descobrir més endavant.
Retiro forma part de Buenos Aires, desde gairebé sempre, però tal com hem explicat abans, als inicis de la ciutat estava als afores dels límits urbans. Qui ho hauria de dir, ara és un dels barris del centre!.
Per Retiro tenim opcions per tots els gustos, parcs, arquitectura industrial, palaus, museus i cultura. A poc a poc, en aquesta ruta completa per Retiro, els anirem descobrint tots.
Plaza San Martín
Una de les places més boniques de Buenos Aires és la Plaza San Martín. Una remodelació de Retiro, al 1860, va començar a enjardinar el que seria la Plaza San Martín i el 1862 s’hi va inaugurar una primitiva escultura eqüestre de San Martín. Aquest monument que va ser la primera estàtua eqüestre que hi havia a Argentina, fou obra del francès Louis Joseph Daumas.
Hauries de Saber:
La plaza San Martín era la plaça de toros de la ciutat colonial.
Una ordenança va prohibir les corridas de toros i la plaça es va demolir.
Desprès d’altres modificacions a la plaça, Charles Thays pare i posteriorment Charles Thays fill van transformar-la en el que podem gaudir actualment.
La plaça és l’exemple de modificació que comentàvem anteriorment a causa de la febre groga; així aparegueren el Edificio de Parques Naturales. Un edifici d’estil neogòtic que data de 1880 i era propietat de la família Haedo i Villar. El Círculo Militar i el Museo de Armas de la Nación que es troben al que va ser el Palacio Paz.
Els Paz eren la família propietària del diari La Prensa, el qual s’editava a la que avui és la Casa de la Cultura. José Camilo Paz, el patriarca, va morir dos anys abans de veure acabada el que seria la residencia familiar durant 26 anys.
Monuments de la Plaza San Martín
El monument més important la plaça San Martín és el que dóna nom a la plaça, el del Libertador de Argentina, Chile i Perú. Us reconem llegir “Els monuments més importants de Retiro”, ja que allí expliquem la simbologia d’aquesta obra d’art.
A Retiro hi ha tants monuments que valen la pena explicar que n’hem fet una guia a part.
A la plaçoleta del davant del palau hi ha el Hito nº12 de l’argentinitat que recorda les batalles que hi va haver a la zona durant les invasions angleses.
Un altra ecultura meravellos és l’obra de Louis Henri Cordier, una escultura de 1906 titulada La Duda. Mitjançant el marbre de Carrara es representa aquest estat amb la figura d’un jove i un vell que mediten sobre la lectura de la Bíblia.
Als peus de la barranca hi ha la Plaza de la Fuerza Áerea Argentina i el Monumento a los Caídos en Malvinas, la guerra que va enfrontar a Argentina i a Anglaterra, el 1982, per la sobirania de la illa. El monument té gravats els noms de 649 soldats que van perdre la vida en aquesta guerra i també hi ha present la Flama en record al Soldat Desconegut.
Que davant del monument als caiguts en una guerra contra Anglaterra, s’alci un monument que Anglaterra va regalar a Argentina. La “torre de los ingleses” és el regal que Anglaterra va fer a Argentian per celebrar el centenari de la Revolución.
Al costat d’aquesta plaça, tocant a l’Av. del Libertador, hi ha la Torre Pirelli i davant, el monument a Leandro N.Alem, un polític de la dècada de 1870 i fundador del partit “Unión Cívica Radical”. El monument, de bronze, representa al polític animant al seus seguidors, el poble argentí i un grup de joves.
Palacio San Martín
A la plaza San Martín ens hi espera una de les sorpreses de Buenos Aires. El Palacio San Martín data de principis del s.XX i fou dissenyat per l’arquitecte Alejandro Cristhofersen, com moltes altres edificacions de la Ciutat de inicis del 1900. El palau va ser la casa residencial de la família Anchorena fins a la dècada dels 30.
El Palacio San Martín es pot visitar gratuïtament, però s’ha de trucar perquè segons l’activitat que tinguin, poden cancelar les visites guiades.
