Ruta completa per Monserrat

Monserrat és, segurament, el primer barri de Buenos Aires on hi posaràs els peus. Aquí hi ha la Plaza de Mayo amb la Casa Rosada i és on va començar la ciutat. En aquesta ruta completa per visitar el barri de Monserrat, t’expliquem, a part dels imperdibles, els detalls fueters.

Tots els punts per visitar, les alternatives gratuïtes i els secrets de Monserrat.

Quant temps estaràs per Buenos Aires? Si hi estàs vivint, guarda’t aquesta entrada perquè hi ha tant material que hauràs de passar dues o tres vegades per Monserrat per no perdre’t res.

Si només hi estàs de turisme, pega un cop d’ull a Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires. En aquesta entrada trobaràs tota la informació necessària per tornar a casa com un expert i gaudir de punts que no surten als blogs guiris.

Aquesta guia completa per Monserrat és una guia carregada de sorpreses i d’informació, amb enllaços a entrades particular per aprendre, encara, més.

En situació

El barri de Monserrat és, juntament amb San Telmo, un dels barris més antics de Buenos Aires. La ciutat de Buenos Aires i pràcticament l’Argentina, va nàixer i créixer entre aquests dos barris.

A la Plaza Mayor, Juan de Garay va fundar la ciutat de Buenos Aires. Aquesta plaça és l’actual Plaza de Mayo i en aquell temps s’hi podia trobar els edificis més importants de l’època colonial.

La Plaza Mayor es va dissenyar a l’estil colonial, envoltada dels edificis més rellevants per la corona espanyola. Un dels edificis imprescindibles fou el Fuerte, el qual s’alçava on avui hi ha la Casa Rosada. El Cabildo, que tenia les funcions administratives del virregnat i evidentment, la Catedral, l’edifici religiós més important.

L’actual Plaza de Mayo, encara manté part d’aquells edificis colonials. Evidentment, han anat patint reconstruccions al llarg de la història. Però espera, el fuerte? On està? Hauràs d’entrar al Museo de la Casa Rosada, per saber-ne la resposta o continuar llegint aquesta guia completa per Monserrat.

Per tot això, Monserrat és un dels barris amb més racons per visitar de la ciutat de Buenos Aires. Apareix a tots els Imprescindibles i Top 10 de les guies, però nosaltres volem anar més enllà i volem que marxis de Buenos Aires sent un expert, no un guiri.

El barri de Monserrat té un perímetre gairebé rectangle, delimitat per Av.Rivadavia, Av.Entre Ríos, Av. Independencia fins a Piedras on segueix per Chile i per baix limita amb Av. Ingeniero Huelgo, que el separa del barri de Puerto Madero.

Per tant, els seus barris veïns són Sant Telmo, Balvanera, San Nicolàs i Puerto Madero.

La comuna 1 està formada pels barris de Monserrat, Constitución, Puerto Madero, Retiro, San Nicolás i San Telmo. És a dir, és la comuna que més passejaràs.

Breu història per parlar al bar

T’hi has fixat que sempre escric Monserrat, no Montserrat, i també et deu haver cridat l’atenció que són força català, oi?

Doncs sí, resulta que Monserrat és el nom castellanitzat del nom Montserrat en català. El nom li ve de l’església de Nuestra Señora de Monserrat, que el català Joan Pere Serra va fer construir a l’arquitecte Antonio Masella en honor a La Moreneta, l’any 1750.

L’església de Monserrat és la tercera més antiga de la ciutat, data de 1755 i ha sigut declarada Monumento Histórico Nacional. Quines són la primera i la segona? En aquesta guia completa per Monserrat t’ho explico!

No està de més comentar que el barri no sempre s’ha anomenat Monserrat. Durant la primera divisió administrativa de la ciutat, el governador del moment, Miguel de Salcedo, va denominar-lo San Juan. Fou anys més tard, el 1769, durant la segona divisió administrativa que se li atorgar el nom actual.

Durant els s.XVIII i XIX també se’l coneixia com el “Barrio del Tambor” o “Barrio del Mondongo”, ja que era una de les zones on vivien els esclaus africans. El primer nom li ve de les festes que feien al carrer, on la protagonista era la música i l’instrument més representatiu el tambor. El segon nom li ve del plat de cuina, el mondongo en el qual s’utilitzen els budells dels animals, una espècie de callos.

Els negres de Buenos Aires i de bona part de Sud-Amèrica provenien de la costa atlàntica d’Àfrica, des d’Angola fins al Congo. Buenos Aires era el port on desembarcaven els esclaus que després serien portats per tot el subcontinent com a mà d’obra.

De fet, és molt curiós quan els guies de poca monta t’expliquen l’origen del barri sempre diuen que es va portar la Moreneta per evangelitzar als negres, perquè també és una verge negra…en fi…ves tu a explicar-los la història de la Moreneta i el perquè un català va decidir construir una església a la Verge de Montserrat.

Però tornem a la història del barri de Monserrat. La foto anterior és un plànol on es veu la Plaza Grande, que és l’actual plaza de Mayo. Els rectangles negres del voltant de la plaça corresponen a la Catedral i al Cabildo, que avui en dia es troben al mateix indret. La gran estrella és el fuerte.

Per ajudar-te a entendre millor tot això, he preparat una entrada especial La Buenos Aires de Juan de Garay on ens traslladem a la Buenos Aires de 1580. Aquí t’explico part de la història i repassem els edificis i les ruïnes que queden d’aquesta època.

La història del barri de Monserrat està totalment lligada a la història de Buenos Aires i per extensió a la de l’Argentina.

Per això, perquè entenguis els noms dels carrers i et situïs històricament per poder practicar el #turismenoguiri també he preparat una entrada especial Un passeig pels inicis d’un país. Del període de les invasions angleses, 1806 fins a la independència. Repassem els personatges més rellevants i els llocs més importants d’aquesta època.

Què visitar per Monserrat

Preparat que la llista és llarga. Monserrat surt a totes les guies de Buenos Aires i és que té algunes de les zones més importants de la ciutat.

