La ruta completa per visitar el barri de San Nicolás, lloc de treball i oci.
Tots els punts per visitar, les alternatives gratuïtes i els secrets de San Nicolás.
Una guia carregada de sorpreses i d’informació, amb links als llocs per saber-ne més.
Què fer i visitar per San Nicolás
En situació
San Nicolás és un dels barris més transitats de Buenos Aires i un dels que té més història i històries de la ciutat. És una barri que s’ha de visitar en diverses hores del dia i diversos dies de la setmana, per això hem prepart aquesta ruta completa per San Nicolás, per ajudar-te a escollir els teus punts d’interès.
El primer que hem de fer per delimitar la nostra ruta és ubicar el barri, que queda entre Av.Córdoba, Av. Eduardo Madero, la Rábida Norte, Av.Rivadavia i Av. Callao. Per tant és veí de Recoleta i Retiro. L’avinguda Eduardo Madero el separa de Puerto Madero i Rivadavia, de Monserrat.
Una mica d’història
El nom de San Nicolás prové de la capella de San Nicolás de Bari, fundada el 1733 per Domingo de Acasusso. Aquesta capella es trobava on avui hi ha el Obelisco, que es va derruir durant l’ampliació de la 9 de julio i la construcció del monument més famós de Buenos Aires, el Obelisco.
La història d’aquest barri comença amb la fundació de la ciutat de la Santíssima Trinidad de los Buenos Aires a mans de Juan de Garay el 1580 al voltant de la Plaza Mayor o més coneguda avui en dia com a Plaza de Mayo.
Un dels carrers que el delimiten, el que passa per la Catedral Metropolitana, que fou la primera església de la ciutat amb el nom de Iglesia de la Santísima Trinidad, és el carrer Rivadavia. De fet, Garay durant la repartició de terres, es va deixar per ell, l’illa que avui ocupa el Banco Nación i que temps endarrere fou la primera seu del Teatro Colón.
Què visitar per San Nicolás
Amb San Nicolás passa el mateix que amb Monserrat, està a totes les guies de Buenos Aires però totes et diuen els mateixos punts per visitar. Moltes s’obliden que passejar-hi, és recorre la història de Buenos Aires i d’Argentina. Ja que per exemple, pels seus carrers hi van passar les tropes angleses durant les invasions de 1806, d’aquí el nom del carrer Reconquista i l’escultura de Santiago de Liniers a la confluencia de Reconquista amb Corrientes.
El barri de San Nicolás té diveres cares segons l’hora del dia que el passegem i sengons el dia de la setmana. Si hi anem entre setmana, el barri està ple de treballadors, sobretot la zona coneguda com La City i pels voltants de la Plaza Lavalle.
Si hi anem a partir de les 18.00h, quan els oficinistes surten de treballar, ens trobarem tota una zona de “after office”. És a dir, bars on anar a prendre alguna cosa, generalment cervesa. Si som d’horari nocturn, tenim l’avinguda Corrientes amb els seus teatres, cafès, pizzeries i llibreries. Si preferim anar-hi el cap de setmana, podrem treure fotografies als seus edificis sense que ningú ens molesti.
Sigui com sigui, amb aquesta guia completa per San Nicolás no et predràs cap detall.
Iglesia y Monasterio Santa Catalina de Siena
El Microcentro
La primera part ens situem als límits entre Eduardo Madero, Rivadavia, Córdova i 9 de Julio que juntament amb Monserrat fan el “centro” o el “microcentro”.
Pels carrers del microcentro, que podríem delimitar entre Av.Mayo, Córdoba, 9 de Julio i L.N.Alem, hi ha convents, esglésies, comerços, restaurants, teatres, edificis i palaus que ens permetran recórrer les diferents etapes de la ciutat.
Aquesta zona és el punt neuràlgic de l’àrea financera formant la zona anomenada La City, quan a partir del 1882 s’hi va instal·lar el Banco de la Provincia de Buenos Aires, on avui hi ha un museu d’entrada gratuïta.
