Bellpuig és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, que s’ha convertit en un dels meus indrets preferits de la comarca.
Qui hauria de dir que en aquest poble hi trobaríem un dels mausoleus renaixentistes més importants de Catalunya?
Bellpuig és un d’aquells pobles que potser coneixes de passar-hi a prop, però que, quan t’hi atures, descobreixes que té molt més patrimoni del que et podies imaginar. El castell, el casc antic, l’església de Sant Nicolau, el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola i el convent de Sant Bartomeu formen un conjunt que explica una part important de la història de l’Urgell.
El cens realitat el 2018 per Idescat va donar un total de 5.060 habitants, 2.635 homes i 2.425 dones. L’actualització al 2026 recull un total de 5.531 persones, 3.015 homes i 2.516 dones.

L‘economia agrícola es basa, també segons dades d’Idescat, en el cultiu dels herbacis, amb 1.978 hectàrees conreades de les 2.527 totals. La resta, gairebé 500 hectàrees, corresponen als arbres fruiters regats amb les aigües del Canal d’Urgell. Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria d’aviram i de porcins.
Bellpuig és, en definitiva, un d’aquells llocs de l’Urgell que mereix una visita amb calma. I si hi ha un nom que ens ajudarà a entendre bona part del seu patrimoni, aquest és el de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola.
Breu història per parlar al bar
La història de Bellpuig està estretament lligada a les famílies que van exercir-ne el domini durant l’edat mitjana i, sobretot, als Anglesola i als Cardona. La baronia de Bellpuig ja està documentada l’any 1139, quan Berenguer Arnau va rebre dels comtes de Barcelona un territori que incloïa Bellpuig i altres poblacions de l’actual plana d’Urgell.
A principis del selge XI, es va construir una talaia d’observació per controlar la frontera cristiana dels atacs dels sarraïns. Amb els anys, es van construir cases al voltant de la torre i aquesta mateixa, va anar evolucionant fins a ser un castell. Durant la guerra del Francès, el castell es va convertir en caserna militar i des d’aquell moment, ja va anar en degradació.
La baronia va passar als Cardona l’any 1386 i, a partir d’aquí, aquesta nissaga quedaria estretament vinculada a Bellpuig. Serà precisament amb Ramon Folc de Cardona-Anglesola, ja al tombant dels segles XV i XVI, quan la vila viurà un dels moments de més esplendor.

El nom de Bellpuig apareix documentat com a Pulchiripodium l’any 1227, una forma llatinitzada relacionada amb el significat de Bellpuig. El castell i la vila, però, tenen una història anterior i formen part d’un territori que durant segles va tenir una clara funció estratègica.
I és aquí on apareix el personatge que ens permet entendre bona part del patrimoni que encara podem visitar avui.
Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, el senyor de Bellpuig que va fer història a Itàlia
Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens va néixer a Bellpuig l’any 1467 i va morir a Nàpols el 1522. La seva trajectòria el va portar molt lluny de l’Urgell fins a va participar en campanyes militars al nord d’Àfrica i a Itàlia i va ocupar càrrecs polítics i militars de primer nivell.
Va ser virrei de Sicília el 1507 i de Nàpols el 1509. Durant les guerres d’Itàlia també va exercir importants responsabilitats militars. L’any 1511 va ser nomenat capità general de la Lliga Santa, una coalició formada per diversos estats europeus per fer front a l’expansió francesa a Itàlia.
Ramon Folc va morir a Nàpols l’any 1522, mentre encara exercia com a virrei. La seva trajectòria el va convertir en una de les figures més destacades de la noblesa catalana de finals del segle XV i principis del XVI, amb una vida marcada per la política, la diplomàcia i les campanyes militars a la Mediterrània i a Itàlia.
Què visitar a Bellpuig, l’Urgell
Bellpuig és un d’aquells pobles que enamoren. El seu passat medieval encara es pot intuir en el nucli antic, però és sobretot el llegat de la família Cardona i, especialment, de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, el que ha deixat alguns dels monuments més singulars de la vila.
Al capdamunt del turó trobem les restes del castell de Bellpuig, que formava part de l’antiga baronia. El castell formava part de la baronia de Bellpuig i va tenir una funció defensiva abans de convertir-se també en residència senyorial. Amb el pas dels segles, la fortificació es va anar transformant i adaptant als diferents usos. El castell va ser construït per la família Anglesola com a residència dels comtes i, originàriament, era una torre de guaita que després de la fundació de la villa, a l’ant 1079, el comte de Barcelona va fer donació del territori a Gombau Berenguer. Amb els anys, la torre de guaita va evolucionar a castell, un edifici que es va anar adaptant a les necessitats de cada època fins que després de la Guerra del Francès, a finals del 1811, va quedar en desús.
Les cases més antigues es concentren al voltant de la plaça de Sant Roc i els carrers que l’envolten. En aquest sector encara trobem alguns dels elements que recorden l’antic Bellpuig emmurallat. La vila es va anar ampliant durant l’edat mitjana i, posteriorment, durant el segle XVI, coincidint amb un dels moments de més esplendor de Bellpuig.
Precisament, un dels espais més característics és la plaça de Sant Roc i els seus porxos, on encara podem veure alguns edificis antics i la casa que havia estat del batlle, amb un escut a la façana on apareix la data de 1538.