Passejar per aquest barri és un recorregut per la història d’Argentina, això és perquè entre els seus límits hi han tingut lloc alguns dels esdeveniments més rellevants del país. Com per exemple el Cabildo Abierto de 1810 que fou l’inici de la Revolución de Mayo, o abans, les invasions angleses amb el Convento de Santo Domingo com a protagonista. Dins d’aquest convent hi ha una petita part de la història, quatre banderes angleses que els argentins els van guanyar durant les invasions.

Continuant amb la història, si ens traslladem uns segles abans, tenim la fundació de la ciutat en mans de Juan de Garay. És a dir, per cada carrer s’hi respira història, i per això no volem deixar cap racó del barri fora d’aquesta guia completa per Monserrat.

Hauries de Saber:

Els noms dels carrers Defensa i Reconquista recorden les invasions angleses de principis de 1800

Gràcies a les victòries porteñes sobre els intents de les invasions angleses, va ser quan es van veure capaços per lluitar per la seva independència.

Monserrat és un dels barris on més es pot apreciar el canvi de pensament que hi va haver a finals del segle XIX, iniciat amb la Generación del 80, per deixar enrere la ciutat colonial. Algunes de les accions van ser l’obertura de les diagonals Nord i Sud o l’impressionant Av. de Mayo.

Aquesta avinguda mirava l’Europa del moment amb edificis tan importants com el Palacio Barolo o llocs tan representatius com el Café Tortoni o el Palacio del Congreso de la Nación Argentina a la Plaza del Congreso.

Precisament el tram de Plaza de Mayo a Plaza del Congreso, passant per Av. de Mayo, és un dels circuits més bonics de Capital, que recomanem fer d’anar i tornada, per no perdre’s cap detall.

Posarem una mica d’ordre i a parlar breument de cada lloc. Molts dels punts emblemàtics de Monserrat tenen una entrada especial a Fuet i Mate. Per això, en aquesta guia completa, en farem un breu resum i et deixaré l’enllaç a l’entrada particular amb tots els detalls.

Ruta fuetera per Monserrat

Perque no t’agafi mal de cap, et deixo la ruta fuetera de Monserrat. És a dir, els punts més rellevants i els que et faran gaudir de Buenos Aires com un autèntic porteño.

Però em costa molt fer aquest resum, ja t’aviso, perquè Monserrat té molts punts per visitar. Així que et deixo els resum, però llegeix amb calma aquesta entrada per no perdre’t res.

• Plaza de Mayo
• Casa Rosada
• Museo de la Casa Rosada
• Cabildo i Museo de la Revolución
• La Catedral
• Iglesia de San Ignacio
• Avenida de Mayo

En aquesta ruta completa per Monserrat t’explicarem tots aquests punts i la veritat, que molts més. A més a més, dels llocs més típics t’explicarem coses que moltes guies no en parlen i de les opcions de pagament, sempre et donarem una alternativa més econòmica o gratuïta.

Com és que sé tants detalls? Primer perquè he viscut a Buenos Aires molts anys, segon perquè soc molt friqui d’aquestes coses (possiblement, aquest sigui el motiu principal), tercer perquè he fet moltes visites guiades de les gratuïtes que organitza el Ente de Turismo i el Casco Histórico de Buenos Aires i quart perquè he llegit molts articles i llibres.

Hauries de Saber:

Visita les webs oficials de turisme, fan moltes visites guiades gratuïtes.

I si no tens temps de fer totes les visites guiades, guarda’t aquesta guia completa per Monserrat que és el resultat de molts anys, de visites, de lectures i de passejades. És la guia que m’hagués agradat tenir a mi.

Plaza de Mayo

Plaza de Mayo és la plaça més famosa de Buenos Aires, i per això és el primer punt que explicarem en la nostra guia completa per Monserrat.

La plaça està envoltada per alguns dels edificis més emblemàtics del país, començant per la Casa del Gobierno, és a dir de la Casa Rosada, on al darrere hi ha el Museo de la Casa Rosada o del Bicentenario que mostra les ruïnes de la Aduana Taylor i del Fuerte, així com un recorregut per la història del país. Al museu també podem veure l’evolució de la Plaza de Mayo al llarg del temps.

Al voltant de la Plaza de Mayo també hi ha el Cabildo i la Catedral. Dos edificis que sempre han estat al mateix lloc.

El Banco de la Nación, el Palacio del Gobierno de la Ciudad i el Ministerio de Economia completen els edificis majestuosos de la Plaza de Mayo.

De la plaza de Mayo se n’ha escrit molt i encara se n’escriu, per això vaig fer una entrada particular. Però ja t’aviso ara que vaig trobar una revista d’història i turisme genial. Per tant, en pocs dies aquesta entrada estarà actualitzada al seu màxim exponent!

Descobreix tots els detalls i secrets de la Plaza de Mayo.

En aquesta guia completa per Monserrat anirem descobrint a poc a poc tots els edificis de la Plaza de Mayo, els seus moments i fins i tot el que no es veu.

Ja hem comentat que aquí, a la Plaza Mayor, és on es va posar el rollo fundacional de la ciutat anomenada Ciudad de la Santísima Trinidad y del Puerto de Santa Maria del Buen Aire. Juan de Garay va escollir aquest punt perquè estava a prop del riu. Abans, el riu passava directament per darrere de l’actual Casa Rosada.

Tot punt important de la història del país, passa aquí. La Revolución de Mayo amb el Cabildo abierto, on el poble porteño va jurar la independència, tota manifestació crucial acaba a la Plaza de Mayo, davant de la seu del Govierno de la Nación i fins i tot les rondes de las Abuelas de Mayo es fan, encara avui en dia, aquí.

Els edificis de la Plaza de Mayo

Com hem comentat, pel voltant de la Plaza de Mayo hi ha alguns dels edificis més importants de la ciutat, del país i de la seva història.

Al costat de la Catedral hi destaca l’edifici del Banco Francés i el del Banco de la Nación, que fou on s’hi construí el primer Teatro Colón. Aquí dins hi ha una de les històries de fantasmes que podem sentir per Buenos Aires, ja que en l’època colonial, al solar hi havia el camp sant de la primitiva església.

A l’altre costat de la plaça, hi ha el Ministeri de Hacienda, un edifici que no surt a moltes guies, però que hi hauria, per ser història viva del país.