Dins del Palacio San Martín podràs veure un tros del mur de Berlín.
El govern alameny va fer aquest regal singular a l’argentí.
La llegenda
Si retornem cap a la Plaza San Martín, seguint el carrer San Martín primer i el carrer Florida desprès (al loro a no perdre’s, mireu en un mapa el traçat d’aquests carrers) ens torbarem amb l’edifici Kavanagh. Aquest edifici era el gratacels més alt d’Amèrica Llatina i la major estructura de formigó armat del món, al 1936.
Quina és la llegenda que envolta aquest edifici? Té relació amb el Palacio San Martín i una història d’amor. El fill dels Anchorena es va enamorar de la filla del Kavanagh però resulta que la senyora Anchorena no va acceptar aquesta unió. Com a represalia, els Kavanagh van construir aquest espectacular rascacels (per la seva època) per tapar la vista que hi havia des de la residencia dels Anchorena a la Basílica del Santísimo Sacramento.
Basílica del Santísimo Sacramento
Al carrer San Martin 1305 hi ha la Basílica del Santísimo Sacramento, l’esglesia de la llegenda. Mercedes Castellanos de Anchorena, la mateixa que era propietària del Palacio San Martín, va manar construir i va donar a la congregació dels pares sacramentaris a canvi de ser enterrada al seu interior.
La primera pedra va ser posada un 25 de març del 1908 i la seva contrucció va finalitzar el 1915. La visita a l’interior de la basíl·lica, consagrada com a tal el 1916, és realment recomanable.
L’església data de l’època d’esplendor de la ciutat, quan les famílies benestants eren mecenes d’obres religioses. En aquest cas fou Mercedes Castellanos de Anchorena, la propietària, entre altres, del Palacio Anchorena, l’actual Palacio San Martín i fou construïda pels arquitectes francesos Alfred Coulomb i Louis Pierre Léopard Chauvet.
Mercedes podia veure l’església, a la qual volia ser enterrada, des del seu palau. Mentre Mercedes estava a Paris freqüentava l’església del Santíssim Sacrament i per això quan va tornar a casa seva va voler construir-ne una allí.
L’església té cinc torres, tres al davant i dues a l’absis amb tres naus al seu interior, d’estil neogòtic. La torre central té 50 metres d’altura. El grup escultòric, de marbre de Carrara, està dedicat a Pedro Juliàn Eymard, el fundador de l’ordre dels pares sacramentaris.
L’interior de l’església està decorat amb obres d’art i materials portats d’Europa, com per exemple el terra d’Alemanya, els bancs, el cor, els vuit confessionaris, púlpit i les portes de fusta de Bèlgica i els marbres i les llums d’Itàlia.
Més a baix t’expliquem la llegenda que envolta aquesta església.
L’òrgan té 4983 tubs sonors i va ser fabricat a París per la firma Cavaillé-Coll-Mutin, essent l’òrgan més gran que l’empresa ha instal·lat fora de França. La Custodia, allí on es posa l’Òstia després de ser consagrada, és d’or i plata i va ser realitzada, també, a Paris. En total té més de 3 metres d’alt i està decorada amb 9 caps d’àngels de plata, la Verge Maria i Sant Josep i rematada amb una creu.
Mercedes de Anchorena, anomenada Condesa Pontificada pel Vaticà, està enterrada a la cripta de l’església, a quatre metres sota el nivell del carrer. La resta de la família Anchorena descansa al Cementerio de Recoleta.
Les estacions de trens de Retiro
Si creuem l’avinguda del Libertador arribarem a l’estació de trens de Retiro i una mica més enllà hi ha l’estació de omnibus, d’autocars. L’estació de trens va ser una de les més grans del món en el temps de la seva inauguració, el 1915. L’edifici és d’estil francès, dissenyat per arquitectes britànics i la construcció de l’estructura d’acer es va realitzar a Liverpool i ajuntar a Argentina.
