San Cristóbal és d’aquells barris de “l’altre costat” de Buenos Aires. Poques vegades els turistres travessen l’avinguda Rivadavia i és que la zona sud de la ciutat, no té gaire bona fama.
L’avinguda Rivadavia divideix Buenos Aires en dos Mons i l’avinguda Santa Fe en dos altres. Tot depèn del punt de vista.
Turísticament parlant, San Cristóbal no és un barri per principiants. Si és la primera vegada que vens a Buenos Aires, hi ha molts d’altres racons recomanables per visitar, abans que deixar-te perdre per San Cristóbal. A més a més, tampoc t’ho recomano. Millor ves a San Cristóbal quan ja t’hagis familiaritzat amb Buenos Aires, quan no facis pinta a guiri i quan ja et sàpigues orientar, gairebé, sense mapa.
San Cristóbal és un dels barris autèntics.
A Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires , trobaràs tot el que et recomano visitar durant la teva primera visita a Buenos Aires. Hauràs de seleccionar una mica, segons els teus gustos, perquè amb 3 dies no en tindràs prou del tot, però aquí trobaràs els imperdibles, els trucs fueteres i les recomanacions per practicar el #turismenoguiri. Ja saps que sempre hi ha algun regal extra, que no surt a les típiques guies de turisme.
Si tens ganes de descobrir San Cristóbal i passejar per Buenos Aires com un més, amb aquesta guia completa per San Cristóbal no et perdràs res.
En situació
Part de la zona que actualment és el barri de San Cristóbal existeix d’ençà que Juan de Garay va fundar Buenos Aires, el 1580, com una ciutat rectangular amb els límits a les actuals Arenales, Av San Juan i des del riu fins al carrer Gascón.
Avui en dia San Cristóbal és un barri de treballadors, de classe obrera, però amb racons màgics. Buenos Aires és una ciutat viva a qualsevol carrer pots trobar un bar típic o un bar modern, un teatre de barri o una botiga que fa les delícies dels seus veïns.
San Cristóbal no té molts punts turístics, però el millor que pots fer és passejar pels seus carrers estrets i anar observant les façanes de les cases. Imagina que moltes d’elles, al seu interior tenen més d’un habitatge, són els famosos PH.
Si busques en un mapa “San Cristóbal Buenos Aires” veuràs que els límits del barri formen gairebé un rectangle, entre avinguda Independencia, Sánchez de Loria, l’avinguda Juan de Garay i Entre Ríos. Entre Ríos, és a l’altre costat de Rivadavia, Callao.
Dins dels límits de San Cristóbal queda l’avinguda Jujuy i la San Juan, on hi ha pràcticament tot l’eix comercial del barri.
San Cristóbal es vei dels barris de Balvanera, Constitución, Parque Patricios i Boedo. Tot quatre barris, recomanables visitar, però sempre sense fer cara de guiri. Precisament, San Cristóbal i Balvanera formen part de la Comuna 3.
Breu història per parlar al bar
Com he comentat, una petita part del que avui és el barri de San Cristóbal formava part de la originària ciutat de Juan de Garay, els límits de la qual arribaven, més o menys, a Callao, és a dir Entre Ríos. La resta de la Buenos Aires actual i, per tant, part de San Cristóbal era camp, amb alguna quinta allunyada, però bàsicament natura plena.
El primer propietari d’aquestes terres va ser el Capitán Alonzo de Vera. Temps després s’hi van instal·lar l’ordre religiosa dels Bethlemitas. El 1869 es va aprovar la creació de la parròquia de San Cristóbal, fet que marcava l’inici del barri i l’augment de població en delinear-se els carrers i edificar-se cases.
Aquest fet no és res estrany en la Buenos Aires de finals del segle XIX. Un propietari dividia el terreny per vendre i construir cases al voltant d’una església i posteriorment, si tenia prou diners, aconseguia fer arribar-hi el tren. Així, a poc a poc, van anar creixent tots els barris de Buenos Aires, poblats, majoritàriament d’immigrants vinguts de diversos països europeus.
Cap als inicis de 1900 la població del barri va anar creixent a causa de l’onada d’immigració que va rebre el país. Les principals nacionalitats que van poblar San Cristóbal van ser espanyols, bascos, italians, francesos i uruguaians. Cada barri adaptava les tradicions culturals dels seus nous veïns, i en el cas de San Cristóbal es va convertir ràpidament en territori basc. Fins i tot es va crear la Plaza Euskera amb una pista de pilota basca i una capacitat per a 4000 espectadors.
Amb la immigració del moment, també van arribar les idees anarquistes, sobretot de catalans i bascos. A Buenos Aires també es va patir una Setmana Tràgica, per reivindicar els drets dels treballadors. En aquest cas, la Semana Trágica va ser durant la setmana del 7 de gener del 1919. A San Cristóbal hi va haver una de les vagues de treballadors més importants de la ciutat de Buenos Aires, la dels treballadors metal·lúrgics dels tallers de Pedro Vasena que va tenir un final amb més de 700 morts i 2000 ferits. El lloc on hi havia la fàbrica és on avui en dia hi ha la Plaza Martín Fierro.
Què visitar per San Cristóbal
San Cristóbal és un d’aquells barris que és més interessant de passejar que d’anar a buscar punts específics per fer turisme. Deixar-se portar pels seus carrers i observar la vida d’un barri, on pocs turistes passegen perquè no surten a les guies més famoses.
