Com ja va essent habitual, el cant del gall marca l’inici del dia.
Obrim la cremallera de la tenda de muntanya i ens reben amb un “bon dia, aneu a la platja a banyar-vos i al tornar, esmorzeu“.
Aquesta frase, digna d’hotel, ens la diuen al jardí d’una casa particular a Siquijor, una illa de les Filipines.
Pel principi
Ahir vam arribar s Siguijor, a Les Filipines, amb el ferri procedent de Dumaguete. Com que ja era tard per anar a San Juan, vam decidir fer nit al poble capital de l’illa.
– Podem intentar acampar al jardí d’alguna casa. Aquí tot són cases baixes amb jardí- ens encoratgem mútuament.
Anem caminant pel carrer i preguntant a tothom que ens trobem prenent la fresca al seu jardí o fent alguna activitat d’exterior. Ningú ens acaba d’entendre i tothom ens diu que cap a dalt de la muntanya hi ha un càmping nou i que ens porten amb moto.
Aquest és l’oferiment típic de les Filipines.
Qui té una moto, té un tresor, té un taxi. Declinem l’oferta comercial i seguim caminant, algú ens deixarà i si no acampem quan acabin les cases.
El final de les cases és cada vegada més pròxim i seguim sense tenir èxit, a poc a poc hem anat millorant la nostra introducció i perdent la vergonya. D’un moment a l’altre, tindrem èxit, ho pressentim.
– Hola, estem buscant un lloc per passar la nit, perquè volem anar a San Juan, però ja no hi ha autobusos locals i no volem pagar una moto taxi. Tenim una tenda de campanya i ens preguntem si la podem posar en algun racó del seu pati.
– Hola- ens contesten sense deixar de tallar les herbes de l’hort.- Més a munt hi ha un càmping nou.
– Això ens ha dit la gent del poble. Però queda lluny i preferim no pagar o pagar-ho a algú, que anar fins a dalt caminant. Només és per una nit.
La senyora amb la qual parlem amb anglès, parla amb la seva amiga i al moment ens diu: – Ja us entenc, voleu posar la tenda al meu pati. Però el meu pati està ple de pedres. Voleu mirar-ho?
És clar que sí. L’alegria comença a córrer per les nostres venes i les pedres semblen un problema menor a deu minuts de què es pongui el sol. La senyora ens ensenya el lloc, li diem que perfecte i ens diu que ens podem quedar sense pagar res. Sembla mentida, just a l’última casa del carrer, la sort ens somriu.
La senyora, que parla un anglès més que correcte, ens deixa escollir quina zona del seu pati preferim. Així que escollim una queda sota uns arbres, per si de cas plou. Comencem a despedregar la zona i de seguida surten a ajudar-nos a preparar la tenda la filla i el gendre.
Sembla que han sortit més a controlar, però qui no ho faria, veritat? T’ha mare acaba d’entrar a casa i et diu que hi ha una parella d’extrangers que passaran la nit al teu pati de darrera.
Quan ja tenim la caseta muntada, ve a passar revista el marit. Ens troba dins la tenda, així que sortim, encaixem mans i parlem una mica sobre si ens serà còmode o no el pati. De veritat, millor que un 5 estrelles!
Al poc temps, torna a sortir la matriarca i ens diuen de moure la tenda al davant de la casa, que estarem més còmodes, ens assegura. La filla i el gendre tornen a oferir-se a ajudar-nos i mentre nosaltres traslladem la tenda, ells ens carreguen les motxilles.
No sabem si ho diuen perquè estiguem més còmodes o per tenir-nos vigilats, però sigui com sigui, a casa seva, les seves normes. I la veritat, que sí, molt millor. Ens deixen posar la tenda al porxo, que a més a més, està enrajolat.
Acabem la nit amb una tassa de cafè amb llet i interrogats per les dues dones de la família. Ens ofereixen sopar, però prudents, encara, els diem que no cal, que portem pa i una llauna de sardines.
Sembla que hem passat la prova de la confiança perquè ens convencen per quedar-nos una nit més, no anar a San Juan i en lloc de llogar una moto, fer el circuit amb el gendre, pagant-li només la gasolina.
Tot sembla massa bonic per ser veritat. Als telediaris, aquestes històries sempre acaben malament.
L’esmorzar inclòs, desprès del bany al mar
Tornem del bany matiner i ens trobem damunt la taula, un plat amb papaia, un amb arròs i un amb vegetals. Ataquem l’arròs amb vegetals i deixem la fruita de postres. Primer error.
La Mñiriam, la matriarca, ens explica que la fruita s’ha de menjar amb la panxa buida, que ho ha llegit en un estudi. “According to the study“, segons l’estudi que ha llegit, menjar la fruita en dejú ajuda a absorbir millors els nutrients. Mite o no, demà li farem cas.
Esmorzats com a campions anem amb en Jery, el gendre, amb la moto, tots tres, a posar gasolina i d’allí comença el circuit per l’illa que ens ocuparà tot el matí. Li oferim fer un mos al mercat, però ho rebutja, anem per feina, que l’illa és molt bonica, ens diu.
