Lleida no és la ciutat turística per excel·lència de Catalunya i diríem, que ni de la província de Lleida. Part de la culpa la tenim els mateixos lleidatans quan ni tan sols ens prenem la molèstia de conèixer la ciutat que ens ha vist créixer. Et descobri algunes curiositats que no sabies de la ciutat de Lleida per completar la visitar.

Els secrets de Lleida per fardar al bar.

Avui, aprofitant que està de moda el turisme de proximitat, ni que sigui perquè no podem marxar a fora, i amb la bona ventura que Lleida es pot visitar caminant, volem descobrir-te 10 coses que no sabies de la ciutat de Lleida.

Agafa la càmera i les ulleres de turista per descobrir Lleida tot aprenent de la seva història. Descobreix què visitar a Lleida d’una manera diferent.

Curiositats de Lleida

1. Indíbil i Mandoni no són Indíbil i Mandoni

Qui no ha quedat alguna vegada a Indíbil, just abans d’endinsar-se al Carrer Major? Qui més qui menys, sap que Indíbil i Mandoni foren dos cabdills ibers ilergets que van lluitar contra els romans i van perdre.

Potser menys que més, saben que en realitat no van viure mai a la ciutat de Lleida, que van viure al que avui anomenem Poblat Iber del Molí d’Espigol, a Tornabous, a l’Urgell i que per alguns arqueòlegs és l’autèntica Iltirta, la capital dels ilergets. Però el que ben poca gent sap és que en realitat els que veiem a l’estàtua no són ni Indíbil ni Mandoni.

Els ilergets és com es coneix als ibers que vivien a la zona de l’actual Lleida. Els ibers daten del segle VI al V a.C i es van estendre per tot el llevant de la península Ibèrica. Els ibers vivien en poblats dels quals, a les terres de Lleida, s’han pogut excavar i estudiar la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, el Gebut de Soses, els Estinclells de Verdú i el Molí d’Espigol a Tornabous, entre altres.

Descobreix la ruta dels Ibers de Lleida.

Resumint molt la història, en els temps de la Segona Guerra Púnica, vora l’any 218 a.C, entre els romans i els cartaginesos, Anníbal es va aliar amb els ilergets, liderats per Indíbil i Mandoni. Els caps ilergets es van revoltar contra el poder romà però la revolta es va saldar amb la mort en batalla d’Indíbil i l’execució de Mandoni, el 205 a.C.

Hauries de Saber:

Indíbil i Mandoni són en realitat Indortes i Istolaci

Avui en dia Lleida rendeix homenatge als dos cabdills en una de les portes d’entrada a la ciutat antiga, d’una manera ben peculiar. L’autor d’una de les escultures més famoses de Lleida és Medrad Santmartí, un barceloní, nascut el 1855 i que durant la seva estada a Roma va esculpir en guix dos cabdills turdetans, Indortes i Istolaci. Originalment l’escultura es titulava Crit d’Independència i va estar durant molt temps al Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.

No va ser fins al 1946, en temps de tornar a Lleida a la vida després dels bombardejos de la Guerra Civil quan l’alcalde del moment va pactar reconvertir l’estàtua original amb els cabdills ilergets.

Per saber més sobre els ibers, us recomanem el web de la ruta dels ibers.

2. L’estació de trens és on hi havia la necròpolis romana

Per parlar sobre la segona de les curiositats de Lleida, anem a la pròxima etapa després dels ibers, els romans.

La posició estratègica entre les ciutats portuàries i l’interior de la península van convertir a la Lleida romana en una ciutat de pas relativament important.  Així ho demostren les ruïnes, per recuperar, de les termes públiques bastides al segle II d.C, que hi ha al carrer Cardenal Remolins, l’antic Decumanus Maximus. Els banys públics d’Ilerda ocupaven una superfície de 2.400 m², avui només podem veure una tanca que ens ho explica, sobre Cardenal Remolins.

La fundació de la ciutat s’atribueix al segle I a.C en temps d’August, amb el nom d’Ilerda. Els límits de la ciutat encara no han pogut ser definits específicament però sí que s’han trobat diverses restes que ajuden a fer-se una idea de la ciutat romana.