En aquesta zona hi podem trobar l’edifici de la Bolsa de Buenos Aires, que també es pot visitar previa sol·licitud de torn, i alguns dels bancs més importants del país.
Hauries de Saber:
El carrer Reconquista està ple de bars irlandesos per fer una cervesa a partir de les 18.00?
Als porteños els encata fer el after office, així que reservat un dia per gaudir d’aquest acte lúdic.
Els millors dies per visitar aquesta zona és els dies entre setmana, quan els bancs i oficines treballen i la millor hora, és al migdia. Això sí, si t’agrada la multitud de gent. A partir de les 12h. la gent surt de la seva feina per anar a dinar i sobretot de 13h a 14h la zona és un no poder més de gent.
Les ofertes gastronòmiques son d’allò més variades però la majoria tenen en comú un servei ràpid i fins i tot de menjar per emportar. Els parcs s’omplen de treballadors menjant el dinar que s’han portat de casa o el que han comprat a la botiga del costat. Amanides per emportar, entrepans, talls de pizzes o empanades, pascualines, etc. És un moment per veure totes les versions del que els argentins anomenen minutas, és a dir, plats ràpids de fer i de menjar.
També hi pots anar a l’hora de plegar, a les 18h i veuràs com tota la zona “irlandesa”, els carrers de San Martin i Reconquista, s’omple de gent prenent una pinta.
A més, en aquesta zona podrem canviar d’euros a pesos amb el canvi més fiable del mercat; a Sarmiento entre San Martin i Reconquista.
Recomano 100% integrar-te en l’ambient i menjar a ” lo ejecutivo” i si vols descobrir els autèntics sandwich de milanesa ves a “El Buen Libro”, Reconquista, 631. No et desanimis per la cua que hi ha al carrer, son molt ràpids o sinó entra a dins de la botiga i fes la cua de dins.
Al Buen Libro fan uns entrepans de mort.
El local és una espècie de “Subway”, però amb ingredients a l’argentí, tries la base del teu entrepà i li vas afegint ingredients, el preu varia en funció dels complements que li posis però et ben asseguro que és dels llocs més econòmics i ni tu a casa et rellenes tant un entrepà. “Im-pressionat!”
Basílica Nuestra Señora de la Merced
Què uneix Barcelona i Argentina? No és Messi…És la devoció per la Verge de la Mercè; patrona en ambdós casos. A més a més, el General Belgrano, qui creà la bandera d’Argentina, la va nombrar Generala del Ejército Argentino; fet que ha quedat representat al frontis de la Basílica de Nuestra Señora de la Merced. Potser la va escollir perquè fou en aquesta església on es casaren els seus pares al 1757.
Un altre casament històric va ser al 1812, el de María de los Remedios de Escalada amb el General José de San Martín, el llibertador d’Argentina. L’Església de la Mercè va ser protagonista durant les Invasions Angleses del 1806-1807 ja que va ser ocupada per les tropes defensores de Buenos Aires comandades per Santiago de Liniers.
Tot i que l’actual església és la tercera que es va aixecar en aquest indret, sempre han estat de l’ordre dels Mercedaris, que van aconseguir el terreny desprès de fer un intercanvi amb els dominicans. La Basílica que podem contemplar avui en dia data de 1727, projectada per Blanqui, amb la façana remodelada per Juan Buzchiazzo i és d’estil barroc espanyol amb pinzellades d’italià. Es tracta d’una església d’una única nau amb capelles laterals. En el seu interior destaquen les set pintures que decoren el sostre, per tractar-se de sis dones: Eva, Sara, Ruth, Judith, Esther i Maria.
A l’entrada de l’Església destaca el gran atri, que en temps de la Conquesta i posteriors és on la gent socialitzava i perquè no, buscava parella. La construcció fou possible gràcies a les donacions de les famílies riques que d’aquesta manera s’asseguraven un lloc on poder enterrar-se en un temps en els quals no existien els cementiris.
