Vilanova de la Barca és un municipi del Segrià, a la província de Lleida. El cens publicat el 2019 per Idescat revela que Vilanova té una població de 1.036 persones, 535 homes i 501 dones. Els nens i nenes representen un 12% de la població, la franja dels 15 als 64, són un 65% i el 23% restant són majors de 64 anys, essent només 47 els majors de 85 anys (ull, m’ha quedat una mica problema de matemàtiques).

L’agricultura participa activament de l’economia del municipi, amb 1.105 hectàrees conreades destinades als herbacis i 301 als fruiters. La cria de porcins i la d’aviram destaquen amb 31.804 i 25.000 caps respectivament. Els 420 caps de boví completen la cria d’animal.

Breu història per parlar al bar

En temps dels àrabs, Corbins era el poble important de la contrada, de fet el Segre feia una mica de frontera natural. Si bé, els àrabs hi tenien torres de vigilància, no hi destacaven grans nuclis de població. En la zona de l’actual Vilanova de la Barca hi havia una fortificació que s’anomenava Castell Pagès.

Durant el domini dels templers, amb la finalitat de repoblar les terres i ocupar el nou territori, es va cedir el dret de barca al Segre i es va fundar una vila nova, endevineu el nom… Vilanova de la Barca, a principis del segle XIII. El senyor del territori era Ramon de Granyana, que tenia dominis fins a l’ermita de Santa Maria de Granyana.

Què visitar a Vilanova de la Barca

Del poble antic de Vilanova de la Barca no en queda pràcticament res, ja que més d’un 75% del poble va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola, de fet de 186 cases que hi havia contades, 150 van quedar destruïdes i només 20 eren utilitzables. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accés, tres carrers importants i la plaça de l’església.

L’església vella dedicada a Santa Maria queda com a record del queva ser, ja que l’església parroquial actual és la de la Mare de Déu de l’Assumpció i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importància amb l’edifici de l’Ajuntament.

El pont que travessa el riu Segre va ser construït pels presos polítics i encara avui s’hi pot veure el monument. I l’altre punt històric de la guerra és el tanc soviètic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui trobem a la Plaça de la Pau.

A la partida de les Coves, hi trobem una necròpolis datada de l’alta edat mitjana. La roca principal té uns 2 metres d’alçada. La tomba que més destaca té uns 50 cm d’amplada i els extrems arrodonits.

Vilanova i la Guerra

Un dels pobles més afectats durant la batalla del Front del Segre va ser Vilanova de la Barca, el qual va quedar gairebé totalment destruït. De fet, Vilanova va ser un dels pobles que Franco va adoptar per reconstruir. L’organisme encarregat va ser Regiones Devastadas que utilitzava la mà d’obra dels presos republicans per tornar a donar vida als pobles i ciutats destruïts.

Regiones Devastadas van tenir feina, ja que van haver de treure els materials dels desenrunaments i reconstruir, l’església, l’escola, habitatges, l’ajuntament, el pont sobre el Segre, la bàscula municipal i restablir l’aigua corrent, entre d’altres.

L’estiu del 1938 les forces republicanes van fortificar la riba esquerra del Segre i van construir un seguit de trinxeres, de les quals avui en dia encara en queda part. Un recorregut pel Tossal Roig, un dels darrers punts de resistència republicana ens posarà en els escenaris de la Guerra.

La ruta comença uns kilòmetres abans d’arribar a Vilanova de la Barca, venint de Lleida, on just després de travessar la séquia Tercera del Canal d’Urgell ens trobarem un trencall a mà dreta. A partir d’allí ja veurem els clàssics cartells indicadors d’Espais de Memòria. Des d’allí fins al Tossal Roig ens trobarem diversos búnquers i trinxeres.

Per ampliar la informació sobre la Guerra Civil i Vilanova de la Barca, us deixem l’enllaç a Espais de Memòria.

La Vilanova Natural

Un dels trets característics de Vilanova de la Barca li dóna el Segre amb els seus boscos fluvials, tan característics. Sortint del poble, podem seguir els camins que ens portaran al Segre i d’allí, aigües amunt, arribarem al Sot del Fuster. Un espai fluvial format per àlbers i salzes que ens traurà de la rutina diària.

Des de l’Observatori del Paisatge, han catalogat a Vilanova de la Barca en dos tipus característics de paisatge. Per una part a Paisatge Fluvial del Segre precisament per la seva proximitat al riu Segre, que li confereix un paisatge de bosc fluvial característic. Per l’altra part a la Plana d’Urgell, que correspon al terreny que hi ha a l’altre costat de la C-13. Al Catàleg de les Terres de Lleida hi trobareu més informació.

Quan visitar Vilanova de la Barca

El primer cap de setmana d’octubre, quan s’ha acabat la feina al cap, Vilanova de la Barca celebra la seva festa major, que culmina amb la festa de la Cassola. Tot i així, a l’agost, per la mare de Déu, Vilanova es torna a vestir de festa.

Visita el web de l’ajuntament per coordinar l’agenda i visitar Vilanova de la Barca, al Segrià.

Coneixes algun altre vestigi de la Guerra Civil? Tens històries dels padrins que expliquin com va ser? Quin és el teu racó preferit de Vilanova de la Barca?

Deixa un comentari