Hauries de Saber:

La tanca de Cardenals Remolins amaga els banys públics romans.

A l’Auditori podem visitar una domus romana que es va descobrir durant les obres de construcció de l’Auditori Enric Granados. La domus data del segle I a.C i és una de les més grans que s’han pogut recuperar. L’Auditori s’hi va construir al damunt però les restes de la casa s’han protegit i avui en dia es poden visitar, convertint-se en un dels punts de la Lleida secreta.

lleida-muralles

Es creu que Cardenal Remolins amb la Travessia Cardenal Remolins era una de les sortides de la ciutat, cap a Barcino i cap als Pirineus. De fet, durant les obres de construcció de l’estació de trens de Lleida, es van trobar làpides funeràries que confirmen aquesta hipòtesi. Avui en dia, les podem contemplar al Museu de Lleida.

El Carrer Cardenal Remolins era l’eix principal de la vil·la romana, el Decumanus Maximus on hi havia el mercat, documentat al carrer del Carme 38-42, un edifici de 40 metres de façana. El riu Segre, en aquell temps Sicoris i prèviament Nayox, passava per l’actual rambla Ferran, fet que facilitava la descàrrega de productes al port fluvial, ubicat al soterrani de l’actual Paeria.

Un dels altres edificis claus en les ciutats romanes era el fòrum. Els arqueòlegs creuen que a Lleida també en teníem un, malgrat que no han trobat totes les pistes per confirmar-ho, tenen la hipòtesi que es trobava a l’actual plaça Sant Joan.

Totes les vil·les romanes tenien una configuració semblant, amb dos carrers principals, el Decamanus, l’actual Carrer Remolins i el Cardo, que a Lleida passava per on avui hi ha el Col·legi Sagrada Família, un carrer paral·lel al carrer Democràcia i que trencava amb el Decumanus a les termes romanes, gairebé seguint el camí de la Travessia Cardenal Remolins.

Ilerda tenia quatre portes d’accés i sortida de la ciutat emmurallada, la de l’est que ja hem comentat, la del nord per anar a cap a Huesca, que s’estima que estava a la Plaça Mossèn Cinto, la que portava a Zaragoza (Caesar Augusta) a la Plaça Francesc Macià i la que anava cap a Tarraco, situada a l’arc del Pont Vell, on avui hi ha Indíbil i Mandoni.

El Pont Vell ja existia com un pont de pedra amb arcs i tallamans que travessava el riu. La muralla romana data de l’any 100-80 a.C. i l’únic vestigi que podem contemplar de moment és a l’esquerra de la Porta del Lleó, accés a la Seu Vella.

Us deixem l’enllaç a un document de la UdL que explica de manera breu i didàctica la Lleida romana, l’Ilerda i també un vídeo de com eren les famoses termes romanes. Amb aquesta informació us podreu fer una idea de la Lleida romana i entendre la segona curiositat del dia.

3. Juli Cèsar va passar per Lleida

Seguint amb els aires romans, poca gent sap que a Ilerda hi va haver una batalla decisiva. Curiós, veritat?

Juli Cèsar i Gneu Pompeu es van trobar a Ilerda, l’actual Lleida, l’any 49 a.C, per dur a terme una de les batalles més importants en la vida de Cèsar. Ens situem gairebé en temps d’Astèrix, en el context de la Segona Guerra Civil romana que enfrontava les famílies patrícies, liderades per Cèsarcontra l’oligarquia terratinent, defensada per Pompeu. Els romans ja s’havien fet amb Ilerda i l’havien convertit en un estratègic assentament per controlar l’accés a la península Ibèrica.

lleida-juli-cesar

Diu una llegenda que d’aquesta batalla va sorgir-ne una expressió llatina “Ilerdam Videas” que els romans utilitzaven quan volien desitjar el mal a algú. L’expressió fa referència, precisament, a la cruesa de la batalla d’Ilerda.

Hauries de Saber:

A Lleida hi ha un monument que commemora a Juli Cèsar.

