Descobreix casa teva, què visitar pel Segrià, practica el Turisme No Guiri i descobreix llocs increïbles.

Què en saps del Segrià? Et sembla que és una comarca de pas per anar cap a l’Aragó i que com a molt, parar a Lleida a dinar i donar-hi un tomb? Descobreix els racons i la història del Segrià, la comarca de la fruita. T’expliquem què fer i que visitar pel Segrià.

Hauries de Saber:

Al Segrià hi ha més que arbres florits.

Avui et parlarem de tots els municipis del Segrià, dels secrets que hi ha amagats pels seus camins d’horta, de la millor època per visitar-lo, de la gastronomia i de les rutes amb bicicleta o caminant que pots fer per conèixer aquesta comarca desconeguda de Catalunya. Quan acabem tindràs clar tot el que pots fer al Segrià.

Prepara la teva ruta pel Segrià, amb els racons que més s’adapten al teu estil de viatge o a les ganes que tinguis avui. Descobreix què fer i què visitar al Segrià.

que visitar pel Segrià

La millor manera de recórrer tota la comarca del Segrià és amb transport privat i fent una selecció dels municipis a visitar. Si t’agrada fer rutes amb bicicleta, el Segrià és la teva comarca perquè, si bé encara no està explotada amb vies verdes, pedalejar pels camins d’horta fent la teva pròpia ruta, no té preu.

Et donem un parell exemples de rutes en bicicleta pel Segrià.

Per poder gaudir del Segrià en tots els aspectes, trobaràs molts restaurants de cuina tradicional catalana, on podràs menjar una bona carn a la brasa i sobretot, caragols a la llauna. Però també trobaràs restaurants de cuina d’autor, tant a Lleida ciutat com als pobles. I si vols viatjar amb el paladar, a Lleida t’esperen restaurants asiàtics, africans i americans!

festes de lleida lo Marraco

Si voleu passar alguna nit al Segrià, tampoc tindreu problemes, ja que molts pobles tenen allotjament, sigui hotels, pensions, albergs i fins i tot, alguna casa rural. Pernocar en tenda no és difícil i fer-ho en autocaravana, menys.

El Segrià sense secrets.

Tots els pobles del Segrià estan connectats per camins alternatius, a què esperes per descobrir-los en una ruta amb bicicleta? Si vols caminar, també hi trobaràs moltes rutes, podràs descobrir cabanes de volta, pous, trinxeres i tota la tradició que amaga aquesta comarca de la província de Lleida.

Què fer i visitar pel Segrià

En situació

El Segrià és una comarca de la província de Lleida amb una població de 211.840 habitants censats el 2020, segons dades d’Idescat. La capital del Segrià és la ciutat de Lleida, la ciutat dels tres turons, de la boira i dels caragols.

Històricament ha sigut una comarca molt important, frontera entre els musulmans i els cristians i després amb la Corona d’Aragó i Catalunya. En les successives guerres, el Segrià sempre ha tingut un paper fonamental com a bastió i punt de conquesta.

que visitar al Segrià

Amb aquesta ruta sabràs perfectament què visitar pel Segrià. Durant un any ens hem recorregut la comarca de cap a peus, visitant tots els seus municipis i molts dels seus camins d’horta. Hem descobert tombes medievals, jaciments ibers, creus de terme i esglésies amagades que faran les delícies dels artístics.

Surt al carrer i descobreix una comarca desconeguda, fent turisme pel Segrià. Practica el Turisme No Guiri.

Hauries de saber:

Descobreix el Segrià Sec

El Segrià està format per 33 municipis amb històries semblants i economies basades en el sector primari: Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d’Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torre-serona, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Vilanova de Segrià i Vilanova de la Barca.

municipis del Segrià

Molts dels pobles tenen polígons industrials, però la gran majoria d’indústria està relacionada amb la venda de fruita. Torrefarrera, Lleida i Alpicat són els centres neuràlgics. La ramaderia i sobretot l’agricultura són l’autèntic motor econòmic i social del Segrià.

Descobreix quins secrets amaga el Segrià

El Segrià està connectat amb Barcelona a través de la A-2, amb Tarragona per la N-240, amb Girona per l’Eix i amb el Pirineu per diverses nacionals i comarcals.

Quan acabis de llegir aquesta entrada tindràs idees per tenir una conversa de bar i triomfar.

Sabies que al Segrià hi va haver una xarxa industrial tèxtil molt important?

Has sentit a parlar que la ruta del 1714 també passa pel Segrià?

Coneixes la casa de Francesc Macià?

rutes per fer al Segria

T’han explicat mai la història del monument més famós de Lleida?

Ja saps quin poble del Segrià organitza un concurs anuals d’street art? A part de Lleida Capital.

