Avui en dia el Palacio del Gobierno de la Ciudad equival al que per nosaltres és un ajuntament o la municipalitat que se’n diu a Argentina.
Tot i que actualment, aquest edifici de Monserrat només és una rèliquia ja que les oficines municipals s’han traslladat a Parque Patricios, en un intent de descongestinar el centre de la ciutat.
Passejat per Monserrat com un expert amb la Ruta Completa per Monserrat.
En situació
Actualment l’edifici de la Municipalitat ressalta exactament el pensament de l’època en el qual va ser construït. Als inicis del segle XX, la ciutat de Buenos Aires volia deixar de banda el passat i l’estil colonial i es disposava a agafar la majestuositat de les grans ciutats europees amb Paris com a model principal, anomenant al període arquitectònic com de la Belle Epoque.
Aquest edifici construït entre 1891 i 1902 per arquitectes italians combina l’estil eclèctic que vivia la ciutat, estil renaixentista italià amb accents alemanys i coronaments francesos, terres espanyols i interior a l’estil romà.
Breu història per parlar al bar
En temps de la colonia el Cabildo feia les funcions de protegir el bé comú i controlar les finances de la ciutat. A causa de l’augment de la importància de la ciutat que el 1776, va passar a ser capital del Virreynato del Río de la Plata, el Cabildo va començar a quedar petit.
Després de les invasions angleses i la defensa de la ciutat per part dels mateixos habitants i no de l’exèrcit espanyol que estava a Espanya lluitant contra la invasió napoleònica, els habitants de Buenos Aires es van adonar que no necessitaven la protecció de la Corona espanyola i van començar així un procès d’independència que culminà el 1816 amb el Congreso de Tucumán.
Així, durant aquest temps el Cabildo, ja amb la Primera Junta al capdavant, es va encarregar del Poder Executiu de les Províncias Unidas fins que la institució va ser dissolta per Rivadavia i així les necessitats de la ciutat van passar ser regides per la càmera de resentants, encarregant-se de canviar el nom dels carrers, de reglamentar les construccions, de designar els cementiris, entre altres moltes coses.
Durant els pròxims anys, el control de la ciutat depenia, quasi, directament del Governador de Buenos Aires fins que el 1852, Urquiza, va dictar un decret per a crear la Municipalidad de Buenos Aires i finalment el 1854 la legislatura va sancionar la llei per establir-la, formada per 21 representants i essent el ministre del Gobern de la província qui la presidiria.
D’aquesta manera es pot considerar Valentín Alsina com el primer intendent de la ciutat de Buenos Aires. Després de diverses dificultats històriques, el 1880 amb el President Roca va sancionar la llei de federalització de Buenos Aires amb Torcuato de Alvear al capdavant de la intendència.
L’acció de tots intentendents ha anat donant la forma de l’actual Buenos Aires, així per exemple Alvear va ser l’encarregat de tirar a terra la recova que creuava la Plaza de Mayo i donar-li a aquesta la forma que té actualment, també va ser qui va començar l’apertura de la Av. de MAyo. O el fill del primer intendent Torcuato de Alvear, Carlos T. de Alvear va projectar les diagonals nord i sud que canviarien la forma del Cabildo o Mariano Vedia i Mitre que va tenir la difícil tasca d’ampliar la 9 de julio i construir el Obelisco.
Palacio de Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires
L’entrada principal està sobre Bolívar pel Hall de la Bandera, amb una bandera de 5,4 x 8m que només surt en tres ocasions a l’any. Custodiada pels Patricios oneja del màstic major de la Plaza de Mayo el 25 de maig, el 20 de juny i el 9 de juliol (dia de la Revolución, el de la Bandera i el dia de la Independència, respectivament).
Pujant per l’escalinata per anar al Salón Blanco, trobem una reproducció d’un retaule de la Virgen de los Buenos Aires, es tracta d’un retaule de tres parts, les altres dues es troben a Sevilla.
L’altre quadre d’una importància rellevant és el de General San Martín ja que es diu que és dels pocs on surt retratat tal qual era i no amb els aires europeus en que estem acostumats a veure’l. Com que la mare del Pròcer era indígena sembla que la versió d’un San Martin més moreno té totes les de ser el cert.
L’edifici del Palacio del Gobierno està unit amb el de la Casa de la Cultura de la Ciudad de Buenos Aires a través del passatge Ana Diaz.
L’anècdota
Una vegada al Salón Blanco ens topem amb dues versions del quadre sobre la Fundació de Buenos Aires per Juan de Garay. L’autor del quadre és l’espanyol José Moreno Carbonero que va pintar el quadre a Espanya per encàrrec sense haver-se documentat lo suficient. Per això avui hi ha dos versions al saló.
La primera apareix un Juan de Garay amb barba llarga i blanca, amb armadura i amb l’absència de Ana Díaz, la primera dona europea que va venir en l’època de la conquesta, a més les ombres no denoten el matí, quan els espanyols feien l’acte de la conquesta.
En la segona versió, totes aquestes incongruències històriques queden resoltes i destaquen per sobre tot els símbols de la colonització, la Religió amb la Creu, la Justícia, el rotlle que hi ha clavat a l’arbre i la Conquista representada per l’espasa.
El solar històric
De fet aquest edifici està sobre un solar històric. Solar perquè de la vella construcció no en queda pràcticament res. Era la casa que el govern de la ciutat li va donar al General San Martin com a premi de les batalles de Chacabuco i Maipú però el General no hi va viure mai ja que la seva dona va morir i ell va emigrar cap a Europa amb la seva filla.
Hauries de saber
Palacio de Gobierno: Bolivar 1. Visites Guiades: dissabtes a les 16h i a les 17h i diumenges de 11 a 16h, cada hora. Visita conjunta amb la Casa de la Cultura. Gratis. Visita menys 1h.
Podeu consultar el web de la Casa de la Cultura per tenir tota la informació actualitzada.
