Soses és un municipi del Segrià, a la província de Lleida. La població de Soses és de 1.763 persones, censades el 2019 per Idescat. Els grups d’edat estan formats per 309 persones entre els 0 i els 14 anys, 1.110 entre els 15 i els 64 anys, 288 persones que es troben al grup dels de 65 a 84 anys i 56 persones que tenen 85 anys o més.
L’economia del municipi de Soses gira al voltant de l’agricultura i la ramaderia. De les 2.307 hectàrees censades el 2009, 1.684 estan dedicades al cultiu de fruita, principalment presseguers i perers, 322 als herbacis, sobretot l’ordi i el blat, i la resta a l’olivera.
La ramaderia també té fort impacte amb més de 282.000 caps d’aviram, 37.793 caps de porcí i 1.837 caps de boví, també censats el 2009.
Descobreix tot el que pots visitar a Soses, al Segrià i el potencial del Baix Segrià. Fruita, tresors i mil llocs per descobrir.
Organitza’t el dia amb la Ruta Completa pel Segrià.
Breu història per parlar al bar
Soses formava part de la taifa de Lleida i el seu castell era un dels punts de frontera. El 1120 Soses va passar a mans cristianes per un pacte realitzat entre Avifelel i Ramon Berenguer III. La zona va ser conquerida a mitjans del segle XII, en poder d’Ermengol VI d’Urgell.
Jaume I va fer entrega dels castells d’Aitona, Soses i Seròs a la seva germana Constança, la qual s’havia casat amb Guillem Ramon de Montcada, senyors d’Aitona.
Què visitar a Soses, al Segrià
L’església de Sant Llorenç està construïda aprofitat part dels murs de l’església anterior i part de l’antic castell. No és de les esglésies més impressionants del Segrià però té la seva part característica en l’asimetria de la seva façana i el campanar de planta quadrada. De fet, l’antiga església aprofitava parts de la mesquita que es va transformar en església a principis del segle XII.
Una de les cases més antigues de Soses és cal Montull, de la qual només se’n conserva la façana. Llàstima perquè era un de les cases més importants del poble formada per la casa dels senyors i un conjunt d’edificacions annexes dedicades a l’agricultura i la ramaderia.
Als afores de Soses, direcció Alcarràs, crida l’atenció l’ermita de Sant Miquel, per la seva arquitectura.
Passejant per Soses podem descobrir la història de la Terra, ja que s’hi han trobat diverses restes d’ossos fossilitzats d’animals aquàtics, com el de la tortuga de l’era terciària o el famós cocodril que va ser datat amb més de 35 milions d’anys. El cocodril està exposat a la biblioteca, però hem de dir que no l’hem pogut veure, ja que està tancada pel coronavirus.
El poblat de Gebut no és l’únic vestigi arqueològic al municipi, també hi destaca la Farmàcia dels Moros, ben a prop. La descoberta va rebel·lar una sèrie de forats realitzats a la roca on s’hi encastaven les bigues de les cases antigues de Gebut, el poble andalusí abandonat durant el segle XVIII. Les restes es poden veure des de la mateixa carretera, direcció a Aitona, a mà dreta.
Ibers a Soses
Si seguim la carretera direcció Aitona, passarem pel poblat iber de Gebut que data dels anys 650 i 50 a.C. Els treballs arqueològics han posat al descobert habitatges, carrers i una cisterna central. Aquí trobareu informació sobre els treballs d’excavació.
Si algú sap quan es pot visitar, que ens avisi, perquè no hem trobat informació i el Cap de Setmana dels Ibers tampoc està obert.
El paisatge de Soses
El paisatge del municipi de Soses té zones amb característiques diferenciades entre elles. Per una banda tenim la zona pròxima al Segre i per l’altre costat, a l’altre costat de carretera, la zona seca regada pel canal d’Aragó i Catalunya. Comparteix característiques paisatgístiques amb el veí poble d’Aitona.
Segons l’Observatori del Paisatge, part del paisatge del municipi de Soses té característiques similars a part del municipi d’Aitona i Seròs i els ha catalogat com Baix Segrià. Aquesta zona és caracteritzada per roques i serres que encara mentenen el passat estèpic i àrid d’abans de l’arribada del reg.
Una altra part del municipi de soses forma part del paisatge fluvial del Segre amb un territori parcel·lat i ocupat per l’agricultura de regadiu, principalment fruiters.
Per acabar, comparteix característiques amb altres municipis regats pel canal d’Aragó i Catalunya. Una zona també dedicada a l’agricultura que va créixer gràcies al canal.
Quan visitar Soses
Soses comparteix patró de pesta amb molts pobles de Ponent, el 20 de gener per Sant Sebastià. En canvi la festa d’estiu, arriba d’hora, el 8 de maig per Sant Miquel, però la festa més important és la de Sant Llorenç, el 5 de setembre.
A l’octubre celebren la fira “Menja’t Soses – Sabors de Ponent”, una fira on els productes artesans i d’alimentació són els protagonistes.
Passa’t pel web de l’ajuntmanet de Soses per coneixer la seva agenda.
Si volem gaudir del paisatge, la millor època és durant la floració, a finals de febrer, principi de març. Durant la tardor també és una bona època per recorrer els diferents camins d’horta i fer esport ja que la calor ha deixat d’apretar. A l’hivern, atenció amb els dies de boira i les baixes temperatures.
La ruta per Soses ens pot portar a visitar la resta de pobles del Baix Segre i si teniu temps, feu-ho recorrent els camins d’horta, un autèntic laberint amb final feliç.
Quin és el teu racó preferit de Soses, al Segrià?
