Seròs és un municipi del Segrià, a la comarca de Lleida amb 1.922 habitants censats per Idescat el 2019 i 1.946 el 2020, d’aquests 1.048 són homes i 898 dones. Si dividim els habitants censats el 2019, en franges d’edat, trobem 280 nens i nenes menors de 15 anys, 1.229 habitants que tenen entre 15 i 64 anys, 337 adults entre els 65 i els 84 i 76 persones amb més de 84 anys.

Coneixes el Monestir Trinitari d’Aviganya?

Els pobles del Baix Segre encara mantenen els cultius de fruiters, principalment fruita dolça de pinyol, com a principal font de l’economia agrària. A Seròs hi dediquen 1.882 hectàrees de les 3.880 destinades al cultiu. El 2.009 també es van censar 1.055 hectàrees pel cultiu de l’olivera i 923 pels herbacis.

El sector ramader té una forta presència al municipi amb 60.524 caps de porcí, 29.004 d’aviram i 2.573 d’oví. També es van censar, el 2009, 524 caps de boví, 41 de cabrum i 18 equins.

Breu història per parlar al bar

El pas del riu Segre pel municipi de Seròs i que fos un riu que et portaria fins als Pirineus o al mar ha fet que les terres del Baix Segre fossin poblades ja des del començament de l’edat del Bronze. El nombre d’assentaments i jaciments excavats entre Alcarràs i la Granja d’Escarp és realment notori. A Seròs, dos dels més destacats, són la necròpolis dels camps d’urnes de Roques de Sant Formatge i Pedròs i el poblat paleocristià i visigòtic del Bovalar.

Després de la conquesta de Lleida, Seròs va quedar sotmès a Ramon Berenguer IV i a Alfons I, per tal de mantenir la cultura musulmana. El 1212, tant Aitona com Seròs, van ser cedides a Constança d’Aragó com a regal de noces, en casar-se amb Guillem Ramon de Montcada. D’aquesta manera Seròs va quedar vinculat a la baronia d’Aitona per la branca dels Montcada, primer i dels Medianceli, després.

Seròs va mantenir la seva fe musulmana fins al 1526, no fou fins al 1723 que es va iniciar la construcció de l’església parroquial, la qual es va acabar el 1745.

Amb la construcció del canal de Seròs, el municipi va millorar les seves condicions de vida i moltes famílies van buscar-hi un lloc per establir-se i terres per cultivar. A més a més, va permetre construir la central hidroelèctrica de Seròs.

Ens plantem a la guerra civil, on els franquistes van establir un cap de pont al pont de La Canadenca, per tant, la zona va fer escenari de durs enfrontaments.

Què visitar a Seròs

L’església parroquial està dedicada a Santa Maria i data de l’any 1745 i és d’estil barroc tardà barrejat amb neoclàssic.

A la façana de l’església hi ha impactes de bala i metralla de la Guerra Civil.

Passejant per Seròs ens trobem algunes de les cases importants del municipi com el Palau dels Montcada, tot i que aquests sempre van tenir residència a Aitona.

La joia del Segrià, la trobem a Seròs, al Monestir trinitari d’Aviganya, un dels primers convents trinitaris del món. Avui forma part del Centre d’Arqueologia de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. El monestir es pot visitar el primer i tercer cap de setmana de cada mes o trucant al 973 27 15 00. És una de les activitats que ens queden pedents…

El convent data del 1202 i fou una donació de Pere de Bellvís, el propietari de les terres de Viganya.

És interessant el web de Monestirs de Catalunya on expliquen breument els diferents centres religiosos del país i de bona part d’Europa.

Un dels jaciments arqueològics recuperats és el de Bovalar, que data dels segles IV-VIII on s’hi ha pogut rescatar les ruïnes d’una basílica paleocristiana i part del poblat.

Hauries de Saber:

Bovalar és un dels jaciments arqueològics visigòtics més importants de Catalunya.

Seròs també es pot gaudir passejant per la seva horta, un dels camins més famosos és el que va resseguint el Segre fins al seu aiguabarreig amb el Cinca, una ruta lineal de 7 km.

Llum de Seròs, al Segrià, per la Barcelona industrialitzada

Corria el principi del segle XX i Barcelona estava en un moment pletòric de la industrialització catalana i espanyola. La part negativa és que la maquinària funcionava amb carbó, importat del Regne Unit i que cada vegada era més car i a part, s’havia de consumir al lloc on es generava l’energia.

Així va ser com Carles Emili Montañés, un enginyer industrial de Barcelona, va començar a donar-li tombs a la idea de crear centrals hidroelèctriques per tal de fer arribar electricitat a Barcelona. Carles va fer una estimació de la potència que es necessitaria per les fàbriques de Barcelona, pel tramvia i per l’il·luminat del carrer i es va adonar que el cabal d’aigua necessària havia de venir dels rius lleidatans.