T’has fixat que el marbre de la façana està marcat? Això són les restes del bombardeig que van produir els militars el 1955 contra la població civil que s’agrupava a la plaça per donar la benvinguda a Perón. Un cop d’estat fallit políticament, però que va marcar la història dels pròxims anys.

A més a més, dins d’aquest ministeri hi ha dues sorpreses.

El museo Histórico AFIP, que seria el museu de la història tributària de l’Argentina. Dit així, potser no et sembla molt interessant, però te’l recomano molt. Primer perquè és gratuït i la cultura i aprendre sempre és interessant i segon, perquè si fas la visita guiada, et faran un repàs per la història del país molt més ben fet que qualsevol “guia” dels “free-tours”.

Hauries de Saber:

Visita el Museo de la AFIP gratuït i tens una visita guiada inclosa

Per visitar aquest museu has d’escriure un correu electrònic a museo@afip.gob.ar . Pots proposar-los alguns dies i hores i ells intentaran trobar-te un horari. Potser et toca fer la visita guiada amb alguna escola o potser tens la sort de fer-la individualment. Totes dues maneres són molt recomanables. Jo l’he visitat dues vegades i de les dues maneres i et dic que tant Florencia com el seu company són de 10. L’entrada és per Hipólito Yrigoyen 370 amb un document d’identitat.

L’altre secret que amaga l’edifici del ministeri és també increïble.

Aquí dins s’hi conserva part del primer edifici del Antiguo Congreso Nacional. Per fora no es veu res, només una gran porta verda i un cartell que ho indica.

Les visites són només els dimarts i dijous de 15.00 a 18.00h i també són gratuïtes. No cal reserva, senzillament toca el timbre i digues que vol visitar el Antiguo Congreso. La Mariana et farà una breu introducció i després podràs fer tantes fotos com vulguis en aquest tros secret de la història de l’Argentina.

Com pot ser que el Antigui Congreso estigui dins d’un altre edifici?

Així que ja només començar aquesta guia completa per Monserrat, ja tens tres dades noves que en pocs llocs trobaràs. No anem pas malament!

Monuments de la Plaza de Mayo

Si ja hem parlat de la importància de la Plaza de Mayo, d’alguns dels seus edificis i del simbolisme de lloc pel país, ara toca parlar dels seus monuments.

La Piràmide de Mayo és el monument més rellevant de la plaça de Mayo, a Buenos Aires. Construïda per recordar els fets del maig de 1810, la Revolución.

Pel voltant de la piràmide, els dijous, encara hi ha la ronda de las Madres de Plaza de Mayo reclamant els seus fills desapareguts durant l’última dictadura que patí Argentina.

La Piràmide de Mayo ve carregada d’anècdotes.

L’altre monument de la Plaza de Mayo és el monument a Manuel Belgrano, qui és considerat el creador de la bandera Argentina.

La nota curiosa és que Belgrano sembla que estigui damunt un poni, més que un cavall. Aquí es va produir una desproporció de l’escala, ja que l’escultura del General i la de l’animal, les van realitzar dos escultors diferents.

Hauries de Saber

A la Plaza de Mayo hi havia enterrada una Caixa del Temps.

Des del 2020 el Monument a Belgrano s’ha convertit en un moment popular als morts de la Covid-19. Abans, darrere del monument a Belgrano hi havia una placa que explicava que Perón va enterrar un missatge pels joves del futur.

Casa Rosada

La Casa Rosa és la seu del govern executiu de l’estat, és a dir, la Casa del Gobierno Nacional. Aquest edifici és un dels símbols Nacionals.

Un breu resum, com hem dit, aquí hi havia el Fuerte de San Miguel i posteriorment la Aduana Tailor. Ja que per darrere de la Casada Rosada hi passava el riu. Tot el terreny conegut actualment com “los bajos” s’han guanyat al riu.

Francisco Tamburini va ser l’arquitecte encarregat d’unir l’edifici de Correos i el de Ministerios, el 1885. D’aquesta manera es va quedar en un únic cos, l’actual Casa Rosada.

No et perdis cap detall de la Casa Rosada

Els caps de setmana es pot visitar l’edifici gratuïtament. Els dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 18.00h, podràs fer una visita guiada gratuïta per un dels edificis més importants del país. Actualment, s’ha de reservar cita enviant un correu electrònic a visitas.casarosada.gob.ar . Durant la visita veuràs alguns dels despatxos, el pati, alguns dels salons d’actes i les galeries.

Museo de la Casa Rosada

El Museo de la Casa Rosada és un museu que em té desconcertada. Cada vegada que hi vaig, canvia. I ja et dic que l’he visitat més de 10 vegades. L’última vegada, va ser el 2023 i confesso que ha sigut la pitjor. Han retirat moltíssima de la informació que hi havia i ha perdut part de la seva gràcia.

De tota manera, el recomano igualment. És gratuït i serveix per fer-se una idea ràpida de la història del país.

Tot el que pots aprendre al Museo de la Casa Rosada

El Museo de la Casa Rosa o Museo del Bicentenario està obert de dimecres a diumenge des de les 10.00 fins a les 17.30h. L’entrada és gratuïta. Per més informació, entra a la web oficial del museu.

Així que és una proposta molt interessant per visitar el primer dia a Buenos Aires i així ja vas agafant una mica d’idea de la història nacional.

El Cabildo i Museo de la Revolución

Museo Nacional del Cabildo y de La Revolución de Mayo està ubicat dins de l’antic Cabildo del Virregnat del Río de la Plata.

El Cabildo era l’òrgan de poder més important durant l’època colonial i actualment està recuperat com a Museo de la Revolución on podrem aprendre, entre altres coses, que vas ser la primera presó de la ciutat.

En aquest edifici és on es va dur a terme el famós Cabildo Abierto del 25 Mayo, l’inici de la Revolución de Mayo que acabaria amb la independència del país.

Visita el Museo Nacional del Cabildo y de La Revolución de Mayo gratuïtament.

El museu és molt interessant per entendre aquesta part tan important de la història de l’Argentina. La planta baixa mostra objectes i presenta la manera de viure a l’època colonial. La part superior és la història del Cabildo Abierto i els seus protagonistes.

