Buenos Aires té dues coses: esglésies i monuments. Bé i pizeries i teatres i racons per descobrir. En fi, que Buenos Aires és una ciutat excepcional i a poc a poc l’anem descobrint a Fuet i Mate.
Avui parlarem de la Iglesia San Juan Baptista, una església que amaga 3 secrets!
En situació
Una altra de les esglésies que ens podem trobar pel Casco Histórico de Buenos Aires, és la dedicada a Sant Joan Baptista, no confondre amb la Catedral Anglicana San Juan Baptista.
L’església de la qual parlem avui s’alça a la cantonada entre Adolfo Alsina i Piedras, al barri de Monserrat i depèn de la Iglesia Nuestra Señora de Monserrat.
Breu història per parlar al bar
La història d’aquesta església està lligada a les Monges Clarisses Caputxines arribades a l’Argentina el 1747, tot i que l’església ja existia des del 1620. Quan les monges van arribar a Buenos Aires vivien a l’antiga església de San Nicolás que estava on hi ha l’Obelisc fins que Juan de San Martin, al 1757, els donà el terreny annex a l’església per poder construir el convent. Anys desprès, aquests terrenys es van acabar venent i s’hi va construir l’Hotel Continental.
La primera capella que es va construir en aquesta zona se la coneixia com la parròquia dels naturals i data de 1620. El 1719 gràcies a la donació de Juan de San Martín es construeix l’església a Sant Joan. Com ja hem comentat a la Parroquia de San Miguel Arcangel, Juan Guillermo Aragón, el besavi de Belgrano, va fundar la Hermandad de la Santa Caridad i la primera seu va ser l’església de Sant Joan.
El 1778 es demolí l’església amb la intenció de construir-ne una totalment nova. La nova església, que es va acabar de construir el 1797, tenia les dues torres asimètriques que veiem avui i una única nau, destacant el gran rosetó de la façana. El 1942 va ser declarada Monument Històric Nacional.
La primera i segona anècdota
El pati interior s’anomena el Patio de la Reconquista, ja que durant les invasions angleses el convent funcionava com a hospital. Una prova del fet és que hi ha enterrats els combatents, tant els argentins com els anglesos. Un altre personatge històric enterrat és el cinquè Virrei del Río de la Plata, Don Pedro Melo de Portugal i Villena, el 1797. La història d’aquest virrei amb la església ve uns anys més tard, quan el 1910 el capellà D.Pedro Sardoy seguint una fila de formigues que havien aparegut a l’església, trobà la tomba de Don Pedro Melo, el qual estava enterrat amb una espasa d’empunyadura d’or, el sacerdot la va fondre i va fer-ne fer una patena.
La tercera anècdota
Encara queda una altra història lligada a l’església i té relació amb un tapís de dimensions considerables. El 1580, el rei d’Espanya Felip II va encomanar a uns mestres tapissers de Brussel·les un tapis de set metres de llarg per cinc d’alt amb el motiu religiós de l’Adoració dels Reis Mags. El tapís va decorar durant uns anys una de les parets del Palau Real fins que el 1657, el rei Felip IV el va donar a les Clarisses de Madrid que el van tenir en possessió fins el 1808.
Aquell any Fernando VII va voler homenatjar el govern de les Illes Filipines regalant-li el tapís però aquest mai va arribar al seu destí ja que la nau va ser assaltada el 1815 a les Illes Canaries per uns pirates liderats per Walter Davies Chitty, el cunyat de l’Almirant Brown. Aquest és va fer amb la carga de la nau espanyola i la va portar a Buenos Aires on el van vendre com si d’una catifa es tractés.
El comprador fou el sacerdot Dr.Pedro Pablo Vidal que el va acabar regalant al Convent de Santa Clara que estava a càrrec de les Monges Clarisses Caputxines. Aquestes l’utilitzaven com a catifa fins que un hivern van decidir donar-li un ús més extens: van tallar el tapis i el van posar entre els bancs de resar perquè les monges no haguessin d’agenollar-se sobre el terra fred.
A més a més, bocins del tapis van servir per tapar una finestra trencada. Uns anys més tard, el 1870, van arribar a Buenos Aires directius d’una fàbrica de tapissos de París que certificaren l’antiguitat de la peça. Així que el reconstruïren però com que no cabia al nou convent, les monges el van donar al Palacio de la Conferencia Episcopal Argentina.
L’eslgésia dels Bascos
Pels bascos, aquesta església té una importància notària i tots els segons diumenges de mes es fa una missa per recordar els seus morts a la que s’acaba coneixent com la Iglesia de los Vascos.
