A Fuet i Mate estem capficats en fer conèixer les terres de Ponent, treure aquesta sensació que a la província de Lleida només hi ha la Seu Vella i els Pirineus. Per això, avui us presentem una alternativa cultural i que ben jugat, si us moveu en les dates correctes, la podeu fer gratuïta, la ruta dels Ibers de Lleida.
Hauries de Saber:
Descobreix la Ruta dels Ibers de les terres de Lleida.
Avui parlarem dels ilergets, els antecessors de la nostra cultura. Aquells qui van lluitar a les Guerra Púniques entre cartaginesos i romans i els quals no en van sortir gaire ben parats.
Abans de seguir, vols la Guia de Ponent Volum 01 de Fuet i Mate? És gratuïta! Descarrega-la seguint el següent enllaç.
En aquesta guia hi trobaràs un apartat dedicat als ibers de Ponent i moltes sorpreses més.
Liderats per Indíbil, sempre secundat, per Mandoni, els ilergets van habitar les actuals terres de Ponent.
En situació
Si parlem d’Ibers, ens hem de remuntar pels voltants del s.VI aC fins al s.II, aproximament, hem d’imaginar-nos la franja mediterrània de la península Ibèrica, península que compartien amb altres tribus com per exemple els celtes. I si parlem dels ibers de Lleida, els podrien anomenar ilergetes.
Si parlem dels ibers de Lleida, hem d’entendre la província de Lleida i podem aprendre’n una mica més si visitem algun dels quatre jaciments més importants, els Estinclells de Verdú, els Vilars d’Arbeca, la necròpolis d’Almanara i el Molí d’Espigol de Tornabous.
Però no hem d’oblidar altres indrets ibers, com el poblat ibèric de Gibillí a Corbins o el Gebut a Soses. A més a més, la ruta no estaria completa sense visitar els museus comarcals, els quals conserven algunes de les restes que s’han recuperat durant les diferents excavacions.
Els Estinclells de Verdú, ibers de Lleida
Comencem la ruta dels Ibers de Lleida visitant el poblat més petit de tots ells, el de Verdú, a l’Urgell. Aquest poblat del s.III aC, es troba dalt de tot del turó conegut com Estinclells, des d’on es pot vigilar tota la vall.
El poblat, envoltat per un fosar i una petita muralla en forma de caragol, vivia, pràcticament, de la ramaderia d’ovelles i cabres. Els arqueòlegs descarten la producció massiva de cereals, ja que han trobat 6 sitges, la capacitat de les quals només servia per alimentar la població
Hauries de Saber dels Estinclells:
Els romans van traslladar el poblat iber als peus del turó.
Els arqueòlegs han pogut identificar quatre tipus d’habitatges. El primer, més pròxim a l’entrada es creu que era el del cos de guàrdia, aquesta hipòtesi la sostenen en què ha sigut un dels dos que els romans van cremar. L’altre espai cremat va ser un taller on hi van trobar una premsa per fer vi i oli.
Precisament el taller reconstruït, gràcies a la feina feta per l’equip de Camp d’Experimentació de la Protohistòria, el podem observar a l’entrada del recinte on també hi ha una rèplica de la premsa, l’original de la qual està museu de Cal Trepat, de Tàrrega. Aquesta reconstrucció ens permet entendre millor les ruïnes del jaciment, cases amb base de pedra, parets de tàpia i sostre de bigues de fusta cobert amb palla, canyes i fang.
A les cases, s’ha trobat restes de gran valor arqueològic que avui podem contemplar al Museu Comarcal de l’Urgell, també a Tàrrega. Els altres dos habitacles són dues cases, una senyorial de dos pisos i una de familiar amb una sala comú i un magatzem.
Més o menys al centre del poble hi havia la plaça amb una gran bassa que s’omplia d’aigua de pluja i de la que queia dels teulats lleugerament inclinats cap allí.
Al costat de la plaça, dins de les muralles, han descobert un seguit de petites habitacions la funció de les quals encara està per definir, però una hipòtesi és que funcionessin com a fonda de pastors d’altres poblats.
Els Estinclells de Verdú va ser abandonada al voltant de l’any 200 aC, durant la Segona Guerra Púnica, abans que arribessin els romans. Els arqueòlegs diuen que va ser abandonada amb intenció de retornar-hi, tal com van deixar les portes tapiades.
Quan els romans van arribar, van cremar els dos punts més importants del poblat, la seguretat i l’economia. A més, van utilitzar pedres dels ibers per construir la vila roma, que actualment s’està excavant als peus del turó iber.