Si vols trobar resposta a aquestes preguntes, no et perdis aquesta guia on t’expliquem què visitar pel Segrià.

Les 5 recomanacions fueteres per visitar pel Segrià

  1. Lleida ciutat, però d’una manera diferent.
  2. Torregrossa, Llardecans, Maials i Almatret.
  3. Vallmanya, la casa de Francesc Macià.
  4. Torrefarrera, el poble dels murals.
  5. Les necròpolis perdudes, ruta circular per Torre-serona i la Portella.

Breu història per parlar al bar

A Puigverd de Lleida és on s’han trobat, fins ara, les restes més antigues de població a la comarca del Segrià. El material lític data del Paleolític mitjà, però de l’època on es troben més restes és de l’edat de bronze.

Al segle IV a.C. apareixen els ibers amb diversos jaciments arqueològics descoberts, com per exemple el del Gebut, a Soses. Al voltant de molts dels jaciments ibers es van construir els poblats romans i a poc a poc, la comarca va anar guanyant pobladors.

De l’època visigòtica s’han trobat elements com la basílica de Bovalar a Seròs, però per reconstruir la història més recent, hem d’anar a l’època islàmica on Lleida era un punt important de poder.

segria boira i ramaderia

La taifa de Lleida va ser fundada per la dinastia dels Banū-Hūd i va durar fins a la conquesta cristiana de mitjans del segle XII, en mans del comte d’Urgell i del de Barcelona.

Si vols saber més sobre els ibers no et perdis: La ruta dels Ibers de Lleida.

Els poblats van ser repoblats amb gent procedent, principalment, dels Pirineus lleidatans. A poc a van anar creixent i avui en dia, tots tenen un racó per mostrar.

Lleida, com mai te l’han explicat

Lleida és la capital de la comarca del Segrià i la ciutat més important de la província de Lleida. La majoria de gent coneixen la Seu Vella, els caragols i la boira, però a Fuet i Mate et volem mostrar Lleida d’una manera diferent, perquè la passegis com un expert.

Coneixes la Torre Queralt?

La visita a la Seu Vella és obligada (gratis primer dimarts de mes), si més no, pujar fins al turó i contemplar les vistes de la ciutat de Ponent. També podem complementar-la desde la visita del castell templer de Gardeny i si voleu passejar pel carrer Major, no us descuideu d’aixecar la vista per admirar les cases modernistes.

No et perdis l’Arboretum, el jardí botànic de Lleida.

També pel carrer Major us trobareu la Casa dels Gegants i l’antic hospital de Santa Maria, avui en dia, sala d’exposicions gratuïtes. Evidentment, tenim la Paeria, l’ajuntament de Lleida, on al seu subsòl es poden visitar les restes de diferents “lleides” passades, també totalment gratis.

que visitar a Lleida diferent

De fet, al llarg de tot el carrer Major, que ja en temps romans era el carrer principal, podem contemplar diverses restes de muralles i cases, algunes de les quals es troben amalgamades dins de botigues com per exemple la muralla, que podem veure, ni més ni menys, que al Zara.

La ciutat ha recuperat i obra al públic les antigues adoberies, les muralles al carrer Príncep de Viana i la casa romana a l’Auditori. L’equip d’arqueologia de la ciutat organitza tot sovint visites guiades gratuïtes a les diferents ruïnes de Lleida.

Pel nucli antic, de camí a la Seu Vella, podem contemplar les dues esglésies més boniques de Lleida, l’església de Sant Llorenç i la de Sant Martí. Així com la Cuirassa, el barri jueu de la ciutat de Lleida.

Hauries de Saber:

Juli César va passar per Lleida i avui hi ha una estàtua que ho recorda.

Si us agafa un dia de sol o fred podeu visitar algun dels seus museus, com el Museu de Lleida (gratis primer dimarts de mes) o el Museu d’Art Jaume Morera, aquest últim amb entrada gratuïta. Una mica més allunyat del centre, però també amb entrada gratuïta, hi ha el Roda Roda, un museu d’automoció instal·lat en un antic taller mecànic i el Museu de l’Aigua, a l’antic campament de la Canadenca.

que fer a lleida

Els caps de setmana obra l’antic dipòsit de l’aigua, una visita excepcional i que us deixarà sense paraules. Podeu completar la jornada amb la ruta de les fonts monumentals.

Lleida té molt per ensenyar, restaurants per descobrir i racons per fotografiar. Amb el que t’hem explicat aquí en tens per un dia però et recomanem completar la teva visita amb l’entrada especial, descobrint els racons que poca gent sap: Visitar Lleida d’una Manera diferent.