El Museo Nacional del Cabildo y de La Revolución de Mayo està obert de dimecres a diumenge de 10.30h a 18.00h i l’entrada és gratuïta. Aprofita que els dimecres, dijous i divendres a les 15.30h i els caps de setmana i festius a les 11.00, 12.30, 14.00 i 15.30 van visites guiades, també gratuïtes. La veritat és que són interessants i en sortiràs amb la idea del que va passar. En el següent enllaç trobaràs la informació actualitzada sobre els horaris d’obertura.

La meva recomanació? Ves primer a la visita guiada del Cabildo i després visita el Museo del Bicentenerio.

La Catedral Metropolitana

La Catedral Metropolitana està situada al mateix lloc on es va construir la primera església de la ciutat. Una església d’adob que no arribar gaire lluny. De fet, la catedral actual, és la sisena església que s’ha aixecat en aquest solar.

La Catedral Metropolitana és la principal església catòlica de la ciutat. L’edifici actual data del 1752, tot i que va costar 100 anys acabar-la. Bé, una mica més, si tenim en compte la decoració. És a dir, l’edifici tal com el veiem avui, va ser finalitzat el 1911. L’arquitecte va ser l’italià Antonio Masella que va dissenyar un estil neoclàssic, inspirant-se amb els temples grecs.

La façana compta amb 12 columnes, que representen els apòstols de Jesús i una cúpula de 41 metres d’alt. El baix relleu va ser obra de Joseph Dubourdiue, el 1860 que representa Jacob trobant-se amb el seu fill Josep a Egispte. Per cert, l’artista francès Dubourdieu és el mateix que va fer la figura de la República que encapçala la Pirámide de Mayo.

També a la façana hi ha la flama al soldat desconegut.

Un dels atractius històrics i turístics és que a l’interior, en una de les naus laterals, hi ha el mausoleu del general José de San Martín, el Libertador. Si has fet els deures i has anat als museus com t’hem explicat, ja saps qui és. Si no, no passa res, aquí et deixo la solució: “Ruta Sanmartiniana”

La dada curiosa és que San Martín, el Libertador d’Argentina, Xile i Perú era maçó, i per això no pot estar enterrat a la nau central. Per si no n’hi hagués prou, el mausoleu va quedar petit i la taüt jau inclinat.

Els Granaderos són el cos militar que el General José de San Martín va crear per lluitar per la independència el 1812. Avui en dia encara són homes militars, però en funcions especials. Ells s’encarreguen de protegir al o a la presidència de torn i de custodiar el cos del seu fundador a la Catedral Metropolitana.

Cada dues hores, des de les 7.00 fins a les 21.00 podrem veure el canvi de guàrdia dels seus fidels Granaderos que van des de la Casa Rosada fins a la Catedral. A les 19.00h també tenen l’honor de pujar la bandera nacional a la Plaza de Mayo.

Iglesia de San Ignacio

La Manzana de las Luces i la Iglesia de San Ignacio també es troben a Monserrat, aquests dos punts són importants, ja que va ser des d’on els jesuïtes van impulsar la cultura a Buenos Aires durant els s.XVII i XVIII.

Fins i tot, l’edifici principal fou la seu de la Universidad de Buenos Aires, la qual es creà en una cerimònia a la Iglesia de San Ignacio el 1821 i on hi donà alguna conferència el mateix Albert Einstein.

L’església de San Ignacio és la més antiga de la ciutat que es conserva, construïda entre el 1686 i el 1734, tot i que consagrada el 1722. Al seu interior hi podem veure la verge de Monserrat i les muntanyes més famoses de Catalunya!

Vols saber perquè hi ha una Moreneta a la Iglesia de San Ignacio?

Ja que estem parlant de la Iglesia de San Ignacio i de la Manza de las Luces, no ens podem oblidar de parlar del Colegio Nacional de Buenos Aires.

Al costat de l’església, s’alça el Colegio Nacional de Buenos Aires, el més prestigiós del país i on hi han estudiat personalitats destacades de la història del país com Cornelio Saavedra, Mariono Moreno, Manuel Alberti, entre molts d’altres, alguns dels quals van arribar a ser presidents de la Nació.

Just davant de la Iglesia de San Ignacio hi ha la Libreria de Ávila, la llibreria més antiga de la ciutat. Un dels seus propietaris va ser el català Rafael Casagemas. Malgrat tot, l’edifici és actual, data del 1926.

Si seguim caminem per Bolívar, gairebé arribant a l’Av. Belgrano, ens trobarem amb un dels secrets desenterrats de Buenos Aires. La Casa Lepage ha estat restaurada, però abans l’equip d’arqueologia de la ciutat va poder excavar-la i extreure’n molta informació.

Avenida de Mayo

L’avenida de Mayo és una de les avingudes més maques de la ciutat.

Us recomanem que mentre passegeu per Av. de May, no us oblideu de mirar cap a dalt per contemplar edificis com el de la Casa de la Cultura, l’antiga seu del Diario la Premsa, que connecta amb el Palacio del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires o el Palacio Vera, d’estil art nouveau francès.

També sobre Av, de Mayo hi ha el Cafe Tortoni, un dels cafès més emblemàtics de la ciutat.

La avenida de Mayo va ser oberta per convertir Buenos Aires en una ciutat europea i deixar enrere els aires colonialistes que encara tenia a principis del segle XX. Per a tal fi, es va mutilar el Cabildo i es van tirar a terra cases colonials. El resultat és aquesta magnífica avinguda que uneix en perfecta línia recta la seu del Poder Executiu amb el Poder Legislatiu del país.

La veritat és que és una de les avingudes més senyorials i boniques de la ciutat. Camina-la tranquil·lament. Avui per un costat i de Plaza de Mayo a Congreso i un altre dia, tornant. Mirant cap a dalt, a les cúpules, observant els detalls de les façanes.

No et perdis cap detall de la Avenida de Mayo.

Un dels edificis més impressionants és l’actual Casa de la Cultura, l’antiga seu del Diario la Paz. Si entreu a l’actual Casa de la Cultura, a la botiga de regals, podreu veure encara un mecanisme d’aire comprimit que servia per enviar les notícies redactades des d’aquest edifici fins als tallers d’impremta a San Telmo.