El Molí d’Espígol, a Tornabous
Per visitar el pròxim punt de la ruta dels Ibers de Lleida, seguint a l’Urgell, ens traslladem a Tornabous, on podrem visitar el Molí d’Espígol, el que segons alguns arqueòlegs era “Ilerda”, la capital dels ibers.
Aquesta fortalesa que va anar creixent amb el pas del temps, va acabar essent la capital iber Atanagrum, comandada per Indíbil i Mandoni.
Els orígens del jaciment remunten al x.VIII aC i acaba cap al s.III, tot i que després els romans van intentar repoblar-la, sense èxit. La primera etapa de la població remunta a la primera edat de ferro, però ens hem d’anar uns segles posteriors, fins al s.IV aC per parlar dels ibers. Al segle VI aC, el Molí d’Espígol creix, l’anella que fan les muralles amplia el seu diàmetre i les muralles també creixen en altura.
Aquesta etapa, coneguda com a iber antic, donarà part al període ibèric ple, a finals del s.VI fins al s.III aC, quan la ciutat-fortalesa torna a créixer i aquesta vegada ho fa de forma organitzada i urbanitzada, cosa que fa pensar als arqueòlegs que, els ibers havien portat experts grecs per a la planificació del terreny.
A l’interior de la ciutat hi ha una plaça, dos o tres forns de pa, palaus, un sistema de clavegueram i cases de diferents mides. Però també s’ha de tenir en compte el poblat que creix als afores de les muralles. Atanagrum només està parcialment excavada, els arqueòlegs preveuen moltes sorpreses, el dia que els arribi finançament i fins i tot tenen la teoria, que sota d’una de les granges actuals, hi podrien trobar un autèntic tresor, una necròpolis ibera.
Els objectes que s’han pogut recuperar els podem veure al Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega. Pels objectes trobats, els arqueòlegs no tenen cap dubte que Atanagrum era una ciutat important i és que han trobat objectes d’altres cultures que evidencien el comerç amb els ibers.
La fi de la ciutat arriba amb les Guerres Púniques, en una primera etapa, els ilergets pacten amb els cartaginesos i lluiten contra els romans, essent derrotats i presoners.
Durant l’època de pacte amb els cartaginesos, fins i tot, els ibers construeixen un seguit de sitges, a l’exterior de les muralles, que es creu que eren per emmagatzemar gra per a les tropes d’Anníbal quan volgués atacar l’Imperi romà. En una segona fase es fan aliats dels romans però una mala jugada del destí, els torna a enfrontar i aquesta vegada són derrotats del tot, Índibil mort a la batalla i Mandoni, cau presoner i posteriorment és executat.
Els romans buiden la ciutat, envien els ibers a diferents punts, entre ells a Iesso, l’actual Guissona i a poc a poc, els ibers seran romanitzats, adaptaran el llatí i evolucionaran al lleidatà, tot i que segons l’arqueòleg en cap del jaciment, assegura que encara mantenim l’accent.
Els Vilars d’Arbeca
Ens queda per acabar la ruta dels jaciments més importants dels Ibers de Lleida, visitar el jaciment més ben excavat i restaurat, els Vilars d’Arbeca, a Arbeca, a les Garrigues. Aquesta fortalesa innexpugnable va ser abandonada en quedar-se obsoleta. Els ibers, com molts, eren una població que volia ostentar, tal ho demostren les restes trobades al Molí de l’Espígol i la fortalesa dels Vilars.
Els vilars és un jaciment molt interessant perque s’hi pot veure l’evolució dels ibers en cada un dels seus periodes. Els arqueòlegs han pogut desentarrar diferents muralles, sistemes defensius i cases, segons el periode en el qual situem als ibers al territori.
Una característica dels Vilars, a diferència dels Estinclells o del Molí d’Espígol, és que no estava construït sobre cap turó. Per contra, els Vilars tenia un fossar i una muralla per defensar-se de les invasions.
Els Vilars van ser ocupats des del 775 a.C fins al 325 aC i els arqueòlegs ho han divit en 5 etapes: Vilars 0 del 775 al 65 aC i Vilars I del 650 al 550 aC que formen l’era de fundació, Vilars II del 550 al 450 aC, l’era de l’ibèric antic i les dues últimes etapes, Vilars III del 450 al 350 aC i Vilars IV del 350 fins al 325 l’era del ibèric ple.