Hauries de Saber:

La capital del Segrià amaga secrets que pocs lleidatans coneixen.

I si et vols convertir en un expert i practicar el Turisme No Guiri, no et perdis 10 coses que no sabies de la ciutat de Lleida on descobriràs que Indívil i Mandoni, no són en realitat Indívil i Mandoni.

La indústria tèxtil per visitar el Segrià

Per la nacional 230, direcció als Pirineus, passarem per un passat industrial del Segrià del qual ben poca gent en sap la seva història. Des d’Alfarràs fins a Rosselló, el canal de Pinyana va dotar de vida als pobles lleidatans a principis del segle XX

Alfarràs té dos vestigis d’aquest passat industrial. Les dues fàbriques estan tancades i són records del que una vegada van arribar ser. La filatura Cassals i la filatura Viladés, esperen avui en dia que algú les recuperi i els doni un present digne del seu passat.

moli vell alfarras ruta segria

Si seguim per la nacional, sempre direcció Lleida, arribarem a Almenar, un poble amb molta vida social. Des de dalt del turó, amb les restes del castell islàmic, podem contemplar l’àngel del campanar de l’església de Santa Maria. Al juny és un bon moment per passejar-se pels carrers empinats d’Almenar, durant la celebració del Mercat Medieval.

Entre Almenar i Alguaire hi ha el Clot de la Unilla, un espai natural únic.

Pels voltants d’Almenar es va dur a terme una batalla decisiva durant la guerra del 1714, amb la presència dels dos candidats al tron, Carles III d’Àustria i Felip V d’Anjou.

La Mata de Pinyana, al terme municipal d’Alguaire, va ser una de les quatre indústries importants que es van instal·lar al llarg del curs del canal de Pinyana. Avui en dia, es conserva l’antiga fàbrica, malgrat que està abandonada, i bona part de les cases de la colònia.

que fer i visitar al Segrià

Aprofitem per fer una parada a Alguaire, on podrem contemplar l’antic pou de gel i la curiosa reconstrucció de la seva església després dels danys patits durant la Guerra Civil. Des de la Penya del Sagrat Cor, on hi havia l’antic monestir de les monges hospitaleres, l’escultura del Sagrat Cor protegeix la plana.

Els camins d’horta del Segrià ens porten a secrets tan curiosos com la necròpolis medieval de Roques de So Roig, a prop de les roques de Vimpèlec.

Alguaire comparteix molts punts amb Rosselló, com per exemple unes altres necròpolis medievals, al camí cap a Vilanova del Segrià. També l’església de Rosselló ha patit una reconstrucció a l’estil de la d’Alguaire.

Però el tret més característic i que fa nom a aquesta ruta és la colònia industrial d’Al-Kanis. En aquest cas, de la colònia no en queda pràcticament res, però encara es manté en peu l’església i la casa del cuidador, la casa dels amos i la pista de frontó.

esglesies destruides guerra civil

Per acabar aquesta ruta per la N-230 del Segrià, ens queda Torrefarrera, el poble dels grafitis del Segrià. Mentre passegem pels seus carrers buscant street art, podem contemplar la seva església i la moderna creu de terme.

Ja ho veus, si encara et preguntes que visitar al Segrià, t’ho posem fàcil: història, indústria i art. Què més vols?

Per cert, si passes per aquesta zona a la primavera veuràs camps de fruiters florits, camps de colza tenyint el paisatge de groc i el verd dels cereals. Millor, impossible.

El Segrià més desconegut

Si ajunteu 10 lleidatans nascuts a Lleida ciutat i els dieu si saben on està la Necròpolis d’Escalç, els Trullets o el poblat ibèric del Gibillí, estic segura que no seran capaços d’entre tots a respondre’t. Per això a Fuet i Mate, t’expliquem tots els secrets del Segrià.

Per fer la ruta del Segrià més desconegut recorrerem els pobles des de la Portella fins a Torre-Serona i passarem també per Corbins. Si teniu ganes, agafeu la bicicleta perquè recorrem molts camins d’horta.

segria desconegut rutes

Comencem a la Portella, saltem la vila romana del Romeral d’Albesa, perquè aniríem a La Noguera, però no patiu a Corbins, veurem una altra vila romana.

Com dèiem, a la Portella, un municipi de poc més de 700 habitants, podem visitar l’església de Sant Pere, Però el que ens interessa ara és agafar el camí que va cap a Vilanova del Segrià fins a trobar la Necròpolis d’Escalç, unes tombes d’edat medieval excavades a la roca.

Recorrent els camins d’horta d’escobreixes secrets que pocs segrianencs coneixen.