Aquesta avinguda és, possiblement, el millor exemple de l’Argentina de finals del 1800. Una avinguda europeïtzades, construïda per italians i habitada per espanyols. La seva semblança amb la Gran Via de Madrid es deu a la quantitat de restaurants, teatres de zarzuelas i cafès que s’hi van instal·lar.

A l’avenida de Mayo, per l’altre costat de 9 de julio, ens trobarem amb la part més espanyola de l’avinguda amb edificis com el Hotel Castelar i el Hotel Chile.

Però sense cap mena de dubte la nena bonica del carrer és el Palacio Barolo d’estil academicista i dissenyat seguint una estructura basada en la Divina Comedia de Dante Alighieri. Sense oblidar-nos de l’edifici del costat, la Immobiliaria.

Plaza del Congreso

La Av. de Mayo comunica la Casa del Gobierno de la Nación amb el Congreso de la Nación, un dels edificis més imponents de la ciutat, que també es pot visitar gratuïtament. D’aquest edifici n’hem parlat una mica més extensament a l’entrada de la guia de Balvanera, ja que oficialment es troba en aquest barri.

Completa la ruta per Monserrat, amb Balvanera.

La Plaza del Congreso és un conjunt de places envoltades tant d’edificis emblemàtics com formades per monuments representatius. La rèplica de l’estàtua Del Pensador de Rodin firmada pel mateix escultor, el Monument a Mariano Moreon o el Monumento a los Dos Congresos, en són alguns exemples.

La Plaza del Congreso té tants racons per descobrir que n’hem fet una entrada a part. Per poder fer la ruta completa per Monserrat, encara més completa, no et perdis els detalls de la Plaza del Congreso.

Ja saps que aquí hi ha un cinema amb pel·lícules nacionals l’entada del qual surt més barata que fer un cafè?

Museo Casa Isaac Fernández Blanco

A Hipólito Irigoyen, el 1420, molt a prop de la Plaza Congreso, hi ha el Museo Casa Isaac Fernández Blanco que porta el nom de qui fundà el primer museu privat del país per mostrar la seva col·lecció d’art i d’instruments musicals.

Aquest és un d’aquells museus que et recomano visitar, perquè són un 2×1. A part de la col·lecció, que et pot interessar més o menys, pots veure com era una casa burguesa de principis del segle XX.

El museu està obert els dilluns, dimecres, dijous i divendres de 11.00 a 19.00 i els caps de setmana i festius fins a les 20.00h. L’entrada per residents és de $100 i pels estrangers de $500. Els dimecres l’entrada és gratuïta.

Vigila perquè hi ha dos museus “Casa Isaac Fernández Blanco”. Hi ha la seu Noel, a Retiro i la Csaa Fernández Blanco. Bé, vigila, tots dos són interessants!

Los Bajos

La part de darrera de la Casa Rosada s’anomena Los Bajos, si hi aneu, ho entendreu ràpidament i és que la zona fa baixada cap a Puerto Madero fins arribar al Rio de la Plata. La veritat és que quan es va fundar la ciutat, per aquí hi passava el riu, per això on avui hi ha la Casa Rosada, hi havia l’aduana Taylor.

Avui en dia aquesta zona ha estat recuperada i posada en valor, unint el barri de Monserrat amb el de Puerto Madero per un elegant passeig. Així es gastava els diners el govern de Macri.

Just darrera de la Casa Rosada ens trobarem amb l’escultura de Juan de Garay, el fundador de la ciutat, acompanyat per un fill de l’arbre de Gernika.

A la Plaza Colón hi havia una escultura de Colón que no assenyala enlloc. Entenc que perquè ja està a Amèrica. Fa anys que el van desmuntar per traslladar-lo a Mar del Plata, però no hi va arribar. Avui en dia està a Costanera sud. Al seu moment, el 2015, hi van posar una magnífica escultura a Juana Azurduy, una de les dones marginades de la història. Però des del 2017, que l’escultura s’ha traslladat davant del Centro Cultural Kirchner, a l’antic Palacio Correos.

Si passegem per l’avinguda Paseo Colón podrem veure l’edifici del Ministerio de Defensa, que obre se les seves portes la Noche de los Museos. També hi ha l’edifici de la Aduana amb l’escultura de Perón i el Colegio Industrial Otto Krause, que porta el nom de l’argentí que fundà la primera escola tècnica del país.

Calle Defensa

El carrer Defensa s’anomena així arran de les invasions angleses del 1806. Hi va haver dues invasions angleses i d’aquestes han sortit dos noms de carrers: Defensa i Reconquista.

D’ençà que vaig escriure aquesta guia fins avui, el tram de Defensa entre plaza de Mayo i Alsina, ha canviat molt. El primer canvi visual és fer-lo empedrat, però el canvi més interessant és la recuperació de los Altos de Elorriaga i de los Altos de Ezcurra per part del govern de la ciutat, convertint-los en el Museo de la Ciudad.

Los Altos de Elorriaga i los altos de Ezcurra, dos habitatges de l’època colonial. Aquestes cases eren de comerciants espanyols i des dels seus terrats, los altos, podien veure els vaixells que passaven pel riu.

Fa anys, que el museu estava a la Casa Querubines, just al costat de la Farmacia de la Estrella, la més antiga de la ciutat. Actualment, la Casa Querubines serveix per exposicions.

El Buenos Aires Museo (BAM) t’explica la història de la ciutat de Buenos Aires mitjançant exposicions permanents i temporals. Et recomano entrar-hi, perquè han habilitat una de les terrasses més boniques de la ciutat amb dos murals espectaculars pintants per l’artista nacional Mariela Ajras.

El museu està obert de dimecres a dilluns, dimarts tancat, de 11.00 a 19.00h els dies entre setmana i els caps de setmana i festius fins a les 20.00h. Els dimecres l’entrada és gratuïta, però és que els altres dies, podriem dir que també. Al 2023, pels residents costa $100 i pels estrangers $500, és a dir, 2U$D al preu oficial i una mica més d’un dólar al blue. Els dimecres, dijous i divendres a les 16.00h hi ha visita guiada i els caps de setmana i festius, la fan a les 12.00 i a les 17.00h.

