Verdú és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, i un dels pobles que considero imprescindibles per descobrir aquesta comarca i, en general, les terres de Ponent.
Verdú tenia censats per Idescat, el 2020, 902 habitants. Segons les dades, hi havia més dones que homes, amb 481 i 421 habitants respectivament. Els nens i nenes representaven una part important de la població, amb 103 habitants, mentre que 550 persones es trobaven entre els 15 i els 64 anys. Els majors de 64 anys representaven el 28% restant de la població. La mateixa font ha actualitzat el cens per al 2026 i mostra una població de 874 persones, 418 homes i 456 dones.
Verdú és famós per les seves fàbriques de ceràmica i també pel vi, que és un dels cultius més importants del municipi. Visitar Verdú i passar-hi un dia fent turisme et servirà per entendre una mica més Ponent, les seves tradicions i la cultura de la terra.
Els herbacis, principalment ordi i blat, ocupen 2.094 hectàrees conreables, la vinya 626, els fruiters 181 i les oliveres completen l’agricultura amb 178 hectàrees. Els últims anys, la plantació de festucsha augmentat considerablement essent la tercera collita més important del municipi.
El sector ramader, que ja tenia molta importància al segle XVIII amb les fires de Verdú, ara gira sobretot al voltant de l’aviram i del porcí, amb 51.500 i 12.317 caps respectivament, segons les dades que recull l’Idescat. També hi consten 580 caps de boví, 500 conilles mare i 40 caps d’oví.
Durant la teva visita per les terres de Lleida, has de passar per l’Urgell i sobretot per Verdú. Si estàs fent una ruta per l’Urgell, Verdú és un dels imperdibles.
Breu història per parlar al bar
Anem als temps de la conquesta d’aquesta part del país per part de Ramon Berenguer I, cap a mitjans del segle XI i, poc després, el castell va quedar en mans de la família d’Arnau Company. El primer document que parla del castell i del terme de Verdú, però, és de l’any 1081. En aquell moment, Arnau Company i la seva muller Guilla en van fer cessió a Guillem Bernat i la seva muller Beatriu.
Com molts pobles del voltant, Verdú va acabar vinculat a la família Anglesola, durant el segle XII. Berenguer Arnau d’Anglesola, fundador de la baronia de Bellpuig el 1139, va donar el castell, la vila i el terme de Verdú com a dot a la seva filla Berenguera quan aquesta es va casar amb Guillem de Cervera, l’any 1164. Berenguera va concedir el 1184 una carta de població als habitants que vivien dispersos pel terme i la nova vila es va anar formant al voltant del castell. L’acte va venir després d’una gran innundació que va arrassar amb bona part de les cases, les veïns li havien demanat a Berenguera poder construir les seves cases prop del castell, en la zona alta i així també tenir la protecció d’unes futures muralles.
Guillem IV de Cervera va empenyorar Verdú i Preixana al monestir de Poblet, el 1203, per aconseguir diners per preparar el seu pelegrinatge a Jerusalem, relacionat amb la quarta croada. Durant els anys següents, Poblet ja exercia un control important sobre les rendes de Verdú, tot i que Guillem de Cervera continuava sent formalment el senyor. El 1227, finalment, Guillem no va poder recuperar l’empenyorament i va vendre el castell i la vila de Verdú a Poblet per 3.000 morabatins d’or. Tres anys després, el mateix Guillem entraria com a monjo al monestir.
Amb el monestir de Poblet com a senyor dominador de la vila, Verdú va començar una etapa de creixement important. La vila va tenir mercat, va aconseguir privilegis i va mantenir un cert règim d’autogovern amb representació dels diferents estaments socials. Aquesta autonomia no sempre va ser tranquil·la: en alguns moments els habitants de Verdú van entrar en conflicte amb el batlle que representava els interessos de Poblet. El 1388, el monestir va adquirir definitivament el mer i mixt imperi, és a dir, la jurisdicció civil i criminal sobre la vila, que conservaria fins a la fi de les senyories.
Sota el domini de Poblet, Verdú va anar guanyant importància. La vila tenia mercat i fires i Pere III li va concedir el 1378 el privilegi de celebrar una fira d’animals, que arribarien a tenir molta importància. La fira, celebrada inicialment per Sant Marc, es va convertir sobretot en una gran fira ramadera, especialitzada en animals de peu rodó, bestiar boví i oví. Amb el temps arribaria a ser una de les fires de bestiar més importants del Principat i es mantindria fins al segle XX, amb l’arribada de la mecanització del camp. La fira començava el 25 d’abril i durava 10 dies entre els quals desfilaven més de 8000 caps de bestià. Això va ocasionar que moltes cases del poble s’epecialitzesin en oferir fonda, gastronomia i també treballas relacionats en el ferratge d’animals.