Arribem a Vilanova del Segrià, un poble típic de l’horta de Lleida, on podrem passejar pels seus carrers i descobrir cases antigues i l’església de Sant Sebastià. El pròxim destí serà Benavent del Segrià i els seus Trullets, les antigues tines de vi o d’oli.

Si agafem el camí que connecta amb Torrefarrera ens trobarem amb les restes de l’antiga població de Grallera. Sigui el camí que seguim hem de tornar cap a la LP-9221 per arribar-nos a Torre-Serona.

que visitar al segria

Seguim descobrint el Segrià, i anem cap a  Torre-Serona, on a la zona del calvari també hi ha uns forats excavats a la roca, que encara avui en dia no se sap amb seguretat si eren tombes o trulls per oli o vi.

Acabarem aquesta ruta de descoberta de l’horta del Segrià agafant el camí de Torre-Serona cap a Corbins que surt del costat de l’escola i que passa per davant del camp de pitch and putt de golf. Abans d’arribar a Corbins ens trobarem amb les restes del poblat ibèric del Gibillí i ja entrant al poble, les restes recuperades i visitables de la vila romana.

Desprès de visitar el poble de Corbins, amb el seu castell palau, podem arribar-nos al Parc del Riu i fins i tot anar fins a l’aiguabarreig del Noguera Ribagorçana amb el Segre.

Us deixem el mapa de la ruta, d’uns 26km, si voleu el track, deixeu-nos un comentari  i us el farem arribar.

ruta bicicleta pel segria

El mapa no està detallat perquè a l’entrada particular de cada poble trobeu els llocs amb les seves coordenades. Ja ens direu si l’heu fet.

La Guerra Civil pel Segrià

Si hi ha un poble del Segrià que recull més història durant la Guerra Civil podríem dir que aquest és Vilanova de la Barca, seguit d’Alcoletge.

Descobreix què visitar pel Segrià tot recorrent la història més recent.

Vilanova de la Barca va quedar tan malmès que va ser un dels pobles que Franco va apadrinar per reconstruir. Per això, avui en dia podem contemplar un poble força jove, que encara manté el seu esperit combatiu i recorda als seus caiguts. Al bell mig de la plaça de la Pau ens hi espera un tanc soviètic T-26 que van recuperar del fons del Segre.

ruta guerra civil segria

Pels camins que comuniquen Vilanova de la Barca amb Alcoletge, començant al Tossal Roig, hi ha diversos búnquers i trinxeres que ens portaran fins al Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil, tot passant pel Tossal de la Nora, on a part de trinxeres podrem contemplar quatre tombes medievals excavades a la roca.

El Centre d’Interpretació de la Guerra Civil Ermengol Piró, a Alcoletge, porta el nom del qui fou el màxim referent del POUM al poble i el qual es va negar dues vegades a fer una llista amb els noms dels franquistes d’Alcoletge. L’Ermengol sabia que condemnaria a molts pares de família a la mort, malgrat que amb la seva negativa, qui va acabar fusilat fou ell. L’edifici on trobem el centre, era un antic forn públic on les famílies anaven a coure el pa blanc.

Hauries de Saber:

Pels Segrià hi ha diversos punts de la batalla del Segre i de l’Ebre

Igual que abans, us deixem el mapa i us oferim el track.

ruta guerra civil segria

La ruta tant es pot fer amb cotxe com amb bicicleta i per la distància, poc més de 7km, caminant, tot i que en cas d’escollir les cames com a mitjà de transport, assegureu-vos que el dia estigui núvol, perquè no hi ha ni ombres ni fonts.

Pels camins anireu trobant indicadors que assenyalen la presència d’algun element bèl·lics, que ajuden a seguir, sense complicacions, la ruta.

Els Alamús és un petit poble amb una zona que destaca per damunt de qualsevol altra. El tossal de la Moradilla, amb l’antiga torre que formava part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona-Lleida i les trinxeres de la Guerra Civil.

castells al segria

Artesa de Lleida ens ajuda a completar la història del Segrià fent una visita al seu museu arqueològic. També podem recórrer el poc que queda de la vila closa tot descobrint antigues cases notarials. Al costat d’Artesa, trobem Puigverd de Lleida, el poble dels tres cementiris.

La millor manera de gaudir d’aquesta zona del Segrià és passejants pels camins que es formen al voltant dels canals auxiliars del canal d’Urgell i el mateix canal d’Urgell.

Un dels castells més ben conservats del Segrià és d’Albatàrrec, tot i que ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Avui en dia és privat i per tant no es pot visitar el seu interior, però ja per la seva arquitectura exterior, paga la pena una visita al poble, on també podem veure un exemple d’edifici modernista dedicat a cooperativa agrícola.

edificis modernistes al segria

Tornat al tema de la guerra de la civil, a Sudanell podreu descobrir uns búnquers i fins i tot una necròpolis medieval. Una altra ruta que podem fer per aquesta zona és passejar pels Pantamolls de Montoliu de Lleida, una zona típica de bosc de ribera a la vora del riu Segre i aprofitar per visitar Montoliu de Lleida.

