El senyor Isaac Fernandez Blanco era un apoderat de la seva època, finals del s.XIX, que va dedicar la seva vida a col·leccionar objectes de valor, des de vitralls fins a instruments de música com Stradivarius o Guarnerius del s.XVI. Avui, el govern de la ciutat, ha posat en valor aquesta casa del barri de Monserrat, que pel fet de no estàr sobre l’avenida de Mayo, passa desapercebuda a molts turistes.
El Museo Casa Isaac Fernandez Blanco, de moment (2013), és més història de la casa que museu.
Completa la ruta per Monserrat i Congreso amb la Ruta Completa per Monserrat.
En situació
Al 1882, Isaac Fernandez Blanco, va comprar la casa, que avui és el museu, i la de la cantonada ja que estava decidit a tornar de Paris, on hi va viure durant 20 anys.
La casa que va comprar era d’estil colonial amb un primer pati envoltat d’habitacions que donava a un segon pati i desprès a un tercer destinat a les cavallerisses i al servei. Mogut per la moda de l’època i la importància que tenia viure a prop del que seria la gran avinguda de Buenos Aires, la Av. de Mayo que s’inauguraria el 1910 amb motiu del Centenario de la Revolución, va contractar un dels arquitectes més important del moment, Alejandro Christophensen que va decidir adaptar la casa a les comoditats i luxes de finals del s.XIX però mantenint l’estructura original de casa colonial.
Així que va refraccionar el primer pati com a sala de recepció i un dels altres dos com a menjador. A més a més va construir un pis superior i així quedava la zona de baix per a la vida social i la planta alta per a les habitacions i zona privada de la família D’aquesta manera va canviar la casa colonial a una mansió eclèctica d’estil neorrenaixentista essent avui en dia un dels pocs exemples del canvi que va patir la ciutat de Buenos Aires a finals del s.XIX per deixar de ser una ciutat colonial i passar a ser la “Paris de Sudamèrica”.
El primer museu privat de la ciutat
Isaac Fernandez Blanco va obrir la seva casa a l’alta societat i a amics per mostrar les seves col·leccions d’instruments musicals i d’art hispanoamericà, convertint-la amb el temps amb el primer museu privat d’Argentina, el 1921.
Un any més tard va fer entrega de la casa-museu a la municipalitat, tal com queda demostrat en una placa en una de les cadires del menjador: “Silla ocupada por los firmantes del acto de entrega y recibiemiento de este museo a la comuna, 24 de mayo 1922”. Anys més tard, l’organisme de cultura va decidir traslladar tota la col·lecció que es trobava a la casa a la seu del Museo de Arte Hispanoamericano del Palacio Noel amb la idea d’unificar en un mateix museu tota la col·lecció de temàtica semblant.
Així que la casa va quedar despullada interiorment, les obres d’art van passar als dipòsits del Palacio Noel per falta d’espai i la casa en si és va destinadar a acollir oficines municipals. Finalment, el 1999 la mansió es va recuperar pel Ministerio de Cultura i a partir del 2002 es decideix restaurar-la.
Museo Casa Isaac Fernandez Blanco
Actualment, desprès d’un extens i inimaginable treball de recuperació, principalment, i de conservació de la casa ja hi ha tres sales obertes que, almenys el menjador, no tenen deperdici.
En una de les sales hi ha un vídeo on es pot anar veien l’estat en que es van trobar la casa, desprès de ser oficina municipal i d’estar abandonada uns quants anys. En aquesta mateixa sala hi ha una mostra del mural que decorava la casa en temps colonials, d’aquella època també en queda el sostre de totxo, algunes bigues i part del sistema sanitari anterior a la pesta de 1871.
El menjador principal està totalment recobert de fusta de noguera de 1892, tota ella esculpida amb al·legories al menjar i al beure. Ens podem trobar tres talles de fusta dedicades a una escena de pesca, una de caça i una al vi. També hi ha representat el Déu Baco o Donís, deu romà o grec, respectivament, déu de l’excès, del menjar i del vi.
Tot el que hi ha, son els objectes originals de l’època, excepte les làmpades laterals que només se’n va trobar una i les altres tres son una còpia a motlle de l’original, per això tots els angelets miren al mateix costat. L’aranya que presideix el menjador va poder ser restaurada seguint el model de la que hi ha a la Casa de la Cultura.
Hauries de Saber:
Visita el Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernández Blanco.
El menjador en si ja és una obra d’art, així com les cadires o la mateixa taula, que fins i tot, tant els peus laterals com el central son una escultura per si sols. Els vitralls que decoren la sala són d’origen argentí però els que formen la porta d’entrada són de Bohemia. El menjador estava decorat per quatre tapissos de seda, que tot hi estar restaurats totalment, no estan exposats per evitar-ne el seu deteriorament.
El menjador té dues curiositats, que si no és perquè les explica l’arquitecta en cap de la restauració, almenys jo, no me n’hauria adonat. El primer és que tot i que el menjador està revestit amb fusta noble i que la vaixella que es conserva era de la més alta gama, la porta d’entrada on hi ha els excel·lents vitralls de Bohemia és de pi, una fusta que evidentment no està a l’altura de la sala.
L’altra curiositat és que la paret on hi ha la xemeneia és posterior a la resta del menjador, ja que la fusta que si que és de roure, és d’un roure diferent a la resta del menjador. A més a més, les posavaixelles que hi ha també son posteriors perquè a les cantonades es produeix una superposició de figures, com es pot veure a la fotografia.
A la sala també hi ha dues portes, ara tapades per dos cartells informatius, que segons la cara d’una dona i d’un home, esculpida damunt de cada una, portaven als saló dels ventalls i al de fumar, respectivament. És a dir, com era costum de l’època, desprès de menjar, els homes i les dones es separaven per parlar de les “seves coses”.
Amb el temps, la idea, és decorar la casa amb tots els objectes que Isaac Fernandez Blanco va donar a la municipalitat i així poder passejar per una autèntica casa de finals del s.XIX, principis del s.XX. Actualment es poden veure tres sales ja restaurades i a més a més hi ha una exposició permanent de nines antigues que daten entre el 1870 i el 1940. Si esteu atents a les activitats que s’hi fan, com teatre o concerts de música, es pot entrar al museu amb entrada gratuïta i acompanyar la visita de les sales amb l’activitat cultural del moment.
Hauries de saber
Museo Casa Isaac Fernadez Blanco (Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernandez Blanco)_ Hipólito Yrigoyen, 1420. De dimarts a divendres de 12h a 18h, dissabtes i diumenges de 11 a 17h. Entrada: $1 i bono contribució voluntari: $10. Visita menys de 1h.
Com sempre diem, els preus de Buenos Aires se’ns queden desfassats continuament degut a l’inflació. Per això us deixem l’enllaç al web del museu perquè tingueu la informació actualitzada. Avui, 2020, l’entrada costa $50 i el dia gratuït és els dimecres.
