Si encara no coneixes Anglesola, a l’Urgell, ja tens pla per aquest cap de setmana. I si ja hi has estat, doncs és un bon moment per tornar-hi.
Si vols saber què visitar a Anglesola, què et sembla el que et proposem? Arquitectura, patrimoni, museus i natura. Sona bé, oi?
Anglesola és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, que té 1.328 habitants, 670 homes i 658 dones, segons les dades publicades a Idescat el 2019. D’aquests, més de la meitat es troben a la franja d’edat entre els 15 i els 64 anys, 211 són nens i nenes, 263 tenen entre 65 i 84 anys i la resta, 69, més de 84 anys. La població del municipi es manté força estable des de fa un parell d’anys. Les dades actualitzades al 2026 porten bones notícies, ja que la població ha augmentat a 1.395 persones, 710 homes i 685 dones.
En termes econòmics, seguint les dades d’Idescat, l’agricultura està fortament dedicada al conreu d’herbacis, amb més de 3.600 hectàrees dedicades al seu cultiu. 483 hectàrees estan plantades d’arbres fruiters, on hi destaquen les pomeres, i gairebé 30 són d’olivera.
La part ramadera està una mica més repartida, amb la cria d’aviram, porcins i ovins, en ordre de major a menor nombre de caps d’animals.
Amb aquest resum de la situació bàsica d’Anglesola, només ens queda començar la ruta i anar a descobrir detalls tan bonics com la preciosa Creu de Terme d’Anglesola, a l’Urgell.
Breu història per parlar al bar
Per entendre la història d’Anglesola ens hem de remuntar al segle XI, quan aquestes terres de la plana de l’Urgell es trobaven en plena reorganització després de l’expansió dels comtats catalans cap a les terres de Lleida.
La primera referència documental que tenim d’Anglesola és de 1079. En aquell moment, els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II van donar a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança el castell d’Anglesola, amb tot el seu terme i les seves possessions, perquè en duguessin a terme la colonització i el repoblament. El territori s’estenia entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, i entre Tàrrega i Mollerussa.
És a partir d’aquí quan comença a agafar força el llinatge dels Anglesola, que prendria el nom del castell i acabaria convertint-se en una de les nissagues nobles importants de la Catalunya medieval. Durant el segle XII, la família es va dividir en diferents branques, entre les quals hi havia els senyors d’Anglesola, els de Bellpuig i els de Vallbona. Els Anglesola van participar en diferents empreses militars i polítiques dels comtes de Barcelona i van tenir un paper destacat en l’expansió dels comtats catalans cap a les terres de Lleida.
El poble també va anar prenent forma. La primera referència coneguda a l’església d’Anglesola és de l’any 1097, quan Sança, ja vídua de Berenguer Gombau, la va donar a l’Església de Solsona. Uns anys més tard, el 1139, ja hi havia un hospital per a pobres, fundat per Arnau Berenguer d’Anglesola. Això ens dona una idea de la importància que havia anat adquirint la vila en poc més de mig segle.
El castell era el centre del poder senyorial i, al seu voltant, es va anar consolidant la vila. Amb el temps, Anglesola es va convertir en el centre de la baronia que portava el seu nom. De l’antic castell avui en queda ben poca cosa, però encara es conserva una sala coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, a més d’alguns paraments exteriors.
Segons la història recollida per l’Ajuntament, el rei Jaume I hi va pernoctar durant tres nits i quatre dies a mitjan novembre de 1275, durant el seu camí cap a València.
El poder dels Anglesola, però, no duraria per sempre. La línia masculina directa de la família es va extingir amb Berenguer VI d’Anglesola, mort cap al 1386, i la baronia va passar per diferents mans i branques familiars. Finalment, després d’un llarg conflicte successori, una sentència de 1633 va confirmar la baronia als Rocabertí, comtes de Peralada, i el 1645 la baronia va ser elevada a marquesat.
