Maials és un municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida amb una població de 920 habitants, censats per Idescat el 2019. Els 517 homes i les 403 dones es reparteixen en 91 nens i nenes menors dels 15 anys, 561 que es troben a la franja entre els 15 i els 64, 108 enatre els 65 i els 84 i 27 amb els 85 anys ja complerts.

Maials és una població agrícola, amb 1.846 hectàrees dedicades a l’olivera i 1.094 hectàrees als fruiters, principalement dels ametllers. També hi ha unes 484 hectàrees pels herbacis, principalment per ordi. La ramaderia és un sector fort amb més de 10.000 caps de porcí i uns 15.000 d’aviram. També hi destaquen els 1.875 caps de boví.

Breu història per parlar al bar

Allí on hi havia la vila closa de Maials, en temps antics hi havia un poblat iber del qual no en queda res més que algunes sepultures excavades a la roca, en la baixada de la Valls dels Horts. La zona era un privilegi dins de la plana de Lleida ja que des de dalt de tot del turó hi ha unes vistes magnífiques. Després de la conquesta cristiana, a mans del comte Ramon Berenguer IV, el territori va quedar a mans del bisbe de Tortosa i el repoblament va ser encomanat a Pere Arnau de Cerverra a principis del segle XIII.

Si us agrada la història i voleu saber-ne més sobre la de Maials, us deixem l’enllaç a Història de la vila de Maials i el seu terme.

Què visitar a Maials

Mails sempre ha sigut un poble important gràcies a la seva situació, a camí entre Tortosa i Lleida i això ho notem amb les cases senyorials que podem veure. Maials ha anat creixent als peus del turó on hi ha l’antiga vila closa. El poble és dels pocs del Segrià preparat pel turisme, podent seguir un recorregut de cartells indicant els punts més destacats de la vileta.

L’església principal, és des del segle XVIII, i està dedicada a Nostra Senyora de l’Assumpció, que es troba fora de la vila closa. La seva façana és d’estil barroc tardà, decorada amb una columnata i un campanar en forma de torre. També destaca el timpà, on hi ha un rostre d’estil precolombí i envoltat de plumalls.

Podem entrar per la vila closa seguint la Travessia de Lleida, per on veurem un dels pocs trams que queden de la segona muralla dels segle XV i accederem a la Vilaclosa pel portal de la Costa, que data del segle XIV. A la plaça de la vila hi trobarem la façana de l’església romànica del castell, que ha estat recuperada com habitatge particular,

L’edifici més important de l’època era el palau-residència del senyor, del s.XIV, que ocupava l’illa de cases central de la vila closa. Pel carreronet que hi ha just davant, podrem veure-hi les restes de l’església romànica de Santa Maria, de finals del segle XIII i sortirem al portal del tossalet, del segle XV. Si seguim pel mateix carrer del palau, arribarem a l’antiga rectoria i sortirem de la vila pel portal del Pla, que va ser la primera entrada al recinte forticat. No us descuideu de passar per la porta d’entrada al castell i les dependències del castell.

El paisatge de Maials

Maials s’ha unit amb Llardecans, Almatret, Sarroca de Lleida i Torrebesses en una associació per potenciar el Segrià Sec, ja que entre tots ells comparteixen les característiques garriguenques.

Pel mateix motiu, des de l’Observatori del Paisatge, Maials forma part del grup de les Garrigues Altes.

Una bona manera de contemplar el paisatge de Maials és seguir el camí que l’uneix amb Aitona. Per aquí veureu tots els tipus de conreu, inclosos camps de pistatxos i les restes de l’arc d’Adar. Una arcada de finals del segle XV que formava part d’un gran casal de dues plantes, del qual en queden els basaments.

Els estudis arqueològics han determinat que en aquest indret hi havia un poblat d’època andalusina que posteriorment, s’hi va construir una muralla. La zona va quedar despoblada i es creu que va ser en temps de poder dels Templers sobre Torres de Segre quan es va construir la gran casa. Després de la guerra de Successió, es van aprofitar els materials per bastir l’ermita de Sant Marc.

Quan visitar Maials

Una vegada més, per Sant Sebastià, al gener quan es celebra la seva festa major d’hivern. Si aneu llegint Fuet i Mate, veureu que molts pobles catalans senten devoció per Sant Sebastià i això està relacionat a què se li atribueix que els salvés de la pesta negra. Es creu que Sant Sebastià va salvar Roma de la pesta negra de l’any 680. La festa major gran, la d’estiu, és per la Mare de Déu d’Agost, és a dir, el 15 d’agost.

El tercer cap de setmana de novembre es celebra la Fira de l’Oli de Maials, un moment per coneixer els productes de proximitat. Aquesta fira es remunta al segle XX, en els temps que era una fira de bestiar i es celebrava a l’abril i al novembre.

Consulta el web de l’ajuntament de Maials per estar al dia de la seva història.

Si teniu ganes de llegir sobre els Elements de Cultura Popular de Maials, us deixem un enllaç al text de Miquel Viladegut i Ballesté.

Quin és el teu racó preferit de Maials, al Segrià? Als afores hi ha molts punts per visitar, quin és el que t’agrada més?

Deixa un comentari