Els Mercedaris van arribar a Argentina cap al 1535, provinents de l’ordre que havia nascut a Barcelona el 1218 per a salvar als cristians presoners dels moros. El 1822, una reforma del govern va expulsar del país als mercedaris i a altres ordres religioses. Des d’aquest moment la Basílica està sota l’ordre del clero diocesà.
Com a moltes altres esglésies del centre històric, els retaules, altars, relíquies, etc. va quedar cremats durant els incidents de juny del 1955.
Convento de San Ramón Nonato
El 1218, San Pedro Nolasco, va fundar a Barcelona l’ “Orde de la Verge María de la Mercè de la redempció dels captius”, coneguda actualment com l’Ordre de la Mercè amb el propòsit d’aconseguir la llibertat dels cristians empresonats pel poder islamista que governava al sud de la península Ibèrica.
Els Mercedaris arriben a Amèrica, juntament amb altres Ordres religioses, amb la missió d’evangelitzar als naturals. Es creu que el Convent es va construir a la vegada que la tercera església, annexa, el 1722. Aquest, a més a més de les funcions religioses, actuava com a col·legi de primària i secundària, com a biblioteca, centre cultural i d’ensenyament de les arts, entre altres.
Durant el temps de la Conquesta i fins al 1823, els mercedaris oferien el culte als ciutadans de Buenos Aires i el 1810 van tenir un paper molt important durant la Semana de la Revolución i la formació del Primer Govern.
Finalment la Reforma del Clero de 1822 va obligar a emigrar a les ordres religioses del país, entre elles, els Mercedaris. El Convent va passar a mans del Govern Provincial amb diferents usos, com el de casa per a orfes de la Sociedad de Beneficencia de la Capital. El 1956 va ser tornat a l’Ordre, la qual manté l’edifici declarat Monumento Histórico Nacional, llogant espais de la planta baixa i del primer pis a diverses institucions culturals, podent menjar al claustre d’un monestir.
Diagonal Norte
La Diagonal Norte o Av. Roque Sáenz Peña, té, precisament, un monument a aquest polític qui fou l’impulsor de la llei electoral de sufragi secret i obligatori. Aquesta diagonal uneix la Plaza de Mayo amb la Plaza Lavalle, passant per l’Obelisco.
Val la pena recorrer-la per contemplar alguns dels edificis més bonics de la ciutat que daten de la década del 30. Un exemple és el que es coneix popularment com la Colmena, l’edifici First National Bank of Boston o el que hi ha just al costat, l’edifici Bencich.
Carrer Florida
El carrer Florida és un dels exemples més clars d’evolució de la ciutat, avui és un centre comercial a cel obert replet de turistes. En el seu passat fou el primer carrer empedrat de la ciutat i l’eix que unia el centre amb la plaça de toros que estava a l’actual Plaza San Martín, a Retiro.
Més tard evolucionaria cap a un carrer residencial de les millors famílies patrícies de la ciutat, és a dir, dels descendents dels fundadors i de famílies rellevants durant la colònia.
Darrera de l’oficina d’informació i turisme que hi ha Diagonal Norte es conserva un tros de l’empedrat original de la Calle Florida.
El nom actual dalle Florida fa honor a la batalla de Florida del 1814 que es va produïr al Alto Perú contra els reialistes.
Galeria Güemes
Avui en dia, al carrer Florida, hi destaquen principalment dos edificis. El primer és la Galeria Güemes, un edifici que al moment de la seva construcció, l’any 1915, era el més alt de la ciutat. Actualment es pot pujar al seu mirador, però previ pagament.
L’edifici de les Galeries Güemes és un passatge de 116 metres que comunica el carrer Florida amb el San Martín al barri de San Nicolás, un edifici d’oficines, d’habitatges, un teatre i un centre comercial. Al moment de la inauguració, el 1915, era l’edifici més alt de la ciutat, amb 87 m d’alt.