A Sunyer destaquem l’església parroquial de la Nativitat de Maria, un edifici de transició del romànic al gòtic. Una joia en el seu conjunt i particularment la porta lateral.

L’església barroca de Sant Julià d’Aspa també té el seu encant, però aquí s’emporta l’admiració és la casa de pedra que ocupa l’Ajuntament.

Alcanó és un municipi veí als dos que hem comentat amb els que manté moltes semblances. Pels carrers d’Alcanó ens trobarem amb l’esglesia parroquial de Sant Pere i  l’antic casalot conegut com Lo Castell. Si decidiu fer ruta pels voltants, us trobareu amb algunes cabanes de volta.

molins segria

Per tancar aquesta ruta de la Guerra Civil al Segrià, no ens podem oblidar d’Alfés i el seu aeròdrom. Del poble destaquem la finestra de l’antiga casa de les Doctores.

Pels voltants d’Alfés hi ha diverses rutes per descobrir peixeres o també et pots arribar fins a l’aeròdrom on encara hi queden trinxeres, nius de metralladores i el polvorí.

Visitar el Segrià sec

El Segrià sec és un conjunt de municipis que comparteixen comuns i relacions històriques més semblants a les Garrigues que al Segrià. Estem parlant d’Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida i Torrebesses. Per fer-vos una idea només cal que vegeu que els seus camps han canviat les peres, pomers i préssecs per oliveres i sobretot ametllers.

Fent aquesta ruta veuràs alguns dels pobles més bonics del Segrià.

Si passegem per Maials recorrerem uns carrers plens d’història. No ens podem perdre la façana de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció i tampoc els carrers estrets de la vila closa.

Per anar a Llardecans, en lloc de fer-ho per la via ràpida, passarem pel camí que va a Aitona i just allí on es troba amb el camí que uneix Aitona amb Llardecans, ens trobarem amb l’Arc d’Adar, una arcada que formava part d’una casa i que avui en dia ens serveix de finestra per la plana més garriguenca del Segrià.

que fer i visitar pel Segrià rutes

Llardecans té una de les façanes d’esglésies més boniques del Segrià, a més, el seu enclavament la fa una de les més originals. Dalt de tot del turó, a part d’unes vistes excepcionals de la plana de Lleida podrem veure les restes de l’antic castell.

El pròxim destí serà Torrebesses també un poble excepcional per ser del Segrià, potser ho fa que té aire als de les Garrigues. Les seves cases de pedra, el castell reconstruït la seva església antiga confereixen un bonic poble per passejar-hi un diumenge al matí. A més a més, a Torrebesses hi trobem el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca.

Hauries de Saber:

La llegenda de l’església inacabada de Torrebesses.

Si us agrada caminar, aquesta zona és una de les millors del Segrià, ja que podreu recórrer els camins, relativament plans, tot buscant cabanes de pedra seca i descobrint plantacions tan originals com els pistatxers de Torrebesses o Maials.

esglesies boniques del Segrià

Un altre poble que té una església preciosa, aquesta vegada d’estil gòtic i unes restes de castell d’allò més fotogèniques és Sarroca de Lleida.

Aquesta zona del Segrià és una de les més boniques per explorar.

A més, és una zona ideal del Segrià per fer rutes i fins i tot pujar al pic més alt de la comarca.

almatret i rutes naturals segria

Acabem la ruta parlant d’Almatret, el “cul” del Segrià, però quin cul! El potencial que té Almatret és inigualable. Història entre els seus carrers, una Creu de Terme única, rutes per trinxeres de la batalla de l’Ebre i restes d’un passat miner que faran la delícia de qui tingueu ganes d’explorar.

El Baix Segre, al Segrià

La comarca natural del Baix Segre compren els municipis d’Alcarràs, Torres de Segre, Soses, Aitona, la Granja d’Escarp i Massalcoreig.

que fer al segria

Actualiment és una de les zones més famoses del Segrià gràcies als seus camps de fruita, però vols saber que més pots visitar pel Segrià? Descobreix tots els secrets de la comarca amb la nostra ruta pel Baix Segre.

No et perdis la floració rosa dels fruiters de pinyols.

El primer poble de la ruta és Alcarràs, el poble més gran. Aquí hi trobarem comerços i una vida més semblant a la de Lleida que a la tranquil·la de poble, però tot passejant veurem racons com Ca l’Hereu o el Sindicat.