Al segle XV Verdú ja havia superat el primer recinte emmurallat i la població va continuar creixent. Al segle XVI es va construir un segon cercle de muralles que va permetre ampliar la vila cap al sud.
Seguint la història del país, el segle XV va portar la guerra civil catalana contra Joan II. Verdú va poder resistir l’avanç de les forces reials el 1462, però les tropes van arribar a bombardejar el castell. Després dels combats, els defensors van acabar abandonant la vila abans de lliurar-se.
Durant els segles XVI i XVII, Verdú va continuar sota el domini de Poblet i la vila va anar prenent una nova fesomia. El castell es va transformar progressivament en una residència palau dels abats. Al mateix temps, l’església de Santa Maria es va anar enriquint amb noves capelles i retaules.
Durant aquests segles, la terrissa ja era un font econòmica important a Verdú. Durant el segle XVIII l’ofici va viure una etapa especialment important i s’han arribat a documentar fins a trenta terrissers a Verdú. La ceràmica negra de Verdú era estimada al llarg del territori.
El domini de Poblet arribaria al seu final amb la desamortització. L’any 1836, el monestir va perdre les seves possessions i Verdú va deixar enrere més de sis segles de domini senyorial de Poblet. El castell va ser venut en parcel·les i la torre va quedar en mans municipals.
Verdú també va viure els conflictes del segle XIX, entre aquests la Guerra del Francès i les guerres carlines. Ramon Boleda va estudiar específicament la participació de la vila i el sometent de Verdú durant la Guerra del Francès en un treball publicat a URTX, i la documentació local permet seguir també les conseqüències de les guerres carlines a través dels arxius parroquials.
Per entendre encara més enrere la història de Verdú, només cal sortir uns quilòmetres del nucli actual. Als Estinclells hi ha un poblat ilerget del segle III aC que va ser abandonat cap a l’any 200 aC. El seu estat de conservació és especialment interessant perquè es tracta d’un assentament amb una única fase d’ocupació, fet que permet als arqueòlegs estudiar com era la vida d’una comunitat ilergeta en un moment concret. La recerca iniciada l’any 2002 també ha posat al descobert un assentament romà als peus del turó.
Què visitar a Verdú, a l’Urgell
L’església principal de Verdú és la de Santa Maria i té els seus orígens al segle XIII. Com que Verdú va pertànyer durant molts anys al monestir de Poblet, la seva història està molt vinculada al món cistercenc. El temple conserva diferents elements artístics d’interès, entre els quals destaca l’altar de la Puríssima, conegut com l’Arbre de Gesé, obra de l’escultor Agustí Pujol II, de l’any 1626.
L’església de Verdú és el resultat de la bona gestió de Verdú i de l’ampliació del poble, l’església original s’havia quedat petita, sobretot després de que Pere III, dongués a mitjans del segle XVI, el privilegi de celebrar una fira d’animals de peu rodó, és a dir, dels que porten ferradura. Això va atreure gent ed tot el país, ja que Verdú és va convertir la fira més important de tota la plana des del Pallars i Organyà.
El Castell de Verdú és un dels grans protagonistes de la vila. Aquí va començar a créixer el nucli de població i, amb el pas dels segles, l’antiga fortalesa es va anar transformant en un palau sota el domini de Poblet. La torre, de 25 metres d’alçada, és un dels elements més visibles del conjunt i permet tenir una bona panoràmica de l’Urgell i de la vall del Corb. Encara es conserven diferents espais relacionats amb l’activitat agrícola i econòmica del monestir, entre els quals destaca el gran celler.
Els monjos de Poblet spon els que van fer més obres de reforma del castell, ja que al cap i a la fi, va estar sota la seva protecció per diversos segles. La importància rau en el fet que fins i tot l’abad de Poblet venia al castell de Verdú a fer possessió del seu càrrec, després que al segle XIV ampliessin el castell. A la mateixa sala, s’hi impartia la justicia per tot el terme de Verdú. El castell servia de magtzem d’ordi, blat, atmetlles i olives que els monjos de Poblet gestionaven com a senyors feudals del poble de Verdú.
Després de la desamortització de Mendizàbal, un privat va comprar el castell en una subasta pública i va dividir-lo en 8 habitatges. Avui en dia, el castell està dividit entre dues families particulars i una part del municipi de Verdú. El pati d’armes i la torre, que ja està referenciada el 1081, son propietat municipal.