Les Galeries, obra de l’arquitecte Terencio Gianotti, el mateix de la Confiteria El Molino a l’avinguda Callao, i promocionada per Emilio San Miguel i David Ovejero, estaven destinades a diferents usos, al subsòl hi havia un teatre i un restaurant i a la planta baixa edificis comercials. Del primer al sisè nivell hi havia oficines i més amunt pisos de lloguer. Al pis catorzè hi havia una confiteria amb vistes a tota la ciutat però la joia es trobava al mirador de la planta superior.
La construcció de l’edifici va començar el 1912 però problemes econòmics i l’inici de la Primera Guerra Mundial en van dificultar la seva construcció. L’edifici comptava amb les comoditats més luxoses del moment, com un ascensor, calefacció i refrigeració i un sistema de tubs pneumàtics que servien per repartir el correu a l’interior de l’edifici.
Molts dels materials de decoració provenien d’Europa. Actualment les galeries són un exemple de l’arquitectura art nouveu de Buenos Aires. El 2000 va ser declarada lloc d’interès cultural. Avui en dia manté el seu aire aristocràtic i al subsòl hi ha una empresa que ofereix el clàssic “cena-tango-show”.
El nom de l’edifici rendeix homenatge a Martín Güemes, un salteny igual que els promotors, que va participar activament durant les batalles de la independència. Gràcies a Julio Cortázar podem comunicar Buenos Aires amb París a través de les Galerías Güemes tot llegint el conte “El otro cielo”.
Hauries de Saber:
Pots anar a Buenos Aires a París a través de les Galeries Güemes.
Fa cosa d’uns anys van reobrir el mirador, de dilluns a divendres de 9:20 a 12h i de 15 a 17.40h, des del qual es pot veure bona part del centre de la ciutat, en especials els edificis col·loquialment coneguts com la “colmena” i “los alfiles”. Si esteu atents a l’agenda pot ser que trobeu visites guiades gratuïtes, ja que el preu per pujar-hi no és gaire econòmic ($50 (2016)). Això sí, si hi pugeu, no us deixeu la càmera, com em va passar a mi…
Malgrat tot, l’edifici ha passsat a la història de la literatura gràcies a Julio Cortázar. En el seu llibre “El otro cielo”, travessant la galeria, es podia comunicar Buenos Aires amb París.
Galerias Pacífico
L’altre edifici que destaca al carrer Florida, també són unes galeries. En aquest cas parlem de Las Galerías Pacífico. Aquestes galeries tenen com a joia de la corona les pintures del seu sostre i si hi esteu en època nadalenca, el gran arbre de Nadal que posen al seu hall. A més a més, a l’interior de les galeries hi ha el Centro Cultural Rojas, on podrem visitar exposicions temporals gratuïtes.
Les Galerías Pacífico és un centre comercial però no un centre comercial qualsevol. L’edifici, que compren tota l’illa de Florida, Córdoba, San Martín i Viamonte, al microcentre de la capital argentina, està format per la part de centre comercial i per la part de centre cultural. Els arquitectes van ser Emilio Agrelo i Raúl Le Levacher i data de 1889 amb l’objectiu de ser la seu de les botigues Au bon Marché que els empresaris Francisco Seeber i Emilio Bunge volien portar a Argentina. Però durant la crisi econòmica de finals del s.XIX es van vendre l’edifici a la companyia de ferrocarrils Buenos Aires al Pacífico, d’on ara em conserven el nom.
Entre el 1896 i el 1940 va ser la seu del Museo Nacional de Bellas Artes, que actualment es troba a Recoleta. El 1945, els arquitectes Jorge Aslan i Hértor Ezcurra, van remodelar l’edifici amb l’objectiu de separar-ne la galeria comercial i les oficines de l’empresa de ferrocarrils; va ser en aquesta època que es van pintar els murals de cúpula central. Després va ser abandonat, fins que el 1989 va ser declarat Monumento Histórico Nacional i el 1990 es va reconvertir en el centre comercial Galerías Pacífico i el Centro Cultural Borges.
