Si aconsegueixes arribar fins a Almatret, no et sabrà gens de greu. Aquí hi ha de tot i un dels paisatges més espectaculars del Segrià.
Almatret és un municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida. Segons les dades cedides per Idescat, el 2020, tenia una població de 305 habitants, dels quals 170 eren homes i 135 dones. La seva població es reparteix en 17 nens i nenes, 178 persones entre els 15 i els 64 anys i la resta, 115, en edat de jubilació.
El municipi d’Almatret viu d’una economia agrícola, amb 657 hectàrees dedicades al cultiu de l’oliva, 408 als fruiters però principalment l’ametlla i 258 als herbacis. El paisatge d’Almatret és característic de secà, així ho demostra la seva agricultura.
El sector ramader està fortament bolcat a la cria de porcí i d’aviram, amb 32.847 i 140.479 caps, respectivament, segons les dades recollides el 2009 per Idescat.
Almatret és un dels municipis més desconeguts del Segrià i part ho fa la seva llunyania de la capital de la comarca. Els lleidatans, prefereixen invertir els 40 minuts que els separa d’Almatret per anar a alguna altra destinació més famosa. Però resulta que Almatret té de tot, rutes de muntanya, història, arquitectura i cultura.
Amb la Ruta Completa pel Segrià no et faltarà cap racó per visitar.
Breu història per parlar al bar
La zona que avui ocupa el municipi d’Almatret, ja va ser habitada en temps dels ibers que es van instal·lar aprop de la riba de l’Ebre. També hi ha restes celtes, com la “Pedra Escampillà” i restes visigodes.
Ramon Berenguer IV va ser l’encarregat de repartir les terres de l’actual municipi d’Almatret. Ramon de Moncada li va tocar tota aquesta zona, des d’Aitona fins a Almatret.
Què visitar a Almatret, el Segrià
L’església del poble està dedicada a Sant Miquel i segueix un estil barroc.
Una de les cases nobles del poble és la Casa dels Marquesos d’Aitona o casa de la Torre, on a la façana encara s’hi conserva l’escut familiar.
A la plaça principal hi ha la Creu de Terme d’estil gòtic i que data de 1608. Una creu que ha tingut tota una història, durant la Guerra Civil es va treure per tal de protegir-la i es va amagar al Monestir de Sant Cugat. D’allí va passar a l’Església de Santa Anna, a Barcelona i finalment, el 2005 va tornar a casa.
Descobreix la història i la natura d’Almatret, al Segrià.
A la mateixa plaça hi ha La Font, que rendeix homenatge a l’arribada de l’aigua corrent al poble, el 1963. De fet, avui en dia, encara una de les festes més esperades és la Festa de l’Aigua.
La tradició olivera i de l’oli es fa palesa amb la Mola, una pedra de granit per moldre olives que podem observar com a decoració de la Plaça Major.
Al carrer Major hi ha un cartell que ens indica que allí hi havia hagut l’antiga presó d’Almatret. Damunt de la porta, hi ha l’escut dels Montcada.
Als afores d’Almatret, seguint el carrer Pou, arribarem a l’antic pou de pedra i als safareigs, que data del segle XVI.
Les mines d’Almatret, al Segrià
Part del que es coneix com la conca minera de Mequinensa pertany al municipi d’Almatret, al Segrià. Una zona rica en lignit.
L’erosió del Segre i l’Ebre a la conca ha ajudat al fet que es formin barrancs i això va facilitar l’extracció del carbó, amb galeries pràcticament horitzontals. El carbó s’extreia de la conca i es baixava fins a l’Ebre.
Avui en dia només podem veure ruïnes de mines de l’Espanyola i el Duró, que avui només mostren el vestigi del qual van arribar a ser.
Us compartim l’enllaç d’un magnífic document de Jaume Fullola Fuster “La Conca Lignitífera de Mequinensa“.
Creiem que cal destacar la importància d’aquesta zona del Segrià en la història de Catalunya. Quan vam parlar de Seròs ja vam comentar que l’energia que feia funcionar les màquines de Barcelona procedia dels rius lleidatans. Avui, hem de comentar que ja durant el segle XIX, es va constituir la Carbonera de Serós, una empresa amb capital barceloní per explotar les mines lleidatanes.
Per cert, per acabar de lligar una mica més la història de Catalunya, per aquí també hi va participar la família Girona, us sonen?
Podeu completar la informació amb “Mequinensa: de l’aïllament agrari a l’eclosió minera” del mateix Jaume Fullola. Un llibre on tracta sobre la conca, les característiques del carbó a Espanya i una anàlisi històric del territori.
La Guerra Civil passa per Almatret
Almatret és l’únic municipi del Segrià pel qual passa l’Ebre. Durant la Guerra Civil Espanyola, una de les batalles més dures i decisives va ser la batalla de l’Ebre. Part, va passar en aquest municipi que es va farcir d’una línia defensiva.
Com hem comentat, des de Fuet i Mate encara no hem explorat els racons verds, però no per això en volem deixar de parlar. Us deixem l’enllaç al treball realitzat per Andreu Caralt Gimenez “La Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fornts de l’Ebre i el Segre (1936-1939).
El paisatge d’Almatret
Almatret forma part dels pobles del Segrià Sec, com Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida i Torrebesses. Aquests municipis del Segrià tenen característiques paisatgístiques més pròpies de les Garrigues.
Des de l’Observatori del Paisatge s’ha dividit Almatret en dos grups. Per una part, la zona de secà de les Garrigues Altes. Com hem comentat, una zona de secà.
Per l’altra part, la seva proximitat amb el riu Ebre li dóna característiques típiques dels Costers de l’Ebre. Si volem contemplar aquest paisatge podem recorrer una de les rutes més típiques d’Almatret. Pujar pels Tossals d’Almatret i des de lmirador del Cingle de la Pena contemplar les visites de l’Ebre és una meravalla natural. Allí dalt veiem el pantà de Riba-roja, un espai únic per a la pesca del silur.
Hauries de Saber:
Les rutes d’Almatret passen per mines abandones i trinxeres de la Guerra Civil
De fet els tossals d’Almatret, amb el Cingle de la Pena i el Tossal Gros, han sigut declarats Espai d’Interès Natural de Catalunya, dins dels Espais Naturals de Ponent. Un paisatge de pineda blanc amb sotabosc garric i arçot.
Hem de confessar que encara no hem recorregut el paisatge d’Almatret en cap ruta, per això us deixem un enllaç amb totes les pistes.
Ja només la carretera que va d’Almatret a Maials ens deixa miradors i espais per contemplar el paisatge espectacular.
Quan visitar Almatret
Si volem anar a Almatret per la seva festa major, hi haurem d’anar per Sant Miquel, el 29 de setembre. Si tenim ganes de passar una mica de fred, podem anar-hi per la festa major d’hivern, el 3 de febrer, per Sant Blai.
Us deixem l’enllaç al web de l’ajuntament per consultar l’activitat cultural d’Almatret, al Segrià.
Has recorregut alguna de les rutes que passen per Almatret? Explica’ns ho en un comentari.
Quin racó t’agrada més d’Almatret?