El monument que commora a Juli Cèsar es troba a Jaume II, i segurament et sona, tot i que mai t’has parat a pensar que simbolitza. Un home fet de blocs de pedra amb els braços enlaire. Et sona? Va ser un donatiu d’Isabel Arqué i Josep Vallverdú a la Universitat de Lleida amb motiu del 700 aniversari de la institució educativa. A Lleida tenim certa facilitat per fer monuments d’allò més curiosos i que ningú enten.

L’estàtua la trobareu al campus universitari, segurament fora de la ruta turística però nosaltres sempre tenim un motiu per sortir de les guies i buscar curiositats, en aquest cas per Lleida.

4. Les rajoles equivocades, una altra curiositat de Lleida

T’has fixat que just a l’encreuament de Sant Ruf amb Anselm Clavé, a la vorera més ampla, just davant de la botiga d’objectes de segona mà hi ha algunes rajoles més fosques? No és un error, aquestes rajoles marquen que en aquell punt hi havia una de les torres de vigilància de la muralla de la Lleida andalusina.

Pensaves que se’ns havien acabat les rajoles i havien posat la que més s’hi assemblava? A Lleida tenim curiositats com aquestes, que no expliquem a ningú.

Durant les obres de remodelació de l’eix comercial, en les quals es va convertir en zona de vianants el carrer Democràcia i part de Pi i Margall, es van descobrir restes de la muralla del segle XVII i del portal de Magdalena del segle XIV, a Pi i Margall i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer.

Si anem per Anselm Clavé, exactament el número 47, llegim una inscripció a la porta d’accés que indica que a l’interior hi ha les restes de les muralles i torres de la Medina Larida medieval andalusina del segle IX-X d.C i feudal del segle XII i XIV. Les obres de restauració i recuperació han deixat a la vista els fonaments de dues torres rectangulars de vigilància de l’època andalusina. Una curiositat, les muralles es poden veure gratuïtament durant les activitats de les fetes majors de Lleida, al maig i al setembre i alguns diumenges, en l’activitat Diumenges d’Arqueologia.

La medina Larida, la Lleida An-dalusina, data de l’any 714, quan la ciutat va ser conquerida per Tariq fins al 1149, quan Ramon Berenguer IV i Ermengol VI vencien a Al-Muzaffar.

Els límits de Larida, que seguien en part les muralles romanes, arribaven fins a l’actual carrer Anselm Clavé, anaven per la Rambla Ferran, seguien més o menys el traçat del carrer la Palma fins a la Plaça Cervantes i seguia, aproximadament, per Balmes i Prat de la Riba per darrere del turó de la Seu Vella.

Hauries de Saber:

Si mires bé al terra de Lleida, trobaràs curiositats.

Durant l’època dels àrabs, Lleida tenia el seu barri de la Suda, on hi havia hagut la mesquita-aljama, i que estava protegit per alguns trams de l’antiga muralla romana. La mesquita principal es creu que estava ubicada dins de l’actual conjunt monumental de la Seu Vella on també hi havia l’alcassaba, és a dir, el castell defensiu D’aquesta època s’han trobat molt objectes quotidians de ceràmica com plats, safates i gerres.

Els àrabs van millorar el port fluvial dels romans, aprofitant que el Segre era un riu navegable i que unia amb l’Ebre. Els graons i la plataforma del port es poden visitar al subsòl de la Paeria amb entrada lliure i gratuïta. De fet, a l’avinguda Blondel número 49 es van trobar les restes d’un antic molí fariner que aprofitava la força de l’aigua del riu per moldre el blat.

A la plaça del Dipòsit, també hi ha unes rajoles d’un altre color. En aquest cas no representen unes muralles, sinó, la dimensió i les columnes de l’antic dipòsit de l’aigua que hi ha just a sota. De fet, aquest dipòsit es pot visitar de manera gratuïta i ja us ho diem ara, si no ho heu fet encara, no teniu perdó. És un lloc que et treu l’alè!.

5. El naixement de la Corona d’Aragó va ser a Lleida

Amb la boda de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó es va unir el comtat de Barcelona i el regne d’Aragó, que després d’un conjunt d’aliances i accions compartides es repartirien la península ibèrica amb el regne de Castella de tu a tu. Curiosament, aquest fet tant important en la història del nostre país, va passar a Lleida.