L’atractiu turístic són els murals de la cúpula, de 450 metres quadrats, pintats per Berni, Castagnino, Colmeiro, Spilimbergo i Urruchúa el 1946.
Com a centre comercial hi ha botigues de marca on el luxe hi destaca, fins i tot en el detall decoratiu dels cendrers que hi ha pels passadissos. Com a centre cultural sempre hi ha exposicions gratuïtes de fotografia o pintura. A l’època del Nadal, el gran arbre que instal·len al cempre del distribuïdor, no deixa mai indiferent a ningú.
La Gran Logia de la Masoneria Argentina
Els masons sempre acompanyen les històries dels països i sempre ho fan envoltat de simbologia i secretisme. L’Argentina no podia ser menys, que si San Martín era masó, que si la Catedral està plena de símbols, que si…per posar una mica de llum a tot això, a San Nicolás podem visitar l’edifici de la Gran Logia de la Masoneria Argentina.
Aquest edifici és la seu central de la masoneria a l’Argentina i s’obra al públic durant la Noche de los Museos on a través d’una visita guiada et van explicant divesos aspectes culturals d’aquesta logia secreta i misteriosa.
Carrer San Martín
Un dels carrers més interessants de passejar, sobretot els caps de setmana, és el carrer San Martín. Té una gran quantitat d’edificis històrics, la majoria dels quals no apareixen en guies de turisme. Per això des de Fuet i Mate et volem animar a recorre’l de punta a punta durant la teva ruta completa per San Nicolás.
Gairebé tocant a Corrientes ens trobem el Museo Mitre, a la casa on va viure el que fou president de l’Argentina entre el 1862 i el 1868. L’entrada és gratuïta, així que ens pot servir com a pla si ens toca un dia de pluja.
L’altre museu del carrer és el Museo Histórico Numismático “Dr. José Evaristo Uriburu” , actualment s’anomena Museo Histórico Numismático “Héctor Carlos Janson”. Aquesta visita és totalment recomanable per entendre una mica més la història de la moneda a Argentina. A més a més, l’entrada és gratuïta.
Fer un cafè per San Nicolás
San Nicolás té una gran quantitat de bars i cafeteries però algunes d’elles, per la seva història, es mereixen formar part de la llista de Bares Notables de la ciutat. Per fer aquesta guia, una de les més completes que trobaràs de San Nicolàs, no podem deixar passar l’oportunitat de nombrar-los.
Un dels bars més emblemàtics és el Bar Lavalle, a Lavalle i R.Peña, un bar on els cambrers encara porten “corbatín” i la zona de caferteria i cocketerleria està separada.
El Bar Vidou, sobre diagonal norte i el Boston City que es troba a Florida al 165, també formen part d’aquesta exclusiva llista.
A Montevideo 723, ens trobem amb el sorprenent Café Thibon. El American Bar i el Celta Bar també els podem trobar al barri. El primer a Roque Sáenz Peña al 632 i el segon a Sarmiento, 1701.
Sense cap mena de dubte, un dels més famosos és la Confiteria Ideal, a Suipacha, 384, on fan milongues i classes de tango.
Si passegem per Corrientes, ens trobarem amb el sorprenent aparador de El Gato Negro, a Corrientes 1669, ple d’espècies. Aquí podrem tastar algun dels seus cafès especials, especiats. Un parell de carrers més a prop del Obelisco, el 1453 hi ha La Giralda amb els seus famosos Churros.
A Tucumán 1700, ens espera el Mar Azul, un bar que aparentment no té res d’especial però quan hi entrem i contemplem als seus parroquians, la cosa canvia.
Si anem al Colón, podrem tornar a fer un cafè al reobert Petit Colon, a Libertado 505.
The Brighton a Sarmiento 645 és un dels cafès cars de San Nicolás, com el Boston City, el American i el Claridge’s.