La fortalesa ha pugut ser excavada en bona part i ho han anat separant en diverses zones, el barri sud i nord, on hi va haver els primers accesos a la fortalesa, la zona de magatzems i la cisterna central, que encara avui es desconeix quins sistema s’emprava per omplir-la. A diferència dels Estinclells, que s’omplia de l’aigua de la pluja, als Vilars, com al Molí de l’Espigol s’hi han trobat les clavegueres, per tant, es creu que la sisterna s’omplia del nivell freàtic del fossar.
Un aspecte molt interessant dels Vilars és poder contemplar la sobreposició de cases de Vilars 0 amb les de Vilars 1, que eren més estretes però per contra, més llargues. També hi ha pogut determinar un habitacle dedicat al culte, malgrat no tenir identificats, ara per ara, quins eren els rituals ibèrics.
Un altre fet destacat és l’evolució dels aspectes defensius de la fortalesa, des de la primera muralles protegides per un camp frisó, un conjunt de pedres puntegudes, fins a una muralla reforçada, un fossar i una porta de grans dimensions però que acaba en un petit passadís que es convertia en una ratera.
Completant la Ruta dels Ibers de Lleida
Per les terres de Lleida i per Ponent en particular s’han descobert altres jaciments de l’època dels ibers.
Un jaciment que podem visitar per lliure és el poblat Ibèric del Gibillí, a Corbins, al Segrià.
Entre Soses i Aitona, també al Segrià, trobem el poblat de Gebut, tot i que no em tret l’aigua clara de quan es pot visitar. A Aitona, també trobem el jaciment arqueològic de Genó de l’edat del bronze final.
Al municipi d’Agramunt, al terme d’Alemenara Alta, s’hi ha pogut excavar una necròpolis. La necròpolis d’Almenara és un lloc molt interessant, ja que els ibers, en principi, no enterraven els seus morts, els incineraven.
Tot i que és cert que més endavant, la gent important sí que era enterrada amb els seus cavalls i també els nadons no nats o morts al cap de poc de nàixer, que eren enterrats a l’interior de les cases. De fet, a Vilars es va trobar, fins i tot, fetus equins.
A més a més, també podem visitar els dos museus principals que tenen exposades les peces trobades en les diferents excavacions als jaciments. Per un part tenim el Museu de Lleida amb la seva col·lecció de l’Edat de Ferro i l’Estat Ilerget. També s’ha d’estar atent a les exposicions temporals que realitzen sobre aquest tema.
Al Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega, també trobarem una exposició sobre els Ibers a l’Urgell, amb objectes trobats a les excavacions de Tornabous i Verdú. En aquest museu podem aprendre sobre la pràctica funerària, principalment la incineració, l’evolució dels habitatges entre l’edat de ferro i la cultura iber i el comerç i l’economia dels ilergets.
Els Ibers de Lleida comerciaven amb altres cultures com els grecs i els púnics. La seva economia bàsica era l’agricultura, com l’ordi i el blat i la ramaderia, principalment la cria d’ovelles, cabres, porcs, èquids i bovins. Els ibers comerciaven amb els excedents de les seves collites i amb la carn i la pell dels seus animals.
Si teniu ganes d’ampliar molt la llista, que us sembla aquest Catàleg Provisional dels Poblats Ibèrics del Principat de Catalunya, elaborat per la Universitat de Barcelona.
Museu de Lleida
Al Museu de Lleida hi ha una àmplia col·lecció sobre les diferents troballes als jaciments ibers de ponent. També als museus comarcals, com al de l’Urgell trobareu informació.
El museu de Lleida es pot visitar gratuïtament el primer dimarts de mes.
Al Museu de Lleida expliquen de manera resumida i molt didàctica com es van originar els ibers, de l’evolució dels pobles del grup Segre-Cinca, sorgits a la zona del Baix Segrià.
A poc a poc van anar canviant la seva organització socio-política i van sorgir els cabdills. A més a més, es va passar d’una societat agrària i ramadera, però per a l’autosuficiència a una societat productora per a l’excés amb l’objectiu de comercialitzar. Si bé els ilergets no van ser els ibers que més intercanvis comercials van tenir, a causa de la seva llunyania de la mar Mediterrània, a Tornabous, s’ha trobat ceràmica procedent dels fenicis.
Apareixen també les classes socials, una aristocràcia que controlava els excedents agraris i ramaders i que organitzava el poble per a les batalles.
La introducció del ferro, l’ús del cavall i l’intercanvi amb altres cultures van fer que els ilergets arribessin a lluitar de tu a tu amb els romans.
