Alcarràs és un municipi del Segrià, a la província de Lleida. Alcarràs és un dels municipis més grans i més poblats del Segrià amb una densitat de 84,9 habitants per kilòmetre quadrat. En total, al municipi hi viuen 9.707 habitants, dels quals 5.096 són homes i 4.611 dones. Aquest cens del 2020, realitzat per Idescat, revela 200 habitants més que el 2019, on la població es dividia amb 1.763 nens i nenes menors de 15 anys, 6.596 persones entre els 64 i els 15 anys, 959 majors de 65, però menors de 85 i 196 habitants que ja han complert els 85 anys.

Alcarràs sempre ha sigut un municipi encarat a l’agricultura i la ramaderia. El cultiu d’herbacis, principalment l’ordi, el blat de moro i l’alfals, ha anat guanyant terreny als fruiters com presseguers, perers i pomeres, amb 5.224 i 2.953 hectàrees respectivament. Si mirem la ramaderia, tenim 262.865 caps d’aviram, 112.063 de porcí, 14.334 de bovins, 6.863 d’oví, 903 conilles mares, 50 equins i 39 cabrums.

Hauries de Saber:

Francesc Macià va residir a Vallmanya.

El municipi d’Alcarràs està format pel poble cap de municipi, Montagut i Vallmanya.

Breu història per parlar al bar

Al municipi d’Alcarràs s’han localitzat diversos jaciments prehistòrics, com per exemple el jaciment de l’Encantada o el del Puig Perdiguer. Al Pla de la Granota s’hi ha localitzat un jaciment d’època iber. A prop, al pla de l’Hereu i l’Era del Jaumetó s’hi han localitzat dos jaciments romans.

La població actual té orígen islàmic i va ser Ramon Berenguer VI, comte de l’Urgell qui conquerir el territori. A poc a poc, Alcarràs va anar perdent importància i fins i tot el castell quedà deshabitat. No va ser fins el 1721 que es va experimentar una millora poblacional que agafà embranzida a finals del segle XVIII.

Què visitar a Alcarràs

Alcarràs és un típic poble del Segrià, on no hi destaquen grans ornaments arquitectònics tret de l’església i alguna casa del carrer Major. Malauradament les edificacions antigues o es troben en mal estat o han estat reformades, perdent part dels seus orígens.

L’església parroquial està dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció i data de finals del segle XVIII. L’estil de la seva façana és barroc però les columnes i capitells estan mal conservats. L’església està construïda on hi havia el castell d’Alcarràs, del qual només hi queda un tros de la muralla.

Altres edificis destacables d’Alcarràs, al Segrià, són Ca l’Hereu i el Sindicat. Ca l’Hereu és una casa del segle XVIII on la portalada d’entrada encapçaada per l’escut familiar és l’element més notori, al seu interior s’hi conserva un celler del segle XVIII. L’edifici del Sindicat és d’estil modernista i va ser construït pel deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. En aquest antic edifici és on s’hi reunien els veïns de polítiques de dretes, els d’esquerra, ho feien al Casino.

També podem contemplar l’edifici destinat a l’habitatge del director de l’antic Balneari tot i que ara és una casa particular.

Pel subsòl d’Alcarràs s’hi amaguen restes del que havia sigut l’antic poble, com per exemple la Cisterna del Castell que es troba sota de la plaça de l’església, el Celler de cal Calisto, el Fossar on s’hi conserven restes de l’antiga església romànica del segle XII o el Molí del Sindicat que s’hi accedeix des de l’edifici del Sindicat.

Per completar la visita al poble podem arribar-nos al Centre d’Interpretació del Món Rural, una àmplia exposició d’objectes relacionats amb l’agricultura i la ramaderia, que es pot visitar els primers caps de setmana de cada mes amb entrada gratuïta.

Alcarràs és el poble més gran del sud del Segrià i per això és gairebé com una petita ciutat on s’hi pot trobar de tot. Segurament sigui millor viure-hi que visitar-lo turísticament.

Als afores d’Alcarràs, a la zona coneguda com a Collastret hi destaca el Mas de Volta, una construcció de pedra seca, una tècnica més famosa de les terres de les Garrigues que d’aquesta part del Segrià. També ens podem arribar al Molí fariner del Sastre.

Al plànol del patrimoni on podreu ubicar l’alzina centenària, de més de 8 metres d’alçada i les retes del castell de Montagut, sobre l’actual tossal del Vilot. Aquest castell era d’època andalusina i va ser cedit al comte de Barcelona Ramon Berenguer III l’any 1120.

Vallmanya i Francesc Macià

Al municipi d’Alcarràs també hi ha el poble de Montagut i el de Vallmanya. El primer és un nucli poc agrupat de cases, on destaca la capella de Santa Anna i la Casa dels Canonges.