La diversitat religiosa del barri és una mostra dels seus inicis immigrants, ja que hi podem trobar mostres de cristians, islamistes i budistes. A Sarandí 951 hi ha la Asociación Budista Argentin. A Alberti 1500 hi ha la Mezquita Al-Ahmad del Centro Islámico de la República Argentina.
Evidenment, la fe catòlica és que la té més representació al barri. A Jujuy 2181 hi ha la Iglesia de Nuestra Señora de Luján, a Rincón 827 la de Ntra. Sra. del Huerto, a Carlos Calvo 3111 la Parroquia de Santa Cruz i a Jujuy 1241 la que dona nom al barri, la Parroquia de San Cristóbal.
La Parroquia de Santa Cruz es va construir a imatge de la Catedral de San Patrik de New York i forma part de la comunitat irlandesa. Anys més tard va ser declarada Sitio Histórico, ja que el 1977 durant la dictadura de Videla van ser segrestades i desaparegudes 12 persones, entre elles Madres de la Plaza de Mayo. Recomano entrar al blog de “La Santa Cruz, refugio de resistencia” i veure el documental sobre aquest fet.
Si no és la primera entrada que llegeixes de Fuet i Mate sobre Buenos Aires, ja saps que la capital de l’Argentina està plena de museus. Tenen una pràctica que m’agrada molt i és que molts museus estan dins de les universitats, són d’entrada gratuïta i estan oberts a tots els públics.
A la Facultat de Psicologia de la Universitat de Buenos Aires hi ha el Museo de Psicologia Experimental Dr. Horacio G.Piñero.Per visitar-lo s’ha de reservar dia, ja que si aneu per lliure, segurament us acoblaran amb alguna visita estudiantil, l’entrada és gratuïta. La visita és interessant, quan el vaig visitar, el portava la Gabriela, una dona que viu per la divulgació.
Et recomano visitar la seva pàgina web, perquè et facis una idea de què hi pots trobar i consultar la seva agenda d’activitats. Per reservar visita, has d’enviar un correu electrònic a: museopsi@psi.uba.ar
Buenos Aires té una cosa, que a mi particularment, em crida l’atenció i és que encara té zones gremials. Per exemple, si vols comprar soles per a sabates has d’anar a Boedo, a l’avinguda Boedo. Si vols comprar electrònica has d’anar a Paranà si vols comprar mobles a l’avinguda Belgrano i si vols comprar coses de bazar a l’avenida Jujuy intersecció amb San Juan.
Bars Imprescindibles de San Cristóbal
San Cristóbal és d’aquells barris on has d’entrar a la típica parrilla de barri “Parrilla para 2 comen 3”. La carn no serà de la més alta qualitat, però viuràs una experiència no guiri 100%. També et trobaràs algunes parrilles més estil fast-food, llavors allí demana una chori i una empanada de carne i a gaudir de la vida porteña.
San Cristóbal té dos bars notables, el Bar de Cao i el Miramar.
El Bar de Cao, a Independència i Matheu, actualment és cosí germà del Café Margot de Boedo, ja que tots dos formen part del grup Los Notables juntament amb el Federal, La Poesía i el Celta Bar, per tant, els sandwichos de pavita tornen a ser els protagonistes.
Si teniu ganes de fer una picada, diuen que és un dels millors de Buenos Aires, afirmació que no puc corroborar, ja que no soc molt fan de fer picades fora de casa, però sí que us recomano i potser abans que el sandwich de pavita una hamburguesa, son béstials! I per ajudar-la a baixar, res millor que una cervesa artesana. El Bar de Cao data de 1915 i va ser obert per dos germans asturians, Pepe i Vicente Cao.
L’altra opció és la Rostiseria Miramar a Sarandí també d’origen espanyol, però aquesta vegada gallec; gallegos dels de veritat.
Sigui quin sigui el bar que trieu, deixeu-vos una mica de forat per anar a fer un gelat a la famosa gelateria el Saverio, Av.San Juan 2816. El negoci té més de 100 anys i el seu origen recau a Francesco Saverio Manzo un immigrant italià. Ràpidament, el lloc va ser un dels més famosos de la ciutat i fins i tot diuen que un dels preferits per Carlos Gardel.
Abans o després de sopar, segons l’agenda, podeu anar a San Juan, 3255 que hi ha el Espacio Cultural Julián Centeya i veure una obra de teatre, una pel·lícula o escoltar un concert de música.
Hauries de Saber per visitar San Cristóbal
Amb totes aquestes recomanacions gastronòmiques, culturals i històriques, ara sí que t’he donat motius per visitar San Cristóbal, veritat?
Per completar la guia completa per San Cristóbal i que el teu pressupost no tingui problemes a Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
I per si encara en vols més, per organitzar-se, sobretot la primera visita, però no semblar un guiri, no et perdis la guia mòbil de Buenos Aires. Només cal que et subscriguis al butlletí electrònic i la rebràs gratuïtament al teu correu electrònic, juntament amb una guia de Ponent. I està pensada perquè no l’hagis d’imprimir. Hi trobaràs informació bàsica, trucs i llocs secrets, però sempre enllaçat a l’entrada corresponent del blog perquè tinguis tota la informació a la teva mà.
Què et sembla aquesta ruta completa per San Cristóbal? Coneixes algun racó especial del barri? Ajuda’ns a millorar, deixant un comentari.
Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada el maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. L’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
