Vila-sana és un petit poble del Pla d’Urgell, la visita del qual et servirà de porta d’entrada a l’espectacular estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana. No et perdis un poble autèntic de Ponent.
Vila-sana és un municipi de la comarca del Pla d’Urgell a la província de Lleida. D’una població de 717 habitants, 359 són dones i 358 homes, d’aquestes, 115 són nens i nenes menors de 15 anys, 464 es troben en edat laboral, 102 persones tenen entre 65 i 84 anys i els 36 restants, més de 85 anys. Segons les dades d’Idescat la població, si bé entre el 2014 i el 2016 ha decreixent lleugerament, portava un fort creixement des del 2000, aproximadament.
Mirant les dades del sector econòmic, Vila-sana té 1.664 hectàrees de terres llaurades, dedicades en gran majoria als herbacis i en menor als fruiters.
La ramaderia és un sector fort, tenen 1.633 caps de boví, 2.708 d’oví, 24.761 de porcí, 260.130 d’aviram i unes 390 conilles mare.
Descobreix Vila-sana al Pla d’Urgell i l’estany d’Ivars, una zona natural única a Catalunya.
Completa la teva vista a Vila-sana descobrint què visitar al Pla d’Urgell.
Breu història per parlar al bar
La zona on avui en dia hi ha Vila-sana va ser un dels pobles reconquerits per la baronia dels Anglesola, tot i que el municipi de Vila-Sana no va ser creat fins al 1933 quan es va separar del de Castellnou de Seana.
Què visitar a Vila-Sana, el Pla d’Urgell
L’església del poble és la de Sant Miquel, una de les esglésies més senzilles de la comarca. Adossada a l’església hi ha la rectoria.
A la plaça Major del poble hi trobem l’ajuntament i a l’entrada, a la plaça de l’Ajuntament hi ha la Casa Vella, que data de finals del segle XVII, i on al seu pati hi trobem l’Ermita de la Mare de Déu de la “Cabeza”.
Vila-sana és un poble tranquil, ideal per passar-hi un cap de setmana de descans en alguna de les seves cases rurals.
Recorrent els seus carrers i camins trobarem diversos elements catalogats en el patrimoni arquitectònic català.
El paisatge de Vila-sana
Vila-sana juntament amb gairebé tots els altres municipis del Pla d’Urgell, alguns de l’Urgell, de la Noguera, del Segrià i de les Garrigues comparteixen característiques paisatgístiques comuns a les zones de regadiu.
El Canal d’Urgell és la principal raó de que en aquests territoris el paisatge sigui de camps de conreu i que pràcticament no quedi cap bosc.
Qualsevol ruta que poguem fer pels voltants del poble ens servirà per comprobar les característiques de la Plana d’Urgell, segons l’Obervatori del Paisatge.
Recorrent els seus camins d’horta ens podem trobar amb antigues torres, com la Torre del Farret o també coneguda com Benefici de Sant Antoni. Aquesta masia del segle XVIII es troba avandonada, però encara hi queden detalls tan bonics com l’any de construcció a la llinda de la porta princincipal.
Sense cap mena de dubte, un dels indrets més característics del paisatge de Vila-sana és l’Estany d’Ivars i Vila-sana. L’excusa perfecta per visitar Vila-sana, al Pla d’Urgell.
Estany d’Ivars i Vila-sana, el Pla d’Urgell
L’estany d’Ivars és una de les zones humides més importants de Catalunya i l’atractiu natural principal de la comarca del Pla d’Urgell.
Breu història per parlar al bar de l’estany
La formació de l’estany és d’origen natural, si ens remuntem més de 50 milions d’anys, la conca de l’Ebre era una extensa badia que s’obria a l’oceà Atlàntic.
Al llarg del temps, en aquesta zona es van anar acumulant, de manera natural, un seguit de materials impermeables, que sumat al moviment de les plaques tectòniques va fer que la conca quedés aïllada de l’oceà i provoqués l’evaporació de l’aigua i la salinitat de la zona.