Ramon Berenguer IV va heretar del seu pare, Ramon Berenguer III els comtats catalans, a la mort d’aquest el 1131. Tres anys més tard, el 1134 va morir sense descendència el rei d’Aragó, Alfons el Bataller. La noblesa aragonesa, davant la por de la decadència de la corona, ja que Navarra havia aprofitat els temps i s’havia independitzat de l’Aragó, va nomenar com a nou rei al seu germà, Ramir el Monjo. Del casament d’aquest amb Agnès d’Aquitània en va nàixer Peronella d’Aragó, el 1136, l’hereva del regne.

Abans de fer els primers passos, Peronella ja tenia dos pretendents per casar-se, Alfons VII de Castella, que havia aprofitat la mort d’Alfons el Bataller per envair Zaragoza i la part aragonesa de la vall de l’Ebre i Ramon Berenguer IV que veia en les aliances matrimonials, la diplomàcia i la guerra una bona manera de fer política.

que-visitar-a-lleida

Gràcies a la intervenció del bisbat català, que va interferir a favor del compte català, Ramir va acceptar el casament de la seva filla amb Ramon Berenguer IV, quan aquesta només tenia un any. El 1151, amb la majoria d’edat de Peronella es va celebrar tan esperat matrimoni a la Seu Vella de Lleida i Ramon Berenguer IV va aconseguir el títol de Príncep dominador d’Aragó amb la jurada de fidelitat dels nobles aragonesos.

Així naixia la Corona d’Aragó, una unió del comtat de Barcelona i el Regne d’Aragó, que ben aviat faria tractes amb la Corona de Castella per tal de repartir-se Navarra i recuperar Almeria, en temps en els quals Espanya encara no existia. Aquesta unió diplomàtica entre Aragó i part de Catalunya permetia a cada territori conservar les seves lleis, tradicions i els seus trets característics culturals.

Hauries de Saber:

A Lleida es fa la representació del citat casament.

És notable destacar, per entendre la Catalunya del moment, que Ramon Berenguer IV, amb la col·laboració d’Ermengol VI d’Urgell, foren qui expulsaren els musulmans de Lleida, el 1149 i que fins al 1153, el principal objectiu de Ramon Berenguer IV va ser cristianitzar els seus territoris.

El 1150 Ramon Berenguer IV i Armengol VI van signar la carta de Població i Franquícia per repoblar la medina Larida i convertir-la en la ciutat cristiana, feudal de Leyda. Els inicis de la ciutat cristiana van ser aprofitant les construccions de la suda i no va ser fins al segle XIII que es va començar a estendre, ampliant els límits de la muralla andalusina fins a l’avinguda Catalunya, Rambla d’Aragó i Balmes, però ja hem d’anar a temps de Pere III el Cerimoniós, al segle XIV.

Restes d’aquestes muralles les podem visitar per les diferents botigues del carrer Major, com per exemple al Zara, al Cortefiel o l’antiga botiga Guasch o part de les d’Anselm Clavé que hem comentat anteriorment.

A la Rambla Ferran, exactament on hi ha el CAP, s’hi va trobar un tram de la muralla i d’una torre de defensa. Tant Cardenal Remolins com Pi i Margall tenen marcats amb plafons informatius trams de muralles que es van descobrir durant les obres de remodelació de l’eix comercial.

Si vols saber més curiositats de Lleida o millor dit, de Leyda, hem d’anar a visitar l’església de Sant Martí i la de Sant Llorenç, a part de la Seu Vella, les úniques que queden en peus d’aquella època. Els arqueòlegs han ubicat les antigues esglésies de Santa Maria i Sant Joan, que estava ubicada a l’actual plaça Sant Joan i Sant Pau de Mercadal.

El fervor cristià va fer construir, a part de les citades esglésies, convents als afores de la ciutat, malauradament de la majoria dels quals no en queda res, ja que el governador militar francès M.de Rogles va manar destruir-los entre el 1642 i el 1643 per evitar que les tropes atacants s’hi poguessin refugiar.