Més informació i informació actualitzada, aquí.

En aquest cas, si no tens molt temps, no serà un museu que et canviarà la vida, però ja saps, que la cultura mai és negada a Fuet i Mate.

Ja que estem en aquesta cantonada, no podem oblidar-nos del Convento y Basílica de San Francisco amb la Capilla de San Roque. Aquí hi ha el Museo Franciscano Monseñor Fray José María Bottaro.

Els asturians poden resar a la seva patrona de Covadonga a la capella de San Roque, annexada a la Basílica de San Francisco.

Davant mateix de la Basílica de San Francisco, a la Plaza Héroes Malvinas, hi trobem quatre escultures alegòriques de la Mecànica, la Navegaci,, l’Astronomía i a la Geografía. Aquestes estan just al costat de l’entrada al museu de la AFIP, que es pot visitar gratuïtament però s’ha de concertar cita. Ho deixo de record, però les escultures han tornat a la Pirámide de Mayo i l’entrada del Museo de la AFIP ara és per Yrigoye

L’altre punt a destacar de la Calle Defensa és un altre convent, en aquest cas el Convento de Santo Domingo on hi ha el mausoleu de Belgrano. En aquest convent hi ha un dels secrets argentins. Potser a tu no et fa molta il·lusió, però has d’entendre el valor històric del fet. Al seu interior, s’hi troben tresors de guerra. Durant les invasions angleses, que ja hem comentat, els locals van capturar banderes i banderins a l’exèrcit anglès. Aquests trofeus de guerra, encara avui estan sota el poder de l’Argentina i estan exposats en aquesta església.

Pasaje Santamarina

Et presento el Pasaje Santamarina un d’aquells racons curiosos de Buenos Aires, possiblement no surt a gaires guies de turisme, però ja que estàs per Buenos Aires perquè no arribar-s’hi?

Aquest passatge és un dels tants que hi ha a la ciutat de Buenos Aires, es tracta d’un edifici de principis de 1900 amb forma de L i entrada doble per Chacabuo i Mexico, al barri de Monserrat.

Són 35 habitatges, 17 a la planta baixa i 18 repartides entre el primer i el segon pis. El comerciant gallec de Ourense Ramón Santamarina va encarregar a l’arquitecte alemany Karl Nordmann la construcció d’aquest singular edifici amb la intenció de convertir-lo en cases de lloguer.

Ramón Santamarina va arribar a l’Argentina quan tenia 16 anys i es va instal·lar a Tandil on va treballar al camp. Amb el que anava guanyant, anava comprant bous i carretes per tal d’iniciar un negoci de transport amb el qual va fer una gran fortuna. D’aquesta manera va poder adquirir diferents cases i fundà la firma de Santmarina e Hijos, que es dedicava a garantir les operacions entre els ramaders i els frigorífics i altres àmbits econòmics com l’administració urbana i rural i fins i tot havia participat en la fundació de diversos pobles d’Argentina. A Tandil hi ha diversos punts que recorden a aquest estimat comerciant gallec com un carrer, un hospital i un monument obra del català Miquel Blay.

La Legislatura de la Ciudad de Buenos Aires

L’edifici de la governació de la ciutat, Legislatura de la Ciudad de Buenos Aires, un edifici de 1925.

L’edifici es troba sobre Diagonal sur o oficialment, Av. Presidente Julio Argentino Roca, just davant de l’escultura de Roca. Julio Argentino Roca va ser un dels presidents d’Argentina més controvertits. Abans de ser president, va ser el lider de la famosa “Campaña del Desierto”. Una campanya militar contra els pobles originaris per conquerir terreny pel país. Per això, el monument sempre està decorat amb alguna referència a les tribus patagòniques, reivindicant el que Roca els va treure durant la Campaña del Desierto.

La Legislatura es pot visitar gratuïtament mitjançant una reserva per la plaça de la visita guiada. Aquí trobaràs més informació i l’enllaç per sol·licitar la visita guiada. Les visites són de dilluns a dimecres i els divendres. Els dilluns i divendres, generalment a les 11.00h i els dimarts i dimecres a les 12.00h. Sempre està subjecte a l’agenda del lloc.

Diagonal Norte

Ja que hem parlat de la Diagonal Sur, anem ara a l’altra a la Diagonal Norte o Av. Roque Sáenz Peña. Aquest nom també és un dels que t’ha de sonar de la història de l’Argenitna. Precisament, a Diagonal Norte, hi ha un monument a aquest polític qui fou l’impulsor de la llei electoral de sufragi secret i obligatori. Aquesta diagonal uneix la Plaza de Mayo amb la Plaza Lavalle, passant per l’Obelisco.

Val la pena recórrer-la per contemplar alguns dels edificis més bonics de la ciutat que daten de la dècada del 30. Un exemple és el que es coneix popularment com la Colmena, l’edifici First National Bank of Boston o el que hi ha just al costat, l’edifici Bencich.

Parroquia Nuestra Señora de la Rábida

La Parroquia Nuestra Seóra de la Rábida, al barri de Monserrat, és d’aquelles esglésies que crida l’atenció i precisament no és per la bellesa del seu edifici. Vols saber més sobre aquesta insòlita església i el perquè d’aquest edifici tan poc convencional?

La congregació de Nuestra Señora de la Misericordia va ser fundada per Maria Josefa Rosello, a l’edat de 27 anys, a Savona. El seu lema és “El cor a Déu i les mans al treball“, i amb aquesta idea, arribaren el 1875, les primeres monges de la congregació a Argentina amb la finalitat de cuidar els malalts de les epidèmies que per aquells moments afloraven la ciutat a causa de la gran onada d’immigrants europeus que havien arribat a una ciutat poc preparada per aquell augment demogràfic.

El 1884 es van establir a Luis Sáenz Peña amb Av. Belgrano i dos anys més tard van edificar la Capella. 30 anys després, es va traslladar el Colegio de la Misericordia, fundat el 1877 al carrer Lorea 269 fins que el 1947, la propietat va passar a mans dels “Christian Brothers”, una congregació irlandesa.