La gesta era notable, ja que s’havia de crear diverses preses al llarg dels rius i diversos canals per desviar l’aigua cap a la nova central, ubicada a Seròs, al Segrià. Montañés va buscar socis, entre ells el banquer Manuel Arnús i Fortuny, que era fundador de la Companyia Barcelonina d’Electricitat, i a la Banca Marsans. Tots dos s’hi van negar, ja que veien el projecte desorbitat. Així que Montañés, fidel a la seva idea, va anar anar a buscar el capital a fora i d’aquesta manera és com fa arribar a terres catalanes l’americà Frederick Stark Pearson.

Els rius lleitans van abastir d’energia a la Barcelona industrial.

Pearson, ràpidament es va entednre amb Montañés i va fundar la Barcelona Traction Light and Power Co., La Canadenca pels amics. Per fer la història curta, l’any 1912 es van començar a construir les centrals hidroelèctriques de Talarn i de Seròs. Potser l’hem fet molt curta…més de 20.000 homes es van traslladar a Lleida per construir la central, us heu d’imaginar que Lleida tenia, el 1912, 24.000 habitants. La majoria dels primers treballadors eren estrangers i així va ser com a la Lleida rural va entrar en contacte amb el tenis i el whisky.

Així va ser com en terres lleidatanes, al terme municipal d’Aitona i Serós, es va construir la primer central hidroelèctrica de Catalunya, per abastir Barcelona d’energia elèctrica.

Seròs Saludable

Tota l’horta de Lleida és un bon camí per passejar i ara, en temps de confinaments, s’ha posat molt de moda. Els pobles del Baix Segrià comparteixen el camí natural del riu Segre que recorrent municipis arriba al seu Aiguabarreig amb el Cinca a la Granja d’Escarp.

Un altre indret únic al Segrià és el Montmaneu, el pic més alt de la comarca. En parlem a l’entrada de Seròs però en realitat també en podríem haver parlat a la de Maials o a la de la Granja d’Escarp, ja que des dels tres punts s’hi pot arribar fàcilment.

En parlem avui perquè dins de la Xarxa Natura 2000 s’ha protegit l’Espai Natural de Seròs-Tossals de Montmaneu. La zona és ideal tant per fer una ruta caminant, d’entre 3 i 4 hores com per fer-a en BTT. Per la zona hi ha diverses restes de la Guerra Civil i fins hi tot pintures rupestres, que han sigut declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, dins del grup de l’Arc del Mediterrani.

La ruta fins al pic de Montmaneu és molt interessant i avui en dia, transitada, així que aneu-hi ben d’hora. El recorregut pot ser circular, malgrat que la baixada o la pujada, la faríem per pista.
Una opció és agafar el camí de les Mines i deixar el cotxe, a prop de la Bassa de Pedrós. D’allí, hem de travessar la carretera i enfilar cap al Refugi dels Caçadors. A partir d’aquí hi ha diversos camins que ens porten a través de camps d’ametllers i una bona part de bosc, fins a la punta de Montmaneu, tot passant per la Masada de l’Hereu. La tornada la podem fer per la pista de Montmaneu que surt directament al camí de les Mines, a l’altura del Mas de Siquén.

El paisatge de Seròs

El paisatge de Seròs està directament lligat amb el riu Segre i l’agricultura. Segons l’observatori del Paisatge, el municipi està dividit en tres sectors, igual que Aitona.

Per una part, té característiques dels Secans d’Utxesa, és a dir, una zona entre el Segre i les Garrigues que té unes propietats úniques i canviants al llarg de l’any. Evidentment, bona part del municipi té l’estil de Baix Segrià, on predomina el cultiu de regadiu per damunt de l’estil estèpic i àrid que tenia temps enrere. Aquesta zona és molt interessant perquè s’hi troben diversos turons que la fan una àrea atractiva per fer rutes en bicicleta.

Per últim, el Paisatge fluvial del Segre, riu que rega el municipi i que va deixant un bosc de rivera únic a Catalunya, inclós a la Xarxa Natura 2000.

Quan visitar Seròs

Si us agrada el paisatge, hi heu d’anar a finals de febrer, principis de març quan les flors dels arbres fruiters estan en el màxim exponent. A la tardor, les fulles dels presseguers agafen unes tonalitats vermelles que també deixen meravellats als viatgers més entrepits.

La festa major és entre el 7 i l’11 de setembre i sembla que hi ha el dia de la Tomata, on se celebra amb una guerra de tomates. Ho haurem de comprovar perquè no ho sabíem!

Al web de l’ajuntament de Seròs, al Segrià, trobareu tota la informació necessaria sobre el municipi i les seves festes.

La ruta turística típica és la de Soses a Seròs, passant per Aitona, ja que totes tres comparteixen història, cultura i tradicions.

A Seròs hi ha un alberg municipal on s’hi pot passar la nit a un preu molt raonable.

Has fet la ruta del pic Montmaneu? Quin recorregut hasseguit? Tens alguna altra ruta per recomanar-nos? Quin racó és el teu preferit de Seròs? Deixa’ns un comentari.

Deixa un comentari