El poble original quedava emmurallat amb dos portals d’entrada, un al final de l’actual carrer Violant d’Hongria i l’altre al carrer Castell. Al segle XV es va ampliar el poble cap a la banda sud i això va comportar la construcció d’unes noves muralles, que tancaven a l’alçada del carrer Lleida, el carrer de la Font, i el camí de Tàrrega, actual carrer de Sant Josep.
A principis del segle XVI, Bellpuig va tenir un moment d’esplendor amb construccions de cases importants.
A l’altre turó de Bellpuig hi trobem l’església parroquial de Sant Nicolau, un edifici construït al segle XVI en un moment de creixement i prosperitat de la vila. L’església actual és d’estil gòtic tardà i d’una sola nau, i va substituir un temple anterior d’origen romànic. Al seu interior conserva el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola.

La visita a l’església també permet contemplar la capella de la Mare de Déu dels Dolors, amb les pintures murals que han estat restaurades. Per visitar l’interior de Sant Nicolau i el mausoleu cal consultar les possibilitats de visita, ja que no sempre està obert al públic de manera permanent.
Afortunadament hi ha alguns dies a l’any que fan visites guiades gratuïtes, com el cap de setmana de l’octubre que es celebra les jornades del patrimoni.
Baixant l’escalinata de l’església arribarem a la Casa de la Vila, un edifici construït l’any 1883 que destaca per la seva façana.
La joia del Mausoleu de Ramon Folch a Bellpuig, a l’Urgell
El mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola és una peça excepcional de l’art renaixentista italià i està considerada una de les grans obres d’aquest període que es conserven a Catalunya. El mausoleu mereixeria una entrada a part per la seva magnificència i importància.
Aquest monument va ser un regal post mortem de la vídua de Ramon Folc al seu difunt marit, enterrat temporalment a Nàpols. Isabel de Recasens va tractar amb l’escultor Giovanni Merliano da Nola fins a l’últim detall d’aquest treballadíssim homenatge al qui fou el virrei de Nàpols i Sícilia.
Ramon Folc, el baró de Bellpuig i Linyola, havia mort a Nàpols el 1522 i havia deixat escrit que volia ser enterrat al convent de Sant Bartomeu, que ell mateix havia impulsat. Ramon noméss havia demanat ser enterrat amb l’espasa d’empunyadura d’or i pedres precioses que el Papa li havia regalat en nomenar-lo capità general de la Guerra Santa. La seva dona, però, va voler que la seva sepultura estigués a l’altura del personatge i va encarregar a Itàlia un monument funerari de grans dimensions, que després seria traslladar fins a Bellpuig.
El resultat és un mausoleu de gairebé 11 metres d’alt i 5,5 metres d’ample, fet amb marbre blanc de Carrara. La seva estructura recorda un arc de triomf i tot el conjunt està carregat d’escenes i elements al·legòrics relacionats amb la vida, les gestes i la figura de Ramon Folc.
I el més curiós és que aquest monument va haver de fer un llarg viatge abans d’arribar al destí escollit per Ramon Folc. Després de ser acabat a Itàlia, es va transportar peça a peça per mar fins a Salou i des d’allà va continuar el trajecte en carro fins a Bellpuig. L’any 1530 ja havia arribat al poble.
Hauries de Saber:
Per protegir el mausoleu durant el viatge, els veïns tapaven el camí amb teles.
El mausoleu de Ramon Folc és una obra mestra que mereix que te l’expliquin en una de les visites guiades que organitza l’ajuntament.