Hauries de Saber:

Al Vallmanya hi ha la casa de Francesc Macià.

Passem per Torres de Segre on des del cim del Tossal de Carrassumada tindrem una de les vistes més espectaculars dels camps florits del Segrià. Si volem natura, podem donar el tomb pel Pantà d’Utxesa.

Seguim la ruta cap a Soses on també hi trobem alguna sorpresa, com el fòssil d’un cocodril de més de 35 milions d’anys.

rutes natura segre segria

Direcció a Aitona hi ha el primer dels molts jaciments arqueològics que podem visitar pel Segrià. El poblat de Gebut és un dels jaciments ibers de les Terres de Ponent.

Una vegada a Aitona tenim feina, el primer punt és descobrir la brillant església de Sant Antolí Màrtir i passejar pel poble descobrint els pocs racons que queden de l’Aitona musulmana.

Aitona ha fet famós al Segrià sencer, quins genis!

Direcció Seròs tenim l’ermita romànica de Sant Joan de Carratalà, que ens serveix de mirador del Baix Segre. Allí a prop hi ha la cova del pare Palau i les ruïnes de l’antic poblat de Carratalà.

Seguim la ruta, cap a Seròs. A Seròs hi trobem una de les joies arquitectòniques del Segrià, el Monestir trinitari d’Aviganya.

que fer i que visitar al Segria

La millor època per recórrer aquesta zona és durant la primavera, principis de març, ja que els camps de fruita dolça estan en el seu màxim exponent. Això si, us demanem, que no entreu als camps i sobretot, que no talleu rames i molt menys, agafeu fruita. Algú va al Zara i ROBA un jersei, per què senzillament en tenen molts?

Els camps de fruita són particulars, em sembla, que no cal ballar-ho tot per deixar-ho clar. No feu malbé la feina d’una persona, per al vostre propi benefici i molt menys per una fotografia a l’Instagram. Algú ho havia de dir.

Hauries de Saber:

L’energia del Segrià, motor de Barcelona

Ens queda per visitar Massalcoreig i La Granja d’Escarp. Els dos pobles els podem visitar en una mateixa jornada, ja que comparteixen un parell de trets característics i molt bonics. Per un costat, les restes del convent d’Escarp i per l’altre l’aiguabarreig del Segre amb l’Ebre, una meravella natural per recordar caminant.

monestirs pel segria

De fet, podem fer una ruta que uneixi Massalcoreig i la Granja d’Escarp. Si comencem a Massalcoreig, podem visitar el carrer Major, on queden algunes de les cases més antigues. Passant pels camins, arribarem al Convent d’Escarp. Acabem a la Granja d’Escarp, on al municipi s’hi han trobat diverses restes d’art rupestre.

Et perdràs visitar el Segrià amb tot el que s’hi pot fer? Escrivint aquesta entrada ens hem adonat de la gran quanitat de monestirs que hi ha pel Segrià!

Visitar el Segrià més particular

La ruta que toca ara és de les que hi ha menys pobles per visitar però més racons de natura per gaudir. Anirem d’Alpicat a Almacelles, passant per les partides de Raîmats i Sucs i acabarem per una de les carreteres menys transitades de tot el Segrià, la que uneix Almacelles amb Alcarràs, passant per Gimenells i el Pla de la Font.

El final de la ruta serà per redescobrir tota una zona del municipi d’Alcarràs, precisament on Francesc Macià tenia una casa.

poblats segria

Comencem a Alpicat, un dels pobles-ciutat-dormitori de Lleida. La seva proximitat amb la capital del Segrià ha convertit Alpicat en una zona ideal per comprar-se una casa adossada i anar a viure a la tranquil·litat d’un poble.

Ja en temps, Alpicat sempre ha sigut un poble de segones residències i això ha fet que de la part antiga del poble se’n conservi poca cosa. La casa que més destaca és Cal Negre, que ara l’ajuntament està restaurant.

cases antigues del segria

L’interessant de la ruta d’avui serà que farem les connexions evitant les carreteres més importants.

Per tant, d’Alpicat al poble d’Almacelles hi anirem pel camí que passa per Malpartit, que en realitat forma part del municipi de Torrefarrera.

La curiositat de Malpartit és que segueix l’entramat i l’arquitectura típica dels pobles colonitzadors de l’època. En aquest cas, fou Melcior de Guàrdia qui va dissenyar-lo, qui el 1773 invertí una fortuna pel repoblament del terme d’Almacelles.

castells per les terres del segria

El camí ens porta cap a la Saida, estructurat amb les mateixes idees que Malpartit. Si travessem el canal d’Aragó i Catalunya, ens quedarà a mà dreta les restes del castell de la Saida. El camí porta directament cap a Almacelles.

