El Palacio de Justicia de la Nación, Palacio de Tribuales o simplement Tribunales és un edifici que conté la seu del Poder Judicial y la Suprema Corte de Justicia de la Nación. Conjuntament amb la Casa Rosada, que és el Palau de Gobern i amb el Palacio de Congreso que és el Palau Legislatiu formen els tres poders de l’Estat.
Visites guiades gratuïtes.
No et perdis res amb la Ruta Completa per San Nicolás.
Breu història per parlar al bar
Durant la presidència de Mitre va ser quan es va definir la necessitat de tenir una Cort Suprema de la Nació tot i que no tenia un lloc físic designat, primer es va instaurar sobre el carrer Bolívar, desprès sobre el San Martín i posteriorment al Cabildo. Fou el 1902 quan va sorgir un projecte de llei per assignar el terreny on està actualment per a la construcció del palau, a la Plaza Lavalle.
El primer arquitecte que participar en el projecte sigué l’italià Tamburini però finalment se li va cancelar el contracte i es va escollir l’arquitecte francès Norbert Maillart, qui va fer els plànols des de Paris i qui fou l’arquitecte també del Colegio Nacional i del Palacio de Correos. La pedra fonamental es va posar el 1904 i el 1910, durant la celebració del Centenario de la Revolución Figuero Alcorta, el president d’aleshores, va inaugurar la planta baixa on dos anys més tard es van traslladar les Corts Supremes.
Durant el 1914 es va cancel·lar el contracte a Maillart i es va assignar l’obra, el 1920, a la Dirección General de Arquitectura des d’on es va continuar l’edifici seguint en bona part els plànols de l’arquitecte francès. Alguns dels canvis que en feren fou l’eliminació d’una gran escalinata d’honor que hauria de passar per on avui hi ha l’escultura de la Justícia.
La inauguració final va ser el 1942 quan es va acabar la Sala de Audiencias. L’estil arquitectònic de l’edifici és eclèctic ja que barreja barroc, com es pot veure en la gran quantitat d’ornamentació i estil neoclàssic amb columnes acanalades buscant sempre una simetria en tot l’edifici; el conjunt és pot considerar un exemple del l’academisime francès a la capital argentina.
Palacio de Tribunales
El Hall d’entrada, per on avui s’hi accedeix a través d’una porta lateral ens rep amb la figura de bronze de la Justícia segons la interpretació de l’artista Rogelio Yrurtia. Aquesta no porta ni el ulls embenats ni l’espasa o la balança a les mans, en canvi té els braços estirats amb el polzes tocant-se símbol de perdó, equilibri i protecció segons com l’escultor pensava que ha de ser la justícia.
Anant cap al pati central de la planta baixa, el Patio de los Pasos Perdidos, ja que és un punt de pas de tothom que entra a l’edifici, podem veure com damunt de les portes hi ha, fets amb mosaics, els escuts de les províncies d’Argentina que hi havia en aquell moment. Des del patí podrem veure els set pisos que té el palau, tot i que he de confessar que no és fàcil trobar-los. El cel ras està constituït per vidres portats de Bèlgica que ofereixen una il·luminació natural a l’interior.
El quart pis és on hi ha les sales de la Corte Suprema de la Nación. El terra és totalment l’original i com, bona part de l’edifici, està en continua restauració. Una de les sales que podem veure és la de José Benjamín Gorostiaga que fa honor a un dels autors de la Constitución de 1853 i es tracta d’una sala de videoconferència.
La sala simètrica a aquesta és la Sala Antonio Bermejo, el ministre de la Corte Suprema de Justica de la Nación Argentina i president d’aquesta des del 1905 fins a la seva mort el 1929, es tracta d’una petita sala d’audiències. Totes dues sales, així com gran part de les del quart pis, estan decorades amb fusta de roure i de cedre fent figures de rosetes i fulles d’ala d’àngel així com amb mobles de l’arquitecte Virginio Colombo on destaquen les cadires amb potes de lleó i fins i tot algunes amb la cara d’aquest animal que representa el poder.
La galeria que comunica les dues sales està decorada amb uns medallons amb la cara de la medusa de la mitologia grega. Segons la mitologia grega Medusa era una de les tres gorgones, és a dir monstres en forma de dona que si se’ls mirava als ulls et petrificaven. Doncs bé, Poseidón es va enamorar de Medusa i la va seduir al temple d’Atenea. Aquesta es va enfadar i va castigar a Medusa convertint-li els cabells en serps i fent-la lletja. A més a més va manar a Perseo que la matés, missió que va complir decapitant-la. Resulta que Medusa estava embarassada i del tall del coll en van sortir els seus fills Pegaso i Crisaor. El cap de Medusa el va utilitzar Atenea com escut.
El Patio de Honor està precedit per un bust de José de San Martín de Luis Perlotti i una rèplica de la bandera de los Andres. En un principi, el bust estava on avui e dia hi ha l’estàtua de la justícia de Yrurtia. El Patio està envoltat d’expedients de casos històrics com el de Belgrano donant la llibertat a un dels seus esclaus.
La següent sala és la Gran Sala de Audiencias on hi ha les set cadires dels membres de la Cort Suprema i que va ser dissenyada pel propi Norberto Millard a l’estil de les Europa o del Estats Units, per això hi ha els armaris per guardar-hi les togues i les pelluques tot i que a Argentina no s’han utilitzat mai.
La sala contigua és la Sala de los Acuerdos on es reuneixen els membres de la Cort per deliberar els casos envoltats de quadres d’alguns dels presidents de la Cort Suprema i del llibre dels 4 Evangelis en cas que els magistrats vulguin fer-ne el jurament.
La decoració també correspon a Virginio Colombo. Seguidament veiem el Salón de los Embajadores, on es rep al representats d’altres països i la Sala del Te. La última visita és al Salón Presidencial on el president de la Cort Suprema rep a les visites.
Hauries de saber
Palacio de Tribunales_Talcahuano, 550. Visites guiades els divendres a les 14h.