Un altre dels punts emblemàtics de l’arqueologia de Lleida són les adoberies, que daten del segle XIII. En aquest indret s’hi duia a terme el tractament de pells per a la indústria tèxtil. Avui en dia es poden visitar de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 a Rambla Ferran número 9 o aprofitat les visites guiades que organitzen des del centre d’arqueologia de la ciutat, en el citats Diumenges d’Arqueoligia.

L’últim indret que us proposem visitar és la Morra, la cambra que es va construir a la Paeria el 1486 destinada als presos condemnats a mort. Als carreus de les parets encara s’hi veuen marques que realitzaven els presos abans de l’execució de la condemna.

Per tancar l’etapa de Leyda, no ens podem perdre la Festa dels Moros i Cristians, quan es rememora la recuperació de la ciutat.

6. Curiositat de Lleida busca la granota i la tortuga amagades

A finals del segle XVIII es va construir un gran dipòsit d’aigua per tal de concentrar l’aigua que abastiria la ciutat de Lleida. Com que les cases encara no tenien aigua corrent, es van crear un seguit de fonts monumentals per fer arribar aquesta aigua purificada als habitants de Lleida i així evitar moltes de les malalties que es contreien pel mal estat de l’aigua.

La curiositat d’aquest projecte de Lleida va ser el monumnental dipòsit de l’aigua i la bellesa de les fonts pagades “amb donatius” pels habitants.

lleida-ruta-fonts-aigua

Avui en dia podem visitar el famós dipòsit de l’aigua, com ja us hem comentat, i també encara queden algunes de les fonts, com per exemple la de Sant Llorenç o també anomenada de les Piques que data de 1735. També podem visitar la Font dels Tritons i la Font de l’Hospital. Però volem que fer un esment especial a la Font del Roser, on us proposem buscar-hi una granota i una tortuga amagada.

Hauries de Saber:

Lleida era terra de cultiu d’arròs.

Si no heu visitat el dipòsit, és un dels punts més impressionants de Lleida. Emmagatzemava 9.000.000 de litres d’aigua per protegir l’aigua de Lleida en un dipòsit amb 25 pilars. El Pla del Dipòsit es pot visitar els caps de setmana de 12.00 a 14.00 amb entrada gratuïta i es troba al Carrer de Múrcia 10, sota de la plaça del Dipòsit.

T’ho havies imaginat mentre et preguntaves què visitar a Lleida, què podries fer una ruta de l’aigua per la ciutat?

7. Casa de Magí Llorens

Si preguntes què visitar a Lleida, tothom et dirigirà al carrer Major, ja que serveix d’eix per arribar a la Seu Vella, la joia de la ciutat. Però no et perdis cap detall del carrer Major, un dels que tenen més història de la ciutat, més curiositast amagades i què has de descobrir quan visitis Lleida.

Pel carrer Major podem trobar moltes curiositats de Lleida però avui ens centrarem amb el modernisme i en particular en una casa, la casa Magí Llorens, que fa cantonada amb el carrer Cavallers.

La casa de Magí Llorens és, segurament, la casa modernista més famosa de Lleida. Malgrat tot, poca gent aixeca el cap quan passa pel carrer Major, abstret per la voràgine de compres d’un dels eixos comercials més llargs d’Europa.

La casa de Magí Llorens, al carrer Major amb Cavallers, bé val la pena una mirada cap al cel per contemplar el treball de forjaria dels balcons i la decoració de la façana.

El que ben poca gent sap és que podem entrar al portal, al número 74 del carrer Major. Al seu interior hi ha els frescos restaurats però si ens hi fixem bé, damunt de la porta d’entrada, veurem un tram més clar que la resta. No, no és un error, és la part que els restauradors van deixar com a mostra del pas dels anys.

