Alpicat és un bonic poble tranquil, per gaudir del cap de setmana en alguna de les seves cases de segona residència. Si hi vols fer turisme, tens murals i història que t’esperen entre els seus carrers i natura tot recorrent els camins.
Alpicat, és un municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida. El 2019, té censades 6.255 persones. Segons les dades recollides per Idescat, gairebé estan repartides en parts iguals entre homes i dones: 3.134 i 3.121 respectivament.
La seva proximitat a Lleida, ha fet que moltes famílies joves es traslladin a Alpicat i això es reflecteix amb els 1.183 nens i nenes i els 4.207 adults menors de 64 anys i que la seva població va augmentant any rere any. Els padrins i padrines sumen 865 habitants.
Alpicat té 823 hectàrees dedicades a la fruita, sobretot préssec, pera i poma i 269 als herbacis. Aquests van en augment, ja que pagès que es jubila, la majoria de vegades els seus camps es converteixen als cereals. També hi ha 35 hectàrees dedicades a l’olivera, cultiu tradicional d’Alpicat.
Pel que fa a la ramaderia destaca la cria de porcs amb més de 14.000 caps, seguit dels ovins amb 1.200 caps i per últims els 520 caps de bovins.
Descobreix els camps florits d’Alpicat, al Segrià.
Visita la comarca amb la Ruta Completa pel Segrià.
Breu història per parlar al bar
Tal com el seu nom indica “Al”, Alpicat té orígens islàmics i no va ser fins al 1447, que es va reconquerir el territori. L’Alpicat d’aquell temps estava a prop de les Basses d’Alpicat, però el 1174 Ermengol VII d’Urgell, qui, en nom del rei Alfons I el Cast, va atorgar la carta de poblament, en l’emplaçament actual.
Què visitar a Alpicat, al Segrià
L’església parroquial està dedicada a Sant Bartomeu i data de finals del segle XVII.
Al costat de l’església està en reconstrucció Cal Negre, la casa més notòria del poble. Cal Negre és una casa pairal que data del 1741, actualment està en un procés de rehabilitació.
Durant el 2021 es va fer la presentació del nou Cal Negre, les oficines de l’ajuntament.
Alpicat també s’ha sumat a la moda dels murals i ara com ara, en podem trobar 2. Tots dos d’Oriol Arumí.
Les Basses d’Alpicat i l’aigua
Les Basses d’Alpicat és l’exemple que al Segrià no sabem fer bé les coses. A prop de la capital tenim un parc de 180.000 metres quadrats buit, abandonat i deixat de la mà de Déu.
La gent gran recorda quan les Basses funcionaven a ple rendiment, fins i tot quan tenien una escola. Els no tan joves recordem quan hi havia les piscines disponibles i els joves ja no recorden res.
La part positiva és que a poc a poc, aquest terreny perfecte a prop de la ciutat està tornant a agafar vida gràcies a les diferents comunitats que poblen el Segrià. Molts diumenges veiem gent fent una barbacoa, jugant al kriket o senzillament, passant la tarda.
El parc es va crear amb l’objectiu de posar-hi dos grans dipòsits per abastir la ciutat de Lleida de l’aigua de Pinyana. Als anys 50 es va reconvertir la zona en un parc, amb cinc piscines de diferents mesures i fins i tot, als anys 80 s’hi va construir una pista d’atletisme i un càmping. La vida de les Basses va ser intensa però curta, cap als anys 90 la cosa va anar a menys i finalment el 2003 es va tancar definitivament la zona posant punt final a les piscines i el càmping.
Hauries de Saber:
A les Basses encara queda un dels dos dipòsits originals d’aigua.
Durant més de 20 anys els lleidatans anem llegint mil i un destins per les nostres estimades Basses, des d’un parc aquàtic dels Barrufets a una zona d’oci i centre comercial. Potser, no seria mala idea, tornar a l’època del càmping, ara que està de moda el modelisme de furgonetes i els viatges curts de cap de setmana. L’accessibilitat no pot ser millor, ja que està molt a prop de la sortida de la A-2.
Ara, fa poques setmanes, que l’ajuntament de Lleida ha permutat terrenys amb Alpicat per fer-se amb la totalitat de les basses i d’aquesta manera impulsar noves inversions. Sembla que la té més força, és reviure el càmping.
Si avui visites Lleida amb “la casa” pots anar a les Basses a acampar ja que, aparentment, no hi ha cap restricció. Ja ens explicaràs que tal.
El paisatge d’Alpicat
No descobrim el món si diem que el Segrià és sinònim d’horta. A pocs metres dels nuclis urbans de seguida ens trobem grans extensions de terreny, majoritàriament, repartits en parcel·les petites de cultiu d’arbres fruiters i herbacis.
Alpicat forma part dels pobles que des de la Generalitat s’ha ubicat, per les seves característiques, dins de l’Horta de Pinyana.
Quan visitar Alpicat
La festa majora d’Alpicat se celebra el cap de setmana més proper a Sant Bartomeu, la festivitat del qual és el 24 d’agost. A l’hivern celebren la festa major per Sant Sebastià, el 20 de gener. El 15 de maig hi ha la festa de Sant Isidre i per 11 de setembre fan l’aplec de la Catxipanda amb una cassola a base de conill, llonganissa, caragols, costella de porc i verdures.
Els voltants d’Alpicat estan plens d’arbres fruiters, per tant, durant l’època de la floració és un bon moment per recorrer els seus camins d’horta.
Estigues al dia de l’activitat d’Alpicat, al Segrià, al web de l’ajuntament.
Tu ets dels que vas viure les Basses? Ens pots explicar que en recordes?