Un altre punt destacat de Verdú, a l’Urgell, és el santuari de Sant Pere Claver, dedicat al jesuïta que va néixer a la vila l’any 1580. Pere Claver va marxar posteriorment a Amèrica, on va dedicar bona part de la seva vida a l’atenció i evangelització de les persones esclavitzades a Cartagena d’Índies. El santuari està relacionat amb la seva casa natal, que actualment també acull un refugi per als pelegrins que fan el Camí Ignasià.
Podem recórrer Verdú passant per la plaça Major i el nucli antic, on encara trobem cases de pedra i edificis de diferents èpoques. Entre aquestes hi ha cases com Cal Gabarró o Cal Salat, mentre que l’Ajuntament ocupa una casa de pedra del segle XVIII.
Descobreix les fàbriques de terrissa de Verdú.
A Verdú també podem visitar el Museu d’Arqueologia. Col·lecció Ramon Boleda, situat actualment a la Sala Sant Bernat del castell. La col·lecció reuneix materials arqueològics de diferents èpoques, des de la prehistòria fins a l’època romana, procedents sobretot de Verdú i del seu entorn. Per visitar-lo cal reservar prèviament a l’Oficina de Turisme. A mi, em queda pendent.
Camí d’Anglesola hi ha l’ermita de Sant Miquel, construïda a la segona meitat del segle XIV. És un edifici d’una sola nau i conserva elements gòtics, entre els quals hi ha les arcades i els escuts de Poblet dels capitells.
Un racó únic és el jaciment ibèric dels Estinclells, que data del segle III aC. El poblat forma part de la Ruta dels Ibers i és un dels principals elements arqueològics del terme. A més, les investigacions arqueològiques han permès estudiar també les restes d’una vil·la romana situada als peus del jaciment.
Descobreix La ruta dels Ibers de Lleida
També podem trobar pel terme diverses creus de terme d’origen gòtic, un d’aquells elements de patrimoni que poden passar més desapercebuts quan visitem un poble però que ajuden a entendre la seva història.
Visitar Verdú et pot portar entre mig dia i tota la vida. La part cultural, el tomb pel poble i la visita a alguna de les botigues es pot fer amb un matí, però després queda explorar el paisatge de Verdú i recórrer els seus camins.
La ceràmica negra de Verdú
Verdú és conegut per les seves botigues de ceràmica i aquesta activitat forma part de la identitat del poble des de fa segles. La terrissa negra de Verdú és especialment coneguda pels seus càntirs i sellons i és una de les marques artesanes més representatives de l’Urgell. L’activitat terrissera ja està documentada a l’edat mitjana i va arribar a tenir una importància considerable a la vila.
No hi hauria d’haver torre sense un càntir de Verdú.
La ceràmica tradicional de Verdú utilitza una cuita reductora o fumada. Quan les peces ja estan pràcticament cuites, el terrisser tanca les obertures del forn i introdueix llenya verda o humitejada, provocant molt fum. Això redueix molt la quantitat d’oxigen dins del forn. En aquestes condicions, el fum i els gasos de la combustió penetren en els porus de l’argila i provoquen els canvis químics que donen a la peça el característic color negre. Aquesta tècnica de cocció li atorga una major resistència i duresa a la peça, i també un control de la porositat. Això vol dir que el càntir transpira, l’aigua s’evapora per la superfície exterior i extreu la calor del recipient, per això, l’aigua de l’interior sempre està fresca.
A Verdú aquesta tècnica té una tradició molt antiga i està especialment vinculada als càntirs o “sillons”, una de les peces més representatives de la vila. L’Ajuntament de Verdú considera la ceràmica negra una marca de qualitat artesana de l’Urgell i la plana de Lleida. Al Casal de Verdú hi ha una exposició permanent de càntirs. Fins i tot, en alguna botiga queda l’antic forn de fang que ben contents us ensenyaran.
No hi pot haver visitar a Verdú completa sense entrar a les seves botogies de ceràmica, sense cap mena de dubte, un dels atractius que fan únics Verdú.
Com hem comentat a l’apartat d’història, en l’època d’esplendor, hi van haver fins a 30 ceramistes, avui en dia en queden quatre, però tot i així, s’esforcen per mantenir viu aquest art i aquesta tradició de Verdú.