La casa fou obra de l’arquitecte tarragoní, Francesc de Paula Morera i Gatell i data de l’any 1907, curiosament un dels arquitectes que té més cases a la ciutat de Lleida. Francesc va ser l’arquitecte municipal de Lleida des de l’any 1906, temps que va aprofitar per construir a la ciutat diversos edificis d’estil modernista.

lleida-modernisme

També són obra seva el Mercat del Pla de Lleida, el magnífic edifici Palas, un dels hotels més importants de la Lleida de principis del segle XX, l’Escorxador, la Casa Melcior a la Plaça Sant Francesc, les cases bessones de Balmes, les Cases Balasch i la Casa Xam-mar, a Bondel.

La casa modernista del carrer Cavallers forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya on hi destaquen la tribuna envidriada. L’obra va ser un encàrrec de Jordi Llorens, el fill del fundador de la Banca Llorens.

La història de la Casa Magí Llorens ja forma part de la història de la ciutat quan l’any 1918 s’hi va fundar una de les primeres sales de cine, el Porfoliograph iniciativa de l’industrial Enric Serecigni. Aquí també hi visqué el poeta Magí Morera.

Hauries de Saber:

A Lleida també tenim modernisme.

La ruta modernista de Lleida ens porta a visitar cases tan sorprenents com la Casa Morera o també coneguda com a Casa de la Lira, que data de 1922 i podem trobar a l’avinguda Blondel. També a Blondel ens trobem amb la Casa Baró i els antics cinemes Vinyes, l’actual seu del Caixa Forum i també obra de Morera i Gatell. A la plaça de la Sal, si aixequem la vista, ens sorprendrà els balcons de la casa Bergós.

El modernisme va estar molt lligat amb l’arquitectura industrial i per Lleida encara en queda algun exponent, el ja nomenat Escorxador i l’edifici de la Farinera, la Meta a Príncep de Viana. I per acabar la ruta, tenim l’aquàrium als Camps Elisis i si anem al barri de La Bordeta, ens trobarem amb la Vil·la Remei, una casa familiar protegida com a bé cultural d’interès local.

8. Restes de la Guerra Civil

Si vols saber què visitar a Lleida d’una manera diferent pot ser a travès dels vestigis de la Guerra Civil. La història més recent de la nostra ciutat ens porta a descobrir les restes de la Guerra Civil a la ciutat i a citar algunes de les curiositats de Lleida.

Molta gent reconeix el monument homenatge, anomenat Memòria, Dignitat i Vida, que recorda totes les persones, però especialment, els nens i nenes que van morir el 2 de novembre del 1937 a causa de les bombes de l’aviació feixista italiana va deixar caure a prop del Liceu Escolar, en l’horari de sortida dels escolars.

Hauries de Saber:

Pels voltants de Lleida hi ha restes de trinxeres i búnquers.

Precisament a l’avinguda Blondel és el punt de Lleida on podem veure més marques d’aquest bombardeig, com per exemple a la façana de l’antic Banco de España. A l’arc del port vell, just darrere d’Indíbil i Mandoni, també podem veure-hi marques a la façana, de la metralla dels bombardejos.

Al Castell de Gardeny també hi ha restes però un dels punts més representatius és a la Seu Vella que una vegada més va ser utilitzada com a caserna militar.

lleida-guerra-civil

Sota del Castell del Rei s’hi va construir un refugi anti bombardeig i a la banda del baluard de Louvigny s’hi va construir un búnquer, que encara avui se’n conserva part. El punt més fosc de la història de la Seu va ser quan el 3 d’abril, amb l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, la Seu Vella va passar de caserna militar a camp de concentració i classificació de presoners.

9. El bolquer del nen Jesús estava a Lleida

Sincerament, no diriem que les festes Majors de Lleida, l’11 de maig per Sant Anastasi i la de tardor, el 29 de setembre per Sant Miquel, siguin les festes més boniques de Catalunya. Però si que és un bon moment per descobrir algunes de les curiositats de Lleida pel que respecta al seus gegants i bestiari.

Lleida compta amb un conjunt de gegants i bestiari digne de ser admirat. Però saps que representa cadascú?

Els primers gegants que van desfilar pels carrers de Lleida daten del 1637, una tradició històrica que amb els anys ha anat augmentant la família.

Els gegants més antics que es conserven de Lleida són els romans, malgrat que al llarg del temps han tingut fins a quatre versions de si mateixos: moros, reis, faraons i finalment romans. L’any 1995 es va construir els faraons, per rendir homenatge als primers gegants de Lleida.