El monument es va començar a construir el 1523, un any més tard de la mort del baró i només 8 anys més tard ja estava muntat al convent. Inicialment, el mausoleu es va instal·lar al convent de Sant Bartomeu, on van reposar les restes de Ramon Folc. Però el 1841, després de l’abandonament del convent pels franciscans arran de les desamortitzacions, alguns prohoms de Bellpuig van decidir traslladar-lo a l’església parroquial de Sant Nicolau per protegir-lo.
Però van cometre dos errors, un que van posar una pedra del revés i això es veu, ja que hi ha el número 35 a la vista i l’altre que el van muntar al costat equivocat, ara peus del baró assenyalen a l’altar, en lloc del seu cap.
Història i art en un monument.
Durant la guerra civil, l’església es va cremar i si bé el mausoleu no es va veure afectat pel foc, ja que és de marbre de Carrara, sí que va patir destrosses quan el sostre caigué i va trencar parts de les figures. El veïnat es van preocupar de recollir els bocins i guardar-los per a una futura reconstrucció. Aquesta vindria el 1951 i és tal qual el podem veure avui.
Si voleu llegir-ne els detalls, us recomanem seguir el següent enllaç.
El convent de Sant Bartomeu, la segona joia de Bellpuig a l’Urgell
Vist el mausoleu, la visita ha de seguir cap al Convent de Sant Bartomeu, als afores del poble. De l‘antic convent dels franciscans, construït per ordre de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, només en queda una part, ja que l’altra va ser utilitzada com a residència de gent gran.

El monestir, que data del 1507 ha passat per diverses etapes, com per exemple per un hospital militar durant la guerra del francès. Temps que va patir els robatoris “característics” dels francesos. És durant aquesta època que es va perdre el rastre de la famosa espasa del baró.
Un convent que passa desapercebut.
El monestir també ha vist com la seva església fou bombardejada i cremada durant la guerra civil i finalment rebre una petita ajuda de la Generalitat per restaurar la teulada i reconstruir l’església, fent un cas curiós d’una església dins d’una altra.
El conjunt del monestir és de planta rectangular i té dos claustres centrals, el primer, de dos pisos i d’estil gòtic té arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig punt al primer pis. El segon claustre és de tres pisos, i va ser fundat el 1507 per Ramon III de Cardona.