Del 1974 al 1986, l’edifici va quedar com escola de nens necessitats, ja que la congregació anterior s’havia traslladat a San Isidro buscant un lloc més gran. El 1988, en una de les parts que havia sigut l’escola, es va construir la Parroquia Nuestra Señora de La Rábida, que podem veure avui en dia.

De la congregació de las Hermanas de la Misericordia, en queda la porta que dóna accés a la parròquia a Luis Sáenz Peña. El 2009 es va entronitzar una Imatge de Nuestra Señora sota l’advocació de la titular de la Parroquia.

Tant l’edifici com l’interior de la parròquia són estranyament sorprenents, per fora ningú diria que hi ha una església i si hi entrem, la veritat, tampoc ho sembla. En lloc d’haver-hi la típica distribució de nau, amb l’altar en una punta i tots els bancs en línia recta, d’esquena a la porta i mirant cap a l’altar, aquí ens trobem amb un altar al costat i els bancs en forma d’amfiteatre. Tot l’interior és de fusta, fins i tot la talla i el viacrucis. Al pati hi podem veure una imatge de la verge.

La Santa Senyora de La Rábida també se la coneix com la Senyora dels Miracles, ja que es diu que quan els musulmans van envair España, els creients van llençar al mar, des del Puerto de Palos, una imatge de la Santa amb l’objectiu de protegir-la dels moros. Temps després, uns pescadors la van pescar i li van crear un temple.

El nom conjunt li ve del Miracle de trobar-la, que ella mateixa va decidir el lloc on li havien de construir la capella i que Ràbida és sinònim de mesquita. Tal fou la importància d’aquesta Santa, que fins i tot Colón li va anar a resar abans de tenir la conversa amb la Reina Isabel a fi de convencer-la de la seva idea d’anar a l’Índia per l’altre costat de la Terra i que el Papa Juan Pablo II la va entronitzar com a Mare, Reina i Senyora de Palos de la Frontera i d’Amèrica i Estrella de l’Evangelització.

Iglesia Monserrat

Seguint per Avenida Belgrano, passant 9 de julio, ens trobarem amb la ja nombrada Iglesia de Nuestra Señora de Monserrat, qui dón nom al barri.

Aquesta església és un dels punts més catalans de Buenos Aires, però no l’únic.

Hauries de Saber:

La ruta catalana per Buenos Aires

El 1755 el català Joan Pere Sierra va obtenir el permís per construir una capella, que seria la tercera parròquia de Buenos Aires, a la Verge de Montserrat. L’edifici que veiem avui en dia data del 1865, ja que el primer havia quedat petit i estava en mal estat. L’edifici és d’estil italià amb dues torres de tres cossos. El 1978 va ser declarada Monumento Histórico Nacional.

Al seu interior hi trobem una rèplica de les muntanyes de Montserrat i la Verge de Montserrat, la Moreneta.

Molt a prop de l’església de Monserrat hi ha el centre cultural dels bascos, una de les façanes millor conservades de la ciutat. I és que la presència basca a Buenos Aires també és molt elevada. Al barri també hi ha l’església dels bascos, la Iglesia de San Juan Baptista, a Alsina amb Piedras. Iglesia San Juan Baptista, una església que amaga 3 secrets!

Iglesia Presbiteriana San Andés del Centro

El fet que Monserrat sigui un dels barris més antics de la ciutat també ajuda al fet que pels seus carrers hi trobem molts temples religiosos. I el fet que l’Argentina sigui un país d’immigrants, ajuda que molts d’aquests s’hagin construït els temples segons les seves creences.

Els escocesos també tenen el seu temple, la Iglesia Presbiteriana San Andrés del Centro, a l’avinguda Belgrano amb Perú.

Una església que també es pot visitar en visites guiades gratuïtes. Si teniu l’oportunitat, us ho recomano perquè és molt interessant per aprendre cultura d’altres indrets del món.

Més edificis i monuments imperdibles

Podriem acabar aquí però llavors no seria la guia més completa de Monserrat. Així que encara ens queden per descobrir, monuments, botigues, bars i edificis emblemàtics.

Un edifici que passa desapercebut a molts turistes és l’ex-fàbrica de la Ferretería Hirsh. Aquest edifici guarda dos secrets un el podem veure a la seva façana, on encara conserva una mostra del seu passat amb l’escultura del ferrer. L’altre secret haurem d’entrar-hi i anar de discoteca. Actualment és el Club Museum però l’interessant és que l’interior el va fer Eiffel.

També sobre Perú, a l’encruament amb Belgrano hi ha un dels meus edificis preferits de Buenos Aires, l’edifici Otto Wulff. Aquest edifici data de 1912 i és de l’arquitecte Morten F. Rönnow, el mateix que construï l’esglèsia dinamarquesa del barri de San Telmo i d’estil modernisme alemany, és a dir, Jugendstil.

Monserrat no és dels barris que tinguin més monuments de Buenos Aires, però per si ets un amant de l’escultura, t’hem preparat un detall dels Monuments més Importants per Monserrat. Sobre alguns d’ells ja n’hem parlat durant aquesta ruta completa però en aquesta entrada en particular, afegim algun detall més i alguna cosa simbòlica.

Bars imprescindible de Monserrat

Al barri de Monserrat per la seva història i per la seva vida actual, hi ha innumerables bars i restaurants. Llocs que moda i llocs tradicionals. Llocs que obren porten i llocs que les tanques. Per això en aquest apart volem parlar dels llocs tradicionals, els famosos Bares Notables i et nomenarem algun altre bar amb encant.

Què son els Bars Notables?

El cafe més famos de Monserrat i de Buenos Aires és el Gran Café Tortoni, sobre la Avenida de Mayo, al 825. Un cafè que surt a tots els Top 10 de la ciutat. Per dins és molt bonic, no et dic que no, però no és dels bars del meu estil. Sempre hi ha cua, evita sobretot el cap de setmana.

El Café Tortoni és un dels bars més antics de Buenos Aires, tot i que als seus inicis, des del 1858 fins a mitjans de la dècada del 1880 estava entre Esmeralda i Rivadavia. El seu nom recorda al bar parisenc Tortoni i el seu fundador fou el francès Jean Touan.

