El Espacio Memoria y Derechos Humanos (Ex-ESMA) és un dels llocs que hauria de sortir a tots els TOP 10 de coses a visitar a Buenos Aires.
És un lloc imperdible per qualsevol persona que visiti Buenos Aires i no en vulgui marxant essent un simple Guiri.
Completa la visita amb el Parque de la Memória. Descobreix tots els racons del barri amb la Ruta completa per Núñez.
En situació
El que avui es coneix com Espacio Memoria y Derechos Humanos, era la ESMA, La Escuela de Mecánica de la Armada, un terreny de 17 hectàrees, que la ciutat de Buenos Aires havia cedit al Ministerio de Marina, el 1924, durant la presidència de Marcelo T. de Alvear, per a què fos utilitzat com a centre d’instrucció militar.
El que pocs s’imaginaven, és que 50 anys després seria un lloc de tortures i desaparició de ciutadans.
Breu història per parlar al bar
Abans de la dictadura cívic-militar de l’any 1976, l’ESMA era una escola on els estudiants ingressaven per sorgir-ne amb la carrera tècnica d’electrònica, aeronàutica, mecànica naval o operació tècnica de ràdio, entre altres i amb opcions de seguir la seva carrera militar. Després del cop d’estat, les activitats d’aquesta escola van combinar-se amb les d’un centre clandestí de detenció, tortura i extermini d’aquells ciutadans que no eren afins al règim.
La dictadura que va governar argentina del 24 de març del 1976 al 10 de desembre de 1983 tenia un pla sistemàtic de repressió il·legal basat en el terror de la societat, amb la idea que la política només podia ser part de militars i polítics i creant un estat autoritari, econòmicament regressiu i socialment injust, finançat pels Estats Units, en el famós Pla Còndor que va desplegar per tot Amèrica Llatina un seguit de dictadures i pels grups econòmics més importants del país.
Per tal de poder mantenir l’ordre social, en l’autoanomenat “Proceso de Reorganización Nacional”, es va dur a terme un pla repressiu on se segrestava, torturava i es feia desaparèixer, sistemàticament tota aquella persona que participés o es cregués que participava en l’activisme social amb l’objectiu de purificar la societat.
Per sort, queda Memòria
Acabada la dictadura, durant la presidència de Carlos Menem es va decidir traslladar l’escola de l’armada al sud de la província de Buenos Aires i transformar el terreny amb un parc i un monument a la unió nacional, per sort, això no es va dur a terme. També durant aquest període van sorgir un seguit de lleis de silenci que impedia jutjat els implicats d’aquest procès i els pocs que es van jutjar, el 1985, van ser indultats abans d’acabar la dècada.
Durant la presidència de Néstro Kirshner i amb col·laboració amb el govern de la ciutat es va recuperar el predi de l’ex-ESMA sota la protecció de la política d’estat per tal de poder recuperar la memòria, la veritat i fer justícia. Així el 2007 les forces de l’Armada argentina van deixar els terrenys definitivament emportant-se quasi totes les proves que van poder.
Amb aquesta llei es va poder començar el procès de recuperació de la memòria, investigant el terreny i fins i tot declarant alguns dels edificis com a proves materials, per exemple el Casino de los Generales o el Edificio de las Cuatro Columnas.
Es va reobrir el cas per a jutjar els implicats durant l’època de terrorisme d’estat, on es van violar innumerables drets civils, on s’estima que per l’ESMA hi van passar uns 5000 detinguts i desapareguts i que a més a més, va ser un dels llocs d’apropiació sistemàtica de nadons nascuts en captiveri. El resultat del segon judici de lesa humanitat van ser 16 condemnes fermes i ara, aquest any, s’espera acabar el tercer amb 60 implicats més.
El Casino de Oficiales
El Casino de Oficiales és un dels edificis més simbòlics del predi, edifici al qual, des de la recuperació per part de l’Estat, només se li han fet tasques de manteniment, per tal de mantenir-lo el més pur possible i que serveixi com a proves durant els judicis de l’ESMA. Malgrat tot, es va descobrir que s’hi havien dut a terme algunes modificacions substancials, el 1979, durant la visita de la Comisió Interamericana pel Drets Humans.