El 1997 va ser declarat Monumento Nacional ja que durant molts anys va ser considerat com l’exemple més important d’enginyeria estructural a Sud Amèrica. Per això en fem una menció a part en aquesta ruta completa per Retiro.
Hauries de Saber:
A Retiro hi ha un Tòtem autèntic del Canadà.
A la plaça Canadà trobareu aquest monument símbol dels Kwakrut.
L’altra estació de trens és l’estació Belgrano i la tercera, l’estació San Martín. És cert que “al carrer” de les tres se’n diu directament “Retiro”. Però bé valen totes tres una visita, per gaudir de la seva arquitectura industrial.
La zona desconeguda de Retiro
Ha arribat el moment de travessar la 9 de Julio, l’avinguda més ampla de la ciutat i desviant-nos el just, arribarem a la Plaza Libertad. Si ens agafa l’hora de dinar, podem anar a la clàssica pizzeria El Cuartito i fer un parell de talls de pizza amb fainà.
En sortir podem arribar-nos als límits del barri, on a la cantonada de Córdoba i Libertad s’hi aixeca el Teatro Nacional Cervantes on al seu interior podem visitar, gratuïtament, el petit museu del teatre.
La plaça de les ambaixades
El pròxim pas és caminar per 9 de Julio direcció a la Plaza Carlos Pellegrini, presidida pel monument al qui fou president de la República Argentina i que dóna nom a la plaça. Aquí hi ha l’ambaixada de Brazil i la de França, totes dues recuperen palaus de 1900, però la de França, el Palacio Ortiz Basualdo, es pot visitar interiorment durant la setmana de França a Argentina.
Per més detalls del palaus us recomanem l’entrada on parlem de l’Avenida Alvear.
En aquesta plaça hi comença l’avinguda Alvear, l’avinguda per la que molts porteños us diran que Buenos Aires és la Paris de Sud America.
La millor plaça de Buenos Aires
Pels catalans i sobretot pels culés, el diamant del barri és la petita Plaça de Cataluña i la rèplica de la Font de Canaletes que la ciutat de Barcelona va donar a Buenos Aires. En una placeta, al carrer Arroyo s’hi alcen les quatres barres catalanes sobre una paret del fons de la plaça, dominada per la Font de Canaletes.
Això sí que no surt a gaires guies, eh? Només ho trobaràs a la ruta completa per Retiro que Fuet i Mate hem preparat per tu.
Hauries de Saber:
A part de la Font de Canaletes, a la plaça Catalunya hi ha una escultura de Lluís Companys.
Regal del Casal de Catalunya de Buenos Aires
Fer un cafè a Retiro
Retiro té molts racons per anar descobrint i molts bars per degustar. Hi ha tres bars dels anomenats Bares Notables que són destacables. Un és el Bar o Bar o Barbaro una autèntica joia en un racó amagat, el carrorenet 3 Sargentos.
En aquest carreronet, el 3 sargentos, davant de la usian és l’escena de 9 Reinas que roben a Darín.
Per cert, si no saps de que parlem, has de veure 9 Reinas. Et recomanem Cinema Argentí.
A més aquest carrer era la zona de prostitució durant l’època que el port estava a Retiro, ja que és on arribaven els mariners. Avui en dia, hi podem contemplar una de les velles usines elèctriques, tan característiques de Buenos Aires. El carrer acaba a l’única sucursal de Harrod’s que hi ha fora de Gran Bretanya, tot i que està tancada.
L’altre és el Florida Garden, a Florida 899. Un autèntic bar dels de ciutat gran, amb el logo a les tasses de cafè i la barra de cocktails separada. La Confiteria Saint Moritz també és un dels bars exemples de Buenos Aires, aquí Borges hi va passar llargues tardes i és més, avui en dia, tu també els hi pots passar amb la seva companyia, darrera de la barra tenen per prestar-te la col·lecció completa d’un dels escriptors més famosos de Buenos Aires
A Florida, al 1003, ens trobem amb el Plaza Café i a dins de l’estació de Retiro el Bar Retiro una joia que mantenia l’aire de principis de s.XX.