Tot aquest passat medieval encara es pot intuir quan passeges pel nucli antic d’Anglesola: el castell, les cases antigues, l’església i els diferents elements patrimonials són petites peces d’una història que va començar fa gairebé mil anys.
Què visitar a Anglesola, a l’Urgell
Tant el poble d’Anglesola com els seus voltants són una bona opció per fer una excursió d’un dia. El nucli antic conserva diferents elements del passat medieval de la vila, però també hi trobarem espais que ens permeten entendre millor la importància que ha tingut la pagesia en aquesta part de l’Urgell.
Abans d’anar buscant monuments concrets, val la pena passejar sense presses pel nucli antic d’Anglesola. La vila conserva diferents cases nobles i elements de l’antic entramat urbà, especialment al voltant del carrer Major i de la plaça de l’Església. –> això no cal, ja fas la introducció abans.
L’església parroquial de Sant Pau de Narbona és un dels principals elements patrimonials d’Anglesola. L’edifici actual es va construir a finals del segle XVI, al mateix indret on hi havia hagut una església romànica anterior. L’església està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional dins el conjunt artístic d’Anglesola. A la façana encara es conserven les imatges de pedra de Sant Pere i Sant Pau, datades al segle XII, i a l’interior hi ha diferents elements com el retaule de Santa Anna, de l’any 1524, restaurat el 1993, i una imatge de Sant Pau de Narbona del segle XIV, tallada en pedra policromada.
Un altre detall curiós és que sembla que l’antic retaule de pedra dedicat a la Mare de Déu, que havia format part de l’església, actualment es conserva al Museum of Fine Arts de Boston.
A la plaça de Santa Anna hi trobem un dels elements més fàcils d’identificar d’Anglesola, la magnífica Creu de Terme, del segle XV, d’estil gòtic renaixentista, situada sobre tres esglaons de pedra. A la base hi ha l’escut dels Anglesola i el conjunt assenyalava l’entrada a la zona antiga de la vila.
Anglesola havia tingut tres creus de terme i actualment se’n conserven dues. Aquesta va ser desmuntada i protegida durant la Guerra Civil per evitar que fos destruïda, i posteriorment es va tornar a instal·lar prop del seu emplaçament original. L’any 1980 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Els porxos del carrer Major formen part del paisatge urbà d’Anglesola i són un dels elements que donen més personalitat al centre històric. També hi trobarem cases antigues amb llindars de pedra on encara es poden veure dates del segle XVI, com Cal Tena, Cal Gassol i Cal Paguera.
Precisament Cal Gassol és una casa pairal catalana d’estil gòtic tardà del segle XV i de propietat municipal i reconvertida com a museu rural amb una extensa col·lecció d’eines agrícoles. La visita s’ha de concertar prèviament amb l’Ajuntament.
L’altre espai cultural que podem visitar és l‘Espai del Carro, dedicat al món dels carros, la pagesia i els oficis tradicionals. La col·lecció inclou diferents tipus de carros que s’utilitzaven antigament, com carros de pagès, galeres, tartanes o carros funeraris, a més de guarniments i eines agrícoles. El museu recrea, a més, dos oficis pràcticament desapareguts. el de carreter i el de baster, tots dos estretament relacionats amb els carros i els animals que els transportaven.
De l’antiga vila emmurallada també en podem resseguir alguns elements si ens fixem en els carrers i en la configuració del nucli antic. Anglesola tenia tres portals d’accés, el d’Agramunt, el de Cervera i el de Ventalada, i el castell ocupava una part important de la zona occidental de la vila.
Si passeges pel nucli antic també pots buscar les restes de l’antic castell d’Anglesola, que va ser el centre del poder del llinatge dels Anglesola durant l’edat mitjana. Avui en queda poca cosa, però encara es conserven alguns elements de les estructures defensives i una sala coberta amb volta.
Després de visitar el patrimoni d’Anglesola, podem Anar a descobrir el terme. Hi ha diferents rutes per Anglesola, entre elles les rutes de les Masies, i també itineraris que permeten combinar el poble amb el Canal d’Urgell, els camps de fruiters i el paisatge de la plana de l’Urgell.
