Si encara no coneixes el Palau d’Anglesola, segueix llegint aquesta entrada perquè després de veure tot el que pots visitar, no voldràs anar a cap altre lloc.
El Palau d’Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d’Urgell a la província de Lleida amb poc més de 2.100 habitants. Segons les dades d’Idescat del 2017, gairebé repartits a mitges entre els dos gèneres. La franja d’edat més alta és la compresa entre els 15 i els 64 anys, amb 1.416 habitants.
De les 977 terres llaurades, 696 estan dedicades als cereals i la resta als arbres fruiters. Pel que fa a la ramaderia destaca considerablement la cria d’aviram i de porcí. Mira, al 2019 ja té 2.166 habitants.
Organitzat la teva jornada amb la nostra guia per saber què visitar pel Pla d’Urgell.
El Palau d’Anglesola, al Pla d’Urgell, amaga més secrets dels que et penses. Avui te’ls descobrirem.
Breu història per parlar al bar
Els orígens del poble es remunten al s.XI durant la reconquesta del territori en mans dels comtes de Barcelona. Per aquella època, Ramon Gombau d’Anglesola va ocupar el que anteriorment havia sigut un assentament àrab.
Què visitar al Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell
L’església del Palau d’Anglesola està dedicada a Sant Joan Baptista, una construcció del 1802 i d’estil neoclàssic. De fet l’església actual es troba sobre l’espai que ocupava la primitiva església romànica del s.XII. D’aquesta església romànica, l’únic que en queda és la pila baptismal.
La façana de l’església, tot i ser força austera és interessant, ja que respecta l’estil de lleida amb les columnes jòniques i la decoració floral típica de princicipis del segle XIX, època més racionalista.
Darrere de l’església hi ha el carrer Sant Joan, que conserva algunes de les cases més antigues del Palau, com Cal Felipet. Aquest carrer fa cantonada amb el Carrer Doctor Pont i Gol on també hi destaca, sobretot, la casa del Cal Massot, que toca amb el carrer Sant Joan.
La casa Cal Massot era la casa més important als inicis del poble. Aquesta casa fortificada era del senyor del poble, qui l’havia comprat als Hospitalers.
De fet aquesta zona era la plaça major de Palau. Sota la plaça hi ha les sitges on emmagatzemaven el gra amb el qual els pagesos de la zona pagàven els tributs al senyor. A més a més, es creu, que per sota terra hi ha tot un seguit de túnels per poder escapar.
T’has fixat que la casa més important no mira l’església?
Una dada curiosa és que el carrer Sant Joan, que en els seus moments era el carrer Major, desemboca al lateral de l’església. Això es degut una venjança de la curia local vers el Senyor. Aquest no va voler posar diners per arreglar l’església, així que la curia s’hi va tornar, tapant-li la sortida del carrer princiapal.
A l’entrada del poble hi ha la cooperativa del camp, un edifici amb aires modernistes industrials. L’obra fou de Cèsar Martinell, un deixeble de Gaudí i data de 1920. La primera cooperativa de Palau d’Anglesola aplegava fins a 125 socis, que per aquells temps era pràcticament tots els pagesos del poble.
Passat el temps, van veure la necessitat d’ampliar el primer celler, que es trobava a la plaça de l’església al que es coneix com l’antic Cafè-Esport. En aquells moment, el president de la cooperativa era el senyor Pomés, qui va gestionar els permisos amb la Mancomunitat catalana.
La cooperativa tenia més de 100 finestrals, decorats amb vitralls de color i construïda amb totxana i fusta. Actualment, la majoria de les finestres han estat tapiades, per adaptar-la als nous usos i els vitralls han desaparegut.
El patrimoni arquitectònic del Palau d’Anglesola és espectacular, per això et deixem l’enllaç al web de la Generalitat.
El tren de la remolatxa
Als afores del poble, seguint el Canal d’Urgell ens trobarem amb una de les poques estacions de trens que queden en peu de la via estreta que unia Mollerussa amb Balaguer. Un dels ramals anava cap a Menàrguens, on hi havia la sucrera de remolatxa.
El Pla d’Urgell, que desde la construcció del Canal d’Urgell havia passat de ser un desert a ser el rebost de Catalunya, va canviar els seus cultius per a produir remolatxa, de la qual extreure’n sucre, a causa de la falta de l’or blanc procedent de Cuba. Les remolatxes viatjaven en tren, trenquet o carrilet, segons la localitat, des del Pla d’Urgell fins a Menàrguens.
El 1901 es va construir la linia de mercaderies que 3 anys més tard, passaria a ser també de transport de persones. D’aquesta manera els habitants dels pobles veïns, podien anar a la gran capital, Balguer.
La teoria deia que amb una hora i mitja, s’uniria Mollerussa, on hi havia el tren amb la via del nord, amb Balaguer, la ciutat on anar a fer les gestions. A la pràctica, sembla que trenquet anava tant lent que la gent podia pujar-hi i descendre’n sense necessitat de que estigues aturat.
Moltes padrines d’avui en dia, encara recorden aquells temps on viatjar era un luxe.
El paisatge del Palau d’Anglesola
No hi ha cap mena de dubte que el paisatge del Palau d’Anglesoa correspon a les característiques de la Plana d’Urgell. El Canal d’Urgell va canviar la fisonomia de tots els pobles regats per la seves aigües, passant de zones de secà a zones de cultiu.
Recorrent alguns dels camins que conecten el Palau d’Anglesola amb Linyola, entendrem com és aquest tipus de paisatge.
Si teniu ganes de caminar o d’anar amb bici, els voltants del Palau d’Anglesola, al Pla d’Urgell són únics. A més a més, pel poble hi passa el Camí Ignasià. Així, que tot seguint les passes d’Ignasi de Loiola podrem contemplar el paisatge del Palau d’Anglesola.
Quan visitar Palau d’Anglesola
La festa major es celebra l’últim cap de setmana d’agost.
La ruta més famosa que recorre el poble és la del Camí de Sant Jaume. Fins i tot, els pelegrins es poden allotjar a l’alberg destinat a ells que es troba al pavelló esportiu i que és gestionat per l’organització Amics de Sant Jaume del Palau d’Anglesola.
Al web de l’ajuntmanet del Palau d’Anglesola, al Pla d’Urgell hi trobareu l’agenda cultural.
Tens alguns història sobre el poble? Explica’ns-la als comentaris.
