El municipi de Llardecans, al Segrià, província de Lleida té censades 451 persones, 236 homes i 215 dones. Les dades d’Idescat, revelen què, pel 2019, hi havia 38 nens i nenes menors de 15 anys, 260 persones entre els 15 i els 64 anys, 117 que es troben a la franja dels 65 i 84 anys i 36 que superen els 84 anys.

El sector econòmic és agrícola, amb molta força per l’olivera. De les 3.314 hectàrees conreables censades el 2009, 2.211 estan dedicades a l’oliva, 763 als fruiters, principalment ametllers i 340 als cereals, com l’ordi. El sector fort és el ramader amb més de 320.000 caps d’aviram i gairebé 23.000 de porcins. També es cria ovins i conilles mares.

Breu història per parlar al bar

Llardecans, igual que Torrebesses va ser repoblat per ordre del llinatge dels Cervera. En aquells temps es va readaptar el castell àrab i es va construir la vila closa. Cap al segle XIV Llardecans era una de les viles importants d’aquesta zona, sota el llinatge de Santcliment, senyors d’Alcarràs, qui també posseia Alcarràs, Montagut, Sarroca Remolins, entre altres sectors del voltant de Flix.

La posició estratègica de Llardecans, a mig camí entre Lleida i Tortosa el va anar convertint en un poble de notaria importància. Anys més tard, els drets de Llardecans passen dels Sancliment als Prunera i posteriorment als Castellvell. El 1751, els Castellvell, que també eren senyors de Sarroca i Maials, el venen a Procopi de Bassecourt, compte de Santa Clara i Baró de Maials.

Va ser durant els temps dels Bassecourt que es va fomentar el conreu de l’olivera, en deteniment de la vinya, i Llardecans va experimentar un canvi ontable en la seva economia.

Què visitar a Llardecans

Llardecans és un poble de carrers empinats cap a dalt de tot del turó on queden les restes de l’antic castell. Des d’aquí hi ha vistes de tota la plana de Lleida, fins als Pirineus i els Monegros.

L’església del poble està dedicada a Santa Maria. La llàstima és que la seva bonica portalada dóna a un carrer estret, enlloc de la típica plaça de l’església. La façana barroca data del segle XVIII i realment crida l’atenció. Passejant pel poble i sobretot pel carrer Major, ens trobem amb les cases notarials.

L’altra església del poble és la capella de la Mare de Déu de Loreto, de la mateixa època de l’església principal.

Ens va faltar entrar a la farmàcia, sembla que una meravella de 1846 que encara funciona en la seva ubicació origina.

El paisatge de llardecans

Llardecans és un municipi típicament garriguenc, el seu paisatge no ens deixa cap mena de dubte. Qualsevol camí que agafem ens mostrarà sempre un paisatge de secà que des de l’Observatori del Paisatge han catalogat com les Garrigues Altes.

Pels voltants trobem diverses cabanes de pedra seca i coves, sobretot per la zona de Tossal del penjat, la Punta de Creu  i la Punta de la Tossa.

No ens podem oblidar, cap a l’altre costat de carretera, direcció Aitona, l’Arc d’Adar, més o menys, a la clounfuència del camí amb Maials.

Llardecans forma part dels pobles del Segrià Sec, els pobles del Segrià amb les característiques de les Garrigues.

Si voleu més informació, us animem a visitar el Segrià Sec.

Quan visitar Llardecans

Les millors èpoques per visitar Llardecans són a l’estiu, per la Mare de Déu d’agost i a l’hivern, el 10 de desembre, per la Mare de Déu de Loreto, que és quan Llardecans es vesteix de Festa Major.

Si passeu per Llardecans, no marxeu sense tastar els calaixets, aquells dolços de clara muntada, sucre i ametlla de la casa.

Si el que us agrada és fer fotografia, aprofiteu al febrer o març, depèn de l’any, per veure la floració.

Deixa un comentari