Alcanó és un poble amb més característiques de les Garrigues que del Segrià, tant pel seu paisatge com per la seva arquitectura. Pel municipi encara s‘hi conserven algunes construccions de pedra seca, que podem descobrir tot fent alguna ruta de dificultat senzilla.
Alcanó és un municipi amb pocs habitants i una densitat d’11,1 hab./km². Idescat, ha publicat el 2021, que Alcanó, al Segrià, província de Lleida, té 233 habitants, 118 homes i 115 dones. 32 d’aquests habitants són nens i nenes, una xifra que no està gens malament. 142 habitants es troben entre els 15 i els 64 anys, 50 tenen més de 64 anys, però menys de 84 i 14 ja superen els 85 anys.
Com hem comentat, Alcanó, té característiques dels pobles de Les Garrigues i això també es veu en la seva agricultura. La majoria de les terres llaurades estan dedicades al cultiu de l’olivera, en total 756 de les 1.483 que es van censar el 2009. Així que, Alcanó és un bon lloc per fer la compra anual de l’oli. La resta d’hectàrres estan dividides en 372, als herbacis de secà com l’ordi i 356 als arbres fruiters, també de secà, com l’ametller.
L’economia ramadera està, pràcticament, tota destinada a la cria d’aviram amb 37.000 caps censats per Idescat el 2009. L’altre animal criat són les vaques, amb 96 caps censats.
Anem a descobrir aquest racó “amagat” del Segrià i les seves característiques.
Alcanó no és l’únic poble “garriguenc” del Segrià, n’hi ha d’altres que podràs descobrir a la nostra Ruta Completa pel Segrià.
Breu història per parlar al bar
El nom del municipi, Alcanó, no deixa cap mena de dubte del seu passat islàmic. De fet, hi ha documents que diuen que el 1149, Alcanó, pertanyia al bisbe de Lleida i això significa que en aquestes terres hi havia d’haver una mesquita, ja que durant la reconquesta, s’havia convingut que tots els predis amb un temple islàmic havien de revertir a la mitra.
Els encarregats de repoblar la zona van ser els canonges de Sant Ruf que controlaven el territori i el castell defensiu d’Alcanó. Com és costum en aquestes terres, durant l’època medieval, la senyoria d’Alcanó va passar per diverses mans.
Què visitar a Alcanó, Segrià
El poble d’Alcanó són un parell de carrers que es van enfilant pel turó i on als peus i en una punta del carrer Major i als límits del nucli habitat, hi trobem l’església parroquial de Sant Pere. Aquesta església, d’estil barroc, data del segle XVIII.
Ben a prop de l’església, seguint pel carrer Major, hi trobem l’ajuntament i algunes de les cases més antigues del poble.
Just davant de l’església, on s’ajunten la plaça Major i la plaça Camps, hi ha el que era l’antic castell d’Alcanó, que va ser reformat en casa estil palau.
A la plaça Camps ens espera un antic pou sarraí.
Al municipi d’Alcanó, al Segrià, encara s’hi conserven algunes de les típiques cabanes de pedra seca. Una d’elles es veu des de la carretera que va direcció Lleida i l’altra, està indicada just a la rotonda del desvio. Per veure-la, has d’agafar el camí paral·lel a la C12, direcció Lleida.
A continuació us deixem l’enllaç a l’Inventari del Patrimoni de la Pedra Seca d’Alcanó, que l’ajuntament ha fet públic. Fent aquestes rutes, podreu descobrir aljubs i cabanes.
El paisatge d’Alcanó
La ubicació d’Alcanó, al Segrià, li atorga unes característiques de terres de secà. L’Observatori del Paisatge ha dividit el municipi d’Alcanó amb dues parts, Les Garrigues Altes i els Secans d’Utxesa.
La part del municipi característica als Secans d’Utxessa és la que limita amb Alfés, Sunyer, Sarroca de Lleida, és dir una zona de pas entre el paisatge fluvial del Segre i el paisatge sec de les Garrigues.
Tenint en compte l’agricultura de la zona, podem entendre que Alcanó es troba en una de les zones seques del Segrià i que comparteix característiques paisatgístiques amb pobles de les Garrigues. La zona de Les Garrigues Altes és una zona de secà de fruiters de secà, oliveres i ametllers i on també s’hi pot trobar parts de vegetació autòctona com la garriga i el pi blanc. Un tret que comparteix els pobles de la zona són les construccions de pedra seca.
Una manera molt bona de descobrir el paisatge d’Alcanó, al Segrià, és recorrent el patrimoni de la pedra seca que us hem deixat a anteriorment. Nosaltres encara no hem fet cap ruta, però ja les tenim marcades.
Quan visitar Alcanó
La festa major forta d’Alcanó, al Segrià, és per Sant Pere de les Claus, és a dir, l’últim cap de setmana de juliol. Si, en canvi, som més de fred, ens haurem d’esperar per Sant Blai, el 3 de febrer, quan es celebra la festa major petita.
Si visiteu Alcanó durant la seva festa major, podreu gaudir dels seus gegants i el capfròs. Els gegants són el gegant Pere Blai i la geganta Magdalena Candela, amb les famoses magdalenes beneïdes per Sant Blai, a les mans.
El capgròs és Maria Ganxa, una veïna del poble molt malcarada que el dia que s’havia de rebre als gegants, en lloc d’unir-se a la festa popular, els va rebre a cops de pedra. La geganta, per sort, va convertir les pedres en caramels i Sant Pere Blai la va convertir en capgròs perquè deixés de molestar. Us imaginareu que això és una llegenda, oi?
No us perdeu el web de l’ajuntament d’Alcanó per estar al dia de l’agenda cultural. Si us interessa l’arquitectura religiosa, l’apartat dedicat a l’església parroquial és molt complet.
Has fet alguna ruta per Alcanó, al Segrià? Quins elements arquitectònics o naturals destaques?
Deixa’ns un comentari amb més idees i llocs per visitar al munipi.