Avenguda Leandro N.Alem
L’avinguda Leandro N.Alem fou la primera zona guanyada al riu. Ens hem de remuntar a temps del Virrey Vértiz, el 1780, amb l’objectiu de construir el Paseo de la Alameda. Juan Manuel de Rosas va ampliar-lo el 1846 i finalment el 1919 se li va atorgar el nom actual, que fa honor al polític més famosos dels radicals.
A l’encreuament d’aquesta avinguda amb Corrientes i hi ha el majestuós edifici de Correos que avui és el Centrol Cultural Kirchner (CCK). Aquest edifici és sorprenent, ja que és una mostra viva de reciclatge.
El CCK s’ha convertit en un dels millors llocs de la ciutat on escoltar música i la seva sala estrella és la Ballena Azul, amb una capacitat per 1.750 espectadors i un òrgan fabricat a Alemanya i dissenyat exclusivament per la geometria de la sala. Segurament això no surt a moltes guies però organitzen visites guiades gratuïtes per visitar les seves instal·lacions.
Hauries de Saber:
TOTES les activitats del CCK són gratuïtes.
Consulta la seva agenda i ves a retirar les invitacions anticipadament.
Plaza Lavalle
Creuant ja 9 de julio ens endinsem cap a una Buenos Aires que recorda el 1900 i els grans palaus i canvis arquitectònics que es dugueren a terme per celebrar el Centario de la Revolución.
Una de les places més boniques de la ciutat és la Plaza Lavalle amb el Palacio de Tribunales, el Teatro Colón i el Teatro Cervantes amb el Museo del Teatro.
Hauries de Saber:
El Teatro Colón es pot visitar gratuïtament aprofitant alguns dels molts espectacles que organitzen d’entrada gratuïta
A més, molts diumenges fan assajos de portes portes obertes o fins i tot pots comprar l’entrada pel galliner a preu regalat.
A la plaça hi ha el Templo Libertad de la religió jueva i al costat el Museo Judío. La seva visita és molt recomanable, però millor mirar la seva agenda o les visites guiades de la ciutat, que l’entrada serà gratuïta.
També a San Nicolás trobareu el Museo del Holocausto.
Tot i que l’edifici que segurament us cridarà més l’atenció és el Mirador Massue o més ben dit, la part que en queda. Aquest edifici va ser construït el 1930 com un edifici de rendes. El 1989 es va demolir pràcticament tot, salvant només aquest magnífic mirador.
L’edifici de l’Escuela Roca també ens cridarà l’atenció amb les seves columnes de granit de 30 tones de pes portades des de Tandil per 60 carretes tirades per bous i esculpides, posteriorment, a la mateixa plaça.
La Plaza Lavalle és una de les que té més monuments de la ciutat, per això li hem dedicat una entrada apart.
Av. Corrientes
La part de l’avinguda Corrientes que pertany a San Nicolás és el seu tram més urbanita amb els teatres, cines, cabarets, pizzeries i llibreries obertes fins a les tantes.
Aquesta avinguda s’ha de passejar durant el dia però sobretot al vespre, a l’hora que els teatres obren les seves portes, les pizzeries s’omplen de gent fent una pizza al paso amb moscato i fainà o una empanada de carne i sobretot amb moltes ganes de mirar llibres. Per a mi, el millor carrer de Buenos Aires, aquella avinguda que fa de Buenos Aires una gran ciutat.
Fer una pizza per San Nicolás
San Nicolás és un dels barris que congrega una densitat de cafès i pizzeries més alta de Buenos Aires per això en aquesta guia completa per San Nicolás no podiem deixar de parlar-ne.
No volem dir-te quina és la millor pizza de la ciutat, perquè sincerament, si vens d’Europa, no te n’agradarà cap. Els porteños fan una pizza gruixuda, amb pocs ingredients i molt oliosa però sí que et recomanem fer, almenys “una pizza al corte”, per tenir l’experiència. I sobretot una “empanada de carne frita”.
Els Porteños estan molt orgullosos de les seves pizzes.
T’ajudem a semblar un expert amb aquest guia de pizzes i pizzeries.