Almacelles és un d’aquells pobles, que històricament, quedava tant lluny de Lleida, que s’han fet molt seus. Antigament a Almacelles hi havia de tot, fins i tot pubs, essent una de les millors zones d’oci nocturn de la comarca. O això és el que ens han explicat…

Avui en dia, la part històrica del centre està una mica mal conservada, però destaca la plaça Major i l’església. Als afores hi ha el magnífic parc Europa, digne de qualsevol capital.

que visitar al segria

Si hi ha un poble d’aquesta ruta que ens ha sorprés, aquest és Gimenells on l’església ens recordarà les típiques jesuïtes i fins i tot encara conserven les porxades blanques. 

No et perdis el Castell de Gimenells.

Ja que estem per aquí, ens podem arribar a Pla de la Font i completem la visita pel municipi de Gimenells.

Tal com hem comentat, a Vallmanya, tot i que forma part del municipi d’Alcarràs, hi ha un dels llegats històrics de la comarca més important però més mal conservats.

Francesc Macià al segria

Estem parlant de la casa de la família de la dona de Francesc Macià, el President. Una vergonya que cap organització no “pugui” fer res per rehabilitar-la i fer-ne un bonic centre d’interpretació.

Les partides de l’horta de Lleida

Les partides de l’horta de Lleida són subdivisions del municipi de Lleida amb entitat pròpia, però que depenen de l’ajuntament de la ciutat. Algunes d’elles són cases de pagès, a Lleida se’n diu torre, disseminades al voltant de camins, però d’altres són petits nuclis urbans.

La més famosa és Raïmat, que creix al voltant del castell d’origen àrab. Raïmat va associat a la família Raventós, ja que fou Manuel Reventós Domènech qui el 1914 va plantar vinyes per produir el vi més famós del Segrià.

El nom de Raïmat no deixa dubtes del seu origen i és que el poble es va formar a partir de la colonia agrícola que cultivava les vinyes. De fet encara queden moltes cases d’estil colonial on hi destaca la que avui s’ha reconvertit com un Centre d’Acollida.

bodegues raimat lleida segria

A prop de Raïmat hi ha Sucs, també considerada una entitat descentralitzada de Lleida. Desprès de la Guerra Civil, el Instituto Nacional de Colonización va recuperar el petit poble.

La visita a Sucs paga la pena per visitar el Parc del Vilot, un parc de 12 hectàrees a peus de les piscines municipals. A dalt de tot del turó hi ha unes restes arqueològiques dels primers habitants del poble.

Tant a Raïmat com a Sucs hi ha una zona habilitada per fer barbacoes.

A la sortida de Sucs, direcció Raïmat en trobem al l’església de Sant Francesc Xavier de Suquets, a la partida de Suquets. Amb el hangar d’avició de l’empresari José Irigoyen.

vistes de la plana del segria sucs

La partida de Llívia és de les que queden més a prop de la ciutat. Aquest fet la perjudica i beneficia a la vegada, ja que les granges que quedaven dins del nucli urbà i moltes de les cases característiques de planta baixa que es venen, es transformen en habitatges que li fan perdre l’encant. Però per una altra part, a portat al barri una gran quantitat de famílies que han revitalitzat l’escola. La zona on hi ha la petita església, el col·legi, el casal d’avis i el bar, la pista i el camp de futbol són el centre de la vida a Llívia. Ai, si aquests carrers parlessin…

Queden moltes altres partides de les que parlar, com Butsènit, Grealó, Grenyena o Gualda, només per nombrar-ne algunes…potser més endavant farem una entrada especial a les pardies de Lleida.

Menjar i dormir al Segrià

Si us decidiu a pernoctar al Segrià, no cal que porteu la ruta molt preparada, ja que a gairebé tots els pobles hi ha algun tipus d’allotjament i si no, els pobles estan molt pròxims entre ells.

turisme pel Segrià

Si viatgeu amb la casa, encara tindreu menys problemes. A prop de Lleida hi ha les Basses d’Alpicat, una zona perfecta per pernoctar i on fins i tot hi ha zona de barbacoa. A dins mateix de Lleida, també podreu parar la furgoneta, per exemple als estacionaments de la zona firal i si ho feu bé, potser trobareu algun racó per la tenda de campanya. També teniu la zona de la Mitjana, un racó únic per buscar “allotjament”.

Caragols a la llauna amb all-i-oli o vinagreta, carn de corder i llonganisses a la brasa, cassoles de tros i coques de recapte són alguns dels plats típics del Segrià.