La parella més estranya dels gegants de Lleida i podríem dir que de Catalunya, són els xinesos, aquests daten de 1943 però no se’n sap el motiu de la representació.

Per contra, no pot faltar el rei Jaume I el Conqueridor que va sempre acompanyat d’Elionor de Castella. És una història curiosa que avui encara estiguin junts a Lleida, quan en realitat el 1229 el matrimoni va quedar anul·lat i Elionor es va retirar al monestir de Las Huelgas, a Burgos on hi va trobar la mort el 1251.

Hauries de Saber:

Un sepulcre reial a la Seu Vella.

Jaume I i Elionor van tenir a Alfons d’Aragó que va morir el 1260, sense deixar descendència. El seu germanastre, Pere III d’Aragó el Gran, fill de Jaume I amb Violant d’Hongria fou qui va heratar el regne.

lleida-festa-major-gegants

Pere es va casar amb Constança de Sicília i va tenir a Alfons d’Aragó que va ser rei fins a la seva mort el 1291 i succeït pel seu germà, Jaume II d’Aragó, el Just. Jaume II es va casar en segones núpcies amb Blanca d’Anjou amb qui va tenir 10 fills, dels quals destaquem Alfons IV d’Aragó, el Benigne. Aquest rei fou qui es va casar amb Teresa d’Entença, l’hereva del comtat d’Urgell unificant el Principat de Catalunya. Heu pogut seguir l’arbre generalògic?

La cosa té gràcia és un de les curiositats més desconegudes de Lleida.

Alfons el Benigne va demanar de ser sepultat a la Seu Vella de Lleida, on es va casar amb Teresa d’Entença el 10 de setembre de 1314. Ara comparteix sepulcre amb el seu fill l’infant Ferran d’Aragó, fill del seu segon matrimoni amb Elionor de Castella i Portugal.

Elionor, després de la mort d’Alfons, va haver de fugir i refugiar-se a Castella, on Pere el Cruel la va fer assassinar al castell de Castrojeriz. Avui es desconeix el lloc de descans d’Elionor però una teoria diu que descansa amb el seu marit i el seu fill a Lleida.

A Lleida, la presència musulmana va ser molt important i així ho demostren els gegants anomenats popularment com els “moros”. També destaquen els gegantons Berenguer i Violat i els gegants Anastasi i Blanca, els Patrons de Lleida. També apareixen a vegades la Padrina Pepa i l’Armat.

Sabies que el 2002 va néixer el Patronat del Corpus de Lleida que s’encarrega de les fetes tradicionals de la diada de corpus a Lleida? Durant aquesta celebració catòlica de l’eucaristia es duen a terme dues activitats molt vistoses, per un costat les catifes de flors que omplen el Carrer Major i per un altre l’ou com balla al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

A Lleida la festivitat del Corpus va acompanyada dels cavallets de 120 cm de llarg, del gegant Arnau del Sant Drap, de 3 metres d’alt i que fins i tot ha anat a Medellín acompanyat de la geganta Elisenda de Montcada i de l’altre gegant, la ilergeta Endobeles.

A la Seu Vella hi havia la relíquia del bolquer del nen Jesús.

Una altra curiositat relaciona amb els gegants: a l’Arxiu de Lleida es guarda un pergamí de 1297 on explica com Arnau de Solsona va aconseguir l’objecte sagrat del Sant Drap, que avui llueix el gegant. Arnau era un viatger que es va casar amb Elisenda de Sant Climent, originària de Lleida. Elisenda vivia a Tunísia amb la seva filla Guillemona, la qual s’havia casat amb el fill primogènit de l’emir de Tunis, Abu’ Abd Allah al-Mustansir Mimmomelí. El matrimoni es va traslladar a Lleida i Guillemona, que havia adoptat el nom de Rocaia li va entregar a la seva mare el suposat bolquer del nen Jesús.

