El Museo Histórico Numismático “Dr. José Evaristo Uriburu” porta el nom de qui va impulsar la creació del museu, l’any 1935. El museu ens mostra la història numismàtica d’Argentina, ja des dels temps precolonials.
Que no se t’escapi res del barri amb la Ruta Completa per San Nicolás.
Breu història per parlar al bar
Durant els temps incaics i astequetes, que foren les dues màximes tribus precolonials, s’utilitzaven grans de cacau o fulles de coca com a mitjà d’intercanvi. L’economia estava basada en la satisfacció humana, la qual estava íntegrament lligada amb la mare terra. Durant l’època colonial es van fabricar les primeres monedes del virregnat del Perú i del Río de la Plata a la Casa de la Moneda de Potosí, fundada el 1573, a l’actual Bolívia.
Les primeres monedes foren les Macuquines, que daten dels s.XVI-XVIII i tenien un perfil irregular a causa de la seva artesania. Aquestes van ser substituïdes per les Columnaries després de què la Casa de la Moneda de Potosí incorporés el “balancín”; una màquina que permetí fer els contorns rodons. Després del 1770, aquestes monedes van ser succeïdes per les “de Busto” que portaven el perfil del rei d’Espanya, Felipe V. Aquestes monedes van ser vàlides fins al 1825, temps en el qual Argentina ja havia aconseguit la independència d’Espanya.
Després de la Revolución de Mayo, el país necessitava una nova organització nacional i un nou sistema numismàtic. Mentre les guerres entre centralistes, que apostaven per un govern nacional totalment centralitzat a Bueno Aires, ja que tenia el port i entre els federals, que volien igualtat entre totes les províncies; cada província va emetre les seves pròpies monedes i bitllets.
Durant la presidència de Bernardino Rivadavia, el 1826 es va firmar el primer préstam internacional d’Argentina amb un país estranger, evidentment amb Anglaterra i la famosa casa la Baring Brothers. Per aquest acord es va crear el Banco Nacional o Banco de las Provincias Unidas del Río de la Plata que en aquell moment tenia l’objectiu d’unificar el paper moneda de tot el país. Aquest fet no es va aconseguir, ja que les províncies de l’interior ho veien com una clara dominació de Buenos Aires.
Juan Manuel de Rosas va crear, durant la seva presidència; del 1836 al 1853; la Junta de Administración de Papel Moneda y de la Casa de Moneda Metálica que seria el nou sistema emissor de moneda; dissolent el Banco Nacional. El 1853 se li atorgà una estructura bancaria i es convertí, d’aquesta manera en el Banco y Casa de Moneda.
Les lluites entre unitaris i federals seguien i per això el 1840 es va crear la Liga del Norte amb La Rioja, Tucumán, Jujuy, Salta i Catamarca. Aquest grup va formar el Banco Hipotecario de las Provincias Ligadas del Norte, amb l’objectiu d’emetre bitllets i desestabilitzar el govern de Rosas. Però un any després la Liga va ser derrocada i el banc, dissolt.
La inestabilitat seguia i amb l’arribada al de Justo José de Urquiza, un caudillo de Entre Ríos, la capital del país es va traslladar a Paraná i el 1854 es fundà el Banco Nacional de la Confederación, que va emetre bitllets amb el suport del deute públic. El banc no va tenir gaire sort i un any després ja va ser liquidat. En el mateix període, la província de Buenos Aires havia fundat el Banco y Casa de Moneda emetent bitllets a nom de la Província de Buenos Aires.
El 1872 es va fundar el Banco Nacional, durant la presidència de Domingo Faustino Sarmiento, amb sucursals a tot el país. A finals del s.XIX, Argentina va entrar a l’economia global com a subministradora de matèria prima, principalment grans i carn. En aquell periode una part de la societat era qui controlava l’estat i qui tenia el govern. El 1891 es liquida el Banc Nacional i es crea el Banco de la Nación Argentina.