A Lleida és on trobareu l’oferta gastronòmica més variada, però, gairebé, tots els pobles tenen un bar de poble on fan menjars casolans a preus molt aconsellables.

els millors camps flortis de catalunya

Per postres que millor que una coca de poma o directament una bona peça de fruita de proximitat, els préssecs d’Alfarràs són d’un altre nivell.

El paisatge del Segrià

El paisatge del Segrià està fortament dominat per la presència dels rius, principalment del Segre i dels canals que l’han convertit en una comarca de regadiu.

Us deixem l’enllaç al catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida que han treballat des de l’Observatori del Paisatge.

rutes i passejades pel Segria

Les ribes del Noguera Ribagorçana i del Segre ens entreguen espais únics amb boscos de ribera i pels voltants dels canals, s’ha estès una xarxa de camins d’horta que ens permet gaudir del paisatge tant a la primavera amb les flors com a la tardor amb el color de les fulles.

A Lleida mateix tenim la Mitjana, un bosc de ribera impressionant dins d’una ciutat. Les més de 90 hectàrees de zona humida que surten al voltant del riu Segre dóna als lleidatans un lloc ideal per anar a fer esport, contemplar la natura i aprendre.

A l’altra punta de Lleida, hi ha els Aiguamolls de Rufea. Una altra zona humida però aquesta vegada d’origen artificial, malgrat tot, segueix essent un molt bon punt per contemplar aus aquàtiques i gaudir de la natura, a prop de la ciutat.

Hauries de Saber:

Si t’agrada la natura, no et perdis 3 rutes per entorns de natura al Ponent.

El Pantà d’Utxesa, al terme municipal de Torres de Segre, un pantà original del traçat del Canal Industrial, enlloc d’un riu. El pantà es pot rodejar caminant o amb bicicleta, en un recorregut apte per tots el públics. També hi ha zones habilitades per la pesca.

No ens podem perdre una ruta pel Clot de la Unilla, aquest lloc únic de Catalunya entre els municipis d’Almenar i Alguaire.

Les Basses d’Alpicat són un altre d’aquells racons abandonats del Segrià. La gent els recorda quan hi havia l’escola, el càmping i els “més joves” quan hi havia les piscines. Ara encara s’hi conserva la zona de barbacoes, però és un indret que els lleidatans tenim oblidat. Tot i que ara hi ha molta vida i és una bona manera de viatjar sense sortir de Lleida, hi pots veure partits de criquet i tot!

paisatge del segria rutes natura

Si estem de ruta pel Baix Segre podem anar a descobrir el pantà de l’arròs on s’hi ha establit un punt d’observació d’aus i panells informatius. El pantà no es pot vorejar però podem aprofitar per fer una ruta circular pels camins d’horta i arribar-nos al Canal d’Aragó i Catalunya, tot seguint la Serra dels Patis.

Quan visitar el Segrià

La millor manera de conèixer els pobles del Segrià és visitant-los durant les seves festes majors que omplen el calendari segrianenc de tot l’any. Lleida capital les celebra el 9 de maig per Sant Anastasi i el 29 de setembre, per Sant Miquel.

També hi ha les nombroses fires i fins i tot algun mercat medieval. Però sense cap mena de dubte, la festa més esperada, sobretot pels lleidatans és l’Aplec del Cargol!

camps florits segria epoca

Si voleu gaudir de la natura, la millor època és durant la floració, ja sigui de les flors rosa dels préssecs i nectarines, que Aitona ha fet famoses, com de les blanques dels cirers, pruneres, pomers i perers.

Hauries de saber:

Les grans extensions roses les podem trobar al Baix Segre, mentre que les flors blanques destaquen a la zona nord del Segrià.

La milor època per veure les flors dels arbres fruiters varia una mica segons el clima de l’any però més o menys a finals de febrer fins a principis de març. Després els camps s’omplen del verd de les fulles i cap a finals de maig, comença l’època de recol·lecció de les diferents fruites que pot arribar fins a ben entrar l’hivern.

La tardor omple els camps de colors rogencs i ataronjats i a l’hivern, a vegades la boira no deixa veure més enllà de 200 metres.

Si em de dir la pitjor època per visitar el Segrià, diriem que l’estiu…fa molta calor, però lo bo és que és una calor seca. Et poses a la ombra amb una cervesa fresqueta i tot solucionat.

Ara que ja saps que fer i que visitar pel Segrià, que et sembla si ens posem els kets i sortim a caminar?

I desprès del Segrià, què? Doncs et proposem Visitar el Pla d’Urgell.

Quina festa o fira ens recomanes per visitar al Segrià? Has fet alguna ruta pel Segrià que vols compartir amb nosaltres? Deixa’ns un comentari!

Deixa un comentari