El fet va ser notori i és que quan l’emir es va adonar que li faltava la relíquia li va sol·licitar al rei Jaume I que intercedís amb el matrimoni perquè li retornés. Arnau va al·legar que no en sabia res i és que Elisenda ho havia guardat com un gran secret. Finalment, Arnau va descobrir el secret i abans de morir va fer entrega de la relíquia del Sant Drap al bisbat de Lleida. La relíquia es va venerar durant molts anys a la Seu Vella fins que el 1937 se’n perdé la pista.

El bestiari de Lleida va de la mà del Grup de Recerca de Cultura Popular de Ponent, que van recuperar el ball dels diables de Lleida i que van adoptar Lo Drac Carrincló com a bestiari propi. Una bèstia de foc amb morfologia de drac infernal i fabulós, cos de serp, ales de muricec, potes i urpes, tota una bèstia esfereïdora que les nits de festa major, escup foc per tots els seus costats. El bateig de foc d’aquesta bèstia va ser el 29 de setembre del 2013.

La llegenda diu que després que les bruixes de Biterna en duguessin la custòdia als Diables de Lleida. La bruixa Valentina Guarner va ser l’última bruixa cremada a Lleida l’any 1485, el seu esperit va copular amb el mascle Cabró, a la cova del Boc de Biterna, en aquelarre solemne i van engendrar al Drac Carrincló.

lleida-marraco-bestia-foc

Evidentment, si parlem de bestiari Lleidatà, no podem marxar sense parlar del Marraco. Marraco significa drac en euskera i això és el que representa la nostra bèstia més estimada. L’actual Marraco data de 1957 i mesura més de 8 metres de llarg. El primer Marraco data principis del segle XX amb una forma molt diferent de l’actual.

El 1941 es va recuperar la bèstia que havia desaparegut el 1915, ja amb aires que ens recorden l’actual però per temes econòmics es va retirar el 1955. Dos anys més tard, van refer-lo, motoritzant-lo i atorgant-li el coll mòbil. Aquest fet va facilitar la mobilitat del Marraco però se’n va perdre el sentit original que era d’engolir-se als nens i nenes i treure’ls per la cua. L’última modificació és del 1993, però seguint el model del 1957, i amb el canvi que ara en lloc de fer por als nens, se’ls hi menja el xumet (pobre Marraco).

Els gegants i cap grossos de Lleida es poden visitar tot l’any a la casa dels gegants.

10. Arxiu arqueològic de Lleida, el curiós museu magatzem

Lleida va ser una més de les ciutats que va patir el boom immobiliari i de canvi d’aires durant la primera dècada del segle XXI. Resulta que tot el nucli antic està damunt de diverses Lleides antigues i per això, davant de tota obra, primer hi passaven els arqueòlegs de la ciutat.

La teoria diu que quan es troben restes s’han d’inventariar i si tenen rellevància, conservar. Lleida ho va intentar, a la seva manera i per això, avui en dia, quan passegem pel carrer Cardenal Remolins, podem veure unes pilastres que ens informen sobre el que estem xafant.

Moltes de les restes que van trobar els arqueòlegs les van inventariar i emmagatzemar per tal d’anar creant un arxiu, poder-les estudiar quan la febre del totxo passes i qui sap, si poder fer el museu que sempre els han promès.

Avui en dia, a falta de decidir si el museu es farà a les restes dels banys romans, que hem comentat anteriorment, l’equip d’arqueologia obre les portes al seu magatzem, reconvertit en museu i organitza visites guiades gratuïtes.

Hauries de Saber

Els diumenges pots visitar diverses restes arqueològiques de Lleida, gratuïtament.

Anota el museu-magatzem a la teva ruta de què visitar per Lleida, perquè la visita és realment interessant. A part de veure les obres restaurades i sobre les que estan treballant ens permet veure l’interior de què seria un museu i com emmagatzemen i arxiven les restes trobades.

El blog d’arqueologia de la ciutat de Lleida és molt interessant per aprendre com ha sigut la capital del Segrià al llarg de la història i que en queda avui en dia.

Per quan “la setmana de l’arqueologia” com a Buenos Aires?

Ara que ja saps 10 curiositats de Lleida, que et sembla fer-hi una visita de manera diferent?

Deixa un comentari