Alfarràs és un municipi del Segrià, a la província de Lleida, que limita amb l’Aragó. Segons les dades publicades per Idescat el 2020, la població d’Alfarràs és de 2.765 persones, 1.440 homes i 1.325 dones. Si entrem al detall del grup d’edat, podem veure que té una població jove força important amb 1.741 persones majors de 15 anys i menors de 65. A més a més hi ha 357 infants. 536 persones es troben entre els 65 i els 84 anys i els 131 restants ja superen els 85 anys.

Hauries de Saber:

El préssec d’Alfarràs té un gran prestigi

Les dades econòmiques, també publicades per Idescat, no estan actualitzades des del 2009. En aquells temps hi havia censades 793 hectàrees de terra dedicades a l’agricultura i 65, a la pastura. Entrant al detall de l’agricultura, 449 estan dedicades al cultiu d’herbacis i 314 als arbres fruiters, on destaca el préssec. A més a més, també hi ha una petita plantació d’oliveres i vinya amb 24 i 6 hectàrees destinades, respectivament.

què fer i visitar a Alfarràs Segrià

La ramaderia, a Alfarràs és molt important, amb més de 90.000 caps de bestiar. D’aquests destaquen l’aviram amb 80.070 i els porcins amb 11.000 caps. De fet, la cria de porcs li ha atorgat la mala fama entre els municipis veïns, per les olors dels purins que sempre han sigut motiu de mofa. Idescat, també va censar el 2009, 583 caps de bovins i 290 caps d’ovins, així com 22 cabruns.

Alfarràs, al Segrià, és el punt de partida de la indústria tèxtil del Segrià. Aquesta recorria les aigües del canal de Pinyana i unia Alfarràs, Alguaire i Rosselló. Una excusa perfecta per recórrer aquesta part secreta del Segrià.

Completa la visita amb la Ruta Completa pel Segrià.

Breu història per parlar al bar

Alfarràs estava habitat en temps dels musulmans, els quals utilitzaven les aigües de la séquia de Pinyana. Alfarràs i Andaní, igual que Almenar i Alguaire, van ser conquerits pel comte Ermengol VI d’Urgell, el 1147, després de fer el propi amb Albesa.

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, va ser qui atorgà la carta de poblament i qui també va atorgar a Alfarràs, Andaní i Almenar la possessió sobre la séquia de Pinyana, al pas per cada terme. En aquell temps Alfarràs era una almúnia d’Almenar, però poc temps després, el 1152 ja se’n desvinculá, formant un senyoriu propi.

racons patrimonials Alfarràs

El poble va anar creixent al voltant de l’antiga torre de defensa, que va anar evolucionant a castell, però del qual no en queda res. Aquest castell estava al costat de l’església de Sant Pere, davant del canal de Pinyana, el motor econòmic del poble, des de sempre.

La senyoria d’Alfarràs va passar per diverses propietats fins a arribar al 1218 que els Estopanyà es vengueren els drets al Convent de Sant Hilari de Lleida. Lleida es proveïa de l’aigua del canal de Pinyana i per això, el 1389, la ciutat de Lleida va comprar el castell i el lloc al convent.

El 1400 va tornar a canviar de mans, aquesta vegada sota els Boixadors, punt històric, ja que es forma la baronia d’Alfarràs. La història segueix amb compravendes amb la ciutat de Lleida i els barons d’Alfarràs. El 1894, quan els barons d’Alfarràs eren la família Desvalls, per matrimoni amb Maria Teresa de Ribes i d’Olzinelles. En aquella època és quan es va crear el dret del salt d’aigua del molí per instal·lar-li una central hidroelèctrica i així crear la fàbrica de filatures, que ocuparia el lloc de l’antic molí.

molí d'Alfarràs Segrià

Alfarràs sempre ha sigut un punt estratègic, ja que queda de pas per anar als Pirineus i el pas del Noguera Ribagorçana, sempre l’ha dotat d’aigua, convertint les seves terres en magnífics punts de conreu.

Què visitar a Alfarràs, al Segrià

Del nucli antic no en queda pràcticament res. L’església vella de Sant Pere Apòstol, d’origen romànic data del 1147, però va ser reformada durant el segle XVIII i se li va donar un aspecte barroc.

L’església nova d’Alfarràs, també està dedicada a Sant Pere i data de 1970. La veritat és que sorprén la seva arquitectura moderna i senzilla.

carrers alfarras

Els punts més importants d’Alfarràs giren al voltant del canal de Pinyana, on destaquem el pont vell i sobretot l’antic molí fariner.

El pont vell, que travessa el riu Noguera Ribagorçana, data del 1425, quan el rei Alfons el Magnànim, va concedir el dret de construir-lo. Així i tot, el primer pont no es va construir fins al 1453 i també hem de dir, que més d’una vegada, la riuada se l’ha emportat.

El molí fariner d’Alfarràs ja està documentat des del 1153. Va estar en funcionament fins a l’any 1894. Sempre va ser propietat senyorial o jurisdiccional, amb l’obligació de tots els veïns de moldre allí el gra. A principis del segle XX s’hi va construir una petita central hidroelèctrica, propietat del marquès d’Alfarràs.

indústria tèxtil segrià

Amb el pas dels anys va anar ampliant-se fins a convertir-se en una fàbrica de filatures. D’aquest punt en parlarem més extensament al següent aparat.