Seguim per la Avenda de Mayo també hi ha la Confiteria del Hotel Castelar, el Bar Iberia i el London City. Aquest últim li van pegar una reforma va poc, que el van deixar massa cheto, pijo. Tots tres us dec la visita…no fan gaire del meu estil.

El London City es troba al principi de la Avenida de Mayo, cantonada amb Perú. El bar funciona com a tal des del 1954 tot i que l’edifici on es troba és un dels primers que es van construir la avenida de Mayo, data del 1892.

L’Hotel Castelar és un hotel 4 estrelles ubicat a l’avinguda de Mayo al 1152 on el luxe i el postureig estan a la flor del dia.

El Bar Iberia, és el segon bar més antic de Buenos Aires. El 1897 va obrir i fins llavors que va servint especialitats espanyoles, tot i que originàriament es deia la Toja. El 1930 va canviar el nom a Bar Iberia i era aquí, on els refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola congregaven per parlar del que passava al seu país.

La curiositat és que els fascistes espanyols, es reunien al Bar Español, just a l’atre costat  de carrer!

Només per curiositat, per aquesta zona hi trobaràs alguns dels bars espanyols més famosos de la ciutat de Buenos Aires: El Globo, El Imparcial, El Hispano i Plaza Asturias són els més reconeguts.

Per mi, el millor bar d’aquesta avinguda és el Los 36 Billares. No hi falta la meva visita amb algun llibre comprar a l’avinguda Corrientes.

Los 36 billares, Avenida de Mayo al 1271 és un dels Bars Notables més clàssics de Buenos Aires, fundat el 1894.

Hauries de Saber:

El 36 Billares és l’únic Bar Notable amb cambreres femenines.

A l’Argentina el cambrer es diu moso i van uniformats amb camisa i corbatí.

Marxant de l’Avenida de Mayo, encara ens queden bars per presentar, com per exemple El bar Puerto Rico sobre Alsina conserva l’estil dels bars senyorials que tota gran ciutat a de mantenir.

Museus de Monserrat

Sé que ja ho he dit, però l’antiguitat del barri de Monserrat fa que sigui un barri ple d’història i això es reflecteix amb la gran quantitat de museus que hi ha pels seus carrers. T’hi has fixat que la majoria són gratuïts?

Els que ja hem nomenat:

• Museo de la Casa Rosa o del Bicentenario
• Museo del Cabildo y de la Revolución de Mayo
• Museo de la AFIP
• Buenos Aires Museo
• Museo Franciscano Monseñor Fray José María Bottaro

El Colegio Nacional de Buenos Aires que al seu interior té petits museus per ajudar als alumnes. Durant la Noche de los Museos obre les portes i són els mateixos estudiants qui et fan la visita guiada.

La Diagonal Sur També a la Diagonal Sur hi ha l’edifici del Ministerio de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios que al seu interior té el Museo Participativo Minero, MUMIN, és a dir, de la mineria. La visita al MUMIN és gratuïta però s’ha de reservar.

L’altre museu que podem visitar en aquesta zona es troba ubicat al carrer Moreno. Per visitar el Museo Etnográfico Juan B. Ambrosetti. El museu ha estat tancat durant molts anys, però des del 2023 que es pot tornar a visitar, però només els dimecres, dijous i divendres de 15.00 a 19.00h. L’entrada és gratuïta, però accepten un bo de col·laboració de $250 per residents i $600 para estrangers.

El Evita, Museo del Pueblo, que es troba a Av. Mayo 930 i és d’entrada gratuïta. Aquí podrem veure llibres, pintures, vestuari i tot un seguit d’objectes relacionats amb la vida de Eva Perón.

A Rivadavia 830 hi ha el Museo Mundial del Tango que fa un recorregut per la història del tango des de meitat del segle XIX fins a l’actualitat.

Un museu extrany, és la Botica del Ángel, a Luis Sàenz Peña al 541, un edifici que si per fora ens crida l’atenció, per dins ens deixarà sense paraules. El Museo Escenográfico la Botica del Ángel depen de la Universidad del Salvador. No está sempre obert, per això et recomano visitar la pàgina web. L’entrada té cost de $2000 per persona. A vegades fan visites guiades gratuïtes.

El Museo Nacional de la Historia del Traje, sobre Chile 832 ens pot servir com a opció un dia de pluja, perquè la seva entrada també és gratuïta. Aquest museu es pot visitar de dimecres a diumenges de 15.00 a 19.00h

Si t’agraden els museus o t’ha tocat dies de pluja, no et preocupis. T’hem preparat una guia amb tots els museus que hem vistat per Buenos Aires. Tria el teu museu preferit de Buenos Aires amb aquesta Llista de Museus de Buenos Aires.

Hauries de Saber per visitar Monserrat

Si has arribat fins aquí et felicito perquè aquesta Guia Completa per Monserrat ha quedat força llarga! La veritat, si no fos així, no seria completa. Ja saps que a Fuet i Mate faig les guies més per mi que per tu, vull dir, que les faig completíssimes per no oblidar-me res. Després ja depèn de tu, del temps i de com t’agradi visitar, però que no sigui dit que no comparteixo tota la informació.

Fins i tot, si viatges amb pressupost motxiller per Buenos Aires estàs de sort. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires. I si no viatges amb pressupost motxiller, també te la recomano, perquè són activitats gratuïtes de Buenos Aires, que generalment s’han de pagar, com exemple museus.

Per completar la visita per Monserrat, hem recopilat totes les entrades especials del barri en aquesta la Guia Completa de Buenos Aires.

Per ajudar-te a fer un resum de què visitar a Monserrat, però amb els trucs fueteres, et proposo descarregar-te la guia fuetera la guia fuetera pel mòbil de Buenos Aires, en català. Per aconseguir-la, que també és gratuïta, només cal et subscrius al blog de Fuet i Mate.

I tu, quin és el teu edifici preferit de Monserrat? Tens algun dubte? Deixa’ns un comentari i tan aviat com poguem, el respondrem.

Tota la guia de coses per fer i vistiar de Buenos Aires.

PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.