La intenció del Museo Malvinas e Islas del Atlántico Sur, obert el 2014, és donar a conèixer la part més austral del continent, la seva flora i fauna i entendre el sentiment de sobirania que té Argentina sobre les Illes Malvines, que actualment depenen de l’administració britànica.
Descobreix que més pots fer pel barri amb la Ruta Completa per Núñez.
En situació
Les illes Malvines o en anglès Falkland Islands són un arxipèlag de més de 200 illes, situat a la plataforma continental d’Amèrica del sud. Les dues illes principals són la illa Gran Malvina i la illa Soledad.
El nom de Malvines ve de la derivació francesa de îles Malouines que li posà, el 1764, el navegant francès Louis Antoine de Bougainville quan va fundar un assentament a Puerto Soledad com a punt de partida de les seves embarcacions.
Breu història per parlar al bar
Seguint amb la història de l’illa, a la primera planta del museu ens expliquen com Argentina va ocupar per primera vegada les illes a la dècada del 1820 en una expedició enviada per la província de Buenos Aires amb l’objectiu de reafirmar els seus drets sobre l’arxipèlag. Així, el 1823 Luis Maria Vernet va fundar la primera vil·la argentina, convertint-se en el primer governador de les illes. Però 10 anys més tard, els anglesos, liderats pel capità John James Onslow van invadir l’illa volent reafirmar la sobirania britànica.
Alguns dels pocs habitants que hi havia, liderats per Antonio el Gaucho Rivera que va nàixer el 1808 a Concepción del Uruguay, van plantar cara als anglesos, sense obtenir-ne un resultat favorable.
Ja en presidència de Perón, el 1966 es va dur a terme l’Operativo Cóndor on unes 18 persones van realitzar una ocupació simbòlica de l’illa. La bandera que van aconseguir desplegar a l’illa, s’exposa avui en dia al museu. Durant la presidència de Perón es van millorar els serveis de l’illa com els ferrocarrils, l’arribada d’avions, l’electricitat o correus i també fou el primer president que va presentar la qüestió de les Malvines a l’ONU.
El 1976 sota la presidència de Arturo Illa es va aconseguir la impulsió a les Nacions Unides de la Resolució 1514 on s’examinaria la situació de sobirania de l’arxipèlag, que avui està administrada pel Regne Unit però que Argentina en reclama la seva sobirania. El cas és complicat, ja que Argentina declara que són seves perquè la primera vila que s’hi fundà fou argentina però el 1833 els anglesos les van invadir i colonitzar fins avui.
El cas és que potser tot s’acabaria si pregunten als directament implicats, és a dir, als seus habitants que volen ser si argentins, britànics o independents.
La desinformació
Per saber una mica més sobre la Guerra de las Malvinas, com es va viure a l’arxipèlag l’època de la dictadura i la de la democràcia, hem de pujar un nivell més del museu. Allí ens hi espera una exposició de televisors i portades de diaris importants, com el Clarín, amb la intenció de fer-nos reflexionar sobre la importància de la premsa en l’opinió de la societat. Podem veure-hi portades del diari i d’altres revistes que deien que la guerra estava quasi guanyada quan avui sabem que això no va ser mai així.
La guerra va ser una batalla perduda abans de començar-la que només pretenia salvar la dictadura, millorant la seva imatge al poble argentí mentre s’enviava a morir uns 15000 homes la majoria d’ells entre 18 i 20 anys. L’exposició ens ha de fer pensar, perquè no pot ser que avui els mitjans de comunicació també ens menteixin o ens ensenyin només una part de la notícia, com en el cas de la guerra, la qual va durar poc més de 2 mesos, del 2 d’abril de 1982 al 14 de juny del mateix any.
La derrota aclaparadora a les illes i un seguit de mobilitzacions populars van suposar la fi de la dictadura autonomenada Proceso de Reorganizaciòn Nacional, instaurada el 24 de març de 1976 i que havia sembrat el terror a la població i només havia beneficiat econòmicament als terratinents i a les empreses privades. De fet, en un intent de millorar la visió de l’armada argentina, la Junta Militar va designar una comissió per estudiar el conflicte de les Malvines, el 1982, a Benjamín Rottenbach. Com que l’informe no va ser per a res favorable a les forces armades, va romandre classificat fins al 2012 quan Cristina Fernández de Kirchner, la presidenta, el va desclassificar i difondre a la societat recolzant la política de Memoria, Verdad, Justicia, Democracia y Soberania que està tractant també els temes de LESA Humanidad comesos durant la dictadura.
El museu
A la planta baixa i al principi del primer pis podem aprendre sobre la fauna de les illes com per exemple sobre la guineu guarà, un mamífer autòcton de les illes però ja extingit després de l’ocupació britànica entre el 1873 i el 1876.
Els animals característics de la zona són els pingüins, els lleons o llops marins que van de Península Valdés a les Malvines i els cetacis com la balena franca austral, els dofins, les tonyines overes que poden arribar a pesar 50 kg i mesurar 1,35m de mitjana i les orques.
La corrent marina de les Malvines és rica en fitoplàncton i zooplàncton, també hi podem trobar el krill, l’aliment de la balenes, uns animals de 50tn i 15m de llarg. Els pingüins de la zona són el conegut com “de barbijo” que pesa uns 5 kg i mesura 75 cm i que van a terra a pondre els ous, en nius fets amb pedres circulars. Generalment ponen 2 ous que es van incubant alternativament el pare i la mare fins que al cap de 35 dies naixen els pingüinets amb el plomatge de nadó, panxa blanca i esquena grisa. Aquests romandran al niu per un mes més i després passen a la guarderia de pollets fins als 50-60 dies d’edat, que canvien el seu pelatge al d’adult i ja poden anar al mar. Una altra raça de pingüí és el de Adelia o ull blanc, que juntament amb l’Emperador, són els dos únics que viuen a l’Antàrtida. Aquests poden arribar a pesar 8kg i mesurar 70 cm. Els ous els ponen a l’octubre i també es tornen per incubar-los i cuidar als petits, fins al març que tornen al mar.
El Parque de la Soberanía
Si mirem pels finestrals del museu, veurem un jardí, el Parque de la Soberanía que representa el contorn en relleu de l’arxipèlag i la silueta del ARA General Belgrano, el vaixell de guerra argentí enfonsat durant la guerra de les Malvines de 1982.
Hauries de Saber
Tot el museu està ambientat amb fotografies, documents, rèpliques d’animals, imatges i informació interactiva que he de dir que no vam poder gaudir, ja que el personal del museu estava en vaga per l’acomiadament de 12 persones tot i tenir contracta en vigor, un exemple més dels casos que s’han dut a terme els últims dies durant l’administració de l’actual president, Mauricio Macri.
Museo Malvinas e Islas del Atlántico Sur_Av. del Libertador, 8151; dins del Espacio para la Memoria y Derechos Humanos (Ex ESMA). De dimecres a divendres de 9 a 17, dissabtes, diumenges i festius de 12 a 20h. Entrada gratuïta i visites guiades els caps de setmana a les 15.30, 17:30 i 18:30h.. Visita 1.30h.
Al web oficial hi trobareu tota la informació necesarria.
T’ha agradat aquest museu? Quin és el teu animal malví preferit?
