Verdú és un municipi de l’Urgell, des de fa relativament poc, el 1936, a la província de Lleida amb 902 habitants censats el 2020 per Idescat. Segons les dades les dones guanyen als homes, amb 481 i 421 respectivament. Els nens i nenes són una part important de Verdú, a l’Urgell, amb 103 habitants, seguit dels 550 que es troben entre els 15 i els 64, els majors de 64 representen el 28% restant de la població.

Verdú és famós per les seves fàbriques de ceràmica i també pel vi, el qual és el segon cultiu en importància del municipi. Els herbacis, principalment ordi i blat, ocupen 2.094 hectàrees conreables, la vinya 626, els fruiters 181 i les oliveres completen l’agricultura amb 178 hectàrees.

El sector ramader, tant important al segle XVIII amb les seves fires, ara gira al voltant de l’aviram i del porcí, amb 51.500 i 12.317 caps respectivament, censats el 2009. Les dades d’Idescat, una mica desactualitzades, revelen 580 caps de boví, 500 de conilles mare i 40 d’oví.

Durant la teva visita per les terres de Lleida, has de passar per l’Urgell i sobretot per Verdú.

Breu història per parlar al bar

Anem als temps de la reconquesta de les terres per part de Ramon Berenguer I, cap a mitjans del segle XI. El castell i el terme de Verdú passen d’Arnau Company i la seva muller Guilla a Guillem Bernat i la seva muller Beatriu. Com molts pobles del voltant, a la llarga, acaba formant part de la família Anglesola. El 1139, Berenguer Arnau d’Anglesola funda la baronia de Bellpuig i posteriorment atorga Verdú a la seva filla Berenguera quan es va casa amb Guillem de Cervera.

Verdú va passar a ser, a finals del segle XII una vila emmurallada amb un centenar de cases al voltant del castell i l’església. El fill de Berenguera, Guillem IV de Cervera no va poder pagar els diners de l’empenyorament de Verdú a Poblet i per tant, la vila va quedar sota el domini de Poblet.

Verdú sempre va ser una vila pròspera, amb fires i un mercat i el poble va anar augmentant la població. Amb el pas dels anys, la vila va seguir creixent i les muralles es van quedar petites, per això el segle XVI van edificar les segones muralles.

Què visitar a Verdú, a l’Urgell

Si vols visitar Verdú pots coordinar l’agenda amb alguna de les fires que hi fan però si no, també gaudiràs enormement d’aquest poble amb encant i història de l’Urgell.

L’església principal és la de Santa Maria i data aproximadament de finals del segle XIII. Com que Verdú va pertànyer durant molts anys al monestir de Poblet, l’església és d’estil cistercenc.

El Castell de Verdú és un dels més ben conservats de la comarca. Aquí va ser el punt de partida de la vila. Amb el pas dels anys va canviar la seva fisonomia de fortalesa a palau.

Un altre punt destacat de Verdú, a l’Urgell, és el santuari del Pare Claver, el qual va néixer a Verdú l’any 1580. Pere Claver, com a jesuïta, va dedicar la seva vida als esclaus negres i per això va ser declarat per l’Església com el Patró de les Missions entre els negres.

Podem recórrer Verdú, passant per la plaça Major, on hi trobarem algunes de les cases més antigues, com cal Gabarró o cal Salat, que daten del segle XVII. L’ajuntament és una bonica casa de pedra del segle XVIIII.

Descobreix les fàbriques de terrissa de Verdú.

Camí d’Anglesola hi ha l’ermita de Sant Miquel, que data de finals del segle XIV.

Un racó únic és el jaciment ibèric dels Estinclells, que data del segle III a.C. Si voleu aprofundir en la informació, no us perdeu: La ruta dels ibers de Lleida.

Des de l’ajuntament organitzen visites guiades, a les quals encara no hi hem anat, però que tenen molt bona pinta. Durant l’activitat es pot visitar el Castell, l’Església parroquial de Santa Maria i el Santuari de Sant Pere Claver.

La ceràmica negra de Verdú

Verdú és conegut per les seves botigues de ceràmica. El treball del fang ja s’utilitzava en l’època dels ibers i sobretot dels romans. Els càntirs negres són la seva especialitat, documentats des del segle XIII, però a les seves botigues i podreu trobar tot el que necessiteu: tombatruites, morters, plats per les olives, decoració, etc.

No hi hauria d’haver torre sense un càntir de Verdú.

Al Casal de Verdú hi ha una exposició permanent de càntirs. Fins i tot, en alguna botiga queda l’antic forn de fang que ben contents us ensenyaran.

El paisatge de Verdú

Des de l’Observatori del Paisatge s’ha catalogat el municipi de Verdú, a l’Urgell, dins del grup de Secans de Belianes i d’Ondara. Verdú comparteix paisatge amb Tàrrega, Anglesola, Ciutadilla o Nalec, entre d’altres.

Les seves característiques bàsiques són relleus suaus formats per valls amples i turons relativament elevats.

Si voleu descobrir els voltants del poble de Verdú, una bona manera es recorre alguna de les rutes, com la del camí Ignasià o passejar per la vora del riu Corb.

Verdú té camins per anar amb BTT o rutes per fer caminant, sigui quin sigui el teu esport, a l’Urgell hi trobaràs opcions.

Quan visitar Verdú

La festa major de Verdú és el 9 de setembre, per Sant Pere Claver i la d’hivern l’últim diumenge de gener, en honor a Sant Flavià.

A finals d’abril hi ha la Firacantir, no podia ser d’una altra manera que Verdú mostri orgullós el seu element estrella.

A l’octubre coincideixen, moltes vegades, dos actes importants, per un costat la festa de la Verema i del Vi i per l’altra el Cap de Setmana dels Ibers on el jaciment de Estinclells obre les portes i els arqueòlegs fan visites guiades.

Al web de l’ajuntament de Verdú hi trobareu tota la informació sobre les visites guiades i les fires.

Coneixes Verdú? Si hi vas, procura que sigui cap de setmana per veure les botigues de ceràmica i no t’oblidis de potenciar la ceràmica catalana.

La visita a Verdú s’ha de completar amb la visita a Guimerà, un dels pobles més bonics de Catalunya. I si voleu canviar de comarca, no us podeu perdre Mas de Bondia, un poble d’un únic carrer clos. Imperdible!

Deixa un comentari