Quan i com visitar els jaciments de la ruta dels ibers de Lleida
Veure els tres jaciments principals és molt interessant per entrendre els ibers i les seves diferents èpoques. Mentre que als Estinclells veiem cases de diferents mides, totes formen part de la mateixa època iber. En canvi, els Vilars passa per Vilars 0, on han pogut excavar els fonaments d’algunes cases, Vilars 1, les cases de les quals podem veure sobreposades amb les de Vilars 0, més amples i curtes i Vilars 3. Pel que fa al Molí de l’Espigol, és on podem contemplar la magnificència dels ibers amb els palaus d’Índíbil i Mandoni amb aquella escalinata tan singular.
El moment més fueter per visitar els jaciments ibèrics de Catalunya és durant el Cap de Setmana dels Ibers, el primer cap de setmana d’octubre, ja que ofereixen portes obertes i visites guiades gratuïtes.
Si voleu visitar el jaciment iberic dels Estinclells, a Verdú, a l’Urgell us heu de posar en contacte amb l’ajuntament del poble. A mé a més, al link anterior, veureu una maqueta 360º del poblat. De tant en quant, el poblat obre les seves portes en visites guiades.
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol es pot visitar concertant cita amb l’ajuntament de Tornabous. Generalment obren l’últim dissabte de mes i si hi vas en certes dates específiques, com el Cap de Setmana dels Ibers o durant els mesos d’estiu, podràs degustar la cervesa Iberika, elaborada, segons diuen, amb els mètodes dels ilergets.
Dels jaciments més importants, ens queda pendent la Necròpolis d’Alemenara. Per visitar-la, us heu de posar en contacte amb l’ajuntament d’Agramunt.
Si vols visitar el Museu de Lleida, està obert de dimarts a diumenges i festius i el primer dimarts de cada mes l’entrada és gratuïta.
El Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega, obre cada dia de la setmana, en diferents horaris. En aquest cas, només hi ha entrada gratuïta a les exposicions temporals. Per visitar el museu gratuïtament, haureu d’esperar a dates especials, com la Nit dels Museus.
Més informació sobre els ibers de Lleida
Podeu trobar molta informació sobre els ibers al web del a Ruta dels Ibers, des d’on podreu descarregar gratuïtament la Guia de cada un dels pobles ibers del país català.
En aquestes guies, a part d’informació escrita de manera divulgativa, tindreu el plànol de cada un dels jaciments, per ajudar-nos a orientar-nos durant la vostra visita i a més a més, sempre hi ha un petit apartat de com completar la vostra visita a la zona del jaciment.
Per posar-li “cara” a Indíbil i explicar-nos l’època iber de Lleida, des del Museu de Lleida han preparat un video, dins de la col·lecció “10 Minuts d’Història” on el mateix Indíbil ens explica com era viure a la seva època.
Si voleu ampliar la informació sobre el Jaciment dels Estinclells de Verdú, no us perdeu la documentació publicada disponible a Estinclells Difussió.
Sobre els Vilars hi ha un article molt interessant “Seguint les traces de la transhumància. Aproximació teòrica a partir dels resultats arqueozoològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, Garrigues)” d’Ariadna Nieto, publicat a la Revista d’Arqueologia de Ponent, on a més a més, podreu trobar un plànol de la fortalesa.
A la mateixa revista, trobem altres articles, com el “L’oppidum ibèric de Gebut (Soses, Segrià): avanç dels resultats de la campanya d’excavacions 2017”, signat per diversos autors.
Per completar la teva visita per Ponent
- 3 rutes per descobrir Ponent per principiants
- La ruta del 1714 per Ponent
- 3 rutes per entorns de natura a Ponent
- Què visitar pel Pla d’Urgell
- Què visitar al Segrià
A poc a poc, anirem repassant la història de Ponent a través de rutes temàtiques que unifiquin el territori. La pròxima etapa, els romans.
Descobreix totes les entrades per Catalunya
Quins jaciments ibers has visitat o quins t’agradaria visitar? Deixa’ns un comentari i així ens dones idees per ampliar la ruta dels ibers de Lleida.
Gràcies per la difusió del patrimoni històric lleidatà, sovint oblidat.
Per casualitat he trobat la vostra web, talment com he trobat fa poc un canal de youtube on hi ha vídeos espectaculars sobre aquest patrimoni, entre altres, em permeto deixar un link, veureu que val la pena
https://youtu.be/DFaeJHuGObc
Hola Lluna,
moltes gràcies pel link, sí que és molt interessant i a més a més en català!. La visita guiada al lloc, si en tens oportunitat, ajuda a fer-se una idea de com era aquesta fortalesa i les diferents etapes per les que va passar.
Encantats de que hagis compartit el link amb nosaltres i del teu comentari 🙂
Gràcies