Torrebesses és un municipi del Segrià, a la província de Lleida amb 282 persones censades el 2019, segons dades d’Idescat. El repartiment per gènere correspon a 150 homes i 132 dones i si ho mirem per edats, la cosa queda amb 33 nens i nenes menors de 15 anys, 85 padrins i padrines majors dels 64 anys i la resta, 164 persones entre els 15 i els 64 anys.

Hauries de Saber:

A Torrebesses hi ha plantacions de pistatxos.

L’economia agrícola mira a la comarca veïna de Les Garrigues amb 1.075 hectàrees dedicades a l’olivera i només 202 als fruiters, principalment ametllers i algun pistatxer.

Torrebesses es troba en terra de secà i per això les 158 hectàrees d’herbacis corresponen a cereals de secà. La ramaderia és forta en aviram i porcins, tot i que també hi trobem bovins i ovins i en menor mesura cabrins i equins.

Breu història per parlar al bar

Per parlar de Torrebesses ens n’hem d’anar als temps de la conquesta cristiana quan Ramon Guillem de Cervera va ser l’encarregat de repoblar aquesta zona. De la Torrebesses àrab en queden algunes restes als murs de les cases. El territori va passar a la senyoria de la cartoixa d’Escaladei, fins al 1835, temps en què van introduir el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi.

Què visitar a Torrebesses

Torrebesses és un dels pobles amb més encant del Segrià i diem Segrià perquè és la comarca que pertany políticament parlant, tot i que per les seves característiques climatològiques, arquitectòniques i paisatgístiques, sembla més un poble de Les Garrigues.

A dalt de tot del poble hi trobem el Castell Palau, una construcció que es remunta en temps dels àrabs, com a torre de vigilància. Actualment és de propietat privada i l’han reconvertit en allotjament. El palau que contemplem data de 1730 i és d’estil barro tardà.

L’església antiga és l’església de Sant Salvador una església romànica de transició al gòtic que data del segle XII. El 1170 es va enderrocar part de la muralla del poble antic per construir l’església al capdamunt del poble. Crida l’atenció el portal que segueix la decoració típica de l’escola de Lleida, amb estilitzacions vegetals i columnes cilíndriques. El seu interior tampoc té desperdici, i hi ressalta el retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV, de l’escola lleidatana amb escenes de Joan Baptista.

Per la seva part, el 1869 es va començar a construir l’església nova, als peus del poble, però una gelada va impedir acabar-ne la construcció. Al següent apartat us n’expliquem la llegenda.

Es va començar a construir el 1869 quan el poble va tenir la necessitat d’una església més gran a causa de l’augment de població. Havia de ser pagada amb les aportacions de tots els veïns. La persona que va impulsar la idea va ser l’alcalde Tomàs Ballesté, juntament amb el rector i el bisbe de Lleida.

Si ens hi fixem bé, veurem una casa que ha recuperat un antic molí d’oli de mitjans del segle XIX. Tot passejant pels carrers costeruts de Torrebesses ens trobarem amb autèntiques cases senyorials que recorden la riquesa del poble a finals del segle XIX. Una de les que més destaquen és Cal Gort, que data del segle XIV i mostra un estil de transició entre el romànic i el gòtic. La Casa Oró, també crida l’atenció per la seva majestuositat. Aquesta, data del 1628 i va ser construïda pel lloc on passava la muralla.

Precisament a Torrebesses hi trobem el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, un lloc on aprendre sobre aquesta tècnica tan característica d’aquesta zona i declarada Patrimoni Cultural per la UNESCO. Una tècnica, un art, que compartim amb altres països com Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Suïssa i que a casa nostra s’han conservat, majoritàriament en els murs dels bancals i les cabanes de volta.

Un altre espai característic dels pobles és el museu local, en aquest cas forma part de la col·lecció de Josep Jané i Periu que des del 1983 mostra el recull d’objectes de la llar i pagesia que ha anat recopilant, així com documentació i imatges antigues.

La llegenda de l’església nova inacabada

A l’entrada del poble hi ha una església inacabada, no és que estigui derruïda, ni de bon tros. De fet, mai va arribar a exercir com església. La llegenda explica que la filla d’una bona família, cal Gort s’havia de casar amb el fill d’un poble veí.

Per quedar bé amb la nova família, van decidir construir una nova església, més gran, ja que la de Torrebesses era massa petita. Per tal de convèncer al seu pare, van acordar amb els habitants del poble que tothom hi col·laboraria econòmicament de manera proporcional a les oliveres plantades. El 1869 es va posar la primera pedra de la nova església.

Torrebesses sempre ha sigut un poble de bruixes, les quals no estaven invitades a la boda. Com a venjança, una bruixa que va ser expulsada del poble, els va maleir amb un any de gelor, i així va ser com l’hivern de 1870, una gelada va matar els olivers de la zona. Els pobladors es van quedar sense l’entrada de diners d’aquell any i dels següents, amb la conseqüència, que es van acabar els diners per la construcció del nou temple.

Pels voltants de Torrebesses

Sense cap mena de dubte, l’atractiu principal de Torrebesses és buscar les construccions de pedra seca, siguin en forma d’aljub, de murs o de cabana. Des del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca organitzen visites guiades, però la veritat és que també es poden recórrer pel vostre compte.

Una d’elles és la que passa per l’Ermita de Sant Roc, una ermita del segle XIV. Fins a l’Ermita s’hi pot pujar amb vehicle, ja que el camí està asfaltat i des d’allí es pot fer una ruta circular. La ruta és ben senzilla, si bé no està senyalitzada, vas seguint una pista de terra força ampla. Depèn dels camins que seguiu, podreu veure cabanes de pedra seca, marges i fins i tot algun aljub. Sempre envoltats de camps d’olivera i algun que d’altre de pistatxers.

Si porteu el maps.me no hi ha perill de perdre’s i a més a més, podreu fer una mica d’aventura i agafar el corriol que porta fins a l’Ermita de Sant Roc. Per la ruta passareu per un Forn de Calç i diverses barraques de pedra seca, totes elles senyalitzades al map.me. Només cal que poseu “Barraca” i us n’indicarà més de 10, a partir d’aquí feu la ruta al vostre gust.

El paisatge i la Pedra Seca

Torrebesses és un poble que té les característiques més semblants als pobles de Les Garrigues que als del Segrià. Pel seu clima i les seves característiques, des de l’Observatori del Paisatge, l’han catalogat dins del grup de Les Garrigues Altes, conjuntament amb altres pobles del Segrià com Llardecans, Almatret i Maials.

Us deixem l’enllaç al web de Paisatges de la pedra seca on podreu aprendre més sobre aquesta disciplina, ja que a nosaltres ens queda pendent visitar el Centre d’Interpretació. Però ara que hem fet un primer reconeixement del camí i que hem vist que al Maps.me tenim moltes barraques marcades, qualsevol dia de sol hi tornem i fem la dupla natura i cultura.

I si el tema de la pedra seca us interessa, us deixem el Treball de Final de Grau de la Laura Magrinyà de la UB.

Quan visitar Torrebesses

Torrebesses és un dels altres pobles encomanats a Sant Sebastià, per tant la festa major d’hivern cau el 20 de gener. Sant Salvador també té un paper important, així que la festa major d’estiu toca el 6 d’agost. Durant l’hivern formen part dels Camins d’Or Líquid del Segrià, un conjunt d’activitats relaciones a l’oli d’oliva.

L’altre moment estel·lar per visitar Torrebesses és entre febrer i març, depèn de l’any, quan els ametllers floreixen.

Deixa un comentari