Alguna de les pizzeries més famoses són el Güerrin, las Cuartetas o el Banchero, totes elles a l’avinguda Corrientes. La pizzeria El Cuarteto, a Talcahuano i Paraguay també és una de les famoses.
Av. Callao
La avinguda Callao és una de les que delimita el barri de San Nicolás. El tram que forma part del barri és el que va des de Rivadavia, a la Plaza Congreso, fins a l’avinguda Córdoba. On podem trobar edificis tan sigulars com el Molino, que està essent actualment restaurat o l’edifici de la confiteria L’Aiglon, amb l’aliga encapçalant la cúpula.
Si estem cansats podem fer un cafè a La Academia, un dels bars més autèntics de Buenos Aires o si ens agraden els bars de fusta, podem anar a Los Galgos. I si tenim gana, ben aprop hi ha La parrilla Peña, on fan un exquisit bife però a un preu una mica prohibitiu.
Hauries de Saber:
A Callo trobem una rèplica de l’estàtua de la Llibertat.
Encapala la façana de l’escola Domingo Faustino Sarmiento
Museus de San Nicolás
San Nicolás té molts museus i de diferents temàtiques, com per exemple el Museo de la Policia o el Museo Histórico Banco de la Província de Buenos Aires “Dr. Arturo Jauretche”.
Buenos Aires té moltíssims museus i molts d’ells gratuïts. Tal quantitat fa que hi hagi museus tan originals com el Museo del Audífono.
Des de Fuet i Mate hem prepart una Guia amb tots els museus de la ciutat que hem visitat.
Esglésies, convents i altres temples religiosos de San Nicolás
San Nicolàs té edificis emblemàtics i històrics com la Basílica de Nuestra Señora de la Merced que data de 1604 i ja estava situada al mateix lloc que l’actual que data de 1779.
L’església Mater Pietatis, també es troba a San Nicolás i té un interior força bonic.
Al carrer Reconquista hi ha un irreductible espai de pau i tranquilitat, el pati interior del Convento de San Ramón Nonato, que data del segle XVIII. Un altre racó de pau és el pati del Convento de San Catalina.
Una de les esglèsies que més passen desapercebudes tant per turistes, perquè no apareix a les guies, com per porteños perquè les presses els impedeix aixecar el cap és la de San Miguel a Suipacha amb Bartolomé Mitre.
Un altra església amb una història i un llegenda sorprenent és la Basílica de Nuestra Señora de la Piedad del Monte Calvario.
La Catedral Anglicana de San Juan Bautista es troba en un racó amagat del barri, al carrer 25 de mayo al 282. Aquesta església es va inaugurar el 1831 amb els diners donats per Alexander Williams, convertint-se amb el temple no catòlic més antinc del país. Aquesta dada li va donar la notorietat per ser nombrada, el 2000, a Monumento Histórico Artístico Nacional.
Més edificis emblemàtics
Fins fa poc més de dos anys, San Nicolás encara conservava un autèntic mercat de barri. Ara la moda dels hippters i les cerveses artesanals va impulsar al govern de Larreta a “modernitzar” molts dels mercats de la ciutat.
Per sort, en aquset cas han fet una bona integració i han mantingut algunes de les paradse de tota la vida, com la verduleria, amb nous negocis que viuen més de la venta online i el delivery que de donar ambient al mercat.
Extra Extra: GRATIS
Si fa temps que ens segueixes, ja deus haver llegit en algun lloc que pregonem la frase de “Buenos Aires és més maca per viure-hi que per visitar-la. Aquesta afirmació la basem amb la gran quanitat d’activitats i coses gratuïtes que hi ha durant l’any i que no surten en moltes guies.
I si tens pocs dies, els de Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Tens previst passar més dies per Buenos Aires, descobreix tot el que pots fer a la ciutat més important de l’Argentina. Hem preparat una guia completa de Buenos Aires separant per barris.
Què et sembla San Nicolàs? Diries que és el teu barri preferit de Capital? tens algun bar secret? Deixa’ns un cometnari, estarem encantats de llegir-te.
