Al barri de San Nicolás hi trobem el temple dedicat a Sant Miquel Arcàngel. Un raconet tranquil en aquesta zona de la ciutat tant concorreguda de dilluns a divendres.
El barri de San Nicolás sense secrets amb la Ruta Completa per San Nicolás.
En situació
Segons la tradició Bíblica, Sant Miquel, que significa “Com Déu” és un dels set arcàngels, juntament amb Gabriel, Rafael, Uriel, Jofiel, Shamuel i Zadkiel. Desprès de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, els arcàngels son els Reis de l’Univers, els representants directes de Déu.
La paraula arcàngel està formada pel prefix arc- que significa cap, ser superior. Sant Miquel és el Príncep dels Esperits Celestials i es nombrat el Cap de la milícia celestial; sempre se’l representa amb l’espasa i matant al drac, com a Sant Jordi, però amb la particularitat de Sant Miquel es posseïdor d’ales.
Breu história per parlar al bar
Per no fer la història de la Parroquia de San Miguel tan abstracta, pensem amb Manuel Belgrano, el creador de la Bandera d’Argentina, doncs el seu besavi matern Juan Guillermo González i Aragón fou qui, desprès de morir la seva dona Lucía Islas y Alva, ingressà al seminari i qui amb el temps fundaria la Hermandat de la Santa Caridad de Jesucristo, la qual té la seva història relacionada amb aquesta Parròquia.
Resulta que durant les epidèmies que sofrí la ciutat a Buenos Aires als inicis del 1700, degut a la insalubritat provocada, entre altres per la falta de sepultures i l’acumulació de morts al carrer, Juan Guillermo González fundà una germandat per auxiliar als pobres i moribunds oferint-los sepultura.
Les activitats d’aquesta germandat van començar sota el patrocini de San Miguel i de Nuestra Señora de los Remedios a la Iglesia de San Juan Bautista que es troba uns carrers més enllà de l’actual Parroquia de San Miguel. Desprès construeixen la seva pròpia capella, que acabarà essent la Parroquia de la Inmaculada Concepción a Independencia amb Tacuarí.
Finalment el 1738 es va tornar a traslladar la Germandat al que serà la seva última seu i es construiex l’Iglesia de San Miguel y Nuestra Señora de los Remedios, que serà l’actual Parroquia de San Miguel que podem veure a Bartolomé Mitre amb Suipacha.
Així que el besavi de Belgrano va ser el primer sacerdot de la parròquia i el pare, Domingo Belgrano, donà el retaule de l’altar, la pila baptismal i la sagristia L’església era on s’enterraven als pobres i als qui no tenien família i a demés funcionava com a l’únic col·legi d’orfes de la ciutat en aquells moments, 1755.
Passats casi 100 anys, entra a la història Rivadavia, que al 1822, com a ministre de govern de Martín Rodríguez confisca els béns de la majoria d’ordres religioses que hi havia a la ciutat, com els recoletos, els mercedaris o la Hermandat de la Santa Caridad i amb els béns funda la Societat Benèfica.
Parroquia de San Miguel
Així tenim que la construcció de la Parròquia és de finals de 1700 però la seva torre no es va acabar fins el 1853. Entre el 1912 i el 1918 se li van dur a terme diferents reformes de la mà de l’arquitecte Augusto Ferrari que li donaren un aire eclèctic neorrenaixentista. En els seus bons moments, tant la façana com la torre estaven decorades amb mosaics. Les quatre figures que acompanyen a Sant Miquel reconeixen el treball fet pels metges que treballaven a l’hospital de la Germandat.
Tornant a la història, com a resposta de l’intenti de cop d’estat del 1955 es produí una crema d’esglésies de la qual la de San Miguel no en sortí il·lesa, perdent-se molt més que papers ja que les esglésies feien de registre de la ciutat quan encara no existia el Registre Civil.
El 1983 es va declarar la església com a Monument Històric Nacional per acompanyar a la ciutat i formar part de la seva història.