Els trens i l’Argentina tenen una història d’amor d’allò més interessant. Tant és així, que a Fuet i Mate n’hem parlat en detall en diverses ocasions i fins i tot hem preprat la Ruta dels trens a Buenos Aires.
L’estació de trens de Retiro es una obra mestra de l’enginyeria.
No desaprofitis l’ocasió per visitar el barri amb la Ruta Completa per Retiro.
En situació
El 1915 es va inaugurar la Terminal de Trens més gran de Sudamèrica d’aquell moment. Una estació fabricada a Anglaterra, portada a peces i unida a Buenos Aires. Un exemple més de la política agroexportadora d’Argentina. Una estació a prop del port que havia de servir per rebre les matèries primes d’Argentina i embarcar-les destí a Anglaterra.
Aquesta estació serveix per veure com evolucionava el país, un símbol de la idea de progrés de la generació del ’80. Els inicis de 1900 van ser, potser, el moment de més auge econòmic d’Argentina. El país es convertia en el graner del món, rebia immigrants que portaven mà d’obra i treball, idees noves i cultures “refinades”. L’estació de trens havia d’estar al nivell del país.
L’Estació de Trens Retiro
La Terminal de Retiro, en realitat, és tres estacions en una. Hi ha la Retiro Mitre, la Retiro Belgrano i la Retiro San Martín. El Ferrocarril General Bartolomé Mitre és el que es dirigeix cap a les províncies del nord com Santa Fe, Córdoba, Santiago del Estero i Tucumán. El nom és en honor a Bartolomé Mitre, qui va ser president d’Argentina i qui va formar part d’aquell primer viatge inaugural que va recorre la Porteña.
El Ferrocarril General Manuel Belgrano, que recorda al creador de la bandera d’Argentina, és el que recorre totes les províncies del nord del país, passant per Santa Fe, Córdoba, San Luis, Mendoza, San Juan, La Rioja, Catamarca, Tucumán, Santiago del Estero, Chaco, Formosa, Salta i Jujuy.
El Ferrocarril General San Martín, en honor al pròcer Libertador, recorre el nordoest de la província de Buenos Aires i es dirigeix cap al oest del país, passant per Santa Fe, Córdoba, San Luis, Mendoza y San Juan.
L’estació Mitre va ser projectada pels arquitectes Eustace L.Conder, Roger Conder i Sydney G. Follet i per l’enginyer Reginald Reynolds i es va començar a construir el 1909. Es tracta d’un edifici de dos cossos ben diferents l’un de l’altre. La part del davant destaca el gran hall, tot i que avui en dia no té la sensació que segurament tenia el 1915, segueix mantenint aquell aire d’importància.
El segon cos està destinat als trens, a la seva arriba i partida, i també és un exemple de l’època d’inicis del 1900 ja que els materials utilitzats son el ferro i el vidre, els materials estrella de la Revolució Industrial. L’estructura és una volta metàl·lica de canó corregut i té una altura interna de 25,15m, suportada per arcs de ferro distanciats deu metres.
Es calcula que tota l’estructura metàl·lica pesa unes 8000 tonelades. Al seu interior hi ha un dels bars notables de la ciutat, el Café Retiro, un bar que manté l’elegància en una zona que ha perdut el glamour dels seus inicis.
L’edifici de l’estació Belgrano és d’estil academicista francès i data de 1912. Aquesta xarxa ferroviària és l’anterior Ferrocarril Central Córdoba que connectava les ciutats de Rosario i Córdoba. En un racó hi podem trobar un bust del General Belgrano que va donar el personal dels ferrocarrils.
El tercer edifici és el que correspon a Retiro San Martín, el Ferrocarril Buenos Aires al Pacífico dels seus inicis. L’edifici contrasta totalment amb els dos anteriors.
Els terrenys que ocupen les estacions de trens són terrenys guanyats al riu. A final del s.XIX el riu arriba fins a la meitat de l’actual Plaza de la Fuerza Áerea Argentina.