Museus de Retiro
Buenos Aires és una ciutat de museus i el millor de tot és que molts d’ells són gratuïts. Retiro no podia ser una excepció.
Ja que venim de veure estacions de trens, podem aprofitar la temàtica i visitar el Museo Nacional del Ferrocarril. Una alternativa molt bona pels dies de pluja ja que la seva entrada és gratuïta.
El Hotel de los Immigrantes, que actualment és el Museo Nacional de la Inmigración, es va inaugurar el 1911 per acollir la gran onada de immigració europea que arribava a la ciutat, principalment italians i espanyols però també francesos, russos, centroeuropeus i alemanys, entre altres. Aquest museu també és d’entrada gratuïta.
També és la seu de la Dirección Nacional de Immigranciones. Anoteu bé aquesta direcció: Avenida Artántida Argetina, 1355, ja que qualsevol tràmit d’immigracions que hagueu de fer és on haureu d’anar i si us envien un paquet i no esteu a casa, també l’haureu d’anar a buscar aquí.
Un altre museu que trobem als límits de Retiro és el Museo de Arte Hispanoamericano. En aquest cas l’entrada s’ha d’abonar o escollir algun dels dies d’entrada gratuïta. Sigui com sigui, la seva extensa col·lecció d’art hispanoamericà de finals del segle XIX és una de les més completes d’Argentina. Si més no, la visita de la façana no ens deixarà indiferents. El museu era l’antic Palacio Noe i és dels pocs que que mantenen l’arquitectura colonial. Això és perquè Martín Noel va voler mantenir l’esperit de les tradicions espanyoles, en lloc de mirar a França com feien la majoria dels seus companys de classe burgesa.
Per últim, ens queda el Museo de la Informática, un museu que encara no hem visitat perquè s’ha de pagar entrada.
Catedral de Maron
L’esglesia catòlica maronita d’Argentina és troba al barri de Retiro, a Paraguay 848 i data del 2001. L’estil arquitectònic segueix el dels edificis religiosos del Líban fins al punt que les pedres van ser portades directament, amb vaixell, de la Vall Santa de Kadisha i va ser construïda a semblança del Convent de San Antoni del Líban. Per a la seva construcció van formar un equip de 7 constructors del Líban i un arquitecte i un enginyer d’Argentina.
La portalada principal està emmarcada per un arc de mig punt, l’església és d’una sola nau i l’altar va ser construït amb pedres de diferents canteres del Líban, en un intent de representar a tot el país. A l’entrada hi ha una petita capella a Sant Charvel, el sant més estimat pels maronites.
La comunitat libanesa de l’Argentina és la segona més gran del món, després de la del Brasil. De fet hi ha més libanesos vivint fora del Líban que al seu propi país. El Líban està format per cristians maronites, musulmans, chiíes i suníes, majoritàriament, tots ells amb representació al govern estatal. A l’Argentina van arribar tant els musulamans, instal·lats al barri de la Floresta, com cristians,els quals tenen la seva catedral a Retiro, a pocs carrers de 9 de Julio.
Els primers immigrants libanesos a l’Argentina van arribar amb les primeres onades d’immigrants al país, a finals del segle XIX. La majoria d’ells eren cristians que fugien de la persecució que patien a la seva Patria per part de l’imperi otomà. La segona gran tanda de libanesos eren, majoritàriament, musulmans i van arribar a l’Argentina entre el 1920 i el 1945, desfavorits pels francesos en post dels cristians.
Els libanesos, si bé molts d’ells es van quedar a Buenos Aires, van ser una de les col·lectivitats que més s’ha expandit per l’Argentina formant grans grups a La Rioja, Catamarca i Tucuman, principalment.
Els rascacels de Retiro
A Retiro hi ha una zona dedicada als negocis que avui llueix molt però no fa tant temps enrera era senzillament per on passava al riu. El que actualment es coneix com a Catalinas Norte, és un conjunt de gratacel dedicats, la majoria, a oficines que va nàixer mitjans del segle XX.