Parada als peixets que ens netegen la brutícia dels peus i fins i tot veiem una actriu famosa, per ells, perquè nosaltres encara ara, no sabem qui és.
Parada al monestir més gran de la regió i a tirar-nos al mar des d’un trampolí de 25 metres.
En Jerry és queda sorprès de com no ens ho hem pensat dues vegades, però és que amic, venim de les cascades de Kawasan i 25 metres, ara són pocs per nosaltres.
Pel camí li tornem a dir, que quan vulgui parar a menjar, que pari, que l’invitem, però el Jerry, molt ben adoctrinat per la Miriam, ens diu que no, que a dinar, a casa.
Tornem a casa a l’hora de dinar, morts de gana, però això no és un problema, ja tenim el dinar a taula i el mateix passarà amb el sopar-berenar, ja que l’àpat nocturn es fa a les 17.00h.
Per això deu ser que comencen el dia tan d’hora.
El procediment, en cada àpat, és el mateix, fruita i arròs amb vegetals. Per acompanyar surten uns peixets deshidratats que se suquen en una salsa de bitxo picant. Quan buidem un plat es torna a omplir, això és un no parar.
Tot ben sa i tirant a vegetarià. According to the sutdy, menjar molta carn no és bo i la majoria de vegetals surten del seu hort, ens comenta la Miriam tota contenta.
A la tarda anem a veure al famós càmping, ja que la Jovemar, la filla, vol conèixer-lo. Anem caminant, parlant i fent amistat. Ens sembla que com que hem passat el matí amb el marit, ara vol ella una mica de participació. Sigui com sigui són una família excepcional.
A dalt del càmping li deixem la càmara perquè ens vol fer fotos en una bicicleta enganxada al terra que hi ha. Ens deixem fer el guiri amb ella i escoltem les seves històries. Una vida senzilla i tranquila, esperant que el seu marit vagi i torni de treballar en un vaixell cada 3 mesos.
Els hi volem retribuir d’alguna manera tota l’amabilitat i hospitalitat. La nostra proposta fins ara és cuinar truita de patates, però no sabem si això serà massa poc sa, according to the study.
Aprofintant la complicitat que hem fet amb la Jovemar, li expliquem el nostra dilema i ens confessa, que això de ser vegetarià és cosa de sa mare. Que ella amb el seu marit, de tant en quant s’escapen al mercat a menjar i que el seu pare, se’ls hi afegeix.
Així que fem un pacte, els cuinarem milaneses i truita de patates, per demà a dinar. Ens passarem pel forro la teoria de l’estudi i que coi, un dia és un dia.
L’últim dia
L’on demà, ben d’hora, quan el gall canta, toca anar al mercat per comprar els ous, les patates, la ceba i l’oli per la truita, que ens venen en una bossa. A més a més, ens farà falta la carn i el pa ratllat per les milaneses.
Avui, ens passarem l’estudi pel forro, una bona fritanga i carn. No sabem que en pensarà la Miriam perquè According to the study, menjar fregits no és bo.
Sigui com sigui, els altres tres membres de la familía i el petit estan molt emocionants. Un dia de grassa i carn, això no té preu, ens confessa el marit entre riatlles.
Per la tarda, la Miriam ens ensenya l’hort, ens explica sobre les propietats d’algunes plantes i ens ensenya com fer esponges naturals d’una carabassa deshidratada. De la qual, ens en regala un bon tros que ens anirà perfecte durant el que queda del viatge.
L’experiència d’aquests increïbles tres dies a l’illa de Siquijor, acaba al port de Larena, destí Bohol i les Chocolate Hills. Ens acomiadem d’en Jery i la Jovemar allí, que han tingut l’últim detall de portar-nos fins aquí amb les seves motos. Uns minuts abans hem fet lo propi amb en “Little boy”, el fill d’en Jery i la Jovemar, i amb la Miriam i el seu marit.
La matriarca encara ha tingut temps de cuinar-nos uns pastissets de coco i plàtan, de collir dues papaies del seu hort i de regalar-nos dos llibres religiosos, un de reculls de la Bíblia i l’altre els bons hàbits dels 7 Adventistes.
Està bé, un petit preu a pagar a tota l’hospitalitat, li prometem que els llegirem i així ho fem, almenys amb el dels bons hàbits. Alguna cosa sempre s’apren.
Hem de ser uns experts en nutrició i expandir el saber del According to the Study.
Ens acomiadem de cada un d’ells amb l’esperança de tornar-nos a trobar tot i que tots sabem que serà molt difícil.
Anècdotes de viatge
Aquesta ha sigut la nostra primera experiència acampant en un jardí particular, però no serà la última. Pocs dies desprès tindrem una situació ben curiosa que acabarem anomenant: “La connexió còsmica entre enginyers”.
Les anècdotes durant el viatge que ens han passat per sortir de la zona de confort i fer un viatge diferent, les hem titulat “Històries per Dormir Tranquil·lament“. Són aquelles històries que només expliquen als telediaris quan surten malament, però nosaltres, confessem que cap va acabar dramàticament.
A poc a poc, les anirem revelant totes i qui sap, potser algun dia acaben essent un llibre o millor encara, la motivació de les teves pròpies Històries per Dormir Tranquil·lament.