Una opció és el PR-C97 d’Anglesola a les Cases de Barbens, un recorregut molt planer d’uns 11 quilòmetres que passa pel Canal d’Urgell, l’embassament de la Plana, les Cases de Barbens i diferents camins agrícoles. També coincideix en alguns trams amb el Camí de Sant Jaume.
El paisatge d’Anglesola
Anglesola, a l’Urgell, comparteix característiques paisatgístiques amb el veí Vilgrassa. Si anem cap a la zona de Preixana veurem, el que des de l’Observatoria del Paisatge han catalgocat com els Secans de Belianes i d’Ondara.
Recorrent aquest camins, que es poden fer perfectament amb ruta BTT o en una caminata trobarem maises, com la del mas d’Estadella i antics molins fariners.
Per l’altra banda, si anem cap a Boldú, el paisatge regat pel Canal d’Urgell li dóna unes altres característiques, predominants de l’agricultura cerealera de regadiu. Es coneix com la Plana d’Urgell aquell paisatge antic de boscos que han anat deixant pas als conreus de regadiu.
Pocs llocs dels que queden amb vegetació de caràcter natural són els marges dels camps de conreu o la riba al llarg del riu Ondara. Per decobrir-la podem fer la ruta de les Peixeres. Aquesta ruta recorrer durant 8 km l’Espai Natural Protegit Anglesola-Vilagrassa. El circuit està indicat amb cartells i explicacions de les peixeres, només cal anar a buscar el riu Ondara al seu pas pel municipi.
Si feu la ruta no deixeu de fixar-vos en les construccions agrícoles de finals del segle XIX i principis del segle XX, com les cabanes de tàpia per l’aixopluc dels agricultors i ramaders. També és un bon moment per observar les aus típiques de l’Urgell com l’esparver cendrós, el siso, el gaig blau o l’àguila marcenca.
Un indret únic és la unió del Canal d’Urgell amb la Sèquia Segona del Canal d’Urgell i el riu d’Ondara.
En definitiva, el paisatge d’Anglesola és una bona excusa per sortir del nucli urbà, caminar sense presses i descobrir una part de l’Urgell que sovint passa desapercebuda.
Quan visitar Anglesola
Les festes i tradicions són un bon moment per visitar Anglesola i descobrir una altra cara del municipi. Una de les celebracions més arrelades és la Festa de la Caritat, que se celebra el 3 de maig, coincidint amb la festivitat de la Santa Creu. Durant la festa es fa el tradicional repartiment dels panets a la plaça de l’Església.
També se celebra la festa del 14 de setembre, una altra data assenyalada en el calendari festiu d’Anglesola.
A Anglesola, la Festa dels Tres Tombs i la Fira Medieval és un dels moments més esperats pels seus habitants.
Al web de l’ajuntament hi trobareu tota la informació actualitzada sobre l’agenda cultural d’Anglesola.
Si t’interessa aprofundir sobre algun tema d’Anglesola, et recomano lar revist URTX on trobaràs reportatges tant interessants com:
- Miarnau Pomés, Roser. «Retaule de Santa Anna d’Anglesola». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2004, n.º 17, pp. 161-8,
- Rovira i Gimeno, Pilar. «La prohomia de la vila d’Anglesola». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1991, n.º 3, pp. 203-1,
- Freixes Serrano, Xavier. «La repressió franquista a Anglessola». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2019, n.º 33, pp. 179-0,
- Bonefa i Monjo, Josep. «El senyoriu d’Angesola en la Catalunya medieval, selecció de textos inèdits». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1992, n.º 4, pp. 31-47
- Yeguas Gassó, Joan. «Riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l’època del Renaixament (1500-1640)». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, pp. 203-40,
Has estat a Anglesola? Quin racó, ruta o lloc del municipi recomanaries a algú que hi vagi per primera vegada?