L’arquitectura ha canviat molt en el temps i Buenos Aires encara en podem seguir el rastre. L’edifici més alt en època colonial era el Cabildo i els anomenats “Altos” que encara avui trobem al carrer Defensa. El 1894 es va començar a construir la Avenida de Mayo i amb ella els nous edificis, entre els que destaca el Barolo.
10 anys més tard es va construir el nou edifici més alt de Buenos Aires, en aquest cas, ens quedem a Retiro, on tenim el Kavanagh, a la Plaza San Martín. I i a finals del segle XX comencen a aparèixer els nous edificis de Catalinas, com la Torre IBM el 1978.
Abans de res, per aquí hi passava el riu, que arribava fins a l’actual avinguda N.Alem. La construcció de l’estació de Retiro, al costat del port, fa evident la necessitat de tenir un moll comercial, entre l’estranger i l’Argentina. El nom de Catalinas li ve pel convent de Santa Catalina de Siena, que estava molt a prop. El 1872 l’empresari Francisco Seeber va fundar la societat Catalinas Warehouse and Mole Company que funcionaria com a moll de càrrega i descàrrega i duana.
Amb el temps, la zona va quedar petita i es va crear el nou barri de Puerto Madero. Cap al 1945, Catalinas Warehouse va vendre els seus edificis i la zona va quedar, pràcticament, abandonada. No va ser fins al 1960 que el Congreso de la Nación va autoritzar a la municipalitat de la ciutat la compra dels terrenys de l’antic moll. El govern va partir en lots el nou terreny i els va vendre.
L’edifici Alas va ser un dels primers a construir-se, una torre de formigó a la vista amb petites finestres que contrasta amb alguns dels més nous com el del BBVA, un edifici que el 2017 va guanyar el premi a la sostenibilitat. L’altre edifici primerenc és la seu de l’hotel Sheraton, el 1972, un any més tard s’inaugurava la Torre Conurban, el 1974 la Torre Carlos Pellegrini i 1975 la Catalinas Norte.
Esglésies, convents i altres temples religioses de Retiro
Possiblement l’església més important del barri és la Basílica del Sagrado Corazón, de la qual ja hem parlat però no ens podem oblidar els altres temples religiosos que hi ha pel barri.
Pels carrers de Retiro ens trobarem amb diverses esglésies.
La Basilica Nuestra Señora del Socorro té al teu exterior una escultura de la Passió. Ben aprop d’allí hi ha la Plaza Embajada Israel que ha passat a la història de la ciutat per ser un dels llocs on es va produir un atemptat el 1992. Avui, al lloc on hi havia l’Embaixada, ha fet una plaça homenatge a les víctimes.
Més edificis i monuments imperdibles
El carrer Florida, fins a la seva intersecció amb l’avinguda Córdoba, forma part del barri del Retiro. A l’altura del 1005, hi ha el Marriot Plaza Hotel, inaugurat el 1908, al nivell dels més importants d’Europa i Estats Units.
Si t’agrada viatjar sense sortir de la ciutat, pots visitar el Centre Cultural Coreà. La seva agenda és espectacular per dues coses: les activitats i que gairebé tot és gratuït.
Hauries de Saber:
A Buenos Aires, a Retiro, hi ha l’única sucursal dels famosos magatzems Harrod’s fora d’Anglaterra.
Però estan tancats desde fa molts anys.
Passejat per Retiro com un expert amb la nostra guia dels Monuments més importants de Retiro.
Extra Extra: GRATIS
Hem preparat un ruta gratuïta per dos dels barris més antics de la ciutat i la volem compartir amb tu: Ruta Gratis per San Nicolás i Retiro.
Si també ets dels que la paraula gratis t’agrada molt, estàs al lloc correcte. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Has decobert algun altre racó per Buenos Aires? Tens algun dubte? Deixa’ns un comentari i tan aviat com poguem, el respondrem.