No et perdis les vistes panoràmiques des de Andaní.

Si voleu veure les esglésies per dins, us deixem un vídeo que han publicat des de l’ajuntament d’Alfarràs, on també s’explica breument la història del municipi. De ben segur que us donarà més motius per visitar aquest racó del Segrià.

 

A prop d’Alfarràs hi ha el poble d’Andaní. A la petita plaça principal hi ha l’església parroquial de Sant Nicolau, també d’origen romànic.

Andaní al segrià

El poble va anar creixent amb l’arribada de treballadors andalusos per la construcció del pantà de Santa Anna.

Alfarràs, el patrimoni de l’aigua al Segrià

El canal de Pinyana és un dels canals de regadiu més antics de Catalunya, autoritzat per Ramon Berenguer IV, l’any 1147. Les seves aigües van ser un dels motius per a instaurar una alternativa a la indústria tèxtil de Barcelona. Per no repetir-nos la part històrica, us deixem l’enllaç a l’entrada d’Alguaire on en fem 5 cèntims.

que visitar al segria

Com hem comentat, el molí fariner es va convertir el 1894 en la fàbrica de filatures. Els drets eren del baró d’Alfarràs fins que al segle XX, filatures Viladés el va comprar i va ampliar així les seves instal·lacions. Actualment, el salt d’aigua és propietat d’una empresa de Vic. El molí fariner d’Alfarràs està catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional.

La fàbrica de dalt, la Casals es va fundar el 1897. La idea original va ser de Benjamí Twose Flinch, un irlandès establert a Barcelona. La idea sempre va ser construir-hi una fàbrica de filatures, però no ho va tenir fàcil, ja que els drets d’aigua eren del marquès d’Alfarràs. Finalment, el 1897 la junta de regants va concedir l’ús d’aigües al marquès d’Alfarràs per instal·lar-hi la fàbrica de filats.

El 1922 Hilaturas Casals SA, va comprar la fàbrica al marquès i s’hi van instal·lar fins que el 2005 va tancar les portes.

La fàbrica Martí Casals és un dels patrimonis industrials més importants del Segrià.

Per sort, l’ajuntament d’Alfarràs en té la propietat, així que a veure si aconsegueix subvencions per posar en valor aquest magnígic espai.

colonia fabrica alfarras

Rosselló és l’altre poble que completa la ruta de la indústria tèxtil al Segrià, amb la colònia d’Al-Kanís.

Si us interessa aquest part de la història d’Alfarràs, aquí teniu l’enllaç al text El patrimoni de l’aigua a Alfarràs (el Segrià, Lleida), de Ramon Dalfó Revuelto

El paisatge d’Alfarràs

El paisatge d’Alfarràs, al Segrià, contempla totes les característiques possibles d’aquesta comarca. Segons la classificació d’Observatori del Paisatge, a Alfarràs hi podem trobar tres tipus de paisatges.

El primer és gràcies al pas del riu Noguera Ribagorçana, que entra a la categoria de Paisatge fluvial del Segre. Les terres del voltant s’han parcel·lat i s’han destinat al conreu.

L’altra categoria, la d’Horta de Pinyana, també té característiques relacionades amb l’aigua. El terreny està dedicat a l’agricultura, principalment d’arbres fruiters i en particular, a Alfarràs de presseguers.

paisatge tipica alfarras

Per últim, Alfarràs comparteix amb Alguaire i Almenar les característiques catalogades com Plana d’Almenar i Alguaire. La zona més representativa és el Clot de la Unilla.

Una manera de gaudir del paisatge d’Alfarràs és fer la ruta pel canal de Pinyana, des d’Andaní fins al molí fariner. Si es té ganes de caminar, la ruta segueix, passant per llocs tan emblemàtics com Mata de Pinyana, la colònia tèxtil d’Alguaire.

Tal com hem comentat, el préssec d’Alfarràs, sota la denominació de Préssec de Pinyana, és l’emblema paisatgístic d’aquesta zona del Segrià. Per la zona climàtica d’Alfarràs, el préssec madura més tard, per tant ha absorbit tota la calor de l’estiu i ha guanyat una dolçor única.

Els camins d’horta que surten d’Alfarràs i fins i tot per la carretera que l’uneix amb Almenar, podreu veure les plantacions d’aquesta fruita de pinyol, tan apreciada.

Quan visitar Alfarràs

El poble es vesteix de festa per Sant Pere, el 29 de juny. Com molts pobles de Ponent, la festa major d’hivern és per Sant Sebastià, al gener, el patró de les pestes. En aquest cas, Alfarràs recorda la pesta del 1786.

Si us agrada fomentar el consum local, no us podeu perdre la Festa del Préssec de Pinyana que es celebra a l’octubre. Si voleu veure el rosa de les flors, haureu de venir cap al març, una mica més tard que la d’Aitona.

que visitar a alfarras segria

Si voleu anar a Andaní durant la seva festa major, toca patir calor, ja que es celebra a l’agost, per Sant Llorenç.

Si voleu tenir l’agenda cultural actualitzada del municipi d’Alfarràs, al Segrià, us deixem l’enllaç al web de l’ajuntament.

Coneixes el poble d’Alfarràs? Has fet la ruta de la indústria tèxtil?

Quina ruta coneixes per gaudir a peu o amb bicicleta del paisatge d’Alfarràs, al Segrià? Deixa’ns un comentari.

Deixa un comentari