Uns quants milers d’anys després les aigües del riu Corb van deixar graves i arenes a zona del Pla d’Urgell, materials permeables que permetien la formació d’aqüífers. Axiò va ser el principi de la llacuna endorreica, és a dir, una àrea on l’aigua no té sortida cap al mar. Això vol dir que l’aigua només en sortirà per evaporació o per infiltració.
Interacció amb les persones
Humanament parlant, l’estany apareix en escrits del s.XI i fins i tot, el 1079, el comte Ermengol IV va fer entrega del lloc al monestir de Gualter, d’allí va passar al comtat d’Urgell i posteriorment a la propietat de Berenguer Arnau d’Anglesola, quan va fundar el senyoriu de Bellpuig.
L’estany, a causa de la seva característica endorreica, tenia una gran concentració de sal i això era aprofitat, ja en l’època medieval, per al comerç de la sal, de fet el 1414 la zona era coneguda com les “salines d’Ivars”.
La salinitat de l’aigua va canviar quan s’hi va fer aportacions de l’aigua d’un moli de la zona, fet que també va comportar l’aparició d’assentaments al voltant de l’estany. Antigament era una zona dedicada tant a l’esbarjo com a la pesca i a la caça. Un dels animals més ben considerats era l’anguila, avui en dia, pràcticament desapareguda a les nostres aigües.
A l’antic estany se’n caçaven a milers per a la seva comercialització però per culpa de les represes, ara els hi costa molt remuntar el riu des del delta de l’Ebre.
Abans, per la poca profunditat de l’estany, una mitjana d’1,9 metres, hi havia èpoques que s’assecava naturalment, de fet aquesta és una de les característiques dels aiguamolls, zones de terres planes i amb superfície inundable de manera temporal o permanent.
Malauradament, el 1948 es va començar el dessecament de l’estany, com a resultat d’una llei comarcal. Per una vegada, Franco va canviar la creació de pantans pel dessecament de la zona humida del Pla d’Urgell, evidentment, les obres les va dur a terme una empresa favorable al règim Locomoción y Transportes S.A.
El 1951 es van requalificar les terres de l’estany per l’agricultura, que a causa de l’alta salinitat era una zona ideal per al conreu de l’arròs.
A partir del 1975 es duen a terme una serie de campanyes socials i populars per recuperar l’estany. Finalment, el 2003 es van començar les obres i dos anys més tard, el reompliment. Actualment l’estany d’Ivars i Vila-Seca rep les aigües del Canal d’Urgell fins a formar una bassa de més de 2.300.000.000 litres, que ocupen una superfície de 126 hectàrees.
Què podem fer a l’Estany d’Ivars
Avui en dia s’ha recuperat tant com a espai natural i hàbitat per un gran nombres d’espècies animals, com per a l’esbarjo de les persones, amb un seguit de camins per passejar, àrees de descans i zones d’observació de la flora i la fauna.
Si avui l’estany manté el seu volum d’aigua gràcies al Canal d’Urgell, en temps passats ho feia amb l’aportació de les aigües d’un molí i d’un curs d’aigua de la zona de Castellnou de Seana i Bellpuig.
No gaire lluny de l’entrada a l’estany pel costat de Vila-Seca hi ha Cal Sinén, el centre d’interpretació de l’estany, on a través d’un seguit de panells informatius podrem aprendre molt més sobre la història i la vida a l’estany.
Actualment, l’entrada és gratuïta, s’hi poden llogar bicicletes o concertar visites guiades. Si us agrada l’obervació de les aus han preparat una guia d’ocells d’hivern i d’estiu.
Quan visitar Vila-sana
El poble es vesteix de festa per Sant Miquel, a finals de setembre, quan celebra la seva festa major, també celebren la Festa de la Mare de Déu de la Cabeza, la patrona de Vila-Sana. El segon diumenge de maig quan celebra la festa de Sant Miquelet amb el concurs de cassoles.
Al web de l’ajuntament tindreu tota la informació de l’agenda cultural de Vila-sana, al Pla d’Urgell, actualitzada.
Has participat d’alguna de les seves fires? La del concurs de cassoles té potencial, veritat? Deixa’ns un comentari i explica’ns la teva.