Per la seva part, a Vallmanya hi destaca l’antiga casa senyorial on passava certes temporades Francesc Macià i la casa dels Caçadors del segle XVIII, feta construir pel mateix President. Avui en dia, la casa senyorial és de propietat privada, però des de l’ajuntament d’Alcarràs s’estan fent intents de comprar la finca.

Al blog Llengilitcat.blogspot fan un reportatge molt interessant sobre la casa en l’època de Macià.

A Francesc Macià, la propietat li va arribar per part de la família de la seva dona, la lleidatana Eugènia Lamarca. L’aprompte de l’enginyer Macià es troba a Lleida, es diu que va negociar el traçat del Canal d’Aragó perquè regués les terres de Vallmanya, transformant aquestes terres ermes en zones de cultiu.

De fet, Macià va ser un dels primers enginyers a treballar el formigó armat a Catalunya, a Puigverd de Lleida podem veure el dipòsit d’aigua que va dissenyar.

Durant la Guerra Civil, la propietat va ser confiscada i després de la mort de Francesc, la propietat va passar a la seva filla, Maria Macià, tot i que part havia estat confiscada per l’estat franquista, a mans del Instituto Nacional de Colonización.

El paisatge d’Alcarràs

Els municipis que comprenen la ribera dels rius Segre i Noguera Ribagorçana tenen unes característiques paisatgístiques en comú, catalogades segons l’Observatori del Paisatge amb el document de “Paisatge fluvial del Segre“. Per gaudir d’aquest paisatge només en cal resseguir els camins que uneixen Alcarràs amb Sudanell o Soses. Aquesta zona és ideal per fer rutes caminant o amb bicicleta.

El canal d’Aragó i Catalunya rega les terres de part del Segrià, com per exemple els municipis d’Almacelles i Gimenells o la zona sud del Segrià. Per això l’Observatori del Paisatge ha classificat aquests municipis amb unes característiques particulars i els ha agrupat en el catàleg de “Regadius del Canal d’Aragó i Catalunya“. Per gaudir d’aquest tipus de paisatge al municipi d’Alcarràs, hem d’anar direcció Gimenells, passant per Vallmanya.

A part de les dues classificacions que hem parlat, l’Observatori del Paisatge, també engloba una petita part del municipi d’Alcarràs a l'”Horta de Pinyana“. Aquest paisatge és característic per l’agricultura predominant, sigui d’arbres fruiters o d’herbacis.

Alcarràs saludable

Si volem fer una mica de natura, podem visitar el pantà de l’arròs o al pantà de la Mina, tots dos espais naturals protegits a la Xarxa Natura 2000 catalgat com Basses de Sucs i Alcarràs.

Al pantà de l’arròs l’ajuntament hi ha instal·lat un punt d’observació d’aus amb panells informatius sobre la flora i fauna de l’entorn, com per exemple l’argó roig, el carbussó emplomallat, la gallineta, l’ànec de collverd o el martinet menut, entre d’altres.

Aquest pantà es va construir a mitjans del segle XX amb la intenció de regar els camps d’arròs de la zona, un dels cultius més importants d’aquells temps al municipi. Amb l’arribada del Canal d’Aragó i Catalunya, es va anar canviant el cultiu de l’arròs cap al d’arbres fruiters i cereals i el pantà va quedar en desús per a l’agricultura i a poc a poc es va anar naturalitzant.

Quan visitar Alcarràs

Que millor que visitar una àrea urbana que durant la festa major. A Alcarràs podem anar-hi a l’hivern, per Sant Sebastià i la d’estiu per Sant Ramon, és a dir al gener i a finals d’agost.

En canvi, si ens esperem per Santa Anna, a finals de juliol, trobarem a Montagut vestit de festa major.

Una altra data important a marcar al calendari és la Fira del Comerç i del Rebost que té la finalitat de promocionar l’economia del municipi i promoure els productes locals.

Si us agrada el motor, atenció a l’agenda del circuit de motocròs Les Coves d’Alcarràs.

Si volem fer rutes caminant o amb bicicleta recomanem no anar-hi a l’estiu, ja que fa molta calor. A la primera podrem gaudir de l’esplendorosa floració dels arbres fruiters. Alcarràs, igual que Aitona o Soses tenen principalment arbres fruiters de pinyol que tenen una flor rosa molt bonica. A la tardor també podem gaudir del paisatge, ja que les fulles dels arbres es tornen vermelloses i fins i tot a l’hivern, això si, assegureu-vos d’agafar un dia de sol, en lloc de boira.

Què t’ha semblat aquesta entrada d’Alcarràs? Comparteix-la a les xarxes socials. Tens algun racó màgic d’Alcarràs? Deixa’ns un comentari i ajuda’ns a millorar.

Deixa un comentari