El 2008, Cristina Fernández de Kirchner, va declarar el Casino de Oficiales, on avui hi ha el museu, com a Monumento Histórico Nacional.
Aquí és on va funcionar el centre de detenció i tortures, aquí és on van néixer nadons que van ser robats de les seves mares i criats en altres famílies sense que sabessin d’on provenien i aquí és on començaven les operacions “traslado” que acabaven amb els famosos “vuelos de la muerte”.
En aquest edifici, destinat a allotjament i menjador dels oficials de la marina, hi actuava el Grupo de Tareas durant l’època de repressió.
El tercer pis, va passar a ser la “capucha”, lloc on s’amuntegaven els detinguts. També en aquesta planta hi havia la “pecera” on funcionaven les oficines, la biblioteca i l’arxiu i on els detinguts duien a terme feines, com la falsificació de documents.
Per unes escales estretes, s’arriba a la “capuchita” on es duien a terme els interrogatoris i les tortures. Aquestes operacions també es produïen al “sótano” on també hi havia l’impremta i on deixaven els detinguts abans de ser “traslladats”. A la planta baixa hi havia el Salón Dorado on es duien a terme les operacions d’intel·ligència i planificació de les operacions de segrest. I els dos primers pisos estaven destinats als dormitoris dels oficials.
La comissió nacional sobre la desaparició de les persones, gràcies al testimoni d’alguns supervivents, van poder identificar aquest edifici i altres, arribant a la conclusió que a més a més, l’ESMA, va ser un dels eixos de l’organització.
Edificis com a proves de judici
Un altre dels edificis claus en la historia del lloc és el Pabellón Central o Cuatro Columnas, on tampoc s’hi ha fet cap mena de canvi estructural, més enllà del sostre per tal de mantenir-lo com a prova material durant els judicis. Aquest edifici era on hi havia les aules d’instrucció dels alumnes i actualment és una sala d’exposicions on s’hi han trobat diversos objectes que han permès la reconstrucció dels fets que s’hi van dur a terme.
Alguns altres edificis que val la pena remarcar són el Pabellón Coy o Charly que mentre servia de dormitoris d’aspirants també va ser utilitzar per traslladar-hi algun dels detinguts i l’infermeria on s’atenia als presoners, principalment de dolències odontològiques en un intent de control psicològic. Si et cuidaven, malgrat les tortures, et donaven una certa esperança de vida i per tant tenies més temptacions a “cantar”, a més a més era una manera de demostrar que ells eren els amos de la vida i la mort dels presoners.
Un centre clandestí a la vista de tothom
El centre de detenció il·legal, tortures i desaparició va funcionar en paral·lel a l’escola de l’armada i un dels fets més representatius és que la seva ubicació, de fet, el de la majoria de centres de repressió que hi havia al país, estava a la ciutat.
En aquest cas, l’avinguda Libertador existia com a tal, tot i no haver-hi els edificis alts que hi ha actualment i al costat mateix hi havia una escola de secundària. Per tal d’evitar el pas a alguns dels estudiants es van construir unes garites de guàrdia i un mur que separava el Casino de los Oficiales amb la resta dels edificis del predi.
Visita guiada
És interessant visitar l’espai per a la memòria, seguint una visita guiada, ja que a causa de la temàtica i el recent que són els fets sempre hi ha algú, generalment de 35-40 anys, que complementa les explicacions amb el que ha sentit a casa seva i es crea un intercanvi d’opinions interessant.
L’ambient que es respira passejant pel recinte és semblant al que podem sentir quan anem a un dels camps de concentració nazi, les cares series i les reflexions interiors són les protagonistes de la jornada. Tota persona que passi alguna vegada per Buenos Aires, crec que hi ha d’anar i si pot ser en una de les visites guiades per entendre una mica una de les èpoques més negres de la història d’Argentina, millor.
Hauries de Saber
Espacio Memoria y Derechos Humanos_Av. del Libertador 8151. De dimarts a diumenge. Entrada lliure i gratuïta.
Us deixem el link al web oficial de la Esma per tenir la informació actualitzada de les visites.