Aquest claustre està decorat amb 44 capitells gòtics, tots diferents entre ells i al bell mig hi ha una cisterna per recollir l’aigua de la pluja i la que cau de les teulades gràcies al desnivell del terra.
Per una escala de caragol, al més pur estil Gaudí, decorada amb floritures fins al primer pis, s’arribava a les cambres dels frares. Seguint amunt, s’arriba a la segona galeria amb columnes helicoidals i a la tercera galeria, d’ordre toscà, que data del 1614, avui en dia tot pendent de restauració.
Si seguim pujant, arribarem al campanar, on podrem observar les vistes. També podem visitar la cripta dels frares, la sagristia amb l’armariet dels calzes i la sala capitular. Aquesta última conserva a la clau de volta l’efígie dels primers ducs de Somma.
El famós mausoleu de Ramon Folc, que avui es troba a l’església del poble, va ser emplaçat a l’església del convent. La Rosa Maria ens anirà explicant els secrets d’aquest monument excepcional i desconegut i amb la seva alegria ens farà adonar de racons màgics.
Podeu seguir la guia de visita preparada per Monuments de Catalunya.
El Paisatge de Bellpuig
El paisatge de Bellpuig està molt lligat a l’agricultura i als grans espais oberts que caracteritzen bona part de l’Urgell. El terme es troba entre els Secans de Belianes i d’Ondara i la Plana d’Urgell, dues unitats de paisatge on els camps de conreu tenen un paper protagonista.
Els Secans de Belianes i d’Ondara es caracteritzen per un paisatge agrícola de secà, amb grans extensions de cereals i presència d’oliveres, ametllers i vinya. El relleu és suau i poc accidentat, amb grans camps oberts, marges i petites zones de vegetació natural. És un paisatge que canvia de color al llarg de l’any segons l’estat dels conreus.
La Plana d’Urgell és un paisatge molt planer i agrícola, transformat especialment amb la construcció del Canal d’Urgell i l’arribada del regadiu. Els cereals conviuen amb fruiters i altres cultius de regadiu, mentre que sèquies, canals, arbres i camins agrícoles formen part del paisatge. Els grans horitzons oberts són un dels seus trets més característics.
I si vols descobrir Bellpuig més enllà del seu patrimoni, només cal sortir una mica del nucli i endinsar-se pels camins que travessen els camps.
Quan visitar Bellpuig, a l’Urgell
Bellpuig té diferents moments de l’any que poden ser una bona excusa per acostar-s’hi.
Un dels més singulars és la Festa de la Mare de Déu dels Dolors, que se celebra el divendres abans de Divendres Sant i que té com un dels actes principals la Magna Processó Penitencial pels carrers de la vila. És una celebració molt arrelada a Bellpuig i que combina tradició religiosa i cultura popular.
La Festa Major se celebra al setembre. El 2026 ha tingut lloc del 9 al 13 de setembre, amb activitats culturals, música, tradicions i propostes per a diferents edats.

També és interessant consultar l’agenda de l’Ajuntament abans de la visita, especialment si vols aprofitar alguna activitat al convent de Sant Bartomeu o alguna visita guiada. Al llarg de l’any s’hi organitzen activitats culturals i propostes vinculades al patrimoni.
Bellpuig és un d’aquells pobles que demostren que no cal anar gaire lluny per trobar patrimoni de primer ordre.
Per ampliar la informació de Bellpuig, la revista de l’Urgell de URTX té articles tant interessants com:
- Yeguas Gassó, Joan. «Obres entre 1512 i 1550 al castell de Bellpuig i afegiments als segles XVII i XVIII». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2016, n.º 30, pp. 9-33.
-
Bosch Ignés, Josep M. «Ceràmica Popular trobada a Bellpuig. Segles XVII-XIX». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1990, n.º 2, pp. 99-114
- Llansó Solà, Anna; Puig Bordera, Eduard. «Crisi, repressió i endeutament municipal: Bellpuig i la seva baronia durant la Guerra de Successió». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2014, n.º 28, pp. 21-39,
-
Mestre Roigé, Esteve. «Els plets de les Baronies de Bellpuig i Linyola (1731-1840)». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1991, n.º 3, pp. 129-3,
- Arroyo Casals, Pau. «Quan un monument ens parla: el cas del mausoleu de Bellpuig». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2022, n.º 36, pp. 169-87,
- Terés Sanvicens, M. Lluïsa. «L’arxiu municipal de Bellpuig». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1998, n.º 11, pp. 207-14,
- Yeguas Gassó, Joan. “Obres al convent de Bellpuig (1507-1635)”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2004, no. 17, pp. 127-60,
I aquest, també és ben curiós: Ainaud de Lasarte, Joan , 1919-1995. “Documents de Nàpols i Bellpuig sobre el Renaixement i Catalunya”. D’art, 1994, no. 20, pp. 267-80
Has estat a Bellpuig? Què et va sorprendre més: el mausoleu de Ramon Folc, el convent de Sant Bartomeu o el casc antic?