Arrancat el s.XX, les diverses crisis econòmiques van devaluar la moneda i van fer que Argentina canvies diverses vegades de moneda. Amb el govern de Juan Domingo Perón, el sector industrial va anar agafant poder al país i la demanda interna, afavorida per les polítiques peronistes de redistribució de l’ingrés va anar estimulant el creixement del país. La dictadura de 1976 va derrumbar l’indústria nacional i va portar al país a un endeutament extern amb valors fins ara, mai aconseguits.
L’estancament dels mercats interns per la baixada de salaris i de valor real de la moneda, va afavorir les exportacions i als grans grups empresarials, unes condicions que van tenir efecte immediat en la devaluació de la moneda, creant una nova línia monetària que afegia dos zeros al valor anterior, per tant 1 peso passava a equivaler-ne 100. Però aquesta no va ser l’única reforma monetària de la dictadura, ja que el 1983 en van dur una altra que va devaluar la moneda al valor de quatre zeros.
Amb Raúl Alfonsín com primer president de la democràcia es va crear la línia “australes” per intentar superar l’herència de la dictadura amb un alt deute extern, una moneda devaluada i una alta inflació. El canvi monetari argentí no acabaria aquí i és que el 1991, el president Carlos Menem promulgaria la llei de la Convertibilitat creant el peso equivalent a 10.000 australes i a més a més equiparava la nova moneda amb el dòlar estadounidense.
Aquesta llei, sumada a la destrucció de la producció, a la privatització dels serveis públics, a l’especulació financera i a un deute extern extremadament alt, van col·lisionar amb la gran crisi del 2001 que va posar punt i final a la convertibilitat del peso i devaluant, novament, la moneda. Des de 2002, la moneda oficial d’Argentina és el peso, moneda que durant diferents períodes s’ha anat devaluant.
Museo Histórico Numismático “Dr. José Evaristo Uriburu”
El museu és una brillant manera de coneixer la història d’Argentina enfocada en el tema de la moneda. En una de les sales podem veure una extensa col·lecció de monedes antigues de diferent èpoques.
La tercera sala és la que recorre la història del país des del moment de la unió nacional, a partir de 1880, fins a l’actualitat.
A la sala 4 podem veure elements relacionats amb la fabricació de monedes i bitllets com matrius o cunyes i fins i tot elements relacionats amb la destrucció dels bitllets, que avui correspon al Banco Central de la República Argentina.
La penúltima sala està explicada la història de les entitats antecessores del Banco Central i l’última sala, recorre la història del Banco Central i de les diferents emissions de monedes especial. El 1917, el president Hipólito Yrigoyen va presentar al Congreso Nacional un projecte per a la creació d’un Banco Central per preservar les reserves nacionals davant de la crisi posterior a la Primera Guerra Mundial, però el Congreso no va aprovar-lo.
La nova crisi del 1929 va tornar a posar sobre la taula la necessitat de tenir un Banco Central per tal de poder continuar amb el comerç internacional i pal·liar la caiguda del patró d’or. Finalment, el 1935 es va crear el Banco Central de la República Argentina que reemplaçava les institucions econòmiques governamentals anteriors.
La completa col·lecció de monedes i bitllets d’Argentina, juntament amb l’explicació històrica fa que valgui realment la pena entrar a visitar-lo però si tot això no ens convenç, el mateix edifici ja forma part de la història d’Argentina, el 2005 va ser declarat Monumento Histórico Nacional.
Construït el 1862 per l’anglès Henry Hunt i l’aleman John Schröeder, va ser la primera seu de la Bolsa de Comvercio de Buenos Aires i posteriorment la de la Caja de Conversión. Després foren les oficines de Crédito Público Nacional i del Banco Industrial. Finalment el 1942 va ser cedit al Banco Central.
Hauries de saber
Museo Histórico Numismático José Evaristo Uriburu_Calle San Martín, 216. De dilluns a divendres de 10 a 16h. Entrada gratuïta. Visita 1 h