En els darrers anys, a més, la ceràmica ha sortit dels obradors i ha passat a formar part dels carrers de Verdú amb la Ruta dels Murals Ceràmics. El recorregut permet descobrir murals, plafons de rajola i altres intervencions ceràmiques repartides per diferents espais de la vila. L’Ajuntament manté actualment aquesta ruta dins de la seva oferta turística.
El paisatge de Verdú
Des de l’Observatori del Paisatge s’ha catalogat el municipi de Verdú dins de la unitat de Secans de Belianes i d’Ondara. És un paisatge dominat pels camps de conreu, amb relleus suaus, valls amples i diferents tossals que trenquen la plana agrícola. Entre aquests destaca especialment el tossal dels Estinclells.
El paisatge de Verdú és principalment agrícola i la vinya hi té un paper important, especialment vinculada a la producció de vi de la zona. Els camps de cereal, les oliveres i les vinyes formen aquest mosaic de secà tan característic de Ponent. El paisatge, però, també ha anat canviant amb l’arribada del Canal Segarra-Garrigues i la introducció del regadiu en part del territori.
Si voleu descobrir els voltants del poble de Verdú, hi ha diferents camins per fer a peu o amb bicicleta. El Catàleg de Paisatge identifica, entre els recorreguts d’interès de la unitat, el que uneix Sant Martí de Maldà i Verdú, mentre que el municipi també està relacionat amb el Camí Ignasià.
Una ruta més curta és arribar-se a la Font de Santa Magdalena, un espai d’esbarjo on es fan aplecs i altres activitats durant l’any.
Verdú té camins per anar amb BTT o rutes per fer caminant, sigui quin sigui el teu esport, a l’Urgell hi trobaràs opcions. I aquí és on Verdú deixa de ser només un poble per visitar i passa a ser també un bon punt de partida per descobrir el paisatge agrícola de Ponent.
Quan visitar Verdú
Si vols visitar Verdú pots coordinar l’agenda amb alguna de les fires i festes que hi fan, però qualsevol època de l’any és bona per conèixer el poble, visitar el castell, entrar en alguna de les botigues de ceràmica o sortir a descobrir els camins del terme.
La festa major d’hivern se celebra a finals de gener, en honor a Sant Flavià i el Sant Crist. La Festa Major d’estiu és el cap de setmana més proper al 9 de setembre, dia de Sant Pere Claver. El 2026, precisament, el 9 de setembre és un dels festius locals de Verdú.
L’1 de maig se celebra l’Aplec de Santa Magdalena, a la font que porta el mateix nom. És una bona ocasió per sortir del nucli i conèixer també una mica el paisatge que envolta Verdú.
A la tardor arriba un dels moments més importants del calendari verduní: la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, el Bacus. El 2026 se celebra els dies 25, 26 i 27 de setembre i és l’esdeveniment més important de la vila segons l’Ajuntament.
També es programen activitats relacionades amb el patrimoni ibèric dels Estinclells i amb la ceràmica. El calendari pot variar d’un any a l’altre, així que abans de preparar la visita val la pena consultar l’agenda de l’Ajuntament.
Si vols fer la visita guiada al nucli antic, també és millor reservar-la amb antelació. Actualment l’Ajuntament ofereix visites que inclouen el castell, Santa Maria i el santuari de Sant Pere Claver.
Per ampliar la informació sobre Verdú, aquí llisto alguns dels articles de la revista URTX:
- Boleda Cases, Ramon. “La vila i el sometent de Verdú a la Guerra del Francès”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1990, no. 2, pp. 131-48,
- Renyer Flix, Joan Ramon. “Control i seguiment arqueològic al castell de Verdú”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2016, no. 30, pp. 73-87
- Puig Sanchis, Isidre. “El tresor de l’església parroquial de Verdú”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2000, no. 13, pp. 69-102,
- Carbonell, Jaume. “El retaule de Verdú”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2002, no. 15, pp. 27-42,
- Carbonell Castell, Xavier. “Una escena musical al retaule de Verdú (entre l’anàlisi iconogràfica i l’especulació iconoclasta”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2002, no. 15, pp. 43-53
- Farré i Targa, Miquel Àngel. “L’arxiu parroquial de Santa Maria de Verdú”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1999, no. 12, pp. 235-50,
Coneixes Verdú? Si hi vas, procura que sigui cap de setmana per veure les botigues de ceràmica i no t’oblidis de potenciar la ceràmica catalana.
La visita a Verdú es pot completar amb la visita a Guimerà, un dels pobles més bonics de Catalunya. I si voleu canviar de comarca, no us podeu perdre Mas de Bondia, un poble d’un únic carrer clos. Imperdible!
