Alòs de Balaguer és un municipi de la Noguera, a la província de Lleida. Segons les dades d’Idescat, en el cens actualitzat del 2018, té 131 habitants, dels quals 77 són homes i la resta dones. Només 9 d’ells són nens menors de 14 anys, 68 es troben en la franja d’edat entre els 15 i els 64 anys i la resta formen part del grup anomenat tercera edat, on destaca que per damunt dels 85 anys hi ha 16 persones.

Al municipi, analitzat en xifres del sector econòmic, de les 364 hectàrees de terres llaurades, que es van declarar el 2009, la immensa majoria, 314 són d’herbacis i la resta estan repartides entre arbres fruiters, majoritàriament, i olivera i vinya.

La cria de l’aviram compta amb 50.000 caps censats el 2009, 1.320 del grup dels bovins, 706 dels ovins i només 74 de porcins.

Alòs de Balaguer, a la Noguera és un poble encantador i a més a més, ple de rutes i racons per descobrir.

Què visitar a Alòs de Balaguer, la Noguera

La vila d’Alòs de Balaguer és una de les més boniques de Catalunya, amb els seus carrers empinats que porten fins a les ruïnes del castell. De fet aquestes ruïnes són de les poques que es poden passejar i explorar, sense haver de pagar res. Aquest castell data de l’època dels àrabs i va ser reconquerit finalment i entregat al comte d’Urgell el 1024.

Actualment només en queda part d’algunes muralles i de la torre de planta circular. Al costat de les restes del castell també hi queden les restes de la muralla, d’uns 10 metres d’alt.

El conjunt ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’altre punt interessant del poble és l’església, dedicada a Sant Feliu, data de principis del segle XI.

alòs de balaguer, la noguera

A part de recorrer els carreronets del poble i pujar fins a les ruïnes del castell, pels voltants del poble hi ha alguna cova amb pintures rupestres, on destaca Les Asparets d’Alòs o Coves del Parco, declarades per la UNESCO, patrimoni de la humanitat, dins del conjunt d’Art Rupestre de l’Arc mediterrani de la península Ibèrica.

Hem de confessar que encara no les hem visitat, però així tenim una excusa perfecta per tornar a fer una visita a Alòs. Per això, de moment, us deixem amb el link a la web de la Generalitat.

El Paisatge d’Alòs de Balaguer

Tal com hem comentat, el poble d’Alòs és molt bonic però el dia serà més maco si aprofiteu per descobrir el paisatge del municipi.

L’Observatori del Paisatge ha dividit el paisatge d’Alòs de Balaguer en dues catalogacions.

La primera és la Vall del Llobregós, una zona característica amb petits relleus de materials guixencs i gresos. El conreus que es troben en aquest paisatge són de secà.

La segona part no podia ser una altra que Aspres de la Noguera. Una zona característica de les serres prepirinenques. Una zona de roca, de fet, tant famosa que pels escaladors són punts importants en el seu mapa de viatge.

Alòs Saludable

Hi ha força rutes que connecten Alòs de Balaguer amb la zona de Vilanova de Meià i fins i tot Camarasa, com per exemple el Congost de Mu.

Nosaltres, a part d’aquesta del Congost, que l’encararem el dia que parlem de Camarasa, vam fer-ne una que passava pel castell i s’enfila fins al pic Castellàs.

alòs de balaguer, la noguera ruta

La ruta està parcialment indicada amb cartells i si teniu el maps.me, és fàcil de seguir. És una ruta mig circular d’uns 6,5 km força senzilla que passa pel pic Puig.

El camí és gairebé tot pista, fins la part circular del pic de Castellàs que és un corriol, ben marcat. A la pàgina web del poble hi ha una guia de la flora que ens pot servir per aprendre mentre caminem.

Quan visitar Alòs de Balaguer

Si enlloc de caminar, volem coneixer Alòs en festes, ens hi hem de passa el 20 de gener per Sant Sebastià o l’1 d’agost quan es celebra Sant Feliu, el patró de la parròquia.

Al web de l’ajuntament teniu tota la informació actualitzada sobre l’agenda cultural d’Alòs de Balaguer, a la Noguera.

Per dinar, a part dels restaurants del poble, hi ha dues zones amb taules de pedra i fins i tot barbacoa. Una es troba al principi de la ruta del Congost de Mu i l’altra, a l’altre costat del poble, pregunteu pels “gronxadors”